Via Tanger
Ja feia molt temps que volia fer aquesta via i mai arribava ni el dia ni el moment, fins que per la Mare de Deu d’Agost, no donant massa bon temps, ens hi vam apropar... quina calor!!!! si la feu a l’estiu no us hi poseu abans de les 11!!!!! quan el sol ja no toqui a peu de via, això us assegurarà no agonitzar en els últims llargs per falta d’aigua!!!! (us ho asseguro!)
Accés: Des de Balaguer anem fins a la Pobla de Segur i d’aquí prenem la carretera direcció Sort. Passat el primer túnel i abans d’entrar en el segon, podrem aparcar en una esplanada a mà dreta; és l’antiga carretera. Just abans del primer túnel, està la font de la Figuereta on hi trobarem aigua. Aproximació: Entre els dos túnels, cal trobar una entrada a mà dreta que ens indica el camí cap al barranc de Sant Pere (direcció sur). El prenem. El camí fa ziga-zagues i va guanyant alçada, fins a sota un gran bloc, o contrafort, a mà dreta del qual hi ha l’inici de la via. Just en front de la primera torre elèctrica que ens trobem al agafar el camí. Total uns 10 minuts.
La via: Son 350 metres d’escalada amb orientació est, sud-est, més 100 m entre la reunió 7 i la 8.
Cal diferenciar dues parts de la via, els 4 primers llargs i els últims, els primers son molt verticals, amb còdols grans... similar a Riglos, poc compactat... després passem a un conglomerat més fi i compactat més similar a Montserrat.
Els metres indicats de les tirades son els indicats en la ressenya d'onaclimb, a nosaltres en tots els casos sempre ens sortien aproximadament uns 5 metres menys a cada tirada.
Material: Via equipada per no patir gens ni mica.... parabolts on cal i reunions rapelables. Si algú creu que hi ha massa parabolts, sempre està la opció de no xapar! Va bé portar un parell de bagues per sabines a l’últim llarg i estreps si no volem patir.... i no cal agafar friends... ja que no son necessaris en cap punt....
Llarg 1: (V) -40m- Tirada molt vertical, però que si ens col·loquem bé no tindrem cap problema, el grau es mantingut i lo pitjor es arribar al primer parabolt
Llarg 2: (V) -30m- Manté la tònica del primer, vertical però amb canto..
Llarg 3: (6a) -25m- El pas de 6a és sols sortir de la reunió, desploma i es molt dur, son 2 parabolts... Es pot fer molt bé amb estreps! Tot i que allunya un pèl l'assegurança si ens estirem s’arriba. Després segueix vertical (V) com els llargs 1 i 2 fins una placa de 2 metres on puja més el grau (V/V+) per entrar a reunió.
Llarg 4: (V) -30m- Anem a l’esquerra per la feixa de reunió per pujar d’esquerra a dreta per fissura en diagonal, i després, més verticalitat i bon canto fins reunió.
es molt vertical tot....
Llarg 5: (6a) -40m- Sortir pel diedre força marcat i mantingut, un pèl trencat al principi, i gastat al pas de 6a al final en diedre, un clau ens ajuda a fer-lo amb A0. Fins una coveta.
al pas d'entrada de V
al pas de 6a...
Llarg 6: (IV+) -40m- Sortir per la feixa cap a la dreta i recte amunt, sense manies, menys vertical que les primers llargs, creuem un jardinet i peu de paret a muntar reunió.
Llarg 7:(IV) -40m- Per la feixa a la dreta, i remuntar sempre cap a l’esquerra seguint claus i algun parabolt... tirada lletjota i trencada.... és la menys maca de totes....
A caminar uns 100 metres en direcció al peu de la fissura més gran de la paret que tenim al davant.... es va intuint el caminet..... (ratllat a la paret veurem que posa Tanger)
Llarg 8: (IV+) -30m- Arribar a la primera xapa es el més complicat, després es anar fent per la fissura.
Llarg 9: (6a) -35m-Sortida per la fissura de l’esquerra, molt dreta, però pas de V, segueix en fissura molt vertical cap a la dreta (IV+, la pared extraploma). Fins una feixeta d’on surt un pas de placa de 6ª, protegit per un clau i dos parabolts, i que es fa amb A0 perfectament i més fàcils que els anteriors 6a!
Llarg 10: (IV) -35m- Recte per la fissura, entre les sabines, força mantingut fins a cim, amb menys cantells i més adherència.
Per arribar a cim queda una grimpadeta de 5/10metres i ja estem al camí que ens porta al descens.
Descens: Des de el cim anirem cap a l’oest, sempre amb la cinglera a l’esquerra, seguint fites fins un cable, i algun tramp de cadena que ens portarà fins a una torre elèctrica i d’aquí a l’esquerra cap a la carretera i cap al cotxe!
Ja feia molt temps que volia fer aquesta via i mai arribava ni el dia ni el moment, fins que per la Mare de Deu d’Agost, no donant massa bon temps, ens hi vam apropar... quina calor!!!! si la feu a l’estiu no us hi poseu abans de les 11!!!!! quan el sol ja no toqui a peu de via, això us assegurarà no agonitzar en els últims llargs per falta d’aigua!!!! (us ho asseguro!)
Accés: Des de Balaguer anem fins a la Pobla de Segur i d’aquí prenem la carretera direcció Sort. Passat el primer túnel i abans d’entrar en el segon, podrem aparcar en una esplanada a mà dreta; és l’antiga carretera. Just abans del primer túnel, està la font de la Figuereta on hi trobarem aigua. Aproximació: Entre els dos túnels, cal trobar una entrada a mà dreta que ens indica el camí cap al barranc de Sant Pere (direcció sur). El prenem. El camí fa ziga-zagues i va guanyant alçada, fins a sota un gran bloc, o contrafort, a mà dreta del qual hi ha l’inici de la via. Just en front de la primera torre elèctrica que ens trobem al agafar el camí. Total uns 10 minuts.
La via: Son 350 metres d’escalada amb orientació est, sud-est, més 100 m entre la reunió 7 i la 8.
Cal diferenciar dues parts de la via, els 4 primers llargs i els últims, els primers son molt verticals, amb còdols grans... similar a Riglos, poc compactat... després passem a un conglomerat més fi i compactat més similar a Montserrat.
Els metres indicats de les tirades son els indicats en la ressenya d'onaclimb, a nosaltres en tots els casos sempre ens sortien aproximadament uns 5 metres menys a cada tirada.Material: Via equipada per no patir gens ni mica.... parabolts on cal i reunions rapelables. Si algú creu que hi ha massa parabolts, sempre està la opció de no xapar! Va bé portar un parell de bagues per sabines a l’últim llarg i estreps si no volem patir.... i no cal agafar friends... ja que no son necessaris en cap punt....
Llarg 1: (V) -40m- Tirada molt vertical, però que si ens col·loquem bé no tindrem cap problema, el grau es mantingut i lo pitjor es arribar al primer parabolt
Llarg 2: (V) -30m- Manté la tònica del primer, vertical però amb canto..
Llarg 3: (6a) -25m- El pas de 6a és sols sortir de la reunió, desploma i es molt dur, son 2 parabolts... Es pot fer molt bé amb estreps! Tot i que allunya un pèl l'assegurança si ens estirem s’arriba. Després segueix vertical (V) com els llargs 1 i 2 fins una placa de 2 metres on puja més el grau (V/V+) per entrar a reunió.
Llarg 4: (V) -30m- Anem a l’esquerra per la feixa de reunió per pujar d’esquerra a dreta per fissura en diagonal, i després, més verticalitat i bon canto fins reunió.
es molt vertical tot....
Llarg 5: (6a) -40m- Sortir pel diedre força marcat i mantingut, un pèl trencat al principi, i gastat al pas de 6a al final en diedre, un clau ens ajuda a fer-lo amb A0. Fins una coveta.
al pas d'entrada de V
al pas de 6a...
Llarg 6: (IV+) -40m- Sortir per la feixa cap a la dreta i recte amunt, sense manies, menys vertical que les primers llargs, creuem un jardinet i peu de paret a muntar reunió.
Llarg 7:(IV) -40m- Per la feixa a la dreta, i remuntar sempre cap a l’esquerra seguint claus i algun parabolt... tirada lletjota i trencada.... és la menys maca de totes....A caminar uns 100 metres en direcció al peu de la fissura més gran de la paret que tenim al davant.... es va intuint el caminet..... (ratllat a la paret veurem que posa Tanger)
Llarg 8: (IV+) -30m- Arribar a la primera xapa es el més complicat, després es anar fent per la fissura.
Llarg 9: (6a) -35m-Sortida per la fissura de l’esquerra, molt dreta, però pas de V, segueix en fissura molt vertical cap a la dreta (IV+, la pared extraploma). Fins una feixeta d’on surt un pas de placa de 6ª, protegit per un clau i dos parabolts, i que es fa amb A0 perfectament i més fàcils que els anteriors 6a!
Llarg 10: (IV) -35m- Recte per la fissura, entre les sabines, força mantingut fins a cim, amb menys cantells i més adherència.
Per arribar a cim queda una grimpadeta de 5/10metres i ja estem al camí que ens porta al descens.
Descens: Des de el cim anirem cap a l’oest, sempre amb la cinglera a l’esquerra, seguint fites fins un cable, i algun tramp de cadena que ens portarà fins a una torre elèctrica i d’aquí a l’esquerra cap a la carretera i cap al cotxe!
Participants: Antxi i Llorenç
4 comentaris:
Molt bé, parella, veig que l'experiència dolomítica no us ha tret les ganes d'escalar per aquí !
Reconec una certa enveja després d'haver llegit la descripció d'aquesta via. Fa tant de temps que la tinc pendent.....
je je je!! les dolomites son impresionants i l'escalada molt divertida...però com les nostres parets no hi ha res!!!conglomerat, calcari, granit, el que vulguis....lo millor!
Ep! i ja tardes en anar a fer la Tanger...es una via per disfrutar de l'escalada, no pateixes en cap moment! el nové llarg el millor, junt amb els 4 primers!quin gust!
Guapa vía... todavía la tengo pendiente... voy a tener que ponerme las pilas... :-)))
Un saludo post vacacional... :-)))
Ke dieu??
parabolts a dojo!!! a la tanger..??
ostres..
com deia algun blogger .. per mi una via mai esta massa equipada...
son les altres que no ho estan prou ;-))) jijiji...
despres de la vostra descripcio ha pujat molts esglaons a la meva llista...
Una kutreabraçada ;-)))
Publica un comentari a l'entrada