El nostre objectiu...l'Arête Academique al Bric Bouchet(2998m). En la foto, es l'esperó de la dreta, l'aresta més llarga...impresionant!
Aproximació: De Chateau de Queyràs anem a la Vall de Guil, anem a Valpréveyre on deixem el cotxe, al fons el Bric Bouchet(foto superior). Creuem el riu i agafem el caminet que el va reseguint cap al nord per la seva riba esquerra fins que es posa dret que es quan creuem de nou el riu cap a l'esquerra i encarem el coll sud del Bric bouchet, just al seu darrera i trobarem el refugi Nino Soardi(2626m), ja en territori Italià. (2h)
El camí d'aproximació es molt guapo i es fa molt molt bé, tot i el vent gelat que ens acompanya.....en arribar al refugi, el fred, i els guardes del refugi, ens fan dessistir de pujar per l'Arête Academique, però ja que estem aquí decidim pujar pel camí normal....que hagués estat el nostre camí de descens.....
El camí normal, es bastant ràpit, en una horeta estàs a cim, trobarem els passo difícils equipats amb cadenes tot i que hi ha passos molt aèris i desgrimpades molt interessants a pèl!
Els primers passos de les cadenes amb els nubols que pujen per la besant italiana....
Alguns dels passos de cadenes son molt aèris i amb unes vistes impresionants sobre el refugi!!!!
...mirant amunt, el cel comença a tapar-se i a fer mala cara...el fred es fa notar molt, ens fa veure que hem pres una bona decisió!
de camí no estem sols...una bona població de cabres que anem trobant a mesura que pujem, els mascles impresionent molt!!
..i finalment fem cim!!! quin fred!!! rapit la foto i cap a baix!!!! es fa difícil aguantar l'equilibri i el lloc no està per jugar-hi massa.....
iniciant el descens podem veure per on puja l'aresta academique, aquesta queda pendent!!!! es veu molt guapa, estètica i amb un paissatge molt gran!!
les vires de descens son bastant vertiginoses,baixar per aquestes grades herboses quan es posa a caure 4 gotes no fa cap gràcia, i veure el refugi als teus peus menys!!!!
finalment l'aigua ens agafa, sort que no es massa forta, i va apareixent i desapareixent degut al fort vent que l'acompanya....
però uns cops molt forts ens fant mirar a l'aresta sud, on veiem dos mascles joves fent els seus rituals de lluita!!! impresionant regal de la naturalesa que fam estar disfrutant una estoneta....
ja arribant al refugi Nino Soardi, amb ganes de poder-nos refugiar del vent, veiem dos cabre jovenetes just al costat.......
aquestes ens van fer companyia mentre disfrutavem d'una cerveseta, abans de rependre el camí de descens cap al poble, i mentre la pluja desapareixia.....
en fi, un pic on cal tornar-hi per fer l'aresta o alguna de la resta de vies que hi han obertes en aquesta maravellos pic.
ja arribant al refugi Nino Soardi, amb ganes de poder-nos refugiar del vent, veiem dos cabre jovenetes just al costat.......
aquestes ens van fer companyia mentre disfrutavem d'una cerveseta, abans de rependre el camí de descens cap al poble, i mentre la pluja desapareixia.....
en fi, un pic on cal tornar-hi per fer l'aresta o alguna de la resta de vies que hi han obertes en aquesta maravellos pic.
3 comentaris:
Felicitats per la via i per totes les activitats que esteu ressenyant !!
Ja heu tornat o bé encara esteu per aquestes muntanyes ??
salut i a tibar
Aquests si que porten unes bones banyes... Un altre lloc bonic del Queyras, ideal per anar-hi a fer la cabra!
Aquests dies devien coincidir amb els que a nosaltres ens va nevar.
Joan B! Bones! merci, ja vam tornar fa uns dies, el que passa es que se m'acumula la feina, encara em deuen quedar 6 o 7 piades més!! aixó es un maiacabar!
Gatsaule!El Queyràs es molt recomanable, aixó si, cal caminar per escalar, i en alguns casos bastant! tot i aixó val molt la pena!..si aquests dies van ser els que més al nord va nevar...a nosaltres ens feia molt fred però et permetia fer alguna coseta, encara que siguin grimpades!
Publica un comentari a l'entrada