Busques alguna via?

Via Mussol Gris, 175m, V+, Vilamala, Solsonés

A veure si recuperem ritme poc a poc!!
Fa uns dies, vam anar a repetir aquesta via que va obrir no fa massa temps l’Indi a Vilamala, Solsonés.
Completament equipada, te un primer llarg interessant, els intermitjos per fer metres, i un últim llarg on cal apretar, sobretot la sortida de la reunió…després a confiar amb la roca, sobre un bon equipament! Via ideal per passar una matinal per aquest racó de Vilamala, que no ens deixarà indiferents, per més que el visitem.

Aquest cop, i que no serveixi de precedent…penjo la ressenya amb les seves veines. Ideal per aquelles sortides múltiples, o si la via ens queda curta i volem fer alguna cosa més!!!!!


Aproximació: De la Carretera de Sant Llorenç  de Morunys o de Solsona cap a Coll de Jou, aparcarem al gran revolt que hi ha al km 21,5. Aquí deixem el cotxe i baixem per la pista, fins que es fa planera, aquí marxarem cap a l’esquerra, a buscar la base de la proa que veiem. Tot seguit seguim baixant pel llom del Serrat, seguint fites i marques grogues. El caminet al final gira cap a la dreta per baixar fort per la canal. Quan es fa planer creuem el primer barranquet….seguim i creuem el segon, per on pujarem barranquet amunt en uns 50 metres arribem a una mena de plaçeta, on a mà dreta trobem la via “El Camí dels Alamalivons”. Seguirem barranc amunt, i quan aquest toca a la paret de l’esquerra, trobarem l’inici de la Mussol Gris, que aprofita els primers metres de la “Arantxa al país dels sons trobats”. Si seguim barranc amunt, en el proper punt on l’accés a paret es net i bo, trobarem l’inici de la “Indigneu-vos”(40/45 minuts)

Material: mínim de 6 cintes per la Mussol Gris, i máxim de 8 per la Arantxa al Pais dels sons trobats

Descens: De cim marxarem cap a la dreta, fins al collet, ara grimparem el llom que tenim al davant(II), i tot seguit caminhar fins al cotxe(10/15minuts)



Llarg1(IV+/30m): pujante passada la plaçeta del “El Camí dels Alamalivons”s,(puja a ma dreta), robarem l’inici uns metres més amunt, en el primer punt que trobem que ens dona accés fàcil a peu de la paret de l’esquerra. Puja recte, a partir del 2on parabolt, seguir recte(a la dreta marxa “Arantxa al país dels sons trobats”) superarem una panxeta, i buscarem la reunió en un balconet còmode.



Llarg 2(III/55m): surt una mica per la dreta de la reunió, a buscar la gran rampa que tenim al davant, anant a buscar els dos parabolts que trobarem i la reunió força visible.



Llarg 3(III/35m): Rampat a línici i més dret al final, marxem recte, amunt,  a buscar uns quants metres a la dreta d’una gran sabina.



Llarg 4(30/III): pujar recte, fins una pedra taronja característica, i marxa en diagonal a la dreta a buscar el diedret que parteix el gran llavi sota el pany del darrer llarg. El pas del diedret, es rarot…sobre una llastra que canta molt….tot seguit tornem a l’esquerra a buscar la base de la mena de diedre que s’intueix.



Llarg 5(V+/40m): Arrancada de reunió potent, per seguir escalada de confiança sobre bolos en tendencia a la dreta….que es el que et complica més l’escalada…per acabar recte amunt en sobre un terreny més delicat.



En fi, una via més que serveix com excusa per visitar aquesta raconada, on podrem gaudir de tranquilitat i vistes impresionants….si us falten metres, teniu les vies del costat, que rapelant uns metres, podeu fer els llargs finals que en tots els casos sempre son els més interessants!!!

Les vistes sobre Vilamala en acabar la grimpadeta....

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats per la repetició ! Sou els primers que conec que la fan.
Salut
INDI

Llorenç ha dit...

jejeje!!

merci!!

jo en conec com a mínim una cordada més que l'ha fet!!

a veure si es va repetint, el racó s'ho val!

Salut!

Jaume S. ha dit...

Bona nit,

sóm la Esther (del GEAMM) i en Jaume (el marit, jejeje)... estem pensant anar aquest cap de setmana per la zona.

què ens podrieu dir la orientació d'aquestes vies?

Gràcies i petonets a l'Antxi i l'Aran!

Esther i Jaume

Llorenç ha dit...

Bones Ariete!!!! ...&company!!

A veure, la paret es orientació, est-sud-est. El so, li toca a primera hora del matí.

De totes maneres, si hi ha molta humitat ambiental, pero molta, els primers metres poden estar una mica humits, però l'equipament ens deixa passar sense problemes...

Si us quedeu amb ganes en acabar-la, podeu rapelar i fer les dos últims llargs de la Arantxa al pais dels sons trobats, que es per l'estil, una mica més mantinguts els dos últims llargs, o de la indigneu-vos que pica una mica més.


Que vaig bé!!!

Jaume S. ha dit...

Gràciessssss!!!