Busques alguna via?

Roques del Masmut: Via Picotasso 215m/V+

Segon dia, després de l'experiència amb la Aresta G.A.S. ens atrevim amb la Picotasso, una altra de les vies recomanades de la zona i que també en alguns llocs diuen que està equipada, i es cert, però nosaltres també vam utilitzar els aliens groc, vermell, taronja i els linkams. A part de cordinos per sabines. Per futures repeticions no estaria mal portar navalla i cordino per renovar alguns dels ponts de roca ja que alguns ja els vam trobar bastant precaris... L’Aproximació, ja que la via es troba a l’extrem més oriental de la paret, l’aproximació es diferent, sortint de Penyaroja en direcció a les roques del Masmut, trobarem un cartell indicador, a la dreta Masmut, a l’esquerra Fredes, anirem cap a Fredes, passant per sota e les agulles de la cara nord, en el segon creuament, esquerra Fredes, i dreta Arroyo de Prados, anirem cap a la dreta, creuarem un riu, i als 100 metres ja trobarem lloc per aparcar, a mà dreta ja veiem les parets. Per trobar el corriol d’aproximació buscarem a mà dreta del camí un corriol molt ample que baixa al riu, fites i evidencia ens portaran a peu de via.

Nota sobre l’equipament: El fet de que la majoria de l’equipament sigui ponts de roca col·locats en petites feixetes fa que molts cops surtis de cada ancoratge a navegar per la roca i no vegis els ponts de roca fins que els tens a la cara.

Llarg 1 (45m/IV): Llarg rampat, a meitat trobarem potser una mica més de dificultats....S’inicia per la dreta d’una llastra podrida a sobre de la qual farem la primera reunió, una primera sabina, un clau, i seguim amunt a buscar dues sabines més son les úniques assegurances bones en aquest llarg, poca cosa més segura trobaràs. Reunió en un spit i parabolt 8mm.
Llarg 2(45m/IV): Sortim una mica per l'esquerra a buscar un pont de roca, i llavors a la dreta a buscar l'esperó..amb excursió trobarem un pont de roca, i recte amunt fins una feixeta on farem reunió ja per terreny més fàcil.
Llarg 3 (45m/V): Tirada molt vertical, i que cal treballar-lo amb anades d’esquerra a dreta continuades...sortim a la dreta buscar un clau, petita canal i amunt esquerra, pont de roca!
Arribem al parabolt que veiem des de la reunió! Per fi! Sortim en tendència a la dreta, casi arribant a l’esperó encadenant dos ponts de roca més...
ara ja cap a l’esquerra, un cordinillo en un mini pont de roca, i a sobre un clau amb un cordinillo fet pols ...d’aquí un pas fi i a buscar una xemeneia dubtosa per pujar fins la sabina, a l’esquerra d’aquesta hi ha la reunió!
Llarg 4 (25m/V+): Sortim cap a l’esquerra per roca molt bona i vertical fins que ens trobarem un pont de roca, d’aquí per terreny fàcil ens apropem a diedre protegit per un clau, el pas es atlètic i curt sobre "bolos" que de moment aguanten, per arribar casi caminant a la R.
Llarg 5 (30m/V): Sols hi ha un clau, però podem posar un pont de roca al poc de sortir de la reunió,
pujar recte fins al clau que es veu des de la reunió per terreny de IV, des de el clau un pas fi, sobre cantells arrodonits et deixa a sobre a una feixa, al final de la mateixa i trobarem un spit oxidat i una sabina morta on farem reunió
Llarg 6 (20m/IV+/V): Nosaltres vam sortir recte amunt des de un spit oxidat, hi ha una xapa, cal fer un pas finet d’equilibri, i ja per terreny més fàcil cap a l’esquerra a buscar l’esperó per arribar al cim on trobarem spit i parabolt.
El descens el farem anant cap a la dreta a buscar una canal que ens retorna a peu de via.
Cal anar seguint les fites i estar atents ja que no n’hi ha massa i el camí no es que estigui massa fresat! En 25 minuts estem a la furgo!

En resum, una via molt guapa, en quan a grau,a apart del pas de V+ molt ben protegit, pot ser més fàcil que la Aresta G.A.S. però el fet de no veure les assegurances fins que no les tens a sobre fa que surtis alguns cops a navegar...però si no t’equivoques, les trobaràs on calen, sempre pel camí més evident!!!

3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Es veu molt estètica la via, vista de lluny. És veu un bon esperó !

Ja veig que us haureu d'afegir als que sempre portem (o portàvem, per ser més exactes) algunes cintes dissipadores, amb assegurances cutres donen més bona sensació que les altres....

Mohawk ha dit...

Doncs si seguim amb les recomanacions del Masmut, La Peste també és del pal d'aquesta i ja per patir una mica més l'Aquest Any sí.

Fa temps que no baixo per aquestes terres, tot i la qualitat de la roca, sempre m'ha semblat un lloc impressionant...

A tibar-li!!

Llorenç ha dit...

Bones Joan! crec que si que caldrà comrpar-se alguna d'aquestes cintes! tot i aixó en aquesta vai costa una mica trobar-les però son prou bones, i sino, portar navalla, cordino..(6mm je je je) i un fil ferro per passar-los pels foradets! alguns estan molt currats!

Ostres Mohawk! si que n'has fet de vies per la zona! la Peste la farem, ara, la d'aquest any si, tindria m'encantaria posar-m'hi però cal que trobi un amic valent! en fi que m'acompanyi un escalador com deu mana!

Coincideixo amb tu en que el Masmut es preciós! la roca es lo de menys en aquest paissatge i solitut!