Seguint en la nostra visita al centre de la peninsula,ens apropem a la Pedriza.
Donat que el temps no acompanya ens decantem per anar a la propera zona de Cancho de los Muertos, on hi ha varies vies curtes i clàsiques per poder disfrutar de la seva adherència i les seves peculiars fisures.
La via es pot fer tota en un sol llarg, però perd la gràcia i el darrer llarg millor protegir-lo de ben aprop.
Material: Ens farà falta uns friends fins al nº3 variats.
Aproximació: Nosaltres la fem sortint de l'aparcament de Canto Cohino, i agafem el camient que va pel costat del riu direcció al refugi, i abans d'arribar girem a l'esquerra cap a collado cabrón, aquí anem a l'esquerra més planers fins al cancho de los muertos....total 30 minuts.
Per entrar a la via, en moltes ressenyes el primer tram ja es un llarg, nosaltres anem amb personatges locals que ens fan fer aquests metres en "solo integral", no es díficil, però et jugues una bona galleta...
Llarg 1(IV+) S'inicia en la repisa que hi ha a l'alçada de l'arbre de la canal, hi trobarem un buril. Sortim per la fisura de la dreta i amunt fins un gendarme a mà dreta, on nosaltres anem a la fisura de la dreta fins sota del mur protegit per un clau i un parabolt, superat el muret repisa on fem reunió amb friends.
La visió desde la reunió......
l'Araceli entre el mar de roca i cantos arrodonits....i algunes gotes de pluja que l'acompanyen...
la visió de les seves preses i les formes característiques dels blocs de la Pedriza...
Llarg 2(V) Aquí veiem a l'esquerra en placa 2 parabolts, nosaltres anem per la drea fàcil de protegir i amb molts més cantos, però sense parabolts....fem reunió en un químic que trobem a cim.
i com no, la foto de cim dels integrants de les 2 cordades....una bona primera experiència a la Pedriza, curteta i intensa....ara a fer-ne un altra que sembla que no plou!
El descens el fem de la reunió cimera, a l'esquerra trobem una instalació de ràpel, cal baixar una miqueta...al loro! i fet el rapel agafem la canal que ens porta pel costat de l'agulla fins la'arbre on feiem R0 i desgrimpem fins a terra....
Donat que el temps no acompanya ens decantem per anar a la propera zona de Cancho de los Muertos, on hi ha varies vies curtes i clàsiques per poder disfrutar de la seva adherència i les seves peculiars fisures.
La via es pot fer tota en un sol llarg, però perd la gràcia i el darrer llarg millor protegir-lo de ben aprop.
Material: Ens farà falta uns friends fins al nº3 variats.
Per entrar a la via, en moltes ressenyes el primer tram ja es un llarg, nosaltres anem amb personatges locals que ens fan fer aquests metres en "solo integral", no es díficil, però et jugues una bona galleta...
3 comentaris:
La via sembla xula, però la fissura ampla de la dreta té una pinta tremenda!!!
son vies prou divertides per fer-ne unes quantes! per la fisura de la dreta i pujaven un parell de cordades que van arribar quan nosaltres....el fet que pogués ara si ara no...va fer que tots anessim a parar a la mateixa zona...fins i tot el Pérez de Tudela el hi va fer cap...
La tierra esta llena de lugares hermosos y de buena gente...
e indudablemente aquí se disfrutó de las dos cosas, aún con el agua de primavera insistiendo en caer sobre las jaras, las piedras y nuestras cabezas..
Un placer compartirlo compañer@s.
Felices aventuras y hasta el próximo encuentro!
Un abrazo Grande
Ara
Publica un comentari a l'entrada