Baixant de fer la Arête de les Flammes de Pierre, i sense temps per descansar, ens trobem a Joan Asín per marxar cap a Gourette. Iniciem així un seguit de 5 dies-5vies que ens portaran fins Catalunya.
La via triada es la Clàssica de la cara est o Ravier que el Joan insisteix en fer ja que en te bones referències....
Material: Cintes i si volem, algun friend mitjà per algun dels alejes entre xapes(semafor aliens)
La Via: En la via anirem trobant reunions intermitjes en els 3 primers llargs, que si volem les podem fer.
Aquí us deixo la ressenya del Joan Asín que va publicar l'escalada al seu blog ja fa uns dies....
L'aproximació: Anirem fins a Gourette, nosaltres hi arribem venint de Sallent de Gállego on hem estat pel Midi D'Ossau, entrarem dintre al poble i en un fort revolt cap a l'esquerrera en pujada anirem recte cap als aparcaments, anirem al de dalt(esquerra) on deixem el cotxe, aquí ja veiem a sota unes pistes de tenis i la Péne Sarrière al davant.(foto inferior). Ara sols cal agafar el GR que puja cap a l'esquerra de la Pène Sarrière, el seguirem fins estar a la vertical de la cara est, i la perpendicular de la via(runes al costat del caminet) ara sols queda pujar amunt per la rampa herbosa fins a peu de via(50 minuts)
Llarg 1(V/30m): Puja per una fisura per entrar en placa cap a l'esquerra, trobem reunió intermitja i seguim cap a una vira herbosa a l'esquerra per on pujem fins reunió
Llarg 2 (IV/35m): Surt per l'esquerra de la reunió per zona herbosa fins que ja un ple més amunt es posa més dret i vas pujant sobre bona presa fins reunió.
Llarg 3(V/35m): Llarg amb sortida potent de reunió per seguir en placa sobre bones mans sempre amb algun aleje entre xapes. Guapo!
Llarg 4(V/50m): Quin llarg! sortim per la dreta de la reunió amb lleuger desplom es va pujant en tendència a l'esquerra, fins un desplom aparenment molt dur i amb xapes amb alegria, que superem per l'esquerra amb bona mà i torem a la dreta i ara ja a disfrutar fins reunió. Espectacular.
Llarg 5(IV+/30m) Si, puja per la placa, recte amunt, amb bona presa que va apareixent, fins l'esperonet, que el superem i anem per la repisa cap a la dreta a fere reunió en un clau i alguna altra reliquia....única reunió sense parabolts. A sobre tot descompost.
Llarg 6(V/25m): Pujar recte a sobre de la reunió, pareix mentida però els cantos aguanten! fins la repiseta, ara anem a la dreta a buscar una canal ja equipada que ens porta a la placa per on trobem a reunió molt penjada, si pujem a sobre en tenim una altra, més díficil de recuperar corda però més còmoda!!!
Ja de cim sols ens queda el descens!!! seguirem el camient pel llom de la paret, per terreny herbós i alguna desgrimpada, fins les pistes d'esquí...
el caminet es seguiex bé tot i que si ha plogut es una mica patinós!
ja arribant al final de les pistes d'esquí en una bona plaça(foto inferior) anem a la dreta on trobarem fites que ens porten al pont i a l'aparcament.(45 minuts)
En fi, una via molt guapa, ben equipada per no patir però per sentir que escales sempre sobre bona presa tot i que en algun pas es veu el pas de les cordades, mai dificulta la progresió.
La via triada es la Clàssica de la cara est o Ravier que el Joan insisteix en fer ja que en te bones referències....
Material: Cintes i si volem, algun friend mitjà per algun dels alejes entre xapes(semafor aliens)
La Via: En la via anirem trobant reunions intermitjes en els 3 primers llargs, que si volem les podem fer.
Aquí us deixo la ressenya del Joan Asín que va publicar l'escalada al seu blog ja fa uns dies....
Llarg 1(V/30m): Puja per una fisura per entrar en placa cap a l'esquerra, trobem reunió intermitja i seguim cap a una vira herbosa a l'esquerra per on pujem fins reunió
 |
| foto Joan Asín |
7 comentaris:
Felicitats per la via,
Jo hi he anat dues vegades i el mal temps sempre ens ha impedit fer la via. Ara encara en tinc més ganes
salut i a tibar
Hola,la experencia del Midi de las que se recuerdan.Hay escaladas y escaladas,v+ y v+ el Midi es exigente hay que equipar mucho,pero cuando acabas y llegas al refu buf.Buenas vacaciones,bien aprovechadas.El martes hicimos la Jolly super Jolly acabe destrozado.
Té molt bona pinta aquesta paret, no coneixia el sector però veig que es repeteix bastant. També m'ha dit un "ocelet" que heu fet bastanta activitat per Sant Llorenç. Això si que és aprofitar l'estiu!
Aquesta via em porta molts records, encara la vaig fer amb botes, martell i claus.... (ja semblo l'Asin!!)
Per mi, en aquella època va ser tot un "must"! Veig que també us va agradar....
Per cert, què és aquesta ratlla verda de la darrera foto??
Ei nanos!!!!!!!! Felicitats per la via. Aquesta ens queda lluny de casa eh? Apa salut!!!
Joan B, ja es mala sort també! es una via prou divertida, i que val la pena disfrutar-la!
Juan Carlos, tens raó! fins que no arribes al refu no estàs tranquil! al Midi cal anar-hi amb els deures fets! caldrà tornar-hi amb una mica més d forma! Felcitats per la Jolly!
Xavi, si que te bona pinta, i per la zona hi ha mñes cosetes també interessants.....i per Sant Llorenç alguna coseta hem fet...a veure si cap al capitol 9 o 10 la publico! je je je!
Gatsalue! si que ja sembles una mica Joan...je je je!la linea verda marca el descens.....es el desviament que vam agafar a la pista per retornar al cotxe, sino vas a parar a vaig al poble i has de tornar a pujar...
Llembrescku! merci! si que queda lluny, per aixó es bó fer-la en ruta....del midi cap al altres zones com Llauset, Cavallers, etc...
Publica un comentari a l'entrada