via Albert Masó-6a o V/A0- 150m- Agulla veïna del musclet

via Albert Masó-6a o V/A0- 150m- Agulla veïna del musclet

Seguint el cap de setmana perseguint vies dels germans Masó, vam anar a parar a aquesta via, no es precisament una via massa repetida, i potser que aquí recaigui l'encant...sols com la una i en un ambient força feréstec. endinsar-se cap a peu de via gairebé sembla un salt cap al passat.

Un punt d'emoció et cobreix quan no estàs del tot segur del que et trobaràs......ja que supera en tot les espectatives que en teníem....

ambient moltíssim, solitud...tota per nosaltres!, aventura, des de la sortida del cotxe....qui ho diria que a sobre d'un lloc tant visitat com es la cova de l'arcada, pots trobar-te en un mon perdut....i deixat de la ma de deu!!

Es una via recomanada per aventurers que vulguin gaudir de l'essència de les vies montserratines que han caigut en l'oblit i que lluiten mantenir la memòria dels seus aperturistes....en definitiva, molt divertida i emocionant en tot el conjunt!!!(ep!! que es una opinió subjectiva!)

Aproximació: Cal arribar al Parking del castell des de el bruc, es com anar al parking del vermell de xincarró però en l'ultima recta ens em de desviar a la dreta per un camí que ens porta a baix al barranc en un camp d'olivers. D'aquí enfilarem pel camí que ens porta a la Proa, un cop a sota, passarem per la seva esquerra fins trobar la primera canal...herbosa....ens hi posarem i en pocs metres trobarem l'electró....i algunes grapes....

després seguirem cap al nord per sota la paret, fins al final, un passamà ens ajudarà a fer alguns passos amb un pati de nassos....fins una gran alzina, (al costat hi ha una reunió amb dos spits d'una altra via....casi 1 hora

Material: La via està equipada amb claus i spits, algunes reunions es fan en arbres i altres en dos spits. Es recomanable portar bagues per sabines i un parell de friends mitjants-petits

Us penjo la seva ressenya ja que també m'agrada!!!!

Via J. Mª Andreví-V- 100m- Can Jorba

Via Josep Maria Andreví, V, 100m, dels germans Masó


N'havíem sentit parlar, vam poder conèixer a l'Albert, i finalment aquest cap de setmana ens em decidit a fer una via dels germans Masó, la via es la J.M. Andreví, escalador oblidat i que tal com expliquen molt be en la ressenya van creure que es mereixia recordar-lo en aquesta via. Es curteta però ens va deixar molt bon sabor de boca, i vam gaudir molt cada pas!

La via son 100m repartits en tres llargs, oberta íntegrament per sota, donant un major al·licient a l'escalada....està pràcticament equipada amb spits i claus, però es necessari portar bagues i tascons o friends petits i algun de mitjà.



Aproximació: Cal arribar a Can Jorba des de el bruc, tot entrant cap al fons del barranc la trobarem a mà esquerra, a sobre el caminet, just a la dreta del caminet i davant de la via hi ha una plataforma que ens ajuda a visualitzar la via abans de posar-s'hi.



La ressenya, us penjo la seva ja que està molt currada i m'agrada molt!

Via Spigolo “Alpini” 343 m IV / Piramide di col dei Bòs 2400m Dolomites 12/14

Que fort!!!

avui he trobat aquest post que no vaig publicar i tenia com a esborrany des de el 2007!!!

Via Spigolo “Alpini” – Piramide di col dei Bòs 2400m

Ja per acabar la nostra visita a Dolomites vam triar una via de l’agrat de tothom, poca aproximació, fàcil descens, grau assequible, i amb porus metres com per quedar amb bon sabor de boca....el que no sabíem era que la via se’ns faria tant curta, rapida i fàcil com fa ser al final!!!!!!!!!!

Vacances 2007 Resum!!!!

Be, després de penjar gairebé totes les ressenyes, tinc ganes de fer una mica de resum de tot el que em fet aquest estiu....n'estic molt content ja que ha superat en molt les expectatives que teníem i això fa que tornis de vacances amb molt bon sabor de boca.... tant per el que has fet com per les persones que has conegut!!!

ECRINS:
Agulla Dibona

VALL D'AOSTA:
Breithorn(4.164m)
Lyskamm(4.481m) on vam conèixer i compartir el despiste amb Iban (totes dues cordades voliem fer el Castor i ens vam trobar al cim del Lyskamm.....ejem ejem, quins kutrealpinistes!!!)

DOLOMITES:
La segona part de la nostra estància a Dolomites la vam compartir amb la Lu, la Vicky i en Pere.

Catinacccio: Via ferrata Santner i deixem pendent escalar les torres Vaoilet

Grup Fanis: Torre Piccola Falzarego i la Piramide de Coll di Bos i la ferrata a Punta Anna

Cinque torri: Lloc preciós, impressionant i divertit! vam escalar tot el que vam voler! dos dies ens van donar per fer 5 vies! 1, 2, 3 , 4, 5

Grup Nuvolau: Lloc solitari i amb un paisatge de conte...vam fer una via a la croda negra

Tre cime di Lavaredo: Tenia com a objectiu escalar-les totes...al final sols vam fer la Piccola...pot ser la més estètica i vertical (vista des de fora) quedant pendent la via Dibona a la Cima grande

Grup Cristallo: Zona molt maca i molt tranquil·la, amb molt bones vistes a les tre Cime.

Grup Pomagagnon: Aquí vam escalar la punta Fiames per la via Dimai....amb un embarque que t'hi cagues(el Pere explica molt be el que va passar!!!)...una mica ensurt però a dormir a caseta!!!


Ben, en resum aquí penjo el vídeo de les vacances!!!!

Via Normale IV/ Cima Piccola di Lavaredo (2857m) Dolomites 11/14

Via Normale – cima Píccola di Lavaredo 2857m

Un dels altres objectius a Dolomites era fer al Via Dibona a la Cima Grande, però el cansament acumulat durant tants dies fa ver que anéssim a fer coses mes “tranquil·les”
Així que tot i escalar a les “tre cime” vam optar per pujar a la Cima Picola...la gracia d’aquesta torre es que es la mes esvelta de les 3, es la que manté mes la verticalitat per totes les cares, i això la fa molt atractiva als ulls i a les ganes d’estar al seu cim.....per contra fa que el descens sigui un continu de ràpels....
Es una via molt recomanable i es fàcil de seguir tot i que cal haver-se mirat be la paret durant l’aproximació.....menys el pas final de Zsigmondy, la via es fàcil i divertida amb molt de pati....

La via: Son 417 metres d’escalada per superar un desnivell de 300m. Inicialment escalem en orientació oest i al cim i l’últim tram a partir de l”’ombro” es en cara sur....

Equipament: Cal portar de tot, tascons, friends, una mica de cada, i bagues, llargues i curtes....Les reunions, fins mes enllà de la meitat de la via trobarem ben poca cosa, algunes amb dos claus i altres sense res.... a muntar de forma orientativa....quan s’arriba a la línia de ràpels la cosa canvia, totes les reunions es fan sobre anella de rapel.

La roca es bona i la via per gaudir-la.

Aproximació: Cal arribar al refugi Auronzo, agafem el camí en direcció al refugi Lavaredo vorejant les tres cimes per la seva cara sud, 200 metres abans d’arribar a una capella, surt un caminet per la nostra esquerra cap al coll entre la cima grande i la picola....al final puja fort per tartera.... Total 1 hora. La via puja pel contrafort sud-oest de la pícola, gairebé en front de l’entrada de la normal a la Cima grande...

Via Normal - Esperò Remacha 75m V+ -Sant Llorenç de Montgai

Aquest cap de setmana vam tornar a Sant Llorenç de Montgai, la primera intenció era escalar a la Pala Alta, però el mal temps ens va fer canviar de plans..i finalment vam anar a fer la normal al esperó Remacha. Amb l'Antxi ja l'havíem fet, teníem bons records, i era el re-bateig en l'escalada de la Núria, mare del Martinet, després de 10 mesos sense escalar!! Be, el Pere, el dia abans va fer de les seves i no va poder escalar....



Aproximació:


Cal arribar fins al poble de San Llorenç de Montgai, es pot arribar des de Camarasa, direcció sur, a uns 5 km, o des de Balaguer, direcció nord, travessant el riu. La via es troba gairebé a peu de carretera, sortint de Sant Llorenç de Montgai, trobem a ma esquerra una primera pared que es el cilindre i desprès la pared de l’os, entre les dues parets està l’esperó Remacha, fàcilment identificable per que hi ha una placa al peu de l’espero, be esperó-placa.
Dificultat: V+
Material: cintes expres. La via està totalment equipada amb parabolts, spits i algun clau.


Descens: El millor es baixar caminant pel darrera de la pared, en tendència a la dreta(múltiples corriols), hi ha fins trobar el camí principal que et retorna a la carretera, i per tant a peu de pared. Un cop al cotxe, dirigir-se a Sant Llorenç de Montgai i para al Bar d'en Jaume, i demanar dos cerveses fresques, (opcional Estrella o Sant Miquel), cal sortir a fora la terrassa o muntarem l'ultima reunió de la cordada.

Sacamolla a la presa d'Escales 175 metres V+

Després d'escalar dissabte pel matí a Sant Llorenç de Montgai, passar per Algerri a veure al Martinet, i la família de la Núria, vam anar a escalar per la tarda a Escales.



La via triada era la Sacamolla, equipada, divertida, fàcil, i una roca de molt bona qualitat i molt adherent!!! El màxim compromís d'aguantar amb tota la solana durant les 5 tirades amb 2 litres d'aigua que van semblar res!!!!!


Està indicat que son 175m...... nosaltres vam fer 5 tirades amb una mitjana de 30 metres escassos per tirada, per tant no ens surten els números però es igual...


Per tant, material sols cintes exprés i per si us fa cosa en alguna excursió entre xapes portar un friend mitja...però tampoc es del tot necessari....


Aproximació: Cal arribar a Sopeira, passat aquest poble trobem la presa a ma dreta(evident!!!), aparquem a dalt, i anem fins al final de la presa, saltem la barana per anar a buscar una corda que fa de passamà....d'aquí a les escales que fan ziga-zaga ...baixarem fins que en un dels últims revolts, estarem molt propers a dues sabines, al costat de les quals hi ha tot un "mostrari" de parabolts preciosos....la nostra via es la que surt recte amunt (la de la dreta) resseguint una fissura mes o menys definida...

La via segueix sempre la mateixa tònica, recte amunt, en placa o mini bavaresa...

Ferrata Punta Anna i Olivieri Tofana Dolomites 8/14

Després d’uns dies intensius d’escalada, la previsió del temps tampoc es del tot bona i aquest mateix dia arriben els reforços! Sang fresca, neta, i carregada d’energies.....així que decidim depurar la nostra i anar a fer una ferrata!!!!!!!!! Uuueee!!!!
Aquest cop ens decantem per la Ferrata a la Punta Anna, molt propera a Cortina, molt aèria, i el nom ens agrada, ja veus....... 3 hores fins al final de la ferrata i 2 de descens

Dormim dintre la furgo, per variar (com totes les vacances) en el camí que ens porta cap al refugi Dibona...(un nom que també ens ha acompanyat totes les vacances...) Al matí desde el Parking del Refugi Dibona ja veiem la cresta per on puja la Ferrata, i que està mig tapada pels núvols......

Via Dimai IV/ Punta Fiames-Dolomites 10/14

Via Dimai – Punta Fiames

Finalment ja tots en forma, vam decidir anar a fer la Via Dimai a la Punta Fiames, visible des de Cortina, i un dels objectius marcats per aquests dies.


La via: Son 500 metres de desnivell en orientació sud on cal portar tota la ferralla per poder auto protegir-se. L’orientació no es del tot fàcil ja que tot desploma, però per tot arreu es pot pujar....així que molt de compte en seguir la cordada del davant sense mirar be cap on vas!
La roca es bona i la via per gaudir-la. Te una aproximació llarga i dura. Penseu en portar força aigua ja que el sol toca tot el dia.

Ferrata Santner - Catinaccio Dolomites 7/14

Ferrata Santner

A Dolomites de ferrates n’hi ha per donar i vendre, i totes passen per llocs impressionants, així que triar es tant fàcil com mirar on ets i quina et cau mes aprop, si t’agrada el recorregut que fa, si es variat, i es corresponent amb la meteo i cap a munt!
Així que se’ns va presentar el primer dia amb una previsió no massa bona, i nosaltres amb ganes de saber com eren les dolomites. Havia de ser el nostre primer contacte amb aquesta roca i que millor que fer-ho de forma tranquil·la amb una ferrata.

D’entrada deixar clar com son les ferrates que ressenyarem: no son ferrates com la d’oliana o la Teresina de Montserrat, aquestes son camins, grimpades, i alguns passos durs d’escalada, per on hi han posat un cable per assegurar-te. Solen tenir passos molt aeris, i si poden estalviar-se cable ho fan....

Riscos en les ferrates a Dolomites: Aquestes ferrates, donat el lloc on es troben tenen riscos que aquí, tot i que hi son, no els tenim tant palesos. Son ferrates a fins a 3000 metres en zones on el clima es molt canviant amb molt poc temps(inclús mes que als pirineus) les temperatures poden pujar i baixar en poca estona. La naturalesa de les roques fa que hi hagi despreniments i puguin afectar alguna part de la ferrata, per tant molt recomanable portar una corda i bagues per si hi ha problemes. Hi ha molts camins, caminets i cal tenir molt clar cap on es va, i com a territori on va haver una guerra fa 100 anys millor no sortir-se massa dels camins si no ens volem trobar restes per explosionar.....


Aquesta primera ferrata està al sur-oest de les Dolomites, a la regió del Catinaccio, per la Vall de Fasa, i mes que una ferrata es una grimpada equipada, i retorn circular veient des dues vessants del Catinaccio.

Material: Equip de ferrata i una corda i cordinos per si les mosques....

Temps: Una hora fins al refugi Santner i 2 hores en tornar.....