Busques alguna via?

Ager, Cap del Ras: Via Alkaid 165m 6a/A1

Aquest diumenge sembla que farà bo. Ens dirigim cap a Terradets, a fer mal pe Roca Regina...però al despertar-nos a Cellers, estem envoltats de boira, fred i neu de fa dies...així que decidim anar cap a Ager que sempre ens ha donat bons resultats en casos d'inversió tèrmica!
L'objectiu passa a ser la via Alkaid com a recomanació d'en Mingo....

Aproximació: Des de Ager, direcció al Coll d'Ares(passa pel davant del cementiri, després d'uns km, trobarem una pista a la dreta(Colobó) l'agafem fins una nova cruïlla on anem a l'esquerra per pista que va planejant. A peu de via trobarem un bon lloc per aparcar. el caminet s'inicia en una petita tartera amb fita a la vertical de la via.
Arribant a l'aparcament, trobem les neus de no se quan per la carretera, i al camí es una passada!! Redrum, cal pujar el petit contrafort fins a peu de la Redrum i passar a l'esquerra a sota d'unes alzines...veurem un dos claus seguits una mica amunt, el primer posat a caldo i el segon que mira avall...ejem ejem... el tercer es un burí. 

Renovació de cordes d'escalada!!

Bones!!!

gracies a tots els col·laboracionistes en la tria de les cordes que farem servir al 2009 ja que les que ens ha acompanyat en es últims anys i que ja estan una mica perjudicades...

com a guanyadora a quedat:
BEAL: cobra II 8'6 mm golden dry 60 m vots: 23 (71%)(barrabés, Alpesport, Venturalia, BU56)
En 2 posició:
Cap de les anteriors? sugerencia? vots: 4 (12%)
Cap de les de la llista....sorprenent!! je je je!! quines son les recomanacions? a part de la de Canyam que hem recomana en Kletterer..je j eje..ke kabrón! quines haguéssiu proposat?


En 3 posició:
ROCA:fanatic 8'5 mm tot sec 60 m vots: 2 (6%) (Barrabés, Alpesport,Venturalia, BU56)

BEAL: ice line 8'1 mm golden dry 60 m Vots:2 (6%) (Barrabés, Alpesport)


i en 4 posició les cordes de EDELWEISS....

EDELWEISS: Oxigen 8,2mm EVERDRY vots: 1 (3%)
EDELWEISS: Dynamic 8,3mm EVERDRY vots: 1 (3%)

Hey!! representants de la EDELWEISS! si us ho curreu i em passeu unes cordes a bon preu us en faig campanya al blog!!!!!je je je!!!El mateix als de ROCA i BEAL!!!!!
Bé, moltes gracies als participants!!!
ara sols falta que algun dels reis mags s'enrollin i ens les regalin!!!

Montsec de Rubies: Via Festival Eròtic 145m/6a

Seguint el nostre cap de setmana romàntic, anem al lloc on volíem passar els tres dies que finalment sols hi escalarem 1 i sense fer-hi nit! Rubies.

El poble es preciós i el lloc espectacular....
Teníem dues opcions, el forat de la Pera o el Festival eròtic. Veient l'angle que portàvem, (tard) i que la cordada Lu-Jordi, es dirigia a la Festival eròtic, no vam tenir cap dubte en unir-nos a ells i seguir-los per la paret fins a cim!
Aproximació: Des de Vilanova de Meià, en direcció a la Roca dels Arcs, agafem desviament a l'esquerra cap a Rubies, passats uns 10km de pista no sempre en les millors condicions, arribem a un trencall on ja veiem Rubies a uns 500m...aquí deixem el cotxe, caminem fins al poble D'aquí un caminet ens porta per la canal que puja per la dreta de la paret..pujarem fins a l'alçada del peu de paret on farem el flanqueig cap a l'esquerra a buscar el peu de via sota una gran alzina.

La via: Està semiequipada i cal portar alguns friends. La roca, passem per roca dolenta i per roca molt bona, així que a repartir-se bé els llargs, el primer i tercer la roca es no es gaire bona i el segon i últim tenen una roca molt bona excepte els acabaments de cada llarg....

Vilanova de Meia, roca Alta via Mantecas 160m V/A1)

Aquests 3 dies teníem pesat un pont romàntic a Rubies, però, com son les coses, es va acabar convertint en gairebé una trobada d'escaladors a Vilanova de Meià. On ens hi vam trobar gent prou diversa com la Lu, la Clara, la Raquel, en Marc, en Blai, en Gil i en Pau, i de rebot, al bar vam trobar al Xicu, Soepe, la Lai i l'Atori....i més que segur que no coneixíem però que hi eren!!!
En fi, el dissabte al matí amb una rasca considerable, ens trobem l'aparcament de la Roca Alta amb la Raquel i el Marc....
Aproximació: per arribar-hi cal sortir de Vilanova direcció a la Roca dels Arcs, fins trobar un desviament a l'esquerra cap a Rubies, seguim per aquest trencall fins trobar-ne un a la dreta que posa Graells de la Roca Alta(ara ja veiem la paret) i entrem pel camí fins que el camí es posa lleig on aparquem.
Aquí deixem el cotxe i pugem caminant direcció a la paret i en 30 minuts estem a peu de via.
Després de fer l'aproximació tots 4, ens deixen solets sota el primer llarg, ells marxen a fer no se quina salvatjada......
La via: La trobarem fàcilment ja que es una fissura molt vertical que en la seva base s'amplia molt i fa com una cova....Les reunions estan equipades amb parabolts i en trobarem algun pels llargs, i també anirem trobant algun clau....

La Falconera: via estenalles 130m A2e/V

Aquest cap de setmana, amb la previsió meteorològica i una nit de dissabte més festiva de l'habitual, triem una via curteta, amb aproximació ràpida i descens curtet.....
En fi, sort d'aixó per que hem fet la via a la ombra i amb bastant fred, hem acabat amb el forro i el gore-tex posats fins la caputxa i un vent horrorós! Material: Tota la via està equipada amb spits, parabolts, algun tac e fusta, clau. Totes les reunions son sobre parabolts i rapelables.

Aproximació:Ens dirigim a Terrassa, d'aquí a Matadepera per anar direcció Navarcles, passat el coll de Estenalles, i en una corba molt forta a la dreta aparquem en l'exterior de la corba. Agafem el corriol direcció nord i en un minut voregem per l'esquerra la primera agulla-turonet,(miranda de la Falconera) a final entrem en un bosquet i a mà dreta buscarem un caminet poc marcat que ens porta cap a la canal fins peu de via. (15min.)

Ager: Via Redrum 275m V+/Ae

Aquest diumenge finalment escalem la Redrum, no exagerem si fa com a dos anys que intentem fer-la però cada cop ha passat alguna cosa...nevades, pluja, massa gent....

En fi, després de passar la tarda de dissabte al bar Cirera amb la Clara, Miquel, Quim, Antxi i jo, escoltant les aventures de la cordada femenina a la Musical exprés i els problemes amb les cremalleres del Miquel, decidim anar cap a Àger....
Aproximació: Des de Àger, direcció al Coll d'Ares(passa pel davant del cementiri, després d'uns km, trobarem una pista a la dreta(Colobó) l'agafem fins una nova cruïlla on anem a l'esquerra per pista que va planejant. A peu de via trobarem un bon lloc per aparcar. el caminet s'inicia en una petita tartera amb fita a la vertical de la via. Aquesta via es troba a l'esquerra de la "El tercer Hombre", i la "Tope Classic".

Material: Com a material per la via, faran falta cintes exprés, i nosaltres vam utilitzar alien, groc, vermell, i camalot nº1 i 2 També algun tasconet vam posar.

En via trobarem claus, burins, spits i parabolts i algun pont de roca. Un total de 275m sobre bon calcari en general.

Via "Els maldecaps de la Lourdes" 100m/6c(6a obligat) Mullapans

Finalment i després de dues jornades, en Blai i jo deixem enllestida la Via “Els maldecaps de la Lourdes”, en reconeixement a les nostres mares.

Està situada a l’extrem esquerre del serrat dels Mullapans, s’inicia a la placa que trobarem a la dreta d’un gran contrafort coronat per un bosquet. Un pel abans de passar per sota del cable de l’aeri.

La via s’ha obert per baix, com més bonament hem pogut, i a quedat equipada amb parabolts de 8mm en els llargs i 10mm en les reunions.

Material: Fan falta unes 8-10 cintes i un parell de friends mitjans son recomanables per al segon llarg.

Son 100 metres força mantinguts repartits en 4 llargs, amb 6a obligat, pràcticament tot sobre plaques excepte el 2 llarg. El conglomerat es bó, exceptuant alguns passos en el 2 llarg on esperem que amb la neteja efectuada i el pas de les cordades(si es que algú s’hi apropa) la cosa millori!



L’aproximació: tenim dos opcions, la que hem fet servir nosaltres per obrir la via es:
Agafant la carretera de Monistrol al Monastir, passat el camp de futbol tenim un aparcament a mà esquerra, aparcant al punt més alt abans d’un fort revolt a la dreta. D’aquí un caminet amunt fins una pista de terra que seguirem cap a l’esquerra sempre planejant bastant fins al final on hi ha la casa les aigües, sempre amb bones vistes de la cara nord-est de Montserrat, d’aquí un caminet per sota del serrat dels Mullapans fins a peu de via. total aprox. 50 minuts.
L’altra opció es desde el Monastir, baixar pel camí de les aigües fins a la pista i a la dreta agafar el camí per sota del serrat dels Mullapans.

Montserrat, La granota: Pique Longue 120m/6a

Uff!!
Ja fa molt temps!!! L’última escalada va ser a Montserrat i ja fa més d’un més!!! Bodes, despedides, boletades familiars, han fet de nosaltres uns grans consumidors d’aliments i begudes durant el cap de setmana.

Així que aquest dilluns, amb la ressaca de la boda decidim anar a escalar....ja que tenim el tema una mica oblidat i tinc que estar a les14:30 ala feina, decidim fer-ne una de fàcil, ràpida, i sense complicacions!!!!!!!!!

La via te pocs secrets, i després dels cops que la gent l’ha comentat per l’esfera blogger, poc queda a dir, de totes maneres ho faré!

Material :15 cintes exprés (si enllacem els dos primers llargs del contrafort) i doble corda per agilitzar la sortida rapelant de la via.
L’aproximació: Des de el Monestir ja veiem la paret a l’esquerra sobre l’estació del cremallera. Anirem fins al final de Monestir fins trobar el camí del Via Crucis que resseguirem fins la part més alta. Aquí hi veurem un gran bloc subjectat amb cables, don surt un caminet, en pocs metres trobarem els spits verds de la via....si seguim el caminet pujarem a sobre i ens evitarem els dos primers llargs(per aquí es per on baixarem després del rapel de 60 m)

Nosaltres farem els 7 llargs, 2 de contrafort(ho fem tot en 1) i 5 de la part superior(enllacem els que serien el 4 i 5 del croquis)

Roca del Corb: Puigarnau-Espunyes 100m, V+/Ae

Aquest dijous al matí tot i l'aspecte del cel i la previsió ens vam apropar a Montserrat a fer una vieta ràpida per estar a dinar a casa i a les 14:00 cap a la feina.
La via triada es la Puigarnau-Espunyes, a l'esquerra de la Serrat-Torras que vam fer el cap de setmana passat.
Aquest cop vam repetir l'aproximació pel camí de sorra fins la caseta de l'aigua, però per la nostra sorpresa, han posat un cartell de prohibit el pas sense autorització a l'alçada del dipòsit dels ADF's així que girem cua i cap al Monestir, des de aquí per les escales que baixen paral.leles al cremallera de la santa cova, i després del camí de l'aigua fem cap a peu de via......els últims metres fins arribar a la paret estan una mica menjats per la vegetació... La via està completament equipada, i calen unes 12 cintes i estreps recomanables. sobretot per l'inici del segon llarg....

Montserrat, Via Serrat Torras, 110m, V/A2e

Aquest cap de setmana ha estat festiu...aniversari d’en Pere el divendres a la nit....i dissabte pluja (pastís recepta de la Gemma!) .......diumenge a migdia teníem una festa de retrobament amb la colla de Pallejà (paella per tots!!!!) i per tant sols podíem fer una matinal.....la via escollida va ser al Serrat-Torras al serrat dels Mullapans. Així que a les 9:00 ja estem al bar de Monistrol amb en Pere i la Lu..i la inesperada visita de’n Blai que ve a dir-nos bon dia!
Aproximació, la vam fer des de Monistrol de Montserrat, direcció al Monestir, i a l’alçada del camp de futbol, a l'esquerra surt un camí que resseguim fins al final, on hi ha la caseta de l’aigua del Monestir....d’aquí pujarem per les escales fins que s’acaben!!!uf!!! ja veiem al davant la via!!!ara hem de buscar, casi a la vertical de la via, una fita i un caminet desdibuixat fent el javalí arribarem a peu de via.......
La via en si no te massa secrets.....equipada amb parabolts de 10mm, 8mm, i un clau, de totes maneres nosaltres vam utilitzar el linkam vermell(podria servir el camalot 1) al primer i al darrer llarg.....i també estreps!

Vilanova de Meia: Txubaskos Baskos 100m/V+

Com a segon dia, i amb la calor que vam tenir el dissabte, decidim buscar una cosa a la ombra, i vam anar a la paret de Zaratrusta, que es cara oest i el sol no toca fins les 14:00!!
Aproximació, des de la font de la figuera pujarem cap a la roca dels arcs i aparcarem en un gran aparcament a la dreta (zona vermellosa) a sobre tenim la paret i la via, com a referencia tenim un primer contrafort triangular, a la dreta del que trobarem la via amb el nom a l’inici.

En fi, la via està completament equipada i amb unes 10/12 cintes fem. Els friends i tascons no son necessaris. En general la via comença a estar polida i això fa que alguns passos se’ns facin més difícils del que podien ser-ho fa 15 anys....tot i que els cantells son generosos.
Ens posem els 5 a la Txubascos Bascos! Primer l’Antxi, en Blai i jo, i al darrera l’Anna i en Pere. Ja feia temps que tenia ganes de fer aquesta via, no se per que...sols manies...i menys mal que ja l’he fet! M’arribo a esperar uns 15 anys més i està impracticable!

Montsec de Rubies: Maduritas Calientes 165m/6a

Aquest cap de setmana la previsió era una mica estranya, teníem la idea d’anar a la Dent d’Orlú però el temps no era la més favorable, així que finalment vam decidir apropar-nos a Vilanova de Meià, on segur que faria bo i estaríem tranquils! A l’agost no hi va ni deu!

En fi, que divendres a la nit quedem l’Antxi, el Blai i jo a Vilanova de Meià, la font de la Figuera amb en Pere i l’Anna.
Nosaltres tenim com a objectiu la via fer la “Maduritas Calientes” i en Pere i l’Anna la “Festival Eròtic”. De bon matí ens dirigim cap a Rubies, des de la carretera que va de Vilanova de Meià a la font de la Figuera, passats uns quants km, deixem el cotxe casi 1 km de Rubies, des de el poble pugem per caminet amb fort pendent cap al coll que parteix la paret i en arribar a l’alçada de la base agafem un caminet més desdibuixat cap a l’esquerra a buscar peu de via. La del festival eròtic es troba rapit ja que es veu molt bé des de Rubies, en el gran esperó de la dreta de la paret, la de "Maduritas calientes", em de seguir cap a l’esquerra sota la paret uns 100/150 m a buscar un pont de roca a uns 4/5 metres del terra i a sota picat a la paret el simbol femeni o de la feminitat...(una rodona amb una creu, però amb la creu a sobre) que la paret arribant a peu de via a les 11:00.....bona hora!je je je per sort encara toca ombra a la paret!

La ressenya diu que està equipada i que es recomanable portar aliens, així que portem alien groc, vermell, blau, negre, i dos linkams. ..i alguns els vam utilitzar.....


Montserrat: Via Laponia, 150m, V/Ae

Ja des de que vam tornar de vacances, amb el cervell saturat, teníem ganes d’escalar en vies equipades i tranquil·les, però coses de la via vam anar a escalar a les roques del Masmut, per això aquest dissabte vam triar una via tranquil·la, equipada, i per patir poc, i vam anar a parar a la Lapònia! Sembla que tothom la feta menys nosaltres!

L’aproximació fàcil, arribar a can Massana, caminar cap a agulles i just abans del coll de les portelles anar per un caminet mig cobert per la vegetació a buscar la cara oest de la portella gran.
El peu de via es fàcil de trobar, es a l’interior de la gran cova a la paret de l’esquerra.
Material, 17 cintes exprés i estreps. La via està equipada amb parabolts de 8mm

Roques del Masmut: Via Picotasso 215m/V+

Segon dia, després de l'experiència amb la Aresta G.A.S. ens atrevim amb la Picotasso, una altra de les vies recomanades de la zona i que també en alguns llocs diuen que està equipada, i es cert, però nosaltres també vam utilitzar els aliens groc, vermell, taronja i els linkams. A part de cordinos per sabines. Per futures repeticions no estaria mal portar navalla i cordino per renovar alguns dels ponts de roca ja que alguns ja els vam trobar bastant precaris... L’Aproximació, ja que la via es troba a l’extrem més oriental de la paret, l’aproximació es diferent, sortint de Penyaroja en direcció a les roques del Masmut, trobarem un cartell indicador, a la dreta Masmut, a l’esquerra Fredes, anirem cap a Fredes, passant per sota e les agulles de la cara nord, en el segon creuament, esquerra Fredes, i dreta Arroyo de Prados, anirem cap a la dreta, creuarem un riu, i als 100 metres ja trobarem lloc per aparcar, a mà dreta ja veiem les parets. Per trobar el corriol d’aproximació buscarem a mà dreta del camí un corriol molt ample que baixa al riu, fites i evidencia ens portaran a peu de via.

Nota sobre l’equipament: El fet de que la majoria de l’equipament sigui ponts de roca col·locats en petites feixetes fa que molts cops surtis de cada ancoratge a navegar per la roca i no vegis els ponts de roca fins que els tens a la cara.

Roques de Masmut: Aresta G.A.S. 155m/V

Aquest cap de setmana ha estat intens! Han passat moltes coses, i fins hi tot hem escalat!!

En fi, que anem a Horta de Sant Joan a veure a la família i aprofitem a escalar per les rodalies. Ens apropem Penyaroja de Tastavins, a les Roques del Masmut, uns 35 km d’Horta.

La zona te una fama guanyada a pols, lloc espectacular, conglomerat de qualitat irregular, de molt bo a dolent a parir. Ja en una primera visita i amb la por al cos, ens vam posar a la Fisura Carrasca, completament equipada. Com a segona via ens posem a la Aresta G.A.S., reequipada al 2007 amb parabolts i ponts de roca amb cable, i reunions amb dos parabolts. Per tot arreu et diuen que està equipada, i quan arribes a la via, t’adones que això d’estar equipada es molt relatiu! Al Masmut el tema de l’equipament es molt personal! El cert es que el que hi ha posat es el que hi ha i poques possibilitats tens de posar assegurances adicionals. Com a material vam utilitzar, aliens, groc, vermell i taronja. Cordinos per alguna sabina i merlet. Cintes exprés i corda de 60m, important casc, ja que es fàcil tirar alguna pedreta de les feixetes!!

Fem l’aproximació com a la Fissura Carrasca, i seguim per peu de paret fins trobar l’esperó, clar i evident, el que veieu en la foto següent.
Sols hi ha una cordada en tota la paret i també està a la Aresta G.A.S.

Aguja Enol, Espolón Norte 270m(IV+)

Després de passar tot el dia tancats al Refugi de Vega Redonda per una boira molt espessa i pixanera....ens vam llevar amb unes ganes impressionants d’escalar! I la via triada va ser el Espolón norte de la Aguja Enol.
Aquesta es de les vies que ens va deixar el mateix regust que algunes vies de Dolomites, el “IV grado” serveix per tot! Vam trobar algun pas que de IV res de res.....però bé, es el que van decidir els seus aperturistes ara fa uns anyets ja i ells segur que la van fer amb botes i cordes de cànem!! Aquí l’aproximació es més llarga, sortint del refugi, direcció sud...cap amunt, fins al "collado de la fragua"(1 hora), aquí veurem que el camí tira cap a vaig, però si ens i fixem bé, a la dreta puja un caminet primer desdibuixat però després molt marcat que ens porta en 1 hora més fins una petita pedrera sota de l’agulla Enol. Total que en 2 hores ens plantem a peu de via acompanyats del cordovès amb qui vam sofrir el dia de reclusió al refugi.

La via s’inicia en una vira molt marcada que puja cap a l’esquerra i que va a parar a sota d’un bloc.

Com a material, agafem friends,tascons, cordes de 60m i cordinos per als ràpels(bastant importants!!!)

Porru Bolu: Via Normal 110m/IV

Després de passar-nos casi 3 dies a Collado Jermoso, un refugi i lloc preciós, i no poder escalar per culpa del fred o mal temps, vam decidir marxar cap a la Zona de Cangas de Onís i Covadonga. (foto cim del Porru Bolu)
Desde la part superior dels llags de Covadonga, fem l’aproximació fins al refugi de Vega Redonda, camí molt guapo que fem en 1 hora. Aquí deixem les motxilles amb menjar i roba i després de fer una birra, anem cap al Porru Bolu, seguim caminant amunt direcció sud 1 hora més. L’aproximació es evident. Des de el refugi amunt pel camí que puja pel mig de la vall i al mig veiem l’agulla, entrarem per l’esquerra(est) per anar a buscar la canal per on puja el primer llarg. Com a material friends tascons i com sempre cordes de 60(aquí son necessàries per als ràpels per la mateixa via) També es recomanable portar cordinos per als ràpels, nosaltres en vam deixar un a la primera reunió.

Arribem a peu de via amb la boira als talons!!!!!!

Aquesta agulla es espectacular, mentre vas fent l’aproximació la vas veient, de cop i volta desapareix i quan la tornes a veure gairebé la tens a sobre, es molt espectacular i arribar al seu cim molt gratificant!!!!!!

Pico Santa Ana: Via Espolón Rojizo 150m/IV+

Seguim estant per la zona de Cabaña Verónica, dormint en el bivac de sota de los Horcados Rojos, la falta de fons a la zona fa que tinguem que apropar-nos a una gelera a buscar aigua per cuinar i veure..... el bivac immillorable, sota la mateixa paret, a 3 minuts del camí, es gran, amb un bon terra, i no corre l'aire! una meravella! el vam compartir amb 3 personatges més que van arribar quan ja es feia fosc....
Recollim el material i ens dirigim cap al telefèric, en 15 minuts estem al desviament cap l’esquerra cap a Penya Vieja i collado Canalona, aquí deixem motxilles i tirem cap a munt fins al collado Canalona. En la Foto Peña Vieja i a la dreta el Collado Canalona...
d’aquí seguim a l’esquerra creuem una gelera, i arribem al collado de Santa Anna, ja veiem Santa Ana a la nostra esquerra,
tirem avall per un caminet, fins superar un gran sostre característic, a partir d’aquí ja ens posem sobre la falda de la muntanya avançant sense perdre alçada fins que veiem el espolon rojizo!!! Una línia vermella que creua tota la paret fins a cim, no te pèrdua! Em trigat 1h 30 minuts des de el bivac....
Com a material, tascons, friends, cordes de 60 i recomanable cordinos per baixar de cim si està en mal estat l’instalació......Aquesta via es torba a cara nord, tot i això a l’estiu el sol i toca bastant i no vam passar massa fred.

Fuente Dé: Aguja Canalona, Via Normal 95m/IV

Canvi de zona, ara ens hem dirigit cap a Fuente Dé, aquí feliços natres pugem cap a dalt amb el telefèric per fer l’aproximació fins a Cabaña Verónica, sense saber el que allí ens hi espera(en el llibre no en diu res) es un refugi d’emergència, on no hi ha aigua, ni fonts... en fi, que com portàvem els sacs i aïllants, decidim deixar la carrega dintre la cova que hi ha just a sota la paret dels Horcados Rojos(1h 30m des de el telefèric), i ens dirigim a la Aguja Canalona, son les 14:00 i el fot molta calor!
Una vista d'on dormim..bivac, on escalem per la tarda, Aguja Canalona, i el que farem al dia següent....
Com a material cordes de 60, friends i tascons. Les reunions estan equipades per rapelar amb parabolts.

Desfem camí des de Horcados Rojos cap a telefèric i agafem el trencall que ens porta amunt cap al Collado canalona, camí normal a Penya Vieja. Veurem l’aproximació evident. En 1 horeta ens plantem a peu de via. No sabem prou bé com pujar fins a la feixeta d’on surt el diedre que ens porta cap al coll de l’agulla.
La via en teoria son 95 metres però fent el llarg d'entrada que vam fer nosaltres son uns 130m.


Fresnidiello, Via Separación Real 6a/300m

Aquí les coses canvien, no volem fer grans aproximacions, en uns 30minuts des de el cotxe et plantes a peu de via, l’aproximació es evident des de l'aparcament. L’única pega del lloc es que totes les ressenyes parlen "d’alejes" i una mica exposició....tot i això la roca es molt, però que molt bona, amb molt canto i abrasiva!!!

Per arribar aquí no fem massa km!!! Just abans d’entrar a Sotres, en una forta corba cap a l’esquerra, surt un camí a la dreta, el seguirem fins una cruïlla, camí de la dreta ens porta al coll on vam deixar la furgo per anar a Vega Urriellu i camí de l’esquerra, en 1 km ens porta al peu de les parets de Fresnidiello....espectaculars a la nostra dreta.
Us deixo la foto des de la via sobre l'aproximació....
Inicialment teníem previst fer la Elixir para Calvos, però ens vam trobar una parella l'aparcament que ens van recomanar la “Separación Real”, així que canvi de plans........la nit va ser en mig de la boira i molt humida!!
La vista de la paret des de l'aparcament es espectacular! un bon esmorzar i amunt!
Per aquesta via vam utilitzar, camelot 1 i 2, alien vermell i groc i algunes bagues per merlets.
En quan a ressenya portàvem el llibre, "PICOS DE EUROPA, 100 vias de escalada" de Desnivel....en el que la via marcava 7 llargs, en la resta de ressenyes que he vist per Internet en marquen 6, nosaltres també sols vam trobar 6....(no conto l'últim en cap cas)
No va ser l'única queixa del llibre....en aquesta mateixa paret, per a dues vies diferents explica la mateixa seqüencia i dificultats! i més coses que ja aniré explicant...en fi un llibre poc treballat i del que ens va quedar la sensació que es un copiar-pagar del Adrados però amb mala pata.....el llibre que vam veure que estava millor era la nova edició de Adrados

Picu Urriellu, Via Cepeda 370m/V+

Iniciem amb aquest article, el resum de les nostres escalades per Picos d’Europa durant les vacances d’estiu!!!
Ja d’entrada vam anar a l’objectiu principal, per que enganyar-se, estavem motivats, forts, i amb ganes! Primer objectiu Picu Urriellu.
Sabent que hi havia possibilitats de trobar-nos més d’una cordada al nostre davant teniem varies opcions, primer la Cepeda, després la del Cainejo-Pidal(via per on es va fer la primera ascenció al Picu) i la normal a la cara sud, la de los Martínez.

En dues hores i mitja desde Sotres, ens plantem amb tot al refu de Vega Urriellu, el sol es infernal, i el temps es presenta molt bé!
Arribant al refugi ja la primera sorpresa d’aquestes vacances, apareixen un parell de catalans, i casualment un d’ells era el Xavi! Personatge que vaig coneixer a la facultat i amb qui vaig compartir les meves primeres escalades sempre en deportiva clar! Ara ell està fet un bou i jo segueixo com sempre arrastrant-me per les parets.....les coses no han canviat massa!
Pel matí ens despertem cap a les 7:30 i a les 8:00 ja estem de camí cap a la via, ja veiem al Xavi i a l’Albert al primer llarg de la Murciana.
Nosaltres en aprox. 1 hora ens plantem al peu de la Cepeda! Som els primers!! Tenim via lliure, al darrera venen dues cordades més una que puja fins sobre de la “Y” per saltar a la cara nord, i una cordada de 4 que es van perdre en el nostre 3 llarg i van abandonar....
Com a material agafem friends, tascons, cordes de 60m.....realment aquí cal protegir quan pots i no quan vols! Els alejes son prou considerables en alguns passos.... i la ressenya de Luichy
Aquí us deixo el croquis del que vam fer nosaltres......