Busques alguna via?

Cresta del Sol amb familia

Aquest cap de setmana ha estat familio-alcoholic-festiu per Sant Llorenç de Morunys... i per tant lo que es diu escalar no ho em fet massa!!!


El dissabte al matí ens vam apropar a la Cresta del Sol! Segons alguns mails que ens havien enviat faltava una xapa en la tercera reunió així que martell i spits, la cunyada, la seva parella, la Dunia, l’Antxi i jo cap a la cresta....

Cresta de la vall Llonga - Cresta dels Llengots

El dilluns al matí, ja sense família(el diumenge va ser de guardar..guardar repòs al sofà amb la ressaca!!!)...ens vam apropar per mirar una nova línia per obrir una nova via per Sant Llorenç de Morunys, no vam poder arribar on volíem, tot i que ara ja sabem com fer-ho, el proper dia anirem amb tot!!je je je...suposo que la ressaca en te una mica de culpa.....ni vam trobar bolets...(això em fa més rabia) tot i que ja sabíem que era bastant provable no trobar-ne.....


Per la tarda, després de dinar i amb una mica de mandra darrera les orelles, ens vam apropar a la Cresta de la Vall-Llonga, situada a la sortida de Sant Llorenç en direcció a Solsona


via Albert Masó-6a o V/A0- 150m- Agulla veïna del musclet

via Albert Masó-6a o V/A0- 150m- Agulla veïna del musclet

Seguint el cap de setmana perseguint vies dels germans Masó, vam anar a parar a aquesta via, no es precisament una via massa repetida, i potser que aquí recaigui l'encant...sols com la una i en un ambient força feréstec. endinsar-se cap a peu de via gairebé sembla un salt cap al passat.

Un punt d'emoció et cobreix quan no estàs del tot segur del que et trobaràs......ja que supera en tot les espectatives que en teníem....
ambient moltíssim, solitud...tota per nosaltres!, aventura, des de la sortida del cotxe....qui ho diria que a sobre d'un lloc tant visitat com es la cova de l'arcada, pots trobar-te en un mon perdut....i deixat de la ma de deu!!

Es una via recomanada per aventurers que vulguin gaudir de l'essència de les vies montserratines que han caigut en l'oblit i que lluiten mantenir la memòria dels seus aperturistes....en definitiva, molt divertida i emocionant en tot el conjunt!!!(ep!! que es una opinió subjectiva!)

Aproximació: Cal arribar al Parking del castell des de el bruc, es com anar al parking del vermell de xincarró però en l'ultima recta ens em de desviar a la dreta per un camí que ens porta a baix al barranc en un camp d'olivers. D'aquí enfilarem pel camí que ens porta a la Proa, un cop a sota, passarem per la seva esquerra fins trobar la primera canal...herbosa....ens hi posarem i en pocs metres trobarem l'electró....i algunes grapes....

després seguirem cap al nord per sota la paret, fins al final, un passamà ens ajudarà a fer alguns passos amb un pati de nassos....fins una gran alzina, (al costat hi ha una reunió amb dos spits d'una altra via....casi 1 hora


Material: La via està equipada amb claus i spits, algunes reunions es fan en arbres i altres en dos spits. Es recomanable portar bagues per sabines i un parell de friends mitjants-petits

Us penjo la seva ressenya ja que també m'agrada!!!!



Via J. Mª Andreví-V- 100m- Can Jorba

Via Josep Maria Andreví, V, 100m, dels germans Masó


N'havíem sentit parlar, vam poder conèixer a l'Albert, i finalment aquest cap de setmana ens em decidit a fer una via dels germans Masó, la via es la J.M. Andreví, escalador oblidat i que tal com expliquen molt be en la ressenya van creure que es mereixia recordar-lo en aquesta via. Es curteta però ens va deixar molt bon sabor de boca, i vam gaudir molt cada pas!

La via son 100m repartits en tres llargs, oberta íntegrament per sota, donant un major al·licient a l'escalada....està pràcticament equipada amb spits i claus, però es necessari portar bagues i tascons o friends petits i algun de mitjà.



Aproximació: Cal arribar a Can Jorba des de el bruc, tot entrant cap al fons del barranc la trobarem a mà esquerra, a sobre el caminet, just a la dreta del caminet i davant de la via hi ha una plataforma que ens ajuda a visualitzar la via abans de posar-s'hi.



La ressenya, us penjo la seva ja que està molt currada i m'agrada molt!


Via Spigolo “Alpini” 343 m IV / Piramide di col dei Bòs 2400m Dolomites 12/14

Que fort!!!

avui he trobat aquest post que no vaig publicar i tenia com a esborrany des de el 2007!!!



Via Spigolo “Alpini” – Piramide di col dei Bòs 2400m

Ja per acabar la nostra visita a Dolomites vam triar una via de l’agrat de tothom, poca aproximació, fàcil descens, grau assequible, i amb porus metres com per quedar amb bon sabor de boca....el que no sabíem era que la via se’ns faria tant curta, rapida i fàcil com fa ser al final!!!!!!!!!!

Vacances 2007 Resum!!!!

Be, després de penjar gairebé totes les ressenyes, tinc ganes de fer una mica de resum de tot el que em fet aquest estiu....n'estic molt content ja que ha superat en molt les expectatives que teníem i això fa que tornis de vacances amb molt bon sabor de boca.... tant per el que has fet com per les persones que has conegut!!!

ECRINS:
Agulla Dibona

VALL D'AOSTA:
Breithorn(4.164m)
Lyskamm(4.481m) on vam conèixer i compartir el despiste amb Iban (totes dues cordades voliem fer el Castor i ens vam trobar al cim del Lyskamm.....ejem ejem, quins kutrealpinistes!!!)

DOLOMITES:
La segona part de la nostra estància a Dolomites la vam compartir amb la Lu, la Vicky i en Pere.

Catinacccio: Via ferrata Santner i deixem pendent escalar les torres Vaoilet

Grup Fanis: Torre Piccola Falzarego i la Piramide de Coll di Bos i la ferrata a Punta Anna

Cinque torri: Lloc preciós, impressionant i divertit! vam escalar tot el que vam voler! dos dies ens van donar per fer 5 vies! 1, 2, 3 , 4, 5

Grup Nuvolau: Lloc solitari i amb un paisatge de conte...vam fer una via a la croda negra

Tre cime di Lavaredo: Tenia com a objectiu escalar-les totes...al final sols vam fer la Piccola...pot ser la més estètica i vertical (vista des de fora) quedant pendent la via Dibona a la Cima grande

Grup Cristallo: Zona molt maca i molt tranquil·la, amb molt bones vistes a les tre Cime.

Grup Pomagagnon: Aquí vam escalar la punta Fiames per la via Dimai....amb un embarque que t'hi cagues(el Pere explica molt be el que va passar!!!)...una mica ensurt però a dormir a caseta!!!


Ben, en resum aquí penjo el vídeo de les vacances!!!!

Via Normale IV/ Cima Piccola di Lavaredo (2857m) Dolomites 11/14

Via Normale – cima Píccola di Lavaredo 2857m

Un dels altres objectius a Dolomites era fer al Via Dibona a la Cima Grande, però el cansament acumulat durant tants dies fa ver que anéssim a fer coses mes “tranquil·les”
Així que tot i escalar a les “tre cime” vam optar per pujar a la Cima Picola...la gracia d’aquesta torre es que es la mes esvelta de les 3, es la que manté mes la verticalitat per totes les cares, i això la fa molt atractiva als ulls i a les ganes d’estar al seu cim.....per contra fa que el descens sigui un continu de ràpels....
Es una via molt recomanable i es fàcil de seguir tot i que cal haver-se mirat be la paret durant l’aproximació.....menys el pas final de Zsigmondy, la via es fàcil i divertida amb molt de pati....

La via: Son 417 metres d’escalada per superar un desnivell de 300m. Inicialment escalem en orientació oest i al cim i l’últim tram a partir de l”’ombro” es en cara sur....

Equipament: Cal portar de tot, tascons, friends, una mica de cada, i bagues, llargues i curtes....Les reunions, fins mes enllà de la meitat de la via trobarem ben poca cosa, algunes amb dos claus i altres sense res.... a muntar de forma orientativa....quan s’arriba a la línia de ràpels la cosa canvia, totes les reunions es fan sobre anella de rapel.

La roca es bona i la via per gaudir-la.

Aproximació: Cal arribar al refugi Auronzo, agafem el camí en direcció al refugi Lavaredo vorejant les tres cimes per la seva cara sud, 200 metres abans d’arribar a una capella, surt un caminet per la nostra esquerra cap al coll entre la cima grande i la picola....al final puja fort per tartera.... Total 1 hora. La via puja pel contrafort sud-oest de la pícola, gairebé en front de l’entrada de la normal a la Cima grande...