Canalda, prou coneguda aquesta paret per les seves vies exigents i dures, a part d'alguna apertura feta darrerament, la Cherokee express, a la clàssica de la paret com la fills del vent, hem trobat una via oberta al 2006 per Marià Garriga i J.M. Cases.
Via d'escalada que va buscant tot els passos més fàcils de la paret per arribar a superar-la, una barreja entre grimpada i escalada que ens permet superar aquesta paret reduint molt el compromís que tenim en altres vies, però mantenint l'essència pel que fa a l'equipament...just, i sols en els cassos on son necessaris.
En fi, una via on el que trobarem serà, travessies per vires, ambient salvatge i rostollós, amb pincellades de verticalitat amb equipament justet.
Nosaltres vam fer servir la ressenya que vam trobar al bar Roella a Solona,(a sota) per aixó he fet una nostra per poder-nos guiar millor.
Via d'escalada que va buscant tot els passos més fàcils de la paret per arribar a superar-la, una barreja entre grimpada i escalada que ens permet superar aquesta paret reduint molt el compromís que tenim en altres vies, però mantenint l'essència pel que fa a l'equipament...just, i sols en els cassos on son necessaris.
En fi, una via on el que trobarem serà, travessies per vires, ambient salvatge i rostollós, amb pincellades de verticalitat amb equipament justet.Nosaltres vam fer servir la ressenya que vam trobar al bar Roella a Solona,(a sota) per aixó he fet una nostra per poder-nos guiar millor.
Aproximació: de Solsona pujem cap a Coll de Jou, en arribar-hi anirem cap a la dreta cap a Canalda, aparcarem al camí que puja cap a la dreta de la paret. Seguirem caminant pel camí fins trobar corriol que ens porta cap a la paret...un cop sota la paret anirem a buscar la vertical del pany de paret vertical blavós en forma còncava(just al mig de la foto de sota). Fita a terra que ens invita a pujar a la primera feixa. (15 minuts)
Llarg 1 (50m/III)Pujarem a la feixa de sobre, i caminarem cap a la dreta, veiem una fita sobre l'esperó de la dreta, anirem fins el diedre que forma l'esperó amb la paret de la seva esquerra i pujarem a una altra feixa........
...creuarem l'esperó cap a la seva dreta on trobarem un pont de roca que ens marca la primera reunió.
Llarg 2(20m/IV-) Caminarem cap a la dreta, passarem entre la vegetació fins un nou diedre brut i curt, per on pujarem uns 4 metres on hi trobarem un espit on farem reunió.
Llarg 3 (5om/I) Acabarem de pujar el diedret-canal i anirem caminant cap a la dreta entre arbres, la vira ens obliga a fer un flanqueix a nivell per roca delicada, o baixar una mica entre boixos i seguir el flanqueix fins sota d'una agulla-esperó molt marcada..arribarem fins on ens deixi el fregament de la corda i farem reunió en l'arbre que vulguem....
Llarg 1 (50m/III)Pujarem a la feixa de sobre, i caminarem cap a la dreta, veiem una fita sobre l'esperó de la dreta, anirem fins el diedre que forma l'esperó amb la paret de la seva esquerra i pujarem a una altra feixa........
...creuarem l'esperó cap a la seva dreta on trobarem un pont de roca que ens marca la primera reunió.
Llarg 2(20m/IV-) Caminarem cap a la dreta, passarem entre la vegetació fins un nou diedre brut i curt, per on pujarem uns 4 metres on hi trobarem un espit on farem reunió.
Llarg 3 (5om/I) Acabarem de pujar el diedret-canal i anirem caminant cap a la dreta entre arbres, la vira ens obliga a fer un flanqueix a nivell per roca delicada, o baixar una mica entre boixos i seguir el flanqueix fins sota d'una agulla-esperó molt marcada..arribarem fins on ens deixi el fregament de la corda i farem reunió en l'arbre que vulguem....
Llarg 4 (20m/IV) Aquí s'inicia la part més vertical de la via, pujarem pel diedre que forma l'agulla-esperó brut, per passar a la placa de la dreta on hi ha un pont de roca, retornem al diedre per fer reunió a sobre on trobarem un espit a reforçar
les vistes son espectaculars!!!!
Llarg 5(25m/IV) Aquest pica més, i grau ajustadet...sortirem cap a l'esquerra...si, si...passet curiós i de confiança...
...per passar per sota de la sabina, on trobarem un pont de roca, pujar a sobre de la sabina, una canal amb un clau ens ajuda a pujar cap a la vira de la dreta aquí agafarem el camí fàcil desprotegit fins una nova vira on trobarem un espit a reforçar on farem reunió.
Llarg 6(50m/II) Anirem cap a l'esquerra a buscar entre els arbres i paret que ens puja a sobre de la reunió fent reunió on vulguem....molt herbós!!!!
La tarda ja cau, i el fred apreta! no es pot anar a escalar tard per aquestes parets!!!!
El descens el farem anant cap a la dreta on anirem trobant alguna fita i que ens porta al camí que ens porta a la carretera on tenim el cotxe.
les vistes son espectaculars!!!!
Llarg 5(25m/IV) Aquest pica més, i grau ajustadet...sortirem cap a l'esquerra...si, si...passet curiós i de confiança...
...per passar per sota de la sabina, on trobarem un pont de roca, pujar a sobre de la sabina, una canal amb un clau ens ajuda a pujar cap a la vira de la dreta aquí agafarem el camí fàcil desprotegit fins una nova vira on trobarem un espit a reforçar on farem reunió.
Llarg 6(50m/II) Anirem cap a l'esquerra a buscar entre els arbres i paret que ens puja a sobre de la reunió fent reunió on vulguem....molt herbós!!!!
La tarda ja cau, i el fred apreta! no es pot anar a escalar tard per aquestes parets!!!!
El descens el farem anant cap a la dreta on anirem trobant alguna fita i que ens porta al camí que ens porta a la carretera on tenim el cotxe.En fi, una via curiosa, no apta per als amants de vies verticals i de continuitat. Sols recomanable per mentalilats alpinistes i amb afany de descobrir terreny pagant el preu de barallar-se amb boixos, argilagues i passos verticals a protegir, navegant per una paret que imposa respècte.
17 comentaris:
Curiosa via, que tot i que pel que sembla s'escala poc, no deixa de tenir el seu atractiu! Una altra manera de conèixer Canalda no?
Quina via més rebuscada, no!. Suposo que cal anar tranqui, com els jubilats que mai tenen presa he he he.
Estava esperant la teva piada pq el dimarts a MOntserrat em va semblar que podiu estar a la Micky Mouse, però ja veig que estaveu a Canalda
Salut parella
Hi vau trobar bolets? Perquè sembla més una caminada que una escalada..., guapa, això si. Que Canalda és xulo fent el que hi facis!
Ondia! Pensava que l'únic que tenia fetge per ficar-se en aquesta marranada de via seria jo, però veig que m'equivocava. Esperava trobar-me moltes piades de Canalda (sobretot de la Cherokee) però t'asseguro que d'aquesta no.
Per cert! Què és això tant raro que heu obert a Vilamala? Un accés per entrar a les Encantades? Enviam la ressenya per email, plis.
Lluís Parcerisa
epa Llorenç, que l'esperit de descoberta no us abandoni! al Xuxe li farà gràcia trobar una repetició d'una via que ell mateix defineix com un callet, d'aquí el nom. Lluís, que de marranades i rareses n'hi ha per a tots els gustos! mira la Cherokee!
només una recomanació simpàtica, el pany dret entra a l'ombra molt ràpid, millor deixar-lo per dies no tant freds, o encara millor per l'ombreta bona de les tardes d'estiu...
salut!
Jaume,es una forma diferent d'entar a la paret, i els jubilats, no ho estan tant!!!d'escalada poca, ara quan toca, mira't-ho!
Mingo, aquest "jubilats" van trobar la forma més fàcil de superar la paret..aixó si, cal anar mirant bé per on passes.
Je je je!!! Gatsaule, de bolets algú però de baixada! en aquesta via ha de ser bó anar-hi en epoca d'esparrecs! coincideixo amb tu...estar dintre a la paret de Canalda fa respecte, per molt callet que sigui!
Lluís! ja veus que no estàs sol en el mon! nosaltres també ens fotem per on podem! potser el problema está en dir-li via d'escalada, si e diguessin que es un caminada extrema potser seria diferent! Lluís, el mail ja està de camí!
Edunz, mentre feiem la via, concients d'on ens haviem posat...vam arribar a la concusió, que aquesta via reflexava un esperit molt clar del que en un inici va representar l'escalada, pujar als llocs de la manera més fàcil, l'estètica i les linees boniques van venir més tard.
Esperem no perdre les ganes de descobrir llocs i cosetes i petites curiositats com aquesta.
Ep!! quina rasca quan va marxar el sol!!! deu meu quin patir! sort que al Bar Bastets tenen molts kintos!!!
la cherokee que creieu que es ?una marranada o una raresa?una paraula o una altra significa molt.
Potser, ni una cosa ni un altre, només una via equipadota per disfrutar de l´escalada, sense més, només gaudir de la roca i el llóc, sense grans pretensions.
epa gent, m'ho miro, i trobo que és divertit els adjectius que fem servir i com entenm cadascú l'escalada
...
l'altre dia en Mingo escribia 'com l'equipament era dolent per això no es feia' parlant de la Lafotet al Montrogi, una via que es va obrir amb el mínim equipament, una lliçó d'escalada.. però, dolent? no seria més correcte parlar d'equipament escàs o pràcticament desequipada? (aprofito l'anècdota que ja es devia referir a això)
en canvi aquesta via 'equipadota' (o com llegim a la roella 'muy bien equipada'... està bé això del 'bien') ha de servir per 'disfrutar' de l'escalda... i a mi precissament em va passar tot el contrari, la quantitat d'assegurances va fer que no gaudís gens de l'escalda, tot i ser a un racó tant prodigiós i únic com Canalda..
no res, sobre gustos no hi ha res escrit! però el sentit comú si que és objectivable, o potser tampoc.
salut i bones escalades!
del tipus que siguin..
benequipades (molts seguros?)
malequipades (pocs i/o dolents?)
clàssiques (que no modernes?)
marranes
rares
?????????
Aqui n´ hi ha molts matisos i males interpretacions, on cada un diu lo que li va be. Mentre que una via ben equipada es aquella on els pasos claus estan protegits i en general no es exposada ni et pots fer mal, per altres es una via amb xapes cada metro i mig. Mal equipada entenem per aquelles vies que les asegurances no estan en els trams mes dificils i que no son facils d´autoprotegir,i que tenen molta provabilitat de mala caiguda si no tens el grau molt per sobre,i per tant de fer-te mal, i amb matisos ,tambe anomenades exposades, mentre que per altres son vies que tenen els seguros, al seu entendre, lluny.Tot depen del bagatge de l´escalador i el seu estat en el moment de l´escalada, no es el mateix quan portes molts mesos seguits escalan molt, que quan surts d´ una lesio o nomes escales 2 cops al mes. I les vies classiques avans eren les primeres de cada paret, que acostumaven a ser bastant desequipades i d´ autoproteccio, i ara s´ anomenen aixi les que despres de varios anys son les que es repeteixen mes, per la seva dificultat moderada , grau asequible, logica de l´itinerari,exposicio de la via, bellesa dels pasos o moviments, etc..., tot depen molt del tipus d´escalador, ja que ara predomina el tipus que no volen compricar-se gaire i prefereixen fer vies que estiguin força equipades i sense gaire compromis per no patir gens, oblidant el plaer de l´autoprotecio i l´ alegria entre seguros.
La Cherokee expres no buscava pas se una via molt equipada, pero les circunstancies de la via, plaques dificils d´autoprotegir, troços trencats,anar sol, etc..., va sortir aixi,igualment s´ha d´escalar . I ara que el pas de les cordades i la neteja del rocam la fa mes agradable d´ escalar, li treurem algun parabolt en els trams mes facils on no fa falta anar tant protegit ja que la roca es prou fiable.Ja vorem com la podem arreglar !
Salut .
hola, jo no treuria cap parabolt,tu la vas obrir aixi,doncs manten la teva postura,a banda de si esta sobreequipada o no,la vas obrir per algun motiu,el que esta fet, esta fet i ja esta,soc un escalador bastant mediocre i a mi ja hem esta be puguer fer uns via mes a canalda,ja que moltes no les puc fer pel meu nivell.
aniol.friki climbing cardona.
Ok Indi. Si et puc ajudar ja saps on trobar-me.
La Cherokee serà una clàssica equipada de Canalda i una raresa en la paret. No aprovo l'estil però si la forma, i la respecto com qualsevol altra.
La Jubilats era, és i serà una marranada miri com es miri.
Parce
Edunz quan parlo d'equipament dolent no em refereixo exactament al que tu dius, m'estic referint a l'estat del material, vull dir s'hi ha burils ronyosos o claus rovellats, no al nombre de peces posades. La quantitat és un altra cosa, per mi. A més pot ser que els primers ascensionistes deixessin poc material a la via, però que tinguis possibilitats de posar coses o no; aleshores jo parlaria d'exposició, però mai d'equipament dolent.
Abans les coses eren molt diferents d'ara, quan s'obria una via anaves amb claus i en alguns casos amb burils. Fotre un buril era una tasca feixuga podies estar un quart d'hora o més, per això havia molts pasos que es feien amb pit i collons,pq no tenies més remei. A més no teniem un duro i deixaves les mínimes coses a la paret, amb el temps les vies s'anaven omplint de pitons. Les coses han canviat moltes per a bé. Abans, però, pràcticament ningú amb una mica més de 30 anys escalava
epa Mingo, totalment d'acord, i ja s'entén que anaves per aquí... m'he permès la llicència del teu comentari a tall d'exemple.
és només una reflexió a l'aire la varieté en el significat de les paraules. L'Indi ho explica millor.
ah, el respecte pels demés, sempre!
salut
vaja!!! si que dona de si aquesta via!
en fi, quina sort que tots parlem el mateix idioma, i sembla que no l'apliquem de l mateixa manera a una mateixa disciplina. Si a aquestes condicions, i afegim posicions que poden diferir en certs punts...cagada lemus.
Que tal una trobada ab birres al Roella i discutem sobre el tema, un soporet i una escalada pel terme?
Crec que amb uns gots de vi, i un bon tiberi les coses es veuen diferent!
M'alegro que el blog també hi apareguin discusions i aclariments com aquests!
gracies a tots!
ei, clar que si, o quan no fagi tant fred una bona costellada a la bauma de ca la Rita!
Ahir vaig fer la via dels jubilats (10-08-2010) i la veritat sembla que treballeu per l'INSERSO i vulgueu matar-nos. Tot era herba. Em vaig agafar més a l'herbassar que a la roca. NO recomenable. Per cert no vam trobar els espits encara que si els ponts de roca i el clau. Les reunions en boixos precaris. He estat molts anys cotitzant perquè ara em foteu aquestes putadetes.
Publica un comentari a l'entrada