Busques alguna via?

Nova via a Vilamala: El Camí dels Alamalivons 155m/V

Ja està!!!!! just el cap de setmana abans de marxar de vacances per fi vam poder obrir la via a Vilamala!!! Ja feia dies que en tenim ganes i el lloc es preciós!!! la roca...bé, cal recordar que estem a Vilamala... Per saber que es Vilamala cal anar-hi, i saber-ne algunes coses...llavors tot te més sentit... LLEGENDA DE VILAMALA
" Hi havia una vegada un poble anomenat Vilamala. Diu la llegenda que un dia va baixar Jesús en forma de vell.
Era el vespre i el vellet va anar passant per les cases del poble. Com que anava vestit com un pobre, la gent li deia que no, que no podia passar la nit a casa seva. Quan va haver recorregut tot el poble, va veure una casa en un lloc més elevat, fora del poble. Hi va anar i hi va trobar un matrimoni de vellets.
Els vellets, tot i ser molt pobres, el van acollir, li van donar menjar i li van dir que es podia quedar tants dies com volgués. El pobre els va dir que, a la nit sentirien molt terrabastall, però que no obrissin les finestres ni les portes per res del món. El matrimoni es va quedar molt estranyat, però li van fer cas.
Tal com va dir el vellet, a la nit hi va haver un terratrèmol, semblava que el món s'ensorrés, però aquells avis es van quedar tancats a casa sense mirar a fora per res.
L'endemà al matí van anar a buscar el pobre, però no el van trobar, al seu llit hi van trobar una creu.
Després, van mirar a fora hi van veure que el poble havia desaparegut, que estaven sols dalt d'un munt de penya-segats.

Arnau Besora i Dani Canals. "
Texte del blog SES de Sant Llorenç de Morunys

Els Alamalivons:
Els que visiteu Vilamala, us adonareu que es un lloc que te una màgia especial, l'ambient, els racons, el silenci, els sorolls, "els encantats". Tot fa pensar que no hi esteu sols, que hi ha algú més. Per nosaltres van ser els "Alamalivons", essers que viuen dintre les parets de Vilamala, bons escaladors, tímits i espantadissos, es desplaçen per les parets i barrancs amb una facilitat impresionant, van protegits amb una coraça que els fa mimètics amb la roca. Hi son, et veuen, t'escolten, et vigilen, i cuiden es cuiden de la seva petita comarca. Els Alamalivons.

Dintre de Vilamala ja hi ha algunes vies, obertes per bons aperturistes de la zona, i nosaltres hi hem fet també la nostra modesta aportació....
"El Camí dels Alamalivons"



La via está equipada amb parabolts de 8mm i de 10mm en les reunions. Son dues parts diferenciades, una primera que ens puja del fons de la vall i l'altra que ens porta gairebé fins la carretera.
Aproximació: surtirem del km 21,5 de la carretera de Solsona a Coll de Jou, es una corba molt prouniciada i hi ha un bon aparcament.

D'aquí seguirem un cami planer en direcció est i que en poc baixa cap al sud direcció Sòbol, en arribar a una zona planera hi ha una gran fita, anirem en flaqueix a la dreta per sota un esperò a buscar una gran carena(marques grogues), fins que ens fan baixar, ara direcció nord, per una canal amb molta vegetació fins baix de tot. Aquí el camí torna a girar direcció sud, i en pocs metres veiem un barranc que ve de la nostra dreta, tot i que no ho sembli es per allí!!! 5 metres cap a dintre i el barranc es es converteix en un camí preciós amb una cúpula de boixos....entrarem uns 50 metres fins un clar on hi ha una nova fita. Aquí surt la via per la dreta.


PRIMER TRAM DE VIA:
LLarg1 (V/40m): aun primer tram dret, amb bon canto i alguna canto que canta. La paret s'ajeu una mica i a meitat la part més difícil ...
i just abans d'entrar a reunió una petita panxa de roca delicada. Reunió en una feixa molt còmoda. (9 parabolts)

Llarg2 (III+/55m): sortirem en flanqueix a l'esquerra per pujar per l'esquerra de la vegetació (4 parabolts)
i després recte amunt a buscar la sabina del mig, la que està a uns 10-15metres a la dreta del gran arbre.
Aquí surtirem caminant.....fins la base de l'embut. Una grimpada fàcil cap a la placa de l'esquerra de l'embut (una minisabina en la placa ens guiarà) fins una feixa desdibuixada vermellosa. just a sota hi ha un parabolt on farem reunió.
SEGON TRAM DE VIA:

Llarg3 (IV+/45m): Llarg molt guapo i dsifruton, 6 parabolts anar a buscar la minisabina(no tocar-la!)
i superada entrem a una zona de bolos inmensos!!! passatge espectacular...fins a la gran feixa superior. (6 parabolts)
Llarg4(V/15m) llarg que ens ajuda a pujar al cim. uns passets fins i d'equilibri ens porten fins a cim. (el primer cop el vam fer sense el segon parabolt....però vaig passar molta por!!) i vam posar el segon parabolt per no tenir una caiguda sore la feixa........ (2 parabolts)
Retorn al cotxe.....cap a la dreta pujarem fins la corba en 5 minutets!!!

Els que vulgueu completar la jordana d'escalada, es recomanable abans d'entra a la via anar a veure els encantats, unes cobes penjades a bastanta alçada i que sembla que l'home hi ha estat però sembla impossible entrar-hi d'una forma lògica.....aquestes cobes es troben uns 150 metres més avall del desviament del barranc a la dreta d'entrada a peu de via.
Apa!! ja sabeu...si us agrada coneixer llocs nous........

10 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Felicitats per la via! Espero poder-vos-en dir alguna cosa ben aviat.

Si entra algun missatge anònim dient que l'ha feta en solo integral i és un callo, segur que no sóc jo!!

PGB ha dit...

Felicitats per la via, parella!

M'ha agrada la història i la via es veu ben curiosa.

A veure si m'hi deixo caure algun dia :)

lux ha dit...

eeeeoooo!! eoooo!
pero quina passada.. puc dir-ho???
keeee makkuuuuu!!

Ara entenc el vostre entusiasme!
aixx ....que se m'acumula la feina!!

Moltes felicitats i gracies per obrir-nos camí!!!!

Mingo ha dit...

Felicitats per l'apertura, espero provar-la aviat. La zona fa molt bona pinta, sembla un lloc molt tranquil, no?

edunz ha dit...

felicitats parella!

hi ha una llegenda a Vilamala que també diu així:
"Un gegant va arribar a al contrada de nit, afamat i desorientat. Va picar a totes les portes de les masies però ningú el va voler acollir. L'endemà els pagesos atònits van veure com el gegant, enfadat, s'havia endut un troç de muntanya i l'havia deixada lluny a l'horitzó, on el que ara es coneix com la muntanya de Montserrat"

ben bé com un motllo, les agulles de montserrat sembla que hagin d'encaixar als clots de Vilamala de l'inrevés...

Llorenç ha dit...

ja ja ja!!! bona Joan!! segur que hi haurà gent que li semblarà un callo, el grau es el que es i la roca...de Vilamala. Aquí no es escalar per escalar, sino descobrir i disfrutar d'un paissatge molt guapo! espero els teus comentaris!

Lu! ja farem una trobadeta i anirem a fer-la....no se qui s'emportarà la primera repetició...nosaltres no segur que ja no! sols vam repetir el segon llarg...el primer estar per fer! je jej

Mingo, el lloc es un paratge preciós, on hi ha algunes vies obertes, i que val la pena una visita...tot i aixó el Solsonés segueix sent una zona on molt possiblement escalaràs sol com un mussol!

Edu! merci per la llegenda! aquesta també m'agrada! es una zona que invita a creure en llegendes! cuida't!

Xavi ha dit...

Hola nois! Com us ho curreu! Molt boniques les històries. I les ressenyes per fascicles molt detallades. El lloc l'he vist de passada però no hi he escalat mai. Ara ja no tindré excusa. El Solsonès té racons molt tranquils i de gran bellesa.
Records!

Joan B ha dit...

Felicitats per la nova via i gràcies per obrir-la. Ja tenim un altre lloc a on anar a escalar.
Quan la fem ja us diré el que ens ha semblat.
Salut i a tibar

Llorenç ha dit...

Bones Xavi!! ara ja tens una excusa per parar-t'hi i escalar una mica per la zona! val la pena!

Merci Joan B! espero la tev opinió! al solsonés hi ha molt per descobrir!

Blai ha dit...

Que passa companys!
Espero que no hagis gastat tots els parabolts ... em sembla que no, li has agafat gustet als alejes o que? ;-)
Felicitats per la via!!!