Via Dimai – Punta Fiames
Finalment ja tots en forma, vam decidir anar a fer la Via Dimai a la Punta Fiames, visible des de Cortina, i un dels objectius marcats per aquests dies.
La via: Son 500 metres de desnivell en orientació sud on cal portar tota la ferralla per poder auto protegir-se. L’orientació no es del tot fàcil ja que tot desploma, però per tot arreu es pot pujar....així que molt de compte en seguir la cordada del davant sense mirar be cap on vas!
La roca es bona i la via per gaudir-la. Te una aproximació llarga i dura. Penseu en portar força aigua ja que el sol toca tot el dia.
Aproximació: Sortint des de Cortina direcció al poble de Fiames, Arribem l’Instituto Putti, al davant hi ha una font i allí aparquem. Per sota de l’institut surt un carril bici, fins trobar el desviament cap amunt, pel camí 202. Aquest puja recte, molt recte, fins gairebé a peu de parets, fins un encreuament amb un pal indicador ens deixa anar a l’esquerra, llavors sempre a l’esquerra, sense perdre massa alçada, fins que el camí tira avall, nosaltres seguirem per una senda recte fins una canal que cal pujar, algun pas de II.....a dalt tindrem al davant la punta fiames....seguirem el caminet per la base de la paret fins una nova canal, ara si s’inicia l’escalada. Total unes 2 hores.
Llarg 0 : III+ -50 m- Pujar tota la canal per l’interior, no te secrets, fins trobar una anella.
D’aquí sortim caminant amunt i cap a l’esquerra a buscar la base d’uns diedres, a sota a l’esquerra queda un bosc penjat.
Llarg 1: (IV-) - 20m-Tenim al davant dos diedres, el de l’esquerra mes marcat es un embarque......pugeu per la dreta, menys marcat i per terreny mes fàcil, fins una gran feixa on hi ha una anella.
Llarg 2: (III+) - 40m- llarg de travessia, hem d’anar fins l’esperó que veiem mes a la dreta, sortim per la vira (hi ha un pont de roca!!!) i al final pugem en placa, entrem en una canal(una altra argolla) per terreny planer, i sortim per una altra via a l’esperó .
Llarg 3: (IV-) -45m- Tirada llarga protegida amb un sol clau, puja recte en placa tombada fins una nova anella.
Llarg 7: (IV-) – 30m- Segueix en diedre, en tendència a l’esquerra de la paret, força marcat igual que l’anterior tirada, feixeta...diedre....fins acaba a sobre d’una especie de gran llastra, on hi han dos claus, un un pel sortit, l’altre te bona pinta.
Llarg 8: (V o més) – 35/40m. Tenim a sobre un diedre format per una gran llastra a l’esquerra on hi veiem un clau...però està lluny, si pugem sobre la llastra a l’esquerra, hi ha dos claus, d’aquí seguim a l’esquerra, en lleugera travessia fins un pas “dinàmic” d’esquerra a dreta, d’un bloc a un altre amb el buit entre les cames, (pas difícil) fet aquest pas, pugem per terreny mes fàcil fins un bosc penjat, aquí hi havia una reunió amb dos claus, però un va saltar quan en Pere recollia corda, i l’altre el vaig treure jo sense fer cap esforç (quin ensurt el pobre Pere!!!!).... si les cordes ens deixen em d’anar a la dreta, per sobre d’aquest bosquet en una vauma, on trobarem una anella!!!! el Pere sortint cap a la reunió fatídica...
nosaltres estem en dos claus.
Llarg 9: ( III) – 30 m – A sobre tenim desplom i podrit a l’esquerra podrit, estem a la vertical de anterior reunió, així que cap a la dreta per la vira, es veu trencadota, però es deixa fer....la seguirem fins arribar a una feixeta ampleta, sota uns desploms impressionants, amb un diedre al mig coronat per un bloc emportat d’un metre de diàmetre. (tornem a estar la Via Dimai)
Llarg 10: (-IV) – 32 m – Pujar per dintre del diedre, sembla molt dret, i ho es! No hi ha res, cal pujar empotrat fins dalt de tot i passar per sota del bloc, i en aquella feixeta hi ha la reunió.
Llarg 11: (-IV) – 22m – Seguim estant dintre d’un diedre però ara es mes obert, sortim al pati, cap a l’esquerra, es en placa amb fissuretes verticals, difícil de protegir però fàcil...en tendència a l’esquerra fins una feixeta, veurem un clau vermell, es el primer de la pròxima tirada, a sota hi ha la reunió.
Llarg 12: (IV) – 23 m – Sortida en placa vertical completament, protegida per 3 o 4 claus....passats els quals pugem per terreny fàcil, un pel a la dreta i després em de buscar una canaleta que ens porta a la reunió a l’esquerra.....
Llarg 13: (IV-) - 40m – Sortim per l’esquerra, a buscar un gran bloc caigut, el voregem i pugem cap a la canal-diedre de la dreta, hi ha un bloc empotrat, cal superar-lo, pas atlètic, i seguir per terreny mig descompost tota la canal fins a cim, muntant reunió en una llastra caiguda.
Descens: Cal pujar fins cim per la ferrata Strobel, no es llarg, d’allà baixar pel costat oposat a buscar el coll del darrera de la punta Fiames, i la seguirem sempre cap a la dreta per sota, fins un desgrimpada de II aeri, ja tindrem a al vista la tartera a la que en poca estona arribem i per la que em de baixar...aquesta ens porta al camí 202..per on desfarem camí fins al cotxe.......
Finalment ja tots en forma, vam decidir anar a fer la Via Dimai a la Punta Fiames, visible des de Cortina, i un dels objectius marcats per aquests dies.
La via: Son 500 metres de desnivell en orientació sud on cal portar tota la ferralla per poder auto protegir-se. L’orientació no es del tot fàcil ja que tot desploma, però per tot arreu es pot pujar....així que molt de compte en seguir la cordada del davant sense mirar be cap on vas!
La roca es bona i la via per gaudir-la. Te una aproximació llarga i dura. Penseu en portar força aigua ja que el sol toca tot el dia.
Aproximació: Sortint des de Cortina direcció al poble de Fiames, Arribem l’Instituto Putti, al davant hi ha una font i allí aparquem. Per sota de l’institut surt un carril bici, fins trobar el desviament cap amunt, pel camí 202. Aquest puja recte, molt recte, fins gairebé a peu de parets, fins un encreuament amb un pal indicador ens deixa anar a l’esquerra, llavors sempre a l’esquerra, sense perdre massa alçada, fins que el camí tira avall, nosaltres seguirem per una senda recte fins una canal que cal pujar, algun pas de II.....a dalt tindrem al davant la punta fiames....seguirem el caminet per la base de la paret fins una nova canal, ara si s’inicia l’escalada. Total unes 2 hores.
NOTA GRADUACIÓ: Comentat amb altres companys que han escalat vies a Dolomites, coincidim en que la graduació es lleugerament inferior a la nostra, de manera que un IV- a dolomites es per nosaltres un IV o IV+ i que un IV+, pot representar per nosaltres un V o si està gastadet un V+....
Llarg 0 : III+ -50 m- Pujar tota la canal per l’interior, no te secrets, fins trobar una anella.
D’aquí sortim caminant amunt i cap a l’esquerra a buscar la base d’uns diedres, a sota a l’esquerra queda un bosc penjat.
Llarg 1: (IV-) - 20m-Tenim al davant dos diedres, el de l’esquerra mes marcat es un embarque......pugeu per la dreta, menys marcat i per terreny mes fàcil, fins una gran feixa on hi ha una anella.
Llarg 2: (III+) - 40m- llarg de travessia, hem d’anar fins l’esperó que veiem mes a la dreta, sortim per la vira (hi ha un pont de roca!!!) i al final pugem en placa, entrem en una canal(una altra argolla) per terreny planer, i sortim per una altra via a l’esperó .
Llarg 3: (IV-) -45m- Tirada llarga protegida amb un sol clau, puja recte en placa tombada fins una nova anella.
Llarg 4: (IV-) – 45m- Similar a l’anterior però agafa una mica mes el diedre de l’esquerra, i acabada la placa puja per un diedre de l’esquerra força dret. Una mica (no massa) de travessia a l’esquerra i muntem reunió.
A partir d’aquí es el nostre embarque......o ensigelada.....veure la descripció de la resolució explicada per en Pere....
En definitiva, nosaltres fam ver massa travessia i el 6 llarg vam anar a buscar uns diedres que hi ha mes a l’esquerra...molt bonics, i atractius.
A partir d’aquí es el nostre embarque......o ensigelada.....veure la descripció de la resolució explicada per en Pere....
En definitiva, nosaltres fam ver massa travessia i el 6 llarg vam anar a buscar uns diedres que hi ha mes a l’esquerra...molt bonics, i atractius.
Llarg 5: (IV-)-30 m- S’inicia en diedre, segueix en feixeta, un altre diedre i arribem a reunió, no hi ha opció a equivocar-se ja que a la dreta tenim placa i a l’esquerra el buit.....sempre pugem en tendència a l’esquerra de la paret
Llarg 6: (IV-)-30m- S’inicia en diedre, segueix en feixeta, un altre diedre i arribem a reunió, no hi ha opció a equivocar-se ja que a la dreta tenim placa i a l’esquerra el buit.....sempre pugem en tendència a l’esquerra de la paret
Llarg 6: (IV-)-30m- S’inicia en diedre, segueix en feixeta, un altre diedre i arribem a reunió, no hi ha opció a equivocar-se ja que a la dreta tenim placa i a l’esquerra el buit.....sempre pugem en tendència a l’esquerra de la paret
Llarg 7: (IV-) – 30m- Segueix en diedre, en tendència a l’esquerra de la paret, força marcat igual que l’anterior tirada, feixeta...diedre....fins acaba a sobre d’una especie de gran llastra, on hi han dos claus, un un pel sortit, l’altre te bona pinta.
Llarg 8: (V o més) – 35/40m. Tenim a sobre un diedre format per una gran llastra a l’esquerra on hi veiem un clau...però està lluny, si pugem sobre la llastra a l’esquerra, hi ha dos claus, d’aquí seguim a l’esquerra, en lleugera travessia fins un pas “dinàmic” d’esquerra a dreta, d’un bloc a un altre amb el buit entre les cames, (pas difícil) fet aquest pas, pugem per terreny mes fàcil fins un bosc penjat, aquí hi havia una reunió amb dos claus, però un va saltar quan en Pere recollia corda, i l’altre el vaig treure jo sense fer cap esforç (quin ensurt el pobre Pere!!!!).... si les cordes ens deixen em d’anar a la dreta, per sobre d’aquest bosquet en una vauma, on trobarem una anella!!!! el Pere sortint cap a la reunió fatídica...
nosaltres estem en dos claus.
Llarg 9: ( III) – 30 m – A sobre tenim desplom i podrit a l’esquerra podrit, estem a la vertical de anterior reunió, així que cap a la dreta per la vira, es veu trencadota, però es deixa fer....la seguirem fins arribar a una feixeta ampleta, sota uns desploms impressionants, amb un diedre al mig coronat per un bloc emportat d’un metre de diàmetre. (tornem a estar la Via Dimai)
Llarg 10: (-IV) – 32 m – Pujar per dintre del diedre, sembla molt dret, i ho es! No hi ha res, cal pujar empotrat fins dalt de tot i passar per sota del bloc, i en aquella feixeta hi ha la reunió.
Llarg 11: (-IV) – 22m – Seguim estant dintre d’un diedre però ara es mes obert, sortim al pati, cap a l’esquerra, es en placa amb fissuretes verticals, difícil de protegir però fàcil...en tendència a l’esquerra fins una feixeta, veurem un clau vermell, es el primer de la pròxima tirada, a sota hi ha la reunió.
Llarg 12: (IV) – 23 m – Sortida en placa vertical completament, protegida per 3 o 4 claus....passats els quals pugem per terreny fàcil, un pel a la dreta i després em de buscar una canaleta que ens porta a la reunió a l’esquerra.....
Llarg 13: (IV-) - 40m – Sortim per l’esquerra, a buscar un gran bloc caigut, el voregem i pugem cap a la canal-diedre de la dreta, hi ha un bloc empotrat, cal superar-lo, pas atlètic, i seguir per terreny mig descompost tota la canal fins a cim, muntant reunió en una llastra caiguda.
Descens: Cal pujar fins cim per la ferrata Strobel, no es llarg, d’allà baixar pel costat oposat a buscar el coll del darrera de la punta Fiames, i la seguirem sempre cap a la dreta per sota, fins un desgrimpada de II aeri, ja tindrem a al vista la tartera a la que en poca estona arribem i per la que em de baixar...aquesta ens porta al camí 202..per on desfarem camí fins al cotxe.......
6 comentaris:
Variant molt recomenable!
Una via que recordaré sempre.... uffff
Felicitats per la ressenya.
Iepps nanos.. vau deixar alguna via sense fer a les dolomites ?? jeje M'apuntare totes aquestes vies per el dia que volti per aquelles contrades!! Apa.. ens veiem !!
Una via molt completa i interessant, llàstima de l'embarcada que vau tenir.
Tan sols discrepo una mica en la graduació que has posat al tram que no vau fer..., jo el vaig trobar força més difícil, amb algun pas de V i bastant IV+. Però ja se sap que en tema de graduació cadascú té la seva....
Això si, la ressenya, com totes, molt treballada !
Bones!!!!quins records Pere!!!je je je!!!segur que no l'oblidem!
Piter! em deixat alguna coseta ....moltissima! crec que no ens ho acabarem mai! tens que anar-hi!
Joan, Jo també discrepo!!! realment els graus es el que més sorpren! i es cert que molts IV- per nosaltres son VI+ segur! si no més!
Gracies per l'apunt.... ja vaig indicar-ho a la primera ressenya que els graus no son els que nosaltres estem habituats....pero crec que ho inclouré a cada ressenya....
Al nostre paré a Dolomites la graduació, sobretot en vies clássiques, està entre mig punt o un punt per sota de la nostra graduació....vull dir que un III+ a dolomites, per nosaltres es un IV i un IV- es un IV o IV+ i un IV+ a Dolomites es lo més similar a un V d'aquí, i si està pulit pot ser un V+ llarg....
Ho vas veure així Joan?
Si, totalment d'acord. I sembla que el tema és comú a la resta dels Alps Italians. La Rebuffat a l'ag. du Midi, per exemple, pels italians no passa de V, mentre que pels francesos és 6a o 6a+.
Ostres aspavil!!
kina currada de ressenyes!! ets una fiera!!
Ara que jo posaria un grau i mig ;-)))
... pels pitons i seguros ronyosos, o la manca d'ells, per haver de buscar la vida en aquelles parets tan immenses... o senzillament perque ..m'impressionen i m'encongeixen el cor. Clar que això es bona part del seu iressistible encant...
Bona feina!!! i ara aviat pel rissoto i la grappa ;-))))
Publica un comentari a l'entrada