Busques alguna via?

Orpierre, Paroi de l'Adrech, Via Merci M'sieur la Maire, 150m/6a

Aquest si que es l'últim post de les vacances!!! per fi!!!!! al igual que la primera estada a Orpierre al principi de vacances, escalem el darrer dia a la Paroi de l'Adrech. Gran placa de calcari mirant al sud.
L'aproximació està indicada aquí en la nostra primera estada...


Ager, Serrat de Corones, Via Silenci, 140m/6a+

Aquest cap de setmana si que ha fet fred!!!!! vam decidir anar a fer una via que ja vam intentar fa unes setmanes però la pluja ens va fer retirar abans de sortir del cotxe! No es ni la Via del Silenci, ni l'Esperó del Silenci, sino la Via Silenci....situada al serrat de corones, parets que trobem de camí a Montrebei.....sembla una zona poc visitada....i el silenci aquí si que hi es present!!!!

Aproximació: d'Ager, com si anessim al Cap de Ras, però de camí agafem el trencall a mà esquerra cap al Castell de Sant Llorenç...camí en bon estat, i el seguirem fins veure a mà dreta la paret, deixarem el cotxe just a la vertical de la paret, davant d'unes dunes molt àrides. Es veu una fita molt amunt...pujarem seguint les fites, en tendència a la canal de la dreta de la paret, fins que arribant a la base entrarem cap a la dreta, superem el sòcul per on podem i ja estem a peu de via.(35 minuts).

Material, 15 cintes i nosaltres vma agafar aliens verd, groc i vermell que vam utilitzar en algun alejillo....la via està completament equipada amb parabolts i reunions rapelables.



Solsonés: Odén: Esperó del Silenci, V+/Ae, 165m

Aquest pont vam pujar pel Solsonés, el darrer dia voliem anar per Oliana, i vam acabar tornant al Solsonés a fer aquesta via que han obert no fa massa.....de presepectiva no en vam tenir massa! la boira va fer acte de presència! pel matí estava baixa, i en l'aproximació anavem a cegues...i després va pujar i vam seguir escalant sense veure res!!!! coses que passes! i quin fred! Donat que no vam poder fer cap foto digna amb prespectiva us deixo la ressenya dels equipadors de la via.
Aproximació: a la sortida d'Oliana agafarem la carretera que passa pel davant dels bombers, seguirem uns km fins Valldan, deixant el cotxe davant del camping. Recularem uns 50 metres cap al camí puja recte cap a les parets, en poc una masia, tot seguit, bassa d'aigua, seguim caminant fins uns camps....els travessem i el camí segueix fins una tancat de filferro, superem la porta i ja trobem les marques fucsia en els arbres que ens envien cap a la dreta, el sotabosc es prou bó com per amb una mica d'orientació, poder arribar a peu de via tot i perdre les marques.....30 minuts per arribar a peu de via....
Com a material, nosaltres vam portar cintes exprés i el semafor d'aliens i els vam utilitzar en algun passatge, no tant per la dificultat com per la desconfiança amb la roca!.

Canalda, Via dels Jubilats, IV/200m(60 efectius)

Canalda, prou coneguda aquesta paret per les seves vies exigents i dures, a part d'alguna apertura feta darrerament, la Cherokee express, a la clàssica de la paret com la fills del vent, hem trobat una via oberta al 2006 per Marià Garriga i J.M. Cases.

Via d'escalada que va buscant tot els passos més fàcils de la paret per arribar a superar-la, una barreja entre grimpada i escalada que ens permet superar aquesta paret reduint molt el compromís que tenim en altres vies, però mantenint l'essència pel que fa a l'equipament...just, i sols en els cassos on son necessaris.
En fi, una via on el que trobarem serà, travessies per vires, ambient salvatge i rostollós, amb pincellades de verticalitat amb equipament justet.
Nosaltres vam fer servir la ressenya que vam trobar al bar Roella a Solona,(a sota) per aixó he fet una nostra per poder-nos guiar millor.
Material: Vam portar friends i bagues.

Orpierre, Quiquillon oest, Via Voyage 150m/6a

Acabant les nostres vacances d'estiu pels Alps Francesos, i ja de tornada fem una nova parada a Orpierre, ens havien quedat algunes petites vies per fer! així que som-hi!!!!

La via que no podia treure'm del cap era la Voyage, que pujant per la cara oest del Quiquillon, va a buscar el diedre que corona el gran esperó...molt visible desde la terrassa del bar i on si escapava continuament la mirada al principi de les vacances... No em direu que veien aquest magnific diedre que puja fins a cim no es atractiu!!! completament equipat amb parabolts i químics, amb una aproximació curta, 15 minuts, no es una llaminadura...

Sortint de la plaça, anem cap al cementiri, i seguim fins al fons de l'olla que forma la paret, aquí agafem camí cap a la dreta que ens porta a peu de via en el diedre, nom a peu de via.

Material sols cordes i cintes, i ganes de passar-ho bé! a l'estiu es millor fer-la al matí, i matinar, ja que es fàcil que trobeu alguna altra cordada.....