Música i escalada

Sense pensar, improvisant, seguint aquelles converses a vegades estèrils, altres cops inútils, em vaig trobar assegut amb la Rut a la fira de la cervesa de Molins. Ella enlluernada pel mon de la música, i jo, el pesat de l’escalada....amb tot això calia trobar un tema de conversa interessant per evitar caure en els temes recurrents com son el temps, criticar als amics/gues (que les noies també es poden criticar) o la gent de Pallejà, o be parlar de temps passats, que en el nostre cas no serien tan llunyans per què no fa tant que ens coneixem.
En definitiva, ella es posa a parlar de música, jo com a bon interlocutor, li faig preguntes sobre el tema tot a fi de fer-li creure que m’interessa el que em diu i poder portar una conversa fluida, sempre és millor això que dir “ah! Que guai!” i quedar-me callat esperant que l’altre tregui un tema nou...segur que serà tan interessant com l’anterior, i per tant prefereixo quedar-me amb el primer i evitar que tots dos passem un mal rato..... Estava dient que ella parlava de música, tema que l’apassiona, i cosa estrenya, em va encuriosir saber les raons....pel poc que se, la música abarca camps molt amplis i diferents entre ells. Parlava de l’últim concert que havia anat...un del seu professor de flauta (deu meu flauta) aquell instrument que tocàvem a escola i gairebé tots seriem capaços de recordar algunes petites notes d’alguna nadala o cançó tradicional)
Torno a despistar-me, anàvem pel concert del seu professor de música, casualment de jazz. És aquí quan entra la pregunta, per què aquesta passió pel jazz, no ve a ser una variant musical com qualsevol altra? Que fa diferent el jazz d'altres expressions musicals? Que fa que hi hagi gent que fa jazz i altres que interpreten cançons? (recordem que estem a la fira de la cervesa de Molins)

Discover Duke Ellington & John Coltrane!

Estem parlant del Jazz, pel que vaig entendre d’ella el Jazz és una altra forma d’entendre la música, d’interpretar una partitura.
Ella diu - El músic te llibertat dintre d’una pesa per poder improvisar. Fer variants sobre una partitura
Jo dic – llavors si improvisa ha de tenir recursos?
Ella diu – si, una persona fent jazz improvisa o interpreta d’una forma molt lliure.
Jo dic – i amb tanta improvisació....no pot ser que en mig d’un concert, improvisi tant que no sàpiga com sortir-ne per retornar al fil de la cançó?
Ella diu – Cert, i és per això que li calen recursos, tant per improvisar com per tornar a recuperar el fil si veu que es perd, i sense que es noti ni que afecti al global de la peça. L’objectiu del músic de Jazz és tocar una peça amb els seus sentiments, no pas tocar fil per randa totes les notes tal com faria un músic de clàssica.
Jo dic – Per què em quedi clar, una persona que fa clàssica ha d’interpretar a la perfecció una partitura per aconseguir el seu objectiu, per tant requereix molta tècnica i un que fa jazz, tot i ser necessària una base tècnica (obtinguda en els seus inicis com a músic) interpreta una partitura d’una forma molt més personalitzada amb recursos, cobrint en alguns casos la falta de tècnica amb imaginació, i quan és lia massa s’ha de buscar la vida per tornar pel bon camí.....

Ella diu - Si, un músic que toca clàssica en la majoria de casos no toca jazz, i un que toca jazz, gairebé mai toca clàssica.

Jo dic –Jo escalo Jazz?