Busques alguna via?

Sant llorenç del Munt: Aresta del Salt dels Cavalls

Per fi!!! ja hem pogut tastar la roca de Sant Llorenç! tant sentir-ne parlar i no hi havíem escalat mai!
Com a amfitrions teníem a la Vicky i l'Albert.... bons coneixedors de la zona.... tant de les agulles, dels racons i raconets, com de llegendes i històries de la zona, fent de la visita a aquests "bonys" una jornada més que interessant i enriquidora. En fi que ho vam gaudir molt!


La via triada per al dia va ser l'Aresta del Salt dels Cavalls. Tal com la recordava l'Albert calia portar ferros i clau i martell per l'últim llarg... i hi havia trams exposats en les zones més fàcils....

A peu de via ja veiem que per la canal de la dreta de l'esperó i a l'alçada de dues sabines hi ha xapes! ups.... tota la via està reequipada amb spits fins al cim, no cal portar més estris que unes cintes..... ha canviat el caràcter d'aventura de la via per passar a ser una via maca i amb menys compromís en un entorn molt guapo!


Primer llarg puja per una canal amb sabines per seguir en placa salvant una panxeta... pas del llarg, i anar a un gran "bolo" on hi ha la reunió.
El segon llarg surt dret per l'esquerra de la reunió per anar a la dreta buscant el més fàcil, per terreny facilot anirem cap el centre de l'esperó fins una lleixa on trobarem la reunió.

El tercer llarg puja recte al nas, fins una lleixa on el més difícil és entrar a reunió ja que la roca és un pèl delicada.
El 4rt llarg és el més difícil, sobretot per la roca, delicada en terreny vertical, cal confiança i tranquil·litat damunt de cada un dels rocs que vas trepitjant....

A més és aeri, i el despreniment que ha sofert al final del diedre no fa massa gràcia.....

L'últim llarg es fer un petit ressalt protegit amb un espit...... abans no hi era i aquest pas es feia a pèl... és finet i de confiança, .... i sense spit segur que no era tant fàcil!!!! coses dels reequipaments....
La Vicky assegurada per l'Albert en aquest últim ressalt.....

El descens el farem pel darrera, seguint l'aresta de l'agulla, anirem fins l'extrem nord on hi hi ha un rapel, d'uns 20-25 metres..... seguint la canal cap a baix arribarem a peu de via.
Participants: Vicky, Antxi, Albert, Llorenç

17 comentaris:

PGB ha dit...

Ueis, aquesta la tinc pendent!
Enhorabona per l'estreno a Sant llorenç, encara sembla prou bona el.leccio... si sabessiu de les guarrades que hi ha... :)

jaumeppiqueras ha dit...

Amb un mestre de Sant Llorenç com l'Albert! quin luxe d'estrena a Sant Llorenç!; aquesta via la recordo de fa uns deu anys que la vàrem fer amb el Pep Graells, un altre gran coneixedor de Sant Llorenç i ja estava reequipada.
És molt estètica i a la part més alta del massís, un esperó de llegenda. A veure si l'Albert us porta a la Falconera que us agradarà.

Pietro ha dit...

Bon debut a La Mola!,...aquesta muntanya és un pou de sorpreses,...llàstima d'algun tram trencadot, però hi ha molta feina per fer. A la Roca de les 11 hores també en tens algunes del teu estil. Et recomano la megaclàssica Clerc.

lux ha dit...

Carai !!!
ja tens aqui tots els Santllorentins ;-)))

Xula l'aresta!

Bé, així encara us queda enredar als clàssics a fer anar el martell ;-))

Una abraçada!!

Gatsaule ha dit...

Primer cop a Sant Llorenç i dius que la roca és "delicada"? No ens enganyis, que venint del Cap del Ras et deia semblar una tartera !

Clar que després d'Oliana ja deus estar acostumat als conglomerats infectes...

I això que la via és veu molt estètica.

Kutrescaladors ha dit...

Bones a tots!

PGB, ja feia dies que teniem pendent anar-hi...però mai trobavem el dia!!!ara ja sabem com les gasta la roca Santllorentina!

Jaume, anar amb l'Albert vas ser tot un luxe! al cim ens va explicar la llegenda de l'esperò, i d'alguns dels racons que ens va portar després, transmenten com ningú la magia d'aquestes montanyes! a més nes va donar deures d'escalada en diferents parets!

Pietro! merci per la benvinguda i per les recomanacions! amb els teus deures i els de l'Albert no surtim de Sant Llorenç en mesos!!!

Lu! ens vam quedar amb les ganes de posar algun clau, tot i aixó tenim moltes vies per fer!

Joan!! cert que comparat amb Ager la roca es mediocre però comparat amb Oliana no hi ha tanta diferencia, però ja ens va avisar l'Albert, que a Sant Llorenç, en alguns indrets més que roca toba el que hi ha es terra dura!!

Miquel Sabadell ha dit...

Felicitats per l'estrena i l'escalada a Sant LLorenç!! mira que ho tinc aprop i només he fet una via per la zona...vaig fer "la que faltava" la pared de la Falconera, molt guapa per cert, i recordo molt bona roca...

Xavi ha dit...

Hola Kutres! Encara no havieu grimpat mai a la meca mundial de l'escalada jeje? Ara ja no ho podreu deixar, Sant Llorenç i els seus racons enganxa! A més amb un guia com l'Albert podreu descobrir totes les joies del massís.
Per cert a veure quan ve la primera ascensió i ressenya d'Oliana que ja tenim ganes d'anar-la a tastar!
Records!!!

Kutrescaladors ha dit...

Hola Miquel! quans dies! l'Albert ja ens a donat feina per anar a fer a Sant Llorenç....i crec que tardarem dies en acabar-la!!!

Xavi, sembla estrany no! amb el que voltem per tot arreu i encara no haviem escalat a Sant Llorenç del Munt! Amb l'Albert va ser tot un plaer! et fa veure la roca Santllorentina com una bendició per la zona en lloc d'un defecte! i amb les histories humanes que hi han al darrera....tot un luxe!

Ep!!! la ressenya d'oliana ja està enllestida...sols falta que aquest cap de setmana fem la primera ascenció sense taladros ni martells! a mitjans de la setmana que be la publicarem....després a recullir les crítiques!!!(lo pitjor d'obrir una via!)

Der kletterer ha dit...

Deixa Sant Llorenç!! Tu cap a les teves Terres a buscar bona roca!! Molt bona bous, i després em dieu que jo no paro. Me kagüen!!!

Apa, nano, ja podeu anar a fer la krt amb tota la calma del món, jee jee jee!!

Kutrescaladors ha dit...

Je je je!!!! allí baix tenim bona roca, però me cau una mica lluny!!

ep!!! bona lo de la KRT!!!! a veure si a primers de març no tenim cap problema i anem cap allà!!
gracies pel reequipament....que hi has fet?!?!? o es sorpresa?!?!?
te fotrem a caldo!

Vicky ha dit...

Molt bones!!!
Mireu que hem de fixar la data de l'examen je je je... i evaluar si els deures estan ben fets ;-))))
Tal i com diu un bon amic meu ;-)).." no hi ha roca descomposta sino escalador poc curós!!!"
St. Llorenç FOREVER!!!

Una abraçada

Mingo ha dit...

Hola com no veig per enlloc el teu nom et diré Kutres.
Et volia preguntar en quin lloc de Sant Llorenç esta aquesta via. Jo no ho conec massa però amb la teva ajuda i un mapa crec que ho trovaré. Una altra cosa, es que vui anar-hi sol aqui, amb una corda de 60 es pot fer?.
Gràcies Kutres

Mingo ha dit...

M'havia oblidat de preguntar-te. El teu blog el miro sovint, puc posar un enllaç des de el meu blog?.

Kutrescaladors ha dit...

je je je!!! l'examen no et preocupis quel'aprovarem!!!! a veure cuan el proper parcial!!!

Bones Mingo....per anar-hi tens que agafar la pista que et porta cap a la Mola, no està en massa bon estat. crec que vam deixar el cotxe a can Pobla, de totes maneres ja pel camí veuràs l'esperò que forma desde lluny, (vens de oest a est....fins deixes el cotxe, que llavors cal pujar un caminet i trencar a l'esquerra.....es la serra dels cavalls ...en els mapes surt! com a minim als del ICC.

A veure, amb corda de 60, no recordo si tots els llargs son més curts de 30m...ho sento! però per al rapel cap problema, es fa amb corda de 60 tranquilament.

i no tinc cap inconvenient en que posis un link al teu blog!

Sort!

Raúl ha dit...

Ya hemos hecho la vía!!
Escalada de disfrute con un ligero toque de S. Llorenç. Recomendable.

Para hacer en solo no hay problema. Con 60 de cuerda además, se puede hacer en dos tiradas L1+L2 y L3+L4+L5. Roza algo arriba, pero yendo solo no se nota.

Un saludo

Darderet ha dit...

És una via que tant es pot trobar sobreequipada, com restaurada com cal, perquè s'hi passegen sovint les diverses mentalitats del col·lectiu d'escaladors. Tot i que, val a dir-ho, s'hauria de conservar en l'estat més original possible.
També recordo que dels primers espits afegits que van aparèixer va ser el primer del darrer llarg que servia per protegir la sortida de reunió, ja que el clau que feia aquesta tasca ara és impossible de col·locar perquè la fissura on estava va desaparèixer amb el desprendiment del gran bloc (taca vermellosa evident).
Pel que fa a la roca, és com a tot arreu, quan hi escales sovint aprens a conèixer-la i estimar-la, però mai a menysprear-la.
Com diuen els Yayüs: Grimpa fi!
A reveure.
Ricard Darder