En la nostra tornada a Catalunya, ens dirigim a Sant Llorenç de Morunys per passar-hi les festes majors, i uns dies abans anem a fer una visita a la roca Subirana, que hi tenim molta feina pendent, les recents vies de Lluís Parcerisa i de'n Josep Mª Cases ens inviten a visitar aquest racó de la Vall de Lord.
La via triada per la primera visita es la Aresta dels Piteus, segur que es la via que te la pitjor roca en diferència, però es la més atractiva des de un punt de vista estàtic...
L'aproximació: Sortint de Sant Llorenç de Morunys, ens dirigim al Santuari de Lord, just passat el tunel deixem el cotxe i pujem per la pista que marxa per l'esquerra, fins dalt de tot del replà....(foto inferior) ara ja veiem a la nostra esquerra a baix la paret, agafem el caminet que ens baixa a peu de paret i el resseguim final on tenim l'esperò(15 minuts)
Material: Portarem tasconets, friends, i bagues per merlets i alguna sabina....
Llarg 1(IV+, 45m) Puja per una vira ascendent fins un parabolt, ara surt pel llom on trobarem una segona xapa, anirem fins l'arbre, i uns metres més amunt trobarem la reunió...aquest llarg la ens ensenya quin tipus d'equipament i roca trobarem!!!!Al loro!!!!
Llarg 2(V, 40m) Ara sortim per la dreta de la reunió un tram vertical i passos protegits per seguir pel llom ara de nou amb roca molt dolenta, a fer metres i més metres sobre bolos precaris fins trobar reunió, en el mateix esperó, passant per algun diedret amagat sota una sabina molt precaria...
Llarg 3(V-, 15m) Llarg intens, ara no seguirem per l'espero! anirem per la dreta a buscar la vertical d'una sabina, pujar a sota i sortir per la dreta amb un parell de passos molt aeris....i a sobre reunió.....uf!!!!!
En fi, una via per als que vulguin fer un doctorat en roca del Solsonés més autèntica! deu meu!!! feliticats als aperturistes(Xuxe, i companyia)...quins coll... pujar per aquí el primer cop is nosaltres no vam parar de tirar rocs!
Sols recomanable per amants d'aventures sobre roca molt delicada! Ara, les vistes i el lloc val molt la pena per fer-hi una o varies visites per fer les vies de la placa.
La via triada per la primera visita es la Aresta dels Piteus, segur que es la via que te la pitjor roca en diferència, però es la més atractiva des de un punt de vista estàtic...
L'aproximació: Sortint de Sant Llorenç de Morunys, ens dirigim al Santuari de Lord, just passat el tunel deixem el cotxe i pujem per la pista que marxa per l'esquerra, fins dalt de tot del replà....(foto inferior) ara ja veiem a la nostra esquerra a baix la paret, agafem el caminet que ens baixa a peu de paret i el resseguim final on tenim l'esperò(15 minuts)
Material: Portarem tasconets, friends, i bagues per merlets i alguna sabina....Llarg 1(IV+, 45m) Puja per una vira ascendent fins un parabolt, ara surt pel llom on trobarem una segona xapa, anirem fins l'arbre, i uns metres més amunt trobarem la reunió...aquest llarg la ens ensenya quin tipus d'equipament i roca trobarem!!!!Al loro!!!!
Llarg 2(V, 40m) Ara sortim per la dreta de la reunió un tram vertical i passos protegits per seguir pel llom ara de nou amb roca molt dolenta, a fer metres i més metres sobre bolos precaris fins trobar reunió, en el mateix esperó, passant per algun diedret amagat sota una sabina molt precaria...
Llarg 3(V-, 15m) Llarg intens, ara no seguirem per l'espero! anirem per la dreta a buscar la vertical d'una sabina, pujar a sota i sortir per la dreta amb un parell de passos molt aeris....i a sobre reunió.....uf!!!!!
En fi, una via per als que vulguin fer un doctorat en roca del Solsonés més autèntica! deu meu!!! feliticats als aperturistes(Xuxe, i companyia)...quins coll... pujar per aquí el primer cop is nosaltres no vam parar de tirar rocs!Sols recomanable per amants d'aventures sobre roca molt delicada! Ara, les vistes i el lloc val molt la pena per fer-hi una o varies visites per fer les vies de la placa.
7 comentaris:
Llorenç, així m'agrada que facis pràctiques amb roca delicada, je,je.
Quan la vam anar-hi amb na Paula vam arribar a la conclusió que si la via es repetia amb certa freqüència no s'acabaria sanejant sinó que el que passaria seria que desapareixeria l'aresta... Quin fart d'arrencar rocs!!
je je je!!!
Joan! en tinc una a la llista que encara te roca més trencada que aquesta! aquí encara s'hi poden posar merlets!!!
Eduard, estic amb tu! tot i que no crec que es repeteixi massa, primer per que està en un racó de mon, i l'altra la roca, tot i aixó, crec que val la pena fer-li una visita a aquest raconet...a veure si pujo aviat a fer les del Parce!
Que estètic que és veu l'aresta. Llàstima de la roca, hi ha una foto, crec q és el 2n llarg, buff quina pinta de precari que fot.
Enhorabona per l'activitat
a mi m'agrada dir que un bon escalador també és aquell que passa sense moure un roc.. i no ho dic per mi que també vaig fer caure el que va fer falta! el deleïteries veient escalar el xuxe, i com passa de puntentes per aquests llocs sense ni aixecar un gromoll...
per mi a la via s'ha d'escalar entre assegurances amb roca delicada, però tampoc cal dramatitzar-ho massa que ara que està venabolent encara s'animarà a afegir-hi algun bolt de més i perdrem un altre testimoni del bon fer d'aquest fantàstic escalador!
però la recomanació em sembla encertada en aquesta esfera de correcuita aquí-lo-pillo-aquí-lo-mato... buf! res, ja farem una birra un dia
records!
Renoi Llorenç, si tú dius que és descomposta com serà! però a la foto de la via ja s'endevina com n'és de delicada aquesta sorra premsada que diria el Joan G.
Però malgrat tot m'atreu aquesta via!
Mingo, te molt bona pinta i el lloc es mereix una visita, si t'ho montes bé, i no com nosaltres....mandrosos...pots fer l'aresta i una o dos vies de la placa, on la roca millora, així vas de menys a més pel que fa a qualitat!
Edu, no he vist mai al Xuxe escalant, però mentre pujava no parava d'imaginar-el pujant per aquí sense saber que es trobaria...tot una demostració de com es poden fer les coses! Que no posi més parabolts en aquesta via, els que van forts que obrin com puguin! igual que la resta de mortals.
Jaume, en aquestes vies descobreixes lo millor de tu mateix, es converteix en una escalada en roca i en el cervell...s'hi pot pujar, ja quehi ha sempre alguna part ferma que t'aguda a pujar, cal trobar-la sense tocar res més, cal mirar, valorar, pensar i moure peça, aquí no funciona el assaig-error! Val la pena..
Les vies no son ni bones ni dolentes. Tot recau en la nostra capacitat per fer encaixar les nostres espectatives amb el que una via ens pot oferir.
Publica un comentari a l'entrada