Així que decidim pujar fins dalt de la Portella i veure el panorama....tot regalima, i decidim buscar una cara est....i finament ens dirigim a la Cara Est de Les Sabines........
Aquesta via l'havia fet de segon fa molt anys i en els meus inicis....i en tenia un record extrany.....que hem va venir rapidament a la ment en veure els alejes entre les xapes.
La via no te massa secrets, un primer llarg que s'inicia a la vertical del caracteristic fora de l'agulla i puja recte fins al forat, on fem reunió sobre tres burils, dos amb xapa i un sense.
El primer llarg uns 20/25 metres(5b) amb 4 espits una mica veterans....el segon-tercer llarg uns 15/20 metres amb un espit al sortir de reunió i un altre de la reunió de les vies de més a l'esquerra.
El millor del primer llarg va ser quan estava a punt d'entrar a reunió, (on la roca es més delicada l'espit una mica lluny) l'Antxi em crida dient: - "Tinc una cabra a sobre del cap!!!" -
jo penso...ara me la pego, que diu aquesta grillada...a sobre del seu cap estic jo!!!
Tot seguit sento.....
- Brrrrooommm.....-
Miro a vaig i veig l'Antxi a peu de via amb una cabra als peus sobre les cordes i que marxa corrent!
En fi....que la cabra havia entrat d'esquerra a dreta per una mini-mini vira fins una mica més amunt del primer espit....i just a l'alçada d'aquest i per sobre de la corda, s'asusta o algo per l'estil i cau a terra (uns 4/5 metres) la bestiola marxa caminant...l'altra bestiola, (Antxi) es queda flipada i encara ara dubta si va ser real que li hagués caigut una cabra als peus...
per que us feu una idea en aquesta foto estic a la primera xapa....
i un segon llarg que surt per la dreta del forat, una sortida una mica entretinguda! per posar-se a sobre i superar l'ultim resalt per la dreta.
El descens podem triar..per la cara est, rapelant la via desde dos parabolts bastant oxidats...
o pel darrera un rapel de 15 metres desde tres espits encara més oxidats...finalment decidim rapelar desde els espits....posats a trencar-se algo, l'alçada es la que mana!
i un segon llarg que surt per la dreta del forat, una sortida una mica entretinguda! per posar-se a sobre i superar l'ultim resalt per la dreta. 
El descens podem triar..per la cara est, rapelant la via desde dos parabolts bastant oxidats... 
o pel darrera un rapel de 15 metres desde tres espits encara més oxidats...finalment decidim rapelar desde els espits....posats a trencar-se algo, l'alçada es la que mana! 
8 comentaris:
Molt bò això de la cabra!! Je, je!! M'imagino la cara de l'Antxi i els teus pensaments en sentir-la dir que tenia una cabra al cap... je, je...molt bo!!
I molt bona la seleció de descens... si ha de petar, millorq ue estiguem a l'alçada més curta... mira que teniu bon humor, eh!!
Fins aviat!
La Laponia era una bona opció... l'únic però de la via és la discontinuitat a la segona reunió.
Segueix així amb el blog, que és el millor referent a via llarga i per humans, jeje.
La cabra..la cabra... la madre que la parió...!!!!!
jejejeje... anda que no están creando historias de todo tipo el rebaño de animalejos que anda saltando por esas canales y agujas... pobres cabretes... !!!!
Sembla mentida, però les cabres es mouen en el V fàcilment, jo he vist pujar l'aresta brucs de la Miranda de les Boigues a tres cabres, van pujar xino xina, no se les veia gens estresades.
Salut i roca, be i una mica de bon temps. Que els pantans estan casi a vessar
Veig que ja comences a aprofitar els matins.... Estàs de sort, que fa molt millor temps que a la tarda !
I vigileu amb les cabres, que si provoqueu que alguna es faci mal, això són 4 anys de presó...
Renoi Llorenç, quina sort això de poder escalar entre setmana i sobretot ara que els caps de setmana són mullats, aquest sembla que també pringarem!
Molt bona la foto de l'Antxi amb la ma recolzada sobre la Portella...quin ensurt amb la cabra no?
Bones Raquel! la cara de l'antxi era pàlida! i no entenia res! i jo a dalt cagat! amb aquells espits tant veterans!
vikingu! gracies! la Laponia intentarem fer-la la setmana vinent així haurem fet les dues portelles....je je je!m'alegro que t'agradi el blog!
Pekas! cuando dices "el rebaño de animalejos que anda saltando por esas canales y agujas" te refieres a los escaladores no?!?!?! je je je!
Cert Mingo...es sorprenent com es mouen aquests animals pel V! i nosaltres que patim en un IV montserratí amb alejes! el que podriem fer seria treballar dissabte i diumenge i iescalar dilluns i dimarts! així no hi hauria problemes!!!
Joan!! es que ja no podia soportar més veure els teus posts de entre setmana! si que estem de sort! els matins son molt bons tot i que en les aproximacions ens mullem amb la vegetació!....ep! que a la cabra no li vam fer res intencionat!
Bones Jaume! escalar a agulles entre setmana es un goix! tranquilitat....cabres...i un helicopter tronat que no parava de fer voltes!!! per la resta...una passada..totes les agulles per nosaltres! preciós!
us prometo que era una d'aquelles cabres amb banyetes i tot!!!!
pobreta feia una cara d'espantada....
em sap greu desmitificar aquella frase de que les cabres no cauen i els boixos no es trenquen!!!!
je j eje!!!!
petons a tots
antxi
Publica un comentari a l'entrada