Busques alguna via?

Cap del Ras: Josep-Elena-oriol 170m/V+

Per acabar l'any ens venia de gust fer alguna cosa diferent o especial.... així que després de revisar les ressenyes al bar "Lo Torres" a Àger, vam decidir escalar la Josep-Elena-Oriol. És una via oberta en memòria dels que van patir l'accident el 2001 al Valandrau.... en fi que semblava bonic acabar l'any fent aquesta via.... màxim V+, semiequipada amb parabolts..... bona pinta....


Ja d'entrada, fotia molt fred i el sol no podia brillar per què els núvols prims no deixaven escalfar l'ambient...... de camí a peu de via perdem la "boquilla" del camel-back i amb ella una bona quantitat d'aigua......
Seguint les instruccions de la ressenya de "ressenya" i indicacions copiades de la ressenya que vam trobar al bar, ens vam apropar a peu de via.... ejem ejem.... no es fàcil ja que el dibuix de ressenya ens va portar a un puntal o esperó però era tres esperons més a la dreta!!!!!!!


En fi, ens posem a la via, el primer llarg te bona pinta, però la roca no tant.... fent el primer llarg vaig cobrir a l'Antxi de pedres! hi ha molta terra i pedres petitones soltes per tot arreu i la roca està molt trencada.....

Després de repensar-nos si seguim o no, l'Antxi fa el segon llarg, curt i de IV, a ella se li trenca un canto de peu i ensurt, al pujar jo de segon arranco un canto de mà i vaig a parar a una feixeta....

seguim, anem a pel tercer llarg, (el que passa per sota dels tres minisostres de la ressenya), des de una feixeta (si seguim aquesta via a la dreta trobarem un spit i roca més trencada, sense veure opció de pujar amunt si no es en artificial) amb un pas en desplom vas a parar a sota del sostre amb cantells precaris, de sota dels sostrets cap a la dreta i amunt, seguint les indicacions de la ressenya i vaig a parar a una vira amb molta vegetació i pedra trencada, en fi, que trobo la continuació de la via molt més a l'esquerra del que representa la ressenya. El que tenia que haver fet passats els minisostres era haver anat a l'esquerra i amunt........

després de tot arribo a la reunió és sobre una sabina que aguanta en el seu tronc en precari una llastra de mes de mig metre que deu no vulgui que caigui......

Definitivament des de aquesta reunió i sense saber que ens espera més amunt, decidim tirar cap a baix..... abandonem un mallon, un mosquetó i dues bagues......
Ens va sorprendre una roca tant dolenta, i una continua pluja de pedres sobre el company......


Participants: Antxi i Llorenç

7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Uff, realment vau aconseguir de fer una cosa "diferent" !

Llàstima que no la vau acabar, perquè amb la via neta potser hauria estat una opció interessant...

La història m'ha recordat un via que vaig fer fa temps a la sud del Pedra, via de la Picor, també molt recomanable...., només que allà no vam trobar cap traça de pas. Encara ara estic convençut d'haver fet la primera ascensió, i que la ressenya l'havien feta des de baix !

Kutrescaladors ha dit...

Home!!! tant com no trobar rastre, nosaltres si que en vam trobar, es veien algunes zones netejades i els parabolts!!je je je! aixó si, en roca dolentota en alguns passos sobretot en les zones fàcils on no està protegit clar....be una via per oblidar...ni ha moltes que si que fem i disfrutem!!!!

jaumeppiqueras ha dit...

Sap greu no acabar una via, però pel que expliques jo hauria fet el mateix. Llàstima de ressenyes que confonen, t'esperes una cosa i en realitat n'és una altra...ara que ja saps el que t'hi trobaràs si hi tornes segur l'acabes, i és que això d'anar de descoberta comporta aquestes aventures, endavant que ets un "tio dur".

jaumeppiqueras ha dit...

Sap greu no acabar una via, però pel que expliques jo hauria fet el mateix. Llàstima de ressenyes que confonen, t'esperes una cosa i en realitat n'és una altra...ara que ja saps el que t'hi trobaràs si hi tornes segur l'acabes, i és que això d'anar de descoberta comporta aquestes aventures, endavant que ets un "tio dur".

INDI ha dit...

A mi la via si que hem va agradar, tenia trams de roca variable, peró amb compte anaves be, i la roca era bona o acceptable en general. Més amunt estava el llarg clau, un diedre de V+ o més, molt maco i mantingut, on els aliens anaven de volit. Recomenable.

Kutrescaladors ha dit...

Bones Jaume!No dela ressenya va ser raro ....i segur que algun dia hi tornarem....tal com diu l'Indi ens va quedar pendent el diedre final....que sembla que te bona pinta....aixó si l'entrada a la reunió 3 a mi em va fer por aquell dia....també pot ser que no estessim tant frescos com ens pensavem i que no estavem preparats per fer aquesta via!!!!je j eje!

Pekas ha dit...

Amb el Pep i l'Elena vem creixar plegats... com a persones i com a escaladors... el coneixia a tots tres desde que erem moooolt joves..

Haviem compartit roques, escalades, viatges, sopars, converses, la nostre adoléscencia ( i la maduressa..;-)))

Peró un torb furiós sel's va emporta un nadal de ja fa uns cuants anyets...
Es una bona forma de recordar-los...