Busques alguna via?

Via Nova: El Balcó del Voltor 130m/V+ Ganivet de Boixols

Bones a tots, aquí us presentem la via que hem obert aquest desembre!!!!!

"EL BALCÓ DEL VOLTOR" 130m/V+ Ganivet de Boixols




el cap de setmana de la Puríssima, concretament el 8/12/07, vam obrir i semiequipar aquesta via. Be, res, que estem molt contents ja que l'hem obert integrament per sota!!!!je je je!

Oliana: Aresta Rumbau (380m/V+)

Aquest dies teniem que fer alguna cosa, no sols menjar i veure com animals de granja, així que vam decidir sortir els dies 23 i 24 a fer algunes cosetes....

Comencem pel final que es fes fàcil! el dia 24, ens vam apropar a Can Boix a Peramola, després de veure el partit del Barça al Casino i menjar-nos uns entrepans bonisssims!!!(amb pa de coca!)

Vam passar la nit a la furgoneta, amb un fred del cag.....

Be, pel matí ens despertem amb la intenció d'escalar l'aresta idíl.lica a Sant Honorat però una aparició sobtada d'un super 4x4 ens va barrar el pas!!! eren la Lu i en Joan(amb la seva explicació)!!!!deu meu!!!!No hi ha ningú més i apareixen ells! la Lu ja la coneixíem i al Joan també, tot i que no físicament! Ens comenten que van a fer l'aresta Rumbau, i nosaltres que no som fàcils de convèncer els seguim cap a la cresta.... Espero que el Xavi em doni permís! penjo aquí la seva ressenya:

El dia es presenta fred, i ho es! fot rasca i el vent es fred!

Montroig: Pala Alta, Via Brothers Ruiz (120m/V+)

Aquests dies han estat molt estranys, surts de casa amb la idea d'anar a fer una serie de coses i finalment no en fem cap de les previstes!!! 100% de fracàs!



El dijous al matí volíem anar a fer la Redrum amb en Pere, però el destí va decidir que no...així que l'Antxi i jo ens van decidir per anar a fer l'esperó Badalona a Àger......s'ens va tirar el dia a sobre avans de trobar peu de via, així que vam decidir canviar plans i marxar cap a la pala alta a fer la Borthers Ruiz, molt més ràpida i curta!

L'únic problema que vam tenir es que amb les presses de marxar de cap de setmana ens vam deixar els cascs...així que com veureu les fotos fan una mica de fredat!! com canvia escalar sense casc! fa més por!
En fi la via no te massa secrets i es molt distreta, molt ben equipada amb spits, i propers, no representa massa compromís. El primer i l'últim llarg son molt verticals i el segon d'adherència, els tercer i quart travessies fàcils que es poden empalmar.


Aproximació: Des de Vilanova de la Sal, prop de Balaguer, prendre una pista seguint sempre els indicadors de Montalegre tots una mica trinxats. Sense arriba a l'ermita, s'ha de continuar per una bifurcació a la dreta seguint una pista que ens porta per sota de la paret. Deixarem el cotxe en la primera corba de 180º.D'aquí caminant son 10 minuts.

Montserrat: La Trunfa, Via Trinxats (75m/V-)

Seguint en el mateix cap de setmana d'enclaustrament en una cel-la de Montserrat, dissabte a la tarda després de la Boy-Roca, vam anar a fer aquesta altra via, curteta, propera i sense massa compromís.

La trunfa es l'agulla que es troba entre l'elefant i la mòmia mirant des de Sant Benet.

La via no te massa secrets, equipada completament amb parabolts, ja una mica oxidats...es tota en placa. Ens pot servir com a via complementaria a altres activitats per la zona.

Aproximació: Anant de Sant Benet cap a la Momieta, trobarem uns desploms a ma esquerra, es la trunfa, per arribar a peu de via pujarem per la canal de l'esquerra fins trobar una petita llengua de roca on hi ha un spit, a dalt veurem el sostre vermell de la trunfa

Montserrat: La Momia, Haus Estrems (6a)

Be, seguint el cap de setmana ja és diumenge. Hem quedat amb el Blai, entre setmana li havia comentat que volia anar a fer aquesta via, i va dir que no li feia massa gracia, que si que venia amb nosaltres i faríem la Pirinaica.....no van passar ni 10 minuts que revia un missatge dient que si! que anàvem a fer la Haus Estrems! Havia vist el post d'en Piter, i em va semblar un bon repte de via!


Així que tots tres, després d'esmorzar i recollir la cel.la, anem cap a la via, fa bon dia, però crec que tinc una mica de febre, i mocs...no estic massa fi....el cansament del dia anterior també es nota!


Aproximació: Be, anem cap a la via! com el dia anterior, pugem fins Sant Benet, agafem el caminet que surt a la dreta just abans d'arribar-hi, i en la cruïlla que indica Sant Salvador anem cap a la dreta, fins que trobem un trencall que puja recte amunt entre molts aritjols, fins la canal entre la mòmia i la momieta, pocs metres a l'esquerra ens plantem al peu de la canal del primer llarg.

Montserrat: L'elefant, via Boy-Roca (6a o V/A0)

Aquest cap de setmana tenia un regal! Be, era un regal per als dos, però jo era qui no ho sabia!!
passar un cap de setmana relaxat en una de les cel-les de Montserrat, sols tots dos, en parella, i relaxats com mai.....el vam aconseguir!!! Dormir dos nits en una cel-la de Montserrat, i llevar-te al matí per anar a escalar sense pensar en cotxes ni retencions...sols carregar-se la motxilla i dirigir-se a la via.

Ja que no s'havia d'agafar cotxe, vam decidir escalar l'Elefant, La Mòmia i si quedava temps, la Trunfa i/o la momieta. Totes en aquesta foto:


El dissabte al matí amb el fred vam anar cap a l'Elefant a fer la via Boy Roca, n'havia sentit parlar molt, tant de l'equipament com de la distància entre assegurances, i tot i això em deien que era assequible.
Cert, la via es assequible, però no hi ha massa assegurances, i les que hi han, sobretot en la tirada del 6a estan molt trinxades, i més del 80% de les xapes ballen, totes estan oxidades, i els burins no fan massa gracia...per la resta es una bia molt maca! i amb molt ambient!

Aproximació: Des de el monestir pujar cap a Sant Benet, just abans de Sant Benet surt un camí a mà dreta que seguirem fins una cruïlla que indica Sant Salvador, seguirem per l'esquerra, fins peu de la trompa de l'elefant. Per entrar al primer llarg, pujarem per una canal de la dreta de la trompa, fins passar 4 o 5 esglaons picats a la roca, i a l'esquerra ens queda una mini feixeta d'herbes i arrels on iniciarem el llarg.

Montserrat, Vinya Nova: Via Mares del Sur (220m/6a)

Aquest dijous, al més pur estil Gatsaule, ens vam apropar a Montserrat. Teníem festa i la volíem aprofitar.


Inicialment volíem fer la aresta Ribas, però el dia no era massa clar, i anàvem tard, així que ens vam passar de l'aresta i vam arribar fins la Mares del Sur.
Avui no tinc massa temps així que penjo la ressenya de http://www.ressenya.net/


D'entrada, es una via equipada per sota, per gent amb bastant coco! això fa que les xapes estiguin a campistraus! Tot i això està ben protegida, i cal portar algunes bagues i alguns friends per protegir-se.

Canelles, Roca dels Collars: via dioni (6a/150m)

Aquest cap de Setmana fred, molt fred, ens vam decidir a no assumir massa riscos, així que vam buscar una via equipada, i divertida(en teoria clar!)

Vam quedar a Oliana amb la Lux, a les 9:00, i el termòmetre marcava -9,5 ºC.......entre les propostes de via vam coincidir en la Via Dioni, així que la les 11:00, amb 2ºC comencem l'aproximació a la via. si arriba a ser per mi no anem, però estes dones son molt perilloses!


Des de Oliana, anem cap a coll de Nargó, i agafem el trencall a la dreta cap a Sant Llorenç de Morunys, en poc arribem a Canelles, just abans d'entrar al poble hi ha un trencall a ma esquerra, ja sense asfaltar que seguirem fins al final. En teoria a la ressenya d'en Xavi, parlen d'un parking que hi ha passat el mas de Sant Pere, però ara hi ha una cadena, així que vam deixar els cotxes abans d'entrar a la propietat privada i vam caminar tota la pista fins el corriol ascendent que ens porta a la via. aprox. 1 hora(crec que no hi arriba)

Coll de Nargó, Paret del Grau, Via Àfrica (5b/75m)

Aquest cap de setmana teníem compromís per anar a caminar per cims d'Andorra!!! caminar...qui ho recorda!!Era una mini trobada de gent i ens havíem de trobar dissabte tarda a la Vall d'Incles.
Així que vam decidir fer una via propera a Andorra, i vam decidir anar a fer l'Esperó dels Maneirons a la paret del Grau a Coll de Nargó....però que passa si no portes les ressenyes del que vas a fer i vas sols amb la memòria....que t'equivoques!!!!!!!

en fi, que ens vam posar a la expedient obert.....sense saber-ho ens hi vam posar, el primer llarg semblava dur, però ja deia que la primera tirada de l'esperó Maneirons era 6a+...en fi, després de fer un pas d'A0 a meitat del llarg i una placa molt maca i fina al final del primer llarg, entro a la reunió...però ..la sortida de la reunió no es com havia llegit?!?!?!?deien que era un desplom i prou...i allà veia una fissura i una placa desplomada eterna....vam decidir abandonar...mirant les ressenyes, el primer llarg de la expedient obert marca 6b+......el segon i tercer també!!!


Seguint amb la memòria i la foto ressenya d'en Gatsaule anem cap a la via Africa.
Via de tres llargs equipats, amb spits i parabolts....tenim al davant tres inicis de via, el de més a l'esquerra surt per un desplom sobre conglomerat....la del mig per una fissura-diedre més o menys bruteta..i la de la dreta surt per un mini esperò que puja formant una rampa cada cop més dret fins una placa amb un cordino...



Els Ports, Moles del Don: via Itaca (140m/V+)

Per finalitzar el pont de Tots Sants, venint de Organos de Montoro i Roques del Masmut, vam acabar als Estrets d'Arnes, a les Moles del Don...Així vam passar per casa, ens vam dutxar i vam dormir en llits normals amb mantes!!!!
Aquest cop i ja per descansar completament ens vam posar a fer la Via Itaca, L'Antxi, el Blai i Jo, i el Rafa i Angels a la Tintin sortint per la Arrels....

Totes dues vies estan equipades, tot i que les assegurances allunyen una mica! a la Tintin pots posar alguna cosa entre parabolts, però en la Itaca no.
Be, parlem de la Itaca que es la que toca....

Aproximació: Des de Horta de Sant Joan anem cap als Ports, quan perdem de vista les roques de Benet a la nostra esquerra, s'inicia un forta baixada al final de la que tenim un camí que surt a la dreta (180º)....en pocs metres aparquem. D'aquí, en direcció nord , seguin el curs del riu, anem a parar als estrets per sobre de la conducció d'aigua que sembla un camí.....per arribar a peu de via cal creuar el riu just a sota de la paret, i per caminet evident arribem a la via.

La via: Completament equipada, sols cal portar cintes exprés. Les assegurances allunyen, per tant cal anar segurs amb el grau demanat. S'inicia just al darrera d'un gran arbre...hi ha una pedra amb sica i partida on es llegeix una cosa com"ITA...."fa un petit desplom....


Roques del Masmut: Fisura Carrasca 135m/6b o V+/Ao

............seguim per teruel..........tot i que més prop de casa! el tercer dia del pont de tot sants ens apropem a Peñaroya de Tastavins, a pocs km d'Horta de Sant Joan! El nostre objectiu es escalar a les Roques del Masmut, sempre n'havia sentit parlar però mai hi havia escalat.
Portàvem varies ressenyes, la Picotasso, la Fisura Carrasca i la Chorrera...aquestes dues últimes equipades...

Com vam arribar una mica tard i cansats del dia anterior(Organos de montoro) ens vam posar a la Fissura Carrasca, la més propera al parking i gairebé equipada completament!

Com arribar: Be, nosaltres veníem de Órganos de Montoro, però venint de Barcelona cal anar per la AP-7 fins Hospitalet de l'Infant, aquí sortir cap a Mora, Gandesa, Horta Sant Joan, Valderobles, Peñaroya...

Aproximació: Des de Penyaroya seguirem els cartells indicadors del Roques del Masmut fins arribar a un parking on veiem les roques a l'esquerra i la via en qüestió en primer pla....baixarem per un caminet direcció a peu de via..son uns 3-4 minuts des de el parking.

Per casualitats de la vida, la cordada del davant eren els aperturistes, J. Benedé i l. Royo, amb els "compañeros", i ens van explicar que aquella era una "via protesta" en contra de les vies majoritàries del sector, poc equipades material bastant precari i difícils de protegir, cosa que fa que la gent i vagi un cop i no més!!! per aquesta raó ara estan fent vies més equipades per ampliar l'oferta a l'escalador mig!!!molt simpàtics i bona gent!

La via: es força vertical sobretot en els 2 primers llargs. Tot i que es pot forçar en lliure, es pot fer amb A0 tot el que passa de V, menys en l'última tirada que el V+ es obligat....
La via es prou varia, passos de placa, diedre i desploms atlètics, fan que la via no sigui tant ràpida com semblaria a primera vista.....Tot i que està equipada no està de més portar algun friend mitjanet....i un estrep no aniria mal per alguns del passos desplomats...

Organos de Montoro: Colombiomania 225m/V

TERUEL EXISTE i es molt guapo!!!!
Després de mirar llocs i vies, i que la previsió meteorològica no era la més favorable, vam acabar anant cap a Aragó, concretament a la zona sur de Teruel.
Tant els paisatges com la gent amb qui vam poder interaccionar van ser encantadors, pobles tranquils, carreteres deixades de la ma de deu... i de la dels polítics...i tot i això la via i segueix funcionant!!!
Be, nosaltres ens vam apropar fins a los Órganos de Montoro, prop de la població Montoro de Mezquita, poble que també mereix una visita. Nosaltres vam dormir en l'aparcament, que es a la vegada un parc, i un mirador espectacular, també i ha una petita font i un endoll de 220v!!!

Anant al que es la via, Colombiomania, situada al cente de la paret, es realment solitaria, no vam veure ningú, sols com la una, i tot i que pel davant hi passa una carretera, no va molestar en cap moment els 4 cotxes que van passar en tot el dia.....

Aproximació: Cal arribar a Montoro de Mezquita, nosaltres anant per la AP-7 fins Hospitalet de l'Infant, vam agafar la carretera cap a Alcañiz, i d'Alcañiz vam tirar cap al sur direcció Ejulve, i Montoro de Mezquita(camí teòric) a la pràctica, des de Calaceit vam retallar una mica entre poblets per no pujar fins a Alcañiz, passant per pobles i carreteres impressionants!Molt recomanable si anem amb temps!
Per arribar a los Organos no cal entrar a Montoro de Mezquita, sino seguir la carretera cap al sur fins que els veurem a ma esquerra, i deixarem el cotxe en un replà que hi ha just abans d'un camí a l'esquerra tallat per una cadena.....

Cap a la via: Seguirem a peu pel camí que ens porta a un caminet que va paral.lel al riu i quan puguem el creuem....no vam trobar cap pas massa bo....o saltar o mullar-se els peus....un cop a l'altre costat del riu l'aproximació es camp través fins peu de via.

 
La via:
Està pràcticament desequipada, sols hi ha 2 claus en progressió i 2 claus i 6 spits en reunions....també trobarem un parell de ponts de roca!!! tot un festival...per tant cal portar un joc de friends(sobretot mitjans!) i un altre de tascons....La roca va millorant a mesura que pugem tot i això algun diedre està bastant malament.


1 llarg(35m/IV o IV+): La via s'inicia en una al final d'un acanalament de la paret, a l'esquerra del esperó pel que recorren els últims llargs, la via s'inicia a la dreta d'una línia de parabots molt marcada i molt propers...pugem per la vira cap a la dreta per seguir pel mig de l'acanalament buscant la part més fàcil fins trobar un spit i un clau amb un cordino....també podem pujar per la línia de parabots, no supera el IV+ (via veïna)...i ens porta igual fins la primera reunió.

Via d'en Martí(6a+ o V/A1)-Serra del Verd

Aquest cap de setmana ens em dedicat a buscar bolets, i per tant em deixat l'escalada per altres dies, escalar es pot fer sempre, i buscar bolets es cosa de temporada!!!
Be, la via que pengem la va fer l'any passat, i la tenia penjada al Madteam, i tenia ganes de tenir-la també al blog, ...es una via molt guapa, en un lloc prou solitari, val molt la pena fer-li una visita.
Aproximació:
Cal arribar fins al poble de San Llorenç de Morunys, des de Solsona, (recomanable, o des de Berga), des de Sant Llorenys de Morunys, direcció cap a la Coma, on es pot para a fer el cafè a cal bar que hi ha davant la font!(des de aquí ja es veu la pared i la via) un cop passat el poble(petit), trobarem un desviament a ma dreta, a l’alçada d’un gran xalet que esta a ma dreta. Un cartell indica cal Fité. Seguirem el camí fins al final, “Cal fité”, es preferible deixar el cotxe a la corba anterior, sinó ja aparquem dintre de la casa! i cal respectar la intimitat de les persones al igual que la propietat privada.

Via Tintin variant Arrels als Estrets (V-) 140m

Via Tintin-variant Arrels als estrets d'Arnes.

Dissabte matí, amb les agulletes de la Mas Colomer, ens vam apropar amb la Ingrid i en Marcel als estrets per fer una sessió pràctica de progressió en via llarga.
La via triada va ser la Tintin, però en lloc de sortir pel llarg de III+ que puja recte, anem a buscar la via Arrels que ens porta per un pas molt guapo a sobre de la berruga.

Després de les explicacions pertinents ens posem a la via.

Aproximació:Des de Horta de Sant Joan anem cap als Ports, quan perdem de vista les roques de Benet a la nostra esquerra, s'inicia un forta baixada al final de la que tenim un camí que surt a la dreta (180º)....en pocs metres aparquem. D'aquí, en direcció nord , seguin el curs del riu, anem a parar als estrets per sobre de la conducció d'aigua que sembla un camí.....per arribar a peu de via cal creuar el riu just a sota de la paret, i per caminet evident arribem a la via.
Material: La via està equipada, i amb 6 cintes en tenim suficient, tot i això si no estem acostumats a separació entre xapes, es preferible portar algun friend mitjà per al primer llarg, i alguns cordinos per la travessia i algun pont de roca....


Via Mas Colomer a les roques de Benet (A1, V+/220m)

Via Mas Colomer la les Roques de Benet (220m) V+/A1
Des de que em vaig posar per primer cop un arnés, sempre m’havia fascinat poder escalar algun dia les roques de Benet. Com a fill d’Horta les he vist tota la vida davant de casa, i no he parat de mirar les seves parets cada vegada que m’hi he acostat fent excursions per la zona…..quan veus les roques de Benet, significa que ja estàs a casa amb la família.
Per aquesta raó, de la mateixa manera que era un somni escalar-les, el respecte i la por a no ser capaç de sortir per dalt, havia fet que mai m’hagués vist amb forces per fer-la…..
Finalment, aquest cap de setmana sense pensar-ho massa, ens hi vam enfilar, després d’uns dies plovent, la roca estava regalimant per tot arreu, però des de sota semblava que la línia estava seca.
La via puja per l'extrem dret de les roques de Benet...
Aproximació: Sortint des de Horta de Sant Joan, anirem direcció als ports, (carretera cap a Arnes) Al primer encreuament anirem cap a Arnes, i immediatament un trencall a l’esquerra que ens porta cap a dintre als ports…..seguirem cap a dintre fins un trencall a l’esquerra, a sobre del que veiem les roques de Benet, (si ens passem el trencall hi ha un pontet sobre un barrant i s’inicia una pujada molt llarga que ens porta a perdre de vista les roques)
Seguint trencall a l’esquerra amunt, pujarem gairebé fins la base de les roques, on hi ha un altre camí que surt a l’esquerra, hi ha un indicador de limitació de l’escalada) i seguirem pel camí fins trobar-nos sota la llastra on aparcarem…també podem aparcar a l’encreuament on hi ha la senyal de limitació d’escalada, ja que es per on tornarem.
L’aproximació es evident per un barranc que ens porta fins peu de via en 5 minuts…
La via, es pot definir en 4 parts importants, una fins la fissura central, una altra els dos llargs de la fissura, els trams d'artificial i finalment un divertiment fins al cim....Les dues tirades de la fissura son per mi les mes difícils, amb roca mediocre i força atlètic i on cal autoprotegir bastant. Passada la fissura la roca millora moltíssim i ja fins a cim ens mourem per terreny molt més segur.

Via Esparraguera-185m/V Montserrat Vinya Nova

Aquest cap de setmana teníem dos opcions, l'Esparreguera o l'aresta Ribes. Després d'una nit de concert al Palau Sant Jordi amb Serrat i Sabina, poques ganes de matinar ens quedaven! arribar a peu de via a les 12:30....i amb una mica de mandra, però amb ganes d'escalar ens posem a la via esparreguera!!!!!

Anys han passat del primer cop que la vaig voler fer, i allí es va quedar,esperant a que algun dia li pugués dedicar unes hores de les nostres vides per pujar-hi!

Aproximació: Be, cal arribar a la Vinya nova, a la cara sud de Montserrat, des de el Bruc residencial....hi ha indicacions per tot arreu...aparquem al parking de sota...d'aquí en direcció a les parets surt un camí que el seguirem fins trobar unes marques blanques que ens porten cap a la canal més gran i ampla, que la remuntarem pel costat dret, passant pel peu de la aresta ribes i pel pe de l'esperó que resseguix la via Esparreguera.

La via:
Son 180m on el grau no supera el V+, en algun pas aïllat, la resta es anar progressant per zones més o menys tombades i bon canto, les xapes en alguns punts allunyen, tot i que tampoc es cap bogeria! Cal portar catxarros per l'últim llarg, ja que està net, no es difícil protegir, i el més difícil es sortir de la reunió amb molt bones fissures per friends i tascons....Em trobat diferents ressenyes amb molta disparitat de graus així que posem la nostra graduació!


Busa, per fi!!!Via dels Avis

Ja feina temps que ens volíem apropar a la Serra de Busa per fer alguna de les vies que remunten les seves parets....
Aquest dissabte vam anar a dormia a Oliana, per llevar-nos al matí i escalar la via UES. Ens vam llevar a les 7:30, amb boira i pluja....no era el millor dia per escalar una via de gairebé 600 metres...així que vam mirar si portàvem ressenyes de zones properes, a totes ens demanaven tascons i friends, els que no havíem portat ja que la UES no els requereix...

Cresta del Sol amb familia

Aquest cap de setmana ha estat familio-alcoholic-festiu per Sant Llorenç de Morunys... i per tant lo que es diu escalar no ho em fet massa!!!


El dissabte al matí ens vam apropar a la Cresta del Sol! Segons alguns mails que ens havien enviat faltava una xapa en la tercera reunió així que martell i spits, la cunyada, la seva parella, la Dunia, l’Antxi i jo cap a la cresta....

Cresta de la vall Llonga - Cresta dels Llengots

El dilluns al matí, ja sense família(el diumenge va ser de guardar..guardar repòs al sofà amb la ressaca!!!)...ens vam apropar per mirar una nova línia per obrir una nova via per Sant Llorenç de Morunys, no vam poder arribar on volíem, tot i que ara ja sabem com fer-ho, el proper dia anirem amb tot!!je je je...suposo que la ressaca en te una mica de culpa.....ni vam trobar bolets...(això em fa més rabia) tot i que ja sabíem que era bastant provable no trobar-ne.....


Per la tarda, després de dinar i amb una mica de mandra darrera les orelles, ens vam apropar a la Cresta de la Vall-Llonga, situada a la sortida de Sant Llorenç en direcció a Solsona


via Albert Masó-6a o V/A0- 150m- Agulla veïna del musclet

via Albert Masó-6a o V/A0- 150m- Agulla veïna del musclet

Seguint el cap de setmana perseguint vies dels germans Masó, vam anar a parar a aquesta via, no es precisament una via massa repetida, i potser que aquí recaigui l'encant...sols com la una i en un ambient força feréstec. endinsar-se cap a peu de via gairebé sembla un salt cap al passat.

Un punt d'emoció et cobreix quan no estàs del tot segur del que et trobaràs......ja que supera en tot les espectatives que en teníem....
ambient moltíssim, solitud...tota per nosaltres!, aventura, des de la sortida del cotxe....qui ho diria que a sobre d'un lloc tant visitat com es la cova de l'arcada, pots trobar-te en un mon perdut....i deixat de la ma de deu!!

Es una via recomanada per aventurers que vulguin gaudir de l'essència de les vies montserratines que han caigut en l'oblit i que lluiten mantenir la memòria dels seus aperturistes....en definitiva, molt divertida i emocionant en tot el conjunt!!!(ep!! que es una opinió subjectiva!)

Aproximació: Cal arribar al Parking del castell des de el bruc, es com anar al parking del vermell de xincarró però en l'ultima recta ens em de desviar a la dreta per un camí que ens porta a baix al barranc en un camp d'olivers. D'aquí enfilarem pel camí que ens porta a la Proa, un cop a sota, passarem per la seva esquerra fins trobar la primera canal...herbosa....ens hi posarem i en pocs metres trobarem l'electró....i algunes grapes....

després seguirem cap al nord per sota la paret, fins al final, un passamà ens ajudarà a fer alguns passos amb un pati de nassos....fins una gran alzina, (al costat hi ha una reunió amb dos spits d'una altra via....casi 1 hora


Material: La via està equipada amb claus i spits, algunes reunions es fan en arbres i altres en dos spits. Es recomanable portar bagues per sabines i un parell de friends mitjants-petits

Us penjo la seva ressenya ja que també m'agrada!!!!



Via J. Mª Andreví-V- 100m- Can Jorba

Via Josep Maria Andreví, V, 100m, dels germans Masó


N'havíem sentit parlar, vam poder conèixer a l'Albert, i finalment aquest cap de setmana ens em decidit a fer una via dels germans Masó, la via es la J.M. Andreví, escalador oblidat i que tal com expliquen molt be en la ressenya van creure que es mereixia recordar-lo en aquesta via. Es curteta però ens va deixar molt bon sabor de boca, i vam gaudir molt cada pas!

La via son 100m repartits en tres llargs, oberta íntegrament per sota, donant un major al·licient a l'escalada....està pràcticament equipada amb spits i claus, però es necessari portar bagues i tascons o friends petits i algun de mitjà.



Aproximació: Cal arribar a Can Jorba des de el bruc, tot entrant cap al fons del barranc la trobarem a mà esquerra, a sobre el caminet, just a la dreta del caminet i davant de la via hi ha una plataforma que ens ajuda a visualitzar la via abans de posar-s'hi.



La ressenya, us penjo la seva ja que està molt currada i m'agrada molt!


Via Spigolo “Alpini” 343 m IV / Piramide di col dei Bòs 2400m Dolomites 12/14

Que fort!!!

avui he trobat aquest post que no vaig publicar i tenia com a esborrany des de el 2007!!!



Via Spigolo “Alpini” – Piramide di col dei Bòs 2400m

Ja per acabar la nostra visita a Dolomites vam triar una via de l’agrat de tothom, poca aproximació, fàcil descens, grau assequible, i amb porus metres com per quedar amb bon sabor de boca....el que no sabíem era que la via se’ns faria tant curta, rapida i fàcil com fa ser al final!!!!!!!!!!

Vacances 2007 Resum!!!!

Be, després de penjar gairebé totes les ressenyes, tinc ganes de fer una mica de resum de tot el que em fet aquest estiu....n'estic molt content ja que ha superat en molt les expectatives que teníem i això fa que tornis de vacances amb molt bon sabor de boca.... tant per el que has fet com per les persones que has conegut!!!

ECRINS:
Agulla Dibona

VALL D'AOSTA:
Breithorn(4.164m)
Lyskamm(4.481m) on vam conèixer i compartir el despiste amb Iban (totes dues cordades voliem fer el Castor i ens vam trobar al cim del Lyskamm.....ejem ejem, quins kutrealpinistes!!!)

DOLOMITES:
La segona part de la nostra estància a Dolomites la vam compartir amb la Lu, la Vicky i en Pere.

Catinacccio: Via ferrata Santner i deixem pendent escalar les torres Vaoilet

Grup Fanis: Torre Piccola Falzarego i la Piramide de Coll di Bos i la ferrata a Punta Anna

Cinque torri: Lloc preciós, impressionant i divertit! vam escalar tot el que vam voler! dos dies ens van donar per fer 5 vies! 1, 2, 3 , 4, 5

Grup Nuvolau: Lloc solitari i amb un paisatge de conte...vam fer una via a la croda negra

Tre cime di Lavaredo: Tenia com a objectiu escalar-les totes...al final sols vam fer la Piccola...pot ser la més estètica i vertical (vista des de fora) quedant pendent la via Dibona a la Cima grande

Grup Cristallo: Zona molt maca i molt tranquil·la, amb molt bones vistes a les tre Cime.

Grup Pomagagnon: Aquí vam escalar la punta Fiames per la via Dimai....amb un embarque que t'hi cagues(el Pere explica molt be el que va passar!!!)...una mica ensurt però a dormir a caseta!!!


Ben, en resum aquí penjo el vídeo de les vacances!!!!

Via Normale IV/ Cima Piccola di Lavaredo (2857m) Dolomites 11/14

Via Normale – cima Píccola di Lavaredo 2857m

Un dels altres objectius a Dolomites era fer al Via Dibona a la Cima Grande, però el cansament acumulat durant tants dies fa ver que anéssim a fer coses mes “tranquil·les”
Així que tot i escalar a les “tre cime” vam optar per pujar a la Cima Picola...la gracia d’aquesta torre es que es la mes esvelta de les 3, es la que manté mes la verticalitat per totes les cares, i això la fa molt atractiva als ulls i a les ganes d’estar al seu cim.....per contra fa que el descens sigui un continu de ràpels....
Es una via molt recomanable i es fàcil de seguir tot i que cal haver-se mirat be la paret durant l’aproximació.....menys el pas final de Zsigmondy, la via es fàcil i divertida amb molt de pati....

La via: Son 417 metres d’escalada per superar un desnivell de 300m. Inicialment escalem en orientació oest i al cim i l’últim tram a partir de l”’ombro” es en cara sur....

Equipament: Cal portar de tot, tascons, friends, una mica de cada, i bagues, llargues i curtes....Les reunions, fins mes enllà de la meitat de la via trobarem ben poca cosa, algunes amb dos claus i altres sense res.... a muntar de forma orientativa....quan s’arriba a la línia de ràpels la cosa canvia, totes les reunions es fan sobre anella de rapel.

La roca es bona i la via per gaudir-la.

Aproximació: Cal arribar al refugi Auronzo, agafem el camí en direcció al refugi Lavaredo vorejant les tres cimes per la seva cara sud, 200 metres abans d’arribar a una capella, surt un caminet per la nostra esquerra cap al coll entre la cima grande i la picola....al final puja fort per tartera.... Total 1 hora. La via puja pel contrafort sud-oest de la pícola, gairebé en front de l’entrada de la normal a la Cima grande...



Via Normal - Esperò Remacha 75m V+ -Sant Llorenç de Montgai

Aquest cap de setmana vam tornar a Sant Llorenç de Montgai, la primera intenció era escalar a la Pala Alta, però el mal temps ens va fer canviar de plans..i finalment vam anar a fer la normal al esperó Remacha. Amb l'Antxi ja l'havíem fet, teníem bons records, i era el re-bateig en l'escalada de la Núria, mare del Martinet, després de 10 mesos sense escalar!! Be, el Pere, el dia abans va fer de les seves i no va poder escalar....



Aproximació:


Cal arribar fins al poble de San Llorenç de Montgai, es pot arribar des de Camarasa, direcció sur, a uns 5 km, o des de Balaguer, direcció nord, travessant el riu. La via es troba gairebé a peu de carretera, sortint de Sant Llorenç de Montgai, trobem a ma esquerra una primera pared que es el cilindre i desprès la pared de l’os, entre les dues parets està l’esperó Remacha, fàcilment identificable per que hi ha una placa al peu de l’espero, be esperó-placa.
Dificultat: V+
Material: cintes expres. La via està totalment equipada amb parabolts, spits i algun clau.


Descens: El millor es baixar caminant pel darrera de la pared, en tendència a la dreta(múltiples corriols), hi ha fins trobar el camí principal que et retorna a la carretera, i per tant a peu de pared. Un cop al cotxe, dirigir-se a Sant Llorenç de Montgai i para al Bar d'en Jaume, i demanar dos cerveses fresques, (opcional Estrella o Sant Miquel), cal sortir a fora la terrassa o muntarem l'ultima reunió de la cordada.





Sacamolla a la presa d'Escales 175 metres V+

Després d'escalar dissabte pel matí a Sant Llorenç de Montgai, passar per Algerri a veure al Martinet, i la família de la Núria, vam anar a escalar per la tarda a Escales.



La via triada era la Sacamolla, equipada, divertida, fàcil, i una roca de molt bona qualitat i molt adherent!!! El màxim compromís d'aguantar amb tota la solana durant les 5 tirades amb 2 litres d'aigua que van semblar res!!!!!


Està indicat que son 175m...... nosaltres vam fer 5 tirades amb una mitjana de 30 metres escassos per tirada, per tant no ens surten els números però es igual...


Per tant, material sols cintes exprés i per si us fa cosa en alguna excursió entre xapes portar un friend mitja...però tampoc es del tot necessari....


Aproximació: Cal arribar a Sopeira, passat aquest poble trobem la presa a ma dreta(evident!!!), aparquem a dalt, i anem fins al final de la presa, saltem la barana per anar a buscar una corda que fa de passamà....d'aquí a les escales que fan ziga-zaga ...baixarem fins que en un dels últims revolts, estarem molt propers a dues sabines, al costat de les quals hi ha tot un "mostrari" de parabolts preciosos....la nostra via es la que surt recte amunt (la de la dreta) resseguint una fissura mes o menys definida...



La via segueix sempre la mateixa tònica, recte amunt, en placa o mini bavaresa...




Ferrata Punta Anna i Olivieri Tofana Dolomites 8/14

Després d’uns dies intensius d’escalada, la previsió del temps tampoc es del tot bona i aquest mateix dia arriben els reforços! Sang fresca, neta, i carregada d’energies.....així que decidim depurar la nostra i anar a fer una ferrata!!!!!!!!! Uuueee!!!!
Aquest cop ens decantem per la Ferrata a la Punta Anna, molt propera a Cortina, molt aèria, i el nom ens agrada, ja veus....... 3 hores fins al final de la ferrata i 2 de descens




Dormim dintre la furgo, per variar (com totes les vacances) en el camí que ens porta cap al refugi Dibona...(un nom que també ens ha acompanyat totes les vacances...) Al matí desde el Parking del Refugi Dibona ja veiem la cresta per on puja la Ferrata, i que està mig tapada pels núvols......

Via Dimai IV/ Punta Fiames-Dolomites 10/14

Via Dimai – Punta Fiames

Finalment ja tots en forma, vam decidir anar a fer la Via Dimai a la Punta Fiames, visible des de Cortina, i un dels objectius marcats per aquests dies.


La via: Son 500 metres de desnivell en orientació sud on cal portar tota la ferralla per poder auto protegir-se. L’orientació no es del tot fàcil ja que tot desploma, però per tot arreu es pot pujar....així que molt de compte en seguir la cordada del davant sense mirar be cap on vas!
La roca es bona i la via per gaudir-la. Te una aproximació llarga i dura. Penseu en portar força aigua ja que el sol toca tot el dia.







Ferrata Santner - Catinaccio Dolomites 7/14

Ferrata Santner

A Dolomites de ferrates n’hi ha per donar i vendre, i totes passen per llocs impressionants, així que triar es tant fàcil com mirar on ets i quina et cau mes aprop, si t’agrada el recorregut que fa, si es variat, i es corresponent amb la meteo i cap a munt!
Així que se’ns va presentar el primer dia amb una previsió no massa bona, i nosaltres amb ganes de saber com eren les dolomites. Havia de ser el nostre primer contacte amb aquesta roca i que millor que fer-ho de forma tranquil·la amb una ferrata.

D’entrada deixar clar com son les ferrates que ressenyarem: no son ferrates com la d’oliana o la Teresina de Montserrat, aquestes son camins, grimpades, i alguns passos durs d’escalada, per on hi han posat un cable per assegurar-te. Solen tenir passos molt aeris, i si poden estalviar-se cable ho fan....

Riscos en les ferrates a Dolomites: Aquestes ferrates, donat el lloc on es troben tenen riscos que aquí, tot i que hi son, no els tenim tant palesos. Son ferrates a fins a 3000 metres en zones on el clima es molt canviant amb molt poc temps(inclús mes que als pirineus) les temperatures poden pujar i baixar en poca estona. La naturalesa de les roques fa que hi hagi despreniments i puguin afectar alguna part de la ferrata, per tant molt recomanable portar una corda i bagues per si hi ha problemes. Hi ha molts camins, caminets i cal tenir molt clar cap on es va, i com a territori on va haver una guerra fa 100 anys millor no sortir-se massa dels camins si no ens volem trobar restes per explosionar.....



Aquesta primera ferrata està al sur-oest de les Dolomites, a la regió del Catinaccio, per la Vall de Fasa, i mes que una ferrata es una grimpada equipada, i retorn circular veient des dues vessants del Catinaccio.





Material: Equip de ferrata i una corda i cordinos per si les mosques....

Temps: Una hora fins al refugi Santner i 2 hores en tornar.....

Via Nuvolau IV-/Torre Grande Sud 5 Torri-Dolomiti 6/14

Torre Grande Cima Sud Via Nuvolau

Aproximació: El punt de sortida és el refugi 5 Torri, on es pot arribar en cotxe des de la carretera que uneix Cortina d’Ampezzo amb el Passo Falzarego. Aquesta carretera està tancada durant el mes d’agost. Llavors ens podem apropar caminant o amb telesilla fins al refugi Scoiattoli que es troba a l’altre costat de les torres, amb el mateix temps d’aproximació. Dels refugis a les vies hi ha 10 minuts amb aproximació evident! s'entra per la fisura que hi ha entre la "cima nord" i la "cima oest" de la torre grande.


La via: Son uns 170 m d’escalada desequipada, amb dificultat màxima de IV-, (atlètic i que tira enrere). S’inicia en cara nord, i s’acaba per cara sud.

Material: La via està desequipada, sols reunions, sols cal portar cintes exprés i algun cordino per gendarmes, friends i tascons.






Via Gianleo IV/Paret sud-oest-Croda Negra-Dolomiti 9/14

Aquesta és la primera via que vam poder fer juntament amb la Lu, la Viki, en Pere. El dia anterior ens va ploure!! La via és entretinguda i amb unes vistes impressionants, fora de les massificacions turístiques de Cortina... val la pena fer-la sols per la tranquil·litat que es respira, tant en la via com en les aproximacions.



Veure el relat dels diferents dies a les piulades : Pere-dolomiti


Aproximació: Des de Cortina, direcció al Passo Giau (10-15km) i passat aquest arribem en 1km al Refugi Averau. D’aquí podem agafar “telesilla” o pujar caminant fins al refugi Fedare. D’aquí direcció oest, agafem el camí 441 en descens, no direcció al coll Averau... Anar baixant fins deixar una agulla i una paret groga a la nostra dreta, després sortirem del camí cap a la dreta, per un pedregar, on s’intueix un antic camí de guerra, fins al coll, pocs metres passat el coll trobarem l’inici de la via... i si mal no recordo està el nom ratllat.




Via Gianleo Croda Negra 2518m


Via Parete Nord IV/Torre Luzy 5 Torri-Dolomiti 5/14

Torre Luzy a 5 torri

Aproximació: Punt de sortida es el refugi 5 Torri, on es pot arribar en Cotxe des de la carretera que uneix Crotina d’Ampezzo amb el Passo Falzarego. Aquesta carretera està tancada durant el mes d’agost. Llavors ens podem apropar caminant o amb "telesilla" fins al refugi Scoiattoli que es troba a l’altre costat de les torres, amb el mateix temps d’aproximació. Dels refugis a les vies hi ha 10 minuts amb aproximació evident!

La via: Son uns 122m d'escalada pràcticament equipada en cara nord, amb un grau màxim de IV.

Material: La via està pràcticament equipada, sols cal portar cintes exprés i algun cordino per gendarmes...tot i això donat que la distancia entre xapes en algun cas son importants es recomanable portar algun friend mitjà o petit!




Via Xelo-Bam a Roca Narieda

Ara fa una setmaneta vaig trobar al blog de l'Ignasi l'explicació del reequipament de la via Xelo-Bam, un esperó que ja m'havia mirat molts cops i que puja per la cara nord de la roca Narieda, així que hem va faltar temps per anar-la a fer amb els companys.

Aproximació:

Just abans d'entrar a Organyà, procedents de Coll de Nargó, trobem el desviament cap a la dreta a Figols, i just abans d'entrar a Fígols veurem un camí que puja a la dreta, es veu estret i suportat sobre rocs molt grans, puja amunt en direcció a la paret, aprox. 150 metres mes a dintre s'acaba el camí en una cadena.
Seguim pista amunt, en el segon revolt mes proper a l’esperó, trobarem un caminet que surt cap a la paret, (en el primer revolt hi ha un banquet de pedra...) aquest camí ens porta per la feixa fins al però d’esperó...no està massa fressat.....
La via: Son 400 metres d’escalada amb orientació nord, repartida amb 12 llargs, on cal autoprotecció. El material us farà mes falta sobretot al 6, 8, 10, 11, 12.
Totes les reunions, a excepció de la 6 estan equipades per rapelar amb dos anelles i parabolt de 12mm.
Material: Via semi-equipada, per tant, tascons, friends i cordinos, tant per sabines com per ponts