Montserrat, Serrat dels Monjos, Via "El último sueño" 165m/V+

Iniciem l’any amb ganes d’escalar...o de fugir de la família-amics..no ho tinc massa clar encara...l'objectiu es escalar i estrenar les cordes noves!!!!
Així que ja el dia 2 de gener tot i la pluja que queia..vam anar cap al Bruc a esmorsar al Bar Anna, en acabar vam tornar cap a casa!!!je je je!!! Gran aventura!!!
El dia 3 de gener, amb el cel ennuvolat, ens dirigim cap a Collbató, a les coves de Salnitre per anar a fer mal pel serrat dels Monjos....així que amb la previsió de que igual plou, deixem el nostre objectiu, “Guateque” per la “El último sueño” (el llibre diu que es rapelable, je je je!)
La via diu que està pràcticament equipada, però nosaltres vam fer servir bastant els friends, i algun tascó....en tots els llargs vam posar coses...menys en el primer...Totes les reunions tenen dos spits i son rapelables, tot i aixó estan una mica trinxats. L’última reunió es te que fer en una sabina o sobre un gran bloc. Com a llargs guapos, el primer, la segona meitat del segon i tercer, la primera meitat del quart i del cinquè.
Aproximació: cal arribar fins a les coves de Salnitre des de Collbató. Aquí agafarem el caminet que ens porta pel peu de les parets, seguirem fins passar el torrent que separa el serrat de les Garrigoses del Serrat dels Monjos, seguirem caminant fins que el caminet es separa del peu de la paret, uns 25 metres més endavant, trobarem una fita i un caminet que puja cap a l’esquerra a buscar peu de paret, pujarem uns 50 metres i ens fixarem amb els peus dels esperons, en un d’ells posa en gran “el último sueño”. 20 minutets.

Material: 8 cintes exprés, friends, tascons prescindibles i alguna baga per alguna sabina.

Llarg 1 (V/35m): Iniciem la via en un marcat esperó, en la base del qual trobarem el nom de la via, un parell d’spits per passos finets, llavors es posa fàcil i anem a buscar un altre esperó a la dreta, tres spits més per on pujarem fins a reunió.(5 spits)

Llarg 2 (IV/35m): Aquí venen els dubtes, poques indicacions de per on va la via, finalment decideixo pujar recte, pel lloc evidentment més fàcil,
en arribar a la zona herbosa veig un spit a l’esquerra, cap a on vaig, llavors ja es segueix recte amunt, fins sota d’uns desploms, on farem un petit flanqueig a l’esquerra per pujar a una feixeta inclinada,per encarar el tercer llarg. (3 spits)

Llarg 3 (V/25m): Sortim cap a una canal lletja sota una sabina que veiem a la nostra dreta, cal protegir i la roca no dona massa confiança, fet aquest tram, nou flanqueig a la dreta per situar-nos sota una fissura que creua una placa força vertical on trobarem els passos més difícils del llarg....(si li donessin V+ també m’ho creuria) a meitat de la placa trobarem la reunió. (3 o 4 spits)
Llarg 4 (IV+/25m) Sortim recte de reunió cap a un spit que tenim sobre el cap i que ens invita a marxar en flanqueig a l’esquerra.
Seguirem en flanqueig cap a l’esquerra, ara ja per terreny fàcil, fins una feixeta on trobarem dues reunions. (1 spit)
Llarg 5 (V/25m): El tram més guapo de la via el trobem en aquest llarg, sortida en bavaresa a protegir fins un spit on ens prenem el descans, tram molt guapo, d’aquí amunt fins una zona herbosa, on anirem en tendència a la dreta a buscar la part superior esquerra d’una placa tombada on farem reunió sota la fissura del proper llarg (1 spit)
Llarg 6 (V+20m): En la guia indica portar el friend del nº3....anem tard llegint-la! No el portem, tampoc es necessari, amb l’alien vermell es protegeix molt bé per arribar fins al clau que protegeix el pas dur. Tot seguit es posa més fàcil i amb friends mitjans es protegeix la part més podrida que ens porta fins a una feixa, aquí cal buscar-se la vida per fer reunió, en sabines, en un gran bloc, o pujant a sota del “satèl·lit” on trobarem una reunió de la via “Planetes Transparents”(poc recomanable pel fregament)
Descens: hi ha dos opcions, o seguir escalant per la “Planetes transparents” segueixen amunt o sortir caminant cap a l’esquerra, seguint caminets mig definits, alguna fita fins arribar al torrent entre el serrat de les garrigoses i dels monjos, per on, a algunes cadenes i algun rapel arribarem al camí d’aproximació que desfarem fins al cotxe.
En definitiva, una via prou entretinguda i ràpida, anar superant ressalts i alguna feixa herbosa, on cal portar més ferros que els que sembla a primera vista llegint la ressenya del llibre..