Ferrata Santner
A Dolomites de ferrates n’hi ha per donar i vendre, i totes passen per llocs impressionants, així que triar es tant fàcil com mirar on ets i quina et cau mes aprop, si t’agrada el recorregut que fa, si es variat, i es corresponent amb la meteo i cap a munt!
Així que se’ns va presentar el primer dia amb una previsió no massa bona, i nosaltres amb ganes de saber com eren les dolomites. Havia de ser el nostre primer contacte amb aquesta roca i que millor que fer-ho de forma tranquil·la amb una ferrata.
D’entrada deixar clar com son les ferrates que ressenyarem: no son ferrates com la d’oliana o la Teresina de Montserrat, aquestes son camins, grimpades, i alguns passos durs d’escalada, per on hi han posat un cable per assegurar-te. Solen tenir passos molt aeris, i si poden estalviar-se cable ho fan....
Riscos en les ferrates a Dolomites: Aquestes ferrates, donat el lloc on es troben tenen riscos que aquí, tot i que hi son, no els tenim tant palesos. Son ferrates a fins a 3000 metres en zones on el clima es molt canviant amb molt poc temps(inclús mes que als pirineus) les temperatures poden pujar i baixar en poca estona. La naturalesa de les roques fa que hi hagi despreniments i puguin afectar alguna part de la ferrata, per tant molt recomanable portar una corda i bagues per si hi ha problemes. Hi ha molts camins, caminets i cal tenir molt clar cap on es va, i com a territori on va haver una guerra fa 100 anys millor no sortir-se massa dels camins si no ens volem trobar restes per explosionar.....
Aquesta primera ferrata està al sur-oest de les Dolomites, a la regió del Catinaccio, per la Vall de Fasa, i mes que una ferrata es una grimpada equipada, i retorn circular veient des dues vessants del Catinaccio.
Material: Equip de ferrata i una corda i cordinos per si les mosques....
Iniciem l’ascensió per passos prou difícils, fins arribar a una vira aèria....tot seguit entrem en una zona d’agulles,
canals, i una escala metàl·lica...
finalment arribem a una zona amb restes de neu, uns altres passos durs,
i en poc arribem a refugi Santner, vistes impressionants...s’ha acabat la ferrata....baixem cap a l’est, direcció refugi Alberto que arribem en 10 minuts....al davant les Torres Vajolet,
impressionants i destí d’escalada el proper cop que hi torni! Seguim baixant cap al Refugi Vajolet, 30 minuts, descens equipat amb cable en alguns trams, abans d’arribar al refugi, ja podem agafar un camí que ens porta a passar per la base de la paret de la nostra dreta...hi ha algun pas molt aeri ....
en direcció sud,.... seguim recte i empalmem amb el camí nº 541 cap al Passo Coronelle, mes o menys planer....fins una cruïlla de camins on agafem el 550 que puja recte cap al coll....aquí ens va agafar la pluja.....
Ja sols ens queda el descens ara cap a l’oest, a buscar el rifugio Fronza. Podem arribar a l'aparcament amb “telesilla” o per un camí entre prats molt bonic.
A Dolomites de ferrates n’hi ha per donar i vendre, i totes passen per llocs impressionants, així que triar es tant fàcil com mirar on ets i quina et cau mes aprop, si t’agrada el recorregut que fa, si es variat, i es corresponent amb la meteo i cap a munt!
Així que se’ns va presentar el primer dia amb una previsió no massa bona, i nosaltres amb ganes de saber com eren les dolomites. Havia de ser el nostre primer contacte amb aquesta roca i que millor que fer-ho de forma tranquil·la amb una ferrata.
D’entrada deixar clar com son les ferrates que ressenyarem: no son ferrates com la d’oliana o la Teresina de Montserrat, aquestes son camins, grimpades, i alguns passos durs d’escalada, per on hi han posat un cable per assegurar-te. Solen tenir passos molt aeris, i si poden estalviar-se cable ho fan....
Riscos en les ferrates a Dolomites: Aquestes ferrates, donat el lloc on es troben tenen riscos que aquí, tot i que hi son, no els tenim tant palesos. Son ferrates a fins a 3000 metres en zones on el clima es molt canviant amb molt poc temps(inclús mes que als pirineus) les temperatures poden pujar i baixar en poca estona. La naturalesa de les roques fa que hi hagi despreniments i puguin afectar alguna part de la ferrata, per tant molt recomanable portar una corda i bagues per si hi ha problemes. Hi ha molts camins, caminets i cal tenir molt clar cap on es va, i com a territori on va haver una guerra fa 100 anys millor no sortir-se massa dels camins si no ens volem trobar restes per explosionar.....
Aquesta primera ferrata està al sur-oest de les Dolomites, a la regió del Catinaccio, per la Vall de Fasa, i mes que una ferrata es una grimpada equipada, i retorn circular veient des dues vessants del Catinaccio.
Material: Equip de ferrata i una corda i cordinos per si les mosques....
Temps: Una hora fins al refugi Santner i 2 hores en tornar.....
Aproximació: la vam iniciar al refugi Fronza, pujant amb “telesilla”. Davant tenim una gran paret. Aquí agafem camí 542 direcció nord, surt just darrera del refugi on trobem els primers passos protegits, un cop superats ens espera una caminadeta cap al nord per la base de la paret fins trobar el primer cable.
Aproximació: la vam iniciar al refugi Fronza, pujant amb “telesilla”. Davant tenim una gran paret. Aquí agafem camí 542 direcció nord, surt just darrera del refugi on trobem els primers passos protegits, un cop superats ens espera una caminadeta cap al nord per la base de la paret fins trobar el primer cable.
Iniciem l’ascensió per passos prou difícils, fins arribar a una vira aèria....tot seguit entrem en una zona d’agulles,
canals, i una escala metàl·lica...
finalment arribem a una zona amb restes de neu, uns altres passos durs,
i en poc arribem a refugi Santner, vistes impressionants...s’ha acabat la ferrata....baixem cap a l’est, direcció refugi Alberto que arribem en 10 minuts....al davant les Torres Vajolet, 
impressionants i destí d’escalada el proper cop que hi torni! Seguim baixant cap al Refugi Vajolet, 30 minuts, descens equipat amb cable en alguns trams, abans d’arribar al refugi, ja podem agafar un camí que ens porta a passar per la base de la paret de la nostra dreta...hi ha algun pas molt aeri ....
en direcció sud,.... seguim recte i empalmem amb el camí nº 541 cap al Passo Coronelle, mes o menys planer....fins una cruïlla de camins on agafem el 550 que puja recte cap al coll....aquí ens va agafar la pluja.....
Ja sols ens queda el descens ara cap a l’oest, a buscar el rifugio Fronza. Podem arribar a l'aparcament amb “telesilla” o per un camí entre prats molt bonic.
Més informació aquí
Participants: Antxi i Llorenç
Participants: Antxi i Llorenç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada