Busques alguna via?

Cavallers II part: Formigaz 135m/V+

Seguim en territori Luichy.....
Anem malament!!! aquesta es la via que vam fer el tercer dia, però com que encara no tinc totes les fotos del segon dia no puc penjar una piada decent! així que adelanto el que vam fer dilluns.....
Diumenge nit ja no estavem per més aproximacions maratonianes així que vam estar pensant alguna via propera, fàcil, equipada, sense mal de caps....i vam acollir a la cordada a la Clara...l'Oriol no se que volia fer....
De bon matí(10:30 aprox.) i abans de anar cap a la via, arriba l'Adrien desde el Refugi de Cavallers i s'apunta amb nosaltres! millor, farem dues cordades de dos.....


L'aproximació a la via no ens porta més de 10 minuts, pujar a la presa, a ma dreta tenim unes escales que pujen fins una garita, d'aquí surt una senda poca marcada cap amunt i dreta fins una mini feixa on trenca cap a l'esquerra, aquí tenim dos opcions, si baixa poca aigua podem creuar tranquilament, sino tenim una instalació amb cordes fixes que ens ajuden a superar la boca d'aigua. La via es la primera que trobem en la placa just després de creuar el barranc.
Material: 6 cintes exprés!!! No agafeu ni tascons ni friends ni res!!! no hi ha lloc on colocar-los! ni fa falta.
El primer llarg (V+)30m, placa amb un pas molt finet bastant amunt. Veurem a meitat del llarg una línea de parabolts que marxa a l'esquerra però no l'hem de seguir!

Cavallers I part: Mundos de Édena 700m/6a

Cap de Setmana de Sant Joan, tot es presenta molt bé!!!
Fa bon temps, les parets estan seques, i la gent te moltes ganes d'escalar!
Finalment coincidim una bona colla, després d'una setmana amb 50 millons de mails, ens trobem divendres a ala nit a la presa de Cavallers on montem el campament.
som molta gent, i més que aniran arribant.....Lu, Raquel, Antxi, Adrien, Blai, Siscu, Pekas, Oscar, Mariana, Clara, Oriol, Marc, "el Pollo", Gil, Analisa, Joana, Albert, Manu, Felix, una parella que no recordo el nom!, Soepe, Xicu, Pere, Anna, jo.....i segur que em deixo algú!!!
En fi, que hi havia gent per tot, gent forta, gent valenta i nosaltres....
Després de les presentacions de rigor, i l'esmorsar contundent...La Lu, l'Adrien, L'Antxi i jo, ens dirigim a "Los Mundos de Edena" son uns 700 metres, completament equipats..... i realment estan completament equipats!!! no fa falta res! sols alguna baga en tota la via!
Aquí us penjo la foto del Luichy, on es veu el recorregut......
Per fer l'aproximació hi ha dos camins, per tots dos cal pujar a sobre de la presa per la dreta, una primera opció es seguir per la dreta de la presa fins al final on creuarem el riu gairebé en el punt on el riu entra a la presa i anirem a buscar la via, l'apoximació es evident ja que haurem vist les la foto anterior en l'aproximació....(opció indiciada en el croquis de Luichy)

S.O.S Horta de Sant Joan

Bones a tothom,
alguns em coneixeu personalment, altres simplement llegiu el blog de tant en tant i altres l'acabeu de descobrir, en fi, tot per dir-vos que soc d'Horta de Sant Joan, lloc on molts heu anat a escalar alguna vegada, o com a mínim a disfrutar dels seus paratges.

Tot i que jo no en sigui un representant actiu de la plataforma en qüestió, si que ho son els meus AMICS d'Horta, crec amb ells i amb els esforços que fan per defensar el patrimoni que tant estimem.
Es per aquesta raó que crec oportú i necessari difondre en el darrer comunicat denunciant l'injusticia que s'hi vol portar a terme.

"Estimat companys,amics i amigues.
això està molt fotut,sisplau dediqueu uns minuts a llegir la carta i després que cadascú faci el que pugui o vulgui.


Tots sabeu que sóc d'Horta de sant Joan,alguns heu estat en aquest bonic poble i altres espero que vingueu alguna vegada.

La qüestió es que volen destroçar el poble i també la comarca de la terra Alta.Com som pocs la nostra veu no s'escolta i la desinformació es tan gran que quan hem conseguit fer una mica de soroll no tenim la oportunitat d'explicar perquè ens oposem a l'energia eòlica. I aquest és el tema,no estem en contra però el que es vol fer aquí ni és ecològic ni es sostenible ni te res a veure en Kyoto.Son unes empreses que es volen instalar aquí per uns vents forts,que no permanents que necessitaran de dos o tres centrals termiques noves,a més estan situades lluny dels centres de consum (al contrari del que proposa Kyoto) i per últim han partit cada parc en dos o tres per poder rebre les subvencions que pagarem entre tots)

Si voleu saber més coses no tinc cap problema en contestar les vostres preguntes.
La qüestió és que si no fem res aquest mes de juliol el declararan' d'utilitat pública aquest i altres parc de la comarca ocupant dos terceres parts del territori estafant iexpropiant als pagesos.

Que podeu fer?

Si creieu que val la pena i que això és una injusticia que ens afecta a tots,sisplau envieu cartes als diaris demanant que esrevisi tot el proces,denunciant l'abus de les emprese sobre la gent,la mala gestió que el govern fa de coses tan importants com l'aigua i l'energia o la falta de democràcia i prevalència del capital sobre el benefici social autèntic.

Feu aixo o el que pogueu,o feu arribar això a algu que pugui fer algo o envieume propostes.

Gràcies a tots i totes.

Pau i amor.

Txus
"



Roca Narieda, Via Café, Copa i puro 435m 6a o V+/Ae

Aquest cap de setmana amb la Lu no teniem la cosa concretada, la previsió no era del tot clara, així que teniem diferents plans, Collegats, la UES a esplovins o la Café, copa i puro a Roca Narieda. Veient que el dissabte feia fred vam decidir intentar la de Roca Narieda ja que podia ser un dels últims caps de setmana que es pugués fer sense morir de calor a la paret. Finalment ens va fer un temps ideal i inclús van caure algunes gotes quan ens faltaven tres llargs.
Vam dormir al parking d'aproximació i en 45 minuts estavem a peu de via.

Segons ressenya cal portar unes 10 cintes, nosaltres en portavem 15 i alguns friends,(els vam utilitzar en un parell de passos)

Com a ressenya vam portar de la Xavi(RESSENYA), que està molt ben detallada....gracies!!!

Cap del Ras: Via Tope Clàssic 275m V+/Ae o 6b+/Ae

Aquest cap de setmana amenaça pluja, i amb sembla que diumenge no escalarem...tot i aixó hi posem fe i quedem amb l’Anna “madris”, per anar a escalar a Ager.

Jo home de poca fe, el diumenge al matí em veia arribant a Ager a les 9 del matí en plena tormenta d’aigua....i tot el contrari, vam arribar amb un sol espatarrant i un cel clar que feia por!

Esperant al bar que arribi la madris, decidim fer canvi de plans, en lloc de la Redrum farem la Tope clàssic. Sempre m’ha fet il.lusió fer-la...i com la Redrum estava prevista fer-la amb el Blai.....la deixem a la recamara.....
Ens dirigim per la pista del coll d’Ares fins a peu de paret. Aparcarem a peu d’una tartera, a sobre mateix tenim la via. (veure foto croquis desde el parking)
La “Tope Clàssic”(un altra ressenya.. puja just a la dreta de la “El tercer Hombre” que a la vegada està a la dreta de la “Redrum”....

Música i escalada

Sense pensar, improvisant, seguint aquelles converses a vegades estèrils, altres cops inútils, em vaig trobar assegut amb la Rut a la fira de la cervesa de Molins. Ella enlluernada pel mon de la música, i jo, el pesat de l’escalada....amb tot això calia trobar un tema de conversa interessant per evitar caure en els temes recurrents com son el temps, criticar als amics/gues (que les noies també es poden criticar) o la gent de Pallejà, o be parlar de temps passats, que en el nostre cas no serien tan llunyans per què no fa tant que ens coneixem.
En definitiva, ella es posa a parlar de música, jo com a bon interlocutor, li faig preguntes sobre el tema tot a fi de fer-li creure que m’interessa el que em diu i poder portar una conversa fluida, sempre és millor això que dir “ah! Que guai!” i quedar-me callat esperant que l’altre tregui un tema nou...segur que serà tan interessant com l’anterior, i per tant prefereixo quedar-me amb el primer i evitar que tots dos passem un mal rato..... Estava dient que ella parlava de música, tema que l’apassiona, i cosa estrenya, em va encuriosir saber les raons....pel poc que se, la música abarca camps molt amplis i diferents entre ells. Parlava de l’últim concert que havia anat...un del seu professor de flauta (deu meu flauta) aquell instrument que tocàvem a escola i gairebé tots seriem capaços de recordar algunes petites notes d’alguna nadala o cançó tradicional)
Torno a despistar-me, anàvem pel concert del seu professor de música, casualment de jazz. És aquí quan entra la pregunta, per què aquesta passió pel jazz, no ve a ser una variant musical com qualsevol altra? Que fa diferent el jazz d'altres expressions musicals? Que fa que hi hagi gent que fa jazz i altres que interpreten cançons? (recordem que estem a la fira de la cervesa de Molins)

Estem parlant del Jazz, pel que vaig entendre d’ella el Jazz és una altra forma d’entendre la música, d’interpretar una partitura.
Ella diu - El músic te llibertat dintre d’una pesa per poder improvisar. Fer variants sobre una partitura
Jo dic – llavors si improvisa ha de tenir recursos?
Ella diu – si, una persona fent jazz improvisa o interpreta d’una forma molt lliure.
Jo dic – i amb tanta improvisació....no pot ser que en mig d’un concert, improvisi tant que no sàpiga com sortir-ne per retornar al fil de la cançó?
Ella diu – Cert, i és per això que li calen recursos, tant per improvisar com per tornar a recuperar el fil si veu que es perd, i sense que es noti ni que afecti al global de la peça. L’objectiu del músic de Jazz és tocar una peça amb els seus sentiments, no pas tocar fil per randa totes les notes tal com faria un músic de clàssica.
Jo dic – Per què em quedi clar, una persona que fa clàssica ha d’interpretar a la perfecció una partitura per aconseguir el seu objectiu, per tant requereix molta tècnica i un que fa jazz, tot i ser necessària una base tècnica (obtinguda en els seus inicis com a músic) interpreta una partitura d’una forma molt més personalitzada amb recursos, cobrint en alguns casos la falta de tècnica amb imaginació, i quan és lia massa s’ha de buscar la vida per tornar pel bon camí.....

Ella diu - Si, un músic que toca clàssica en la majoria de casos no toca jazz, i un que toca jazz, gairebé mai toca clàssica.

Jo dic –Jo escalo Jazz?

Montserrat: Les Sabines: Via Cara Est

Seguint amb el neguit d'escalar entre setmana, ahir dimecres ens vam tornar a dirigir a agulles, la idea era anar a fer la Lapònia, però les plujes que havien caigut durant la nit havien deixat les parets completament molles.....
Així que decidim pujar fins dalt de la Portella i veure el panorama....tot regalima, i decidim buscar una cara est....i finament ens dirigim a la Cara Est de Les Sabines........


Aquesta via l'havia fet de segon fa molt anys i en els meus inicis....i en tenia un record extrany.....que hem va venir rapidament a la ment en veure els alejes entre les xapes.
La via no te massa secrets, un primer llarg que s'inicia a la vertical del caracteristic fora de l'agulla i puja recte fins al forat, on fem reunió sobre tres burils, dos amb xapa i un sense.

Montserrat, Portella Inferior: GAM 80m /6a

Després d’un cap de setmana de lo més pintoresc. Dissabte currant de valent amb la Festa de la Diversitat de Pallejà!!! Haches any degut a les plujes sols vam poder passar un video de les experiencies dels inmigrants a Pallejà i un posterior pica-pica….ens vam quedar sense les parades dels diferents paisos i les degustacions gastronómiques!!!!

El diumenge com donaven pluja, cap a la Fira de la Cervesa de Molins de Rei, també li
vam fer els honors corresponents…..
Avui dimarts ja recuperats del cap de setmana hem decidit anar a escalar una mica pel matí!!! La victima ha estat la GAM a la Portella inferior a Montserrat. Via curteta, prou ben equipada, rapelable, sols 3 llargs, amb aproximació i descens ràpits…..no ens ha portat més de tres hores desde que hem sortit de casa fins que hi hem retornat.
La via en si es proa entretingudeta i divertida, tot i que durant l’aproximació hem dubtat de si trobariem la roca molla o no, finalment estava una mica humida però es deixava….