Busques alguna via?

Agulles pel Solsonés

Hi ha dies que l'escalada pren sentit per nosaltres, quan pren tot el seu caràcter, fer servir aquesta disciplina per poder pujar a algun lloc que d'altra manera no hi podriem pujar.
Aquesta activitat la vam fer una tarda amb ganes de descobrir territori,

Desconeixem si s'hi ha pujat abans, de totes maneres es bastant provable que algun pastor buscant el seu ramat hagi pujat  a l'Agulla del Castell per la seva baixa dificultat per la "normal", i més fàcil a l'anomenada per nosaltres "Agulla de la Bandera". A la també batejada per nosaltres "Agulla del buscall" sigui una mica més difícil que hi hagi pujat algú, es més difícil i tenen l'agulla del Castell al costat més alta i de fàcil accés.

Per arribar-hi ens dirigirem cap a Guixers, i cap a la Corriu, d'aquí agafarem camí cap a Can Felipó(mirar mapa Alpina del Port del Compte) i ja veiem l'agulla per dintre del bosc.(foto inferior) Aproximació evident en 10 minuts triant la teva aventura.
El primer objectiu es l'Agulla del Castell, roca molt descomposta, pujarem per la seva cara nord, més fàcil i curta...

pujarem per la canal que hi trobem(8m, IV) fent servir un parell de friends i posem un clau a cim(no l'hem deixat) ja que es pot assegurar bé al cos o sobre un bloc de pedra.
Tots 4 a cim!!!!!
les vistes sobre Guixers i la Vall de Lord....amb el dia que cau...
el descens el fem desgrimpant...i el darrer rapela del bloc de cim...aquí veiem que la roca no es de massa qualitat...
La segona agulla, a 15 metres de la del castell, Agulla del Buscall, molt fina i atractiva,
i pujem també per la cara nord, en aquesta a quedat un clau per fer el pas on la roca es més delicada (6m, IV+)
per fer el descens, rapelem. Amb el Marcel fent contrapés per la cara sud, fem el rapel per la nord.
un contrallum de cim...
i la tercera de la tarda, uns 15m més a l'est de la Agulla del Buscall, l'anomenem Agulla de la Bandera.....on hi pujem amb una grimpada per la minicresteta de roca descomposta....
que guapos!

En fi, una activitat molt entretiguda i que hem disfrutat molt...que segur que mai més ningú la repetirà...roca delicada, escalada curta, però plena de romanticisme!!!! lloc solitari, i vistes espectaculars.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Un dia de descoberta i immersió al territori! ascensions tan sols aptes per a bons coneixedors de la zona com vosaltres...un bon amic que ara ja no és amb nosaltres (Josep Monistrol) hauria xalat amb aquestes agulles, n'era un apassionat col.leccionista.

Llorenç ha dit...

Sort que tenim un bon parell de guies locals que ens van ensenyan tots els racons i junts anem descobrin cosetes! En Josep Monistrol va fer molta feineta pujant agulles!!! aquest si que fa enveja!!sana clar!