Busques alguna via?

Solsonés: Odén: Esperó del Silenci, V+/Ae, 165m

Aquest pont vam pujar pel Solsonés, el darrer dia voliem anar per Oliana, i vam acabar tornant al Solsonés a fer aquesta via que han obert no fa massa.....de presepectiva no en vam tenir massa! la boira va fer acte de presència! pel matí estava baixa, i en l'aproximació anavem a cegues...i després va pujar i vam seguir escalant sense veure res!!!! coses que passes! i quin fred! Donat que no vam poder fer cap foto digna amb prespectiva us deixo la ressenya dels equipadors de la via.
Aproximació: a la sortida d'Oliana agafarem la carretera que passa pel davant dels bombers, seguirem uns km fins Valldan, deixant el cotxe davant del camping. Recularem uns 50 metres cap al camí puja recte cap a les parets, en poc una masia, tot seguit, bassa d'aigua, seguim caminant fins uns camps....els travessem i el camí segueix fins una tancat de filferro, superem la porta i ja trobem les marques fucsia en els arbres que ens envien cap a la dreta, el sotabosc es prou bó com per amb una mica d'orientació, poder arribar a peu de via tot i perdre les marques.....30 minuts per arribar a peu de via....
Com a material, nosaltres vam portar cintes exprés i el semafor d'aliens i els vam utilitzar en algun passatge, no tant per la dificultat com per la desconfiança amb la roca!.

Llarg 1(IV+/40m) s'inicia en un tram de placa que va a buscar un diedre, una mica més de placa i ja estem en la gran vira...la reunió la trobarem en dos parabolts sobre un gran bloc.....jo no la vaig veure i la vaig montar en una alzina ja gairebé sota el següent llarg.


Llarg 2(15m, V+/Ae) Llarg intens, s'inicia amb un parell de passos en lliure per xapar i fer tot l'artificial, laboriós i cansat..tira enrrera, va de costat...i per cert! algunes xapes ballen...


...per sortir en lliure dura, un diedre que desploma, amb canto, però els braços castigats i freds! en fi un llarg, curt i intens....fem reunió al final del diedre.


Llarg 3(20m/6a): Sortim cap a l'esquerra en travessia sempre a nivell fins un pas una mica més fur que travessa per sobre d'una fisura, on tenim el pas més dur...pujem una mica i reunió.


Llarg 4(45m/V+) Llarg que surt per la dreta de la reunió per tot seguit fer un gran flanqueig cap a l'esquerra....la boira j a ens ha agafat!!!!! aquí trobarem alguns alejes interessants entre algunes xapes, tenim els passos més complicats cap al final del llarg....


...en aquest llarg ja no sabem que tenim sota els peus, tot hi que ens ho imaginem!!



Llarg 5(35m/V+): la roca comença a ser més dolenta, s'inicia fàcil, fins que es posa dret, alguna xapa amb alegria i algún pas que li dona el grau al V+ poc abans d'entrar a reunió....una llastra molt dubtosa ens farà patir pel company que ens assegura!....la reunió al mateix esperó....amb la boira i l'airet fresquet!.....


Continuem tenint unes vistes maravelloses! i molt clares!.





Llarg 6 (20m/IV+) La roca ja no millora, i el temps tampoc, fotuts de fred, ganes de sortir de la paret....seguir per l'esperó fins una sabina, que passem per sota cap a l'esquerra i fem reunió a sobre





Sols ens queda el descens, seguirem alguna fita i el fil de la paret cap a l'oest, un primer collet brut, el saltem..i en arribar al segon trobarem les instalacions de rapel...1 de 45m i un segon de 20 ens deixen a terra...ara bé lo fotut...en mig de la boira, les marques fucsia, ni es veuen, segons la piada hem de baixar en tendència a l'esquerra a buscar el camí d'aproximació....nosaltres decidim el contrari, baixar recte pel bosc i en lleugera tendència a la dreta, l'intuició funciona i fem cap directe a la gran bassa que hem trobat al pujar!


En fi, com a resum, via vertical i amb passos més exigents a la primera meitat, i més alejes a la segona, la roca va perdent a mesura que pujem, i passa a ser més fràgil i trobem més llastres...li cal sanejament.

14 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Aquesta via me l'han recomanat, ha de ser molt maca, però veig que és exigent amb els braços!! m'esperaré a que faci menys fred i posi els braços forts...
enhorabona per la via fieres!!!

lux ha dit...

Jejeje!

però quines vistes!! ;)
crec que m'esperare una mica...
que fa fred nomes de veure les fotos!


una abraçada!

josep i laura ha dit...

Hola Kutres, sembla ser que la via l'heu patit mes que gaudit, llastima del mal temps i la boira, ja que el millor de la ruta es l'ambient que es te sota els peus i vosaltres no heu pogut sortir amb aquest bon sabor de boca.
Sobre la via: en el primer llarg segurament vareu marxar per "l'escaqueig" a l'esquerra, si tires recte, et trobes amb l'R de cara, sobre que balla alguna expansio al segon llarg, no teniem noticies, pero prenen nota. En el cinque llarg, si vas pel fil de l'aresta la roca es molt podrida, els parabolts estan situats un parell de metres a l'esquerra. Sobre la llastra que comenteu, nosaltres no la van poder fer baixar durant l'apertura, alla cal una parpalina, tot i aixis en aquell tram van fer previament una neteja brutal. Hia la possibilitat de passar per alla a l'esquerra sense tocar-la.
Segurament heu fet la primera repeticio, enhorabona, teniu una birra pagada!!

bones escalades!

Llorenç ha dit...

Jaume! la via val la pena, ens va agradar...però ves-hi quan fagi bo! el 2 llarg es el més exigent de braços, el 3, es una travessia on pateixen més els dits....la resta es per disfrutar...no cal que esperis massa! je je je
Lu, amb el fred que vam passar el dia abans al clot de l'infern, aquí vam anar més tranquils! tot parabolts! quin luxe!! je jeje
Josep i Laura! felicitats per la via! si que es nota molta neteja, sobretot al 4 llarg! la llastra suposo que amb el temps i una canya....si que vam trobar xapes ballant, dos o tres al segon llarg i alguna altra però ara no recordo...de totes maneres ja vam comentar de tornar-hi mab bon temps!!!

Tinc en compte la birra! a vuere si algun dia ens coneixem i ho celebrem! je je je

joan asin ha dit...

Enhorabona,bona piulada, el dissabte vam comentar d'anar a fer aquesta via, però queda clar que a de fer bon temps. Records.

Xavi ha dit...

Vaja, em perdut la birra, nosaltres hi vam anar l'endemà dimecres. No hi ha premi pels segons repetidors?
Les xapes del segon llarg també vam trobar que ballaven una mica. De segon les vaig apretar amb les mans però segurament es tornaran a afluixar, en aquest tibes bastant de les plaquetes. La R1 també la vam fer a l'alzina (tampoc vaig veure els parabolts del bloc). La R2 no la vam trobar, es feia a la sortida de la xemeneia en unes branques? La via ens va agradar, més el lloc que la roca (vam tirar algun "nyuscu" guapu de pedra, al llarg 4).
Vagi bé!

Atorix ha dit...

Buffffff... kina rasca nano, sou uns motivats !!

Enhorabona bows.

Mingo ha dit...

DEu ni do que valents, amb aquesta boira, doble felicitació. Aquesta esta aprop de la que vas obrir amb el Pere?

josep i laura ha dit...

Kutres, la birra doneua-la per feta, nomes falta coincidir a alguna paret i ara que per fi arriba el fred i la neu, potser estem mesos sense tastar gaire la roca.

Xavi, vaaaa tirarem la casa per la finestra!!! tambe sera un plaer compartir un altre cervesseta amb tu, es de justicia ser agrait amb qui gracies a les seves piades ens obre els ulls a petits paradisos verticals.
No fotis que vareu ser tant animals d'empalmar el llarg 2 i 3? sobre el que dieu que no vareu trobar ni la primera ni la segona reunio, feu be de dir-ho per posar-hi remei a la propera visita. La segona reunio es munta nomes sortir del diedre desplomat, si flanquejes abans es possible no veure-la, esta envoltada de vegetacio i pot haver quedat tapada. Els parabolts de l'Ae, potser de nous i amb tant de "meneo" lateral li calgui alguna apretada extra.
Esperem que vosaltres al dia següent tinguesiu mes sort que els Kutres amb la meteo i gaudisiu de les vistes i el pati

Mingo, sobre el paper estan a la mateixa paret, a la practica, el Roc del Collars i el del Migdia estan separats per uns 8 quilometres i les aproximacions son per llocs completament diferents, potser l'unic que comparteixen una mica es el tipus de roca.

Bones escalades i ja prou de birres! jejeje

Mingo ha dit...

Josep em referia a la via sol de mitjanit, crec que està a la Serra de les Canals. Pensava que no estavem tan separades

Llorenç ha dit...

Joan Asin, si la inversió tèrmica no us fastidia, es una bona epoca, nosaltres vam come´çar amb maniga curta...i vam acabar amb gore-tex!

Xavi! bones! si ho haure dit malament...eren les de 2 llarg les ue ballaven més...jo també vaig intentar apretar amb la mà però res....les birres les compartirem!

Ah! nosaltres també cas ens saltem la R3...sortint de la xemenenia, està molt tapada per la vegetació....

Mingo, jo pensava com tu...però com diu en Josep, tot i formar part de la mateixa paret, i tipus de roca, està molt més a la dreta, i l'accés es diferent....son uns quans km de diferencia!

Josep! farem el possible per quedar que teniim mics comuns crec!

josep i laura ha dit...

Mingo, perdona el meu alzehimer galopant, em volia referir efectivament a la serra de les Canals i no al roc dels Collars.

Llorenç, tard o d'hora ens trobarem, pero fes-nos memoria, ja saps... l'alzehimer jejeje


bones escalades!

Eduard ha dit...

Iep!!
Quina pena que no tinguéssiu bon temps. Fa un parell de setmanes estàvem per la Serra d'Oliana des d'on hi ha una panoràmica acollonant de tota la Serra dels Collars, el Rumbau, Sant Honorat, la Serra d'Auvenç... L'esperó es veia guapíssim i al darrera s'intuïen les agulles de la Mora Comdal i el Turp. Imagino que des del cim hi ha d'haver unes vistes increïbles... Només per això quan puguem farem la via... I si a demés podem escalar :P

Gatsaule ha dit...

La vaig veure quan la van obrir i em va agradar. Ara encara m'agrada més, a veure.... Veig que us esteu fent resistents al fred!