Busques alguna via?

Via Costo de Agosto 140m, 6a/Ae, Serra de Busa, Solsonés

Crec que tots els que escalen, de tant en tan ens apareix alguna via que sense motiu aparent ens demana consantment que anem a escalar-la...aquest es el sentiment que jo tenia amb aquesta via, ja feia molt temps que intentava fer-la i sempre que ho comentava amb gent que l'havia fet....sempre es feia un silenci i canvi de tema...cosa curiosa.....en fi, que al final ens vam apropar a fer la Costo de Agosto, ....


L'aproximació: En la carretera de Solsona, cap a Berga, agafarem el trencall a l'esquerra cap a Besora, seguirem pista ara esfaltada cap a Busa, a poc d'arribar a dalt de tot, i passats bastants km, trobem una pista que baixa cap a la dreta per sota paret cap a l'est, ara hem de trobar una pista desdibuixada que surt cap a l'esquerra, i entre aquesta pista i la nostra s'hi troba un bassal....aparcarem a la dreta de la pista que estavem baixant..hi ha un bon lloc.

 Agafarem aquesta pista desdibuixada, farem una ziga-zaga i ja veiem al davant el sostre, ara cal buscar corriol que més ens agradi per pujar a peu de paret...tots estan iguals de bruts....la via s'inicia a la vertical del sostre, veurem 1 clau a uns 3 metres del terra. (20 minuts)

Material: jo de friends fins al nº3, tascons, i 14 cintes(bàsicament per l'artificial)...

Llarg 1 (30m/V+): S'inicia amb uns passos verticals sobre molsa...fins al clau...primer dubte, esquerra o drete de les herbetes...tirem per la dreta i en poc un spit....seguim ara ja amb evidencia i una mica a la dreta un parell de diedrets que ens deixen en una placa tombada per entrar a reunió(rapelable).

Llarg 2(25m/V):uf...com apreta el V....i els alejillos....gran travessia a la dreta i pujant fins trobar un clau amagat en una fisura... uns passos més a la dreta i arribem a l'espit, ara ja recte amunt....sense pietat...
....ni por....aquí tot allunya i la roca es dubtosa....trequem alguns cantos, pujada d'adrenalina, però podem arribar a reunió molt dignament!!reunió sota sabina....
Llarg 3(25m/V) Molt guapo i mantingut en el grau i ben equipat....(sort!).......
sortim en travessia a l'esquerra a buscar un spit i ara tot recte amunt a buscar la base del desplom per marxar cap a l'esquerra a la gran repisa sota el sostre.
l'entrada a la repisa....amb roca un pel delicada....
Llarg 4(30m, V/Ae) espectacular!!!! aquí nosaltres vam fer curt de cintes i vam tenir que anar desmontant-les....uns passos d'artificial....
una sortida en lliure a meitat que et fa entrar al gran forat...i per mí dels passos més guapos de la via....
per tot seguit fer una travessa en Ae per sota el sostre....al final, un petit tram vertical de V que cal fer a pel ens deixa a la reunió.....molt guapo!
Llarg 5(30m, 6a o V+/A0): Llarg del retrobament amb el "jo" més intern...sortida de reunió a buscar un desplom que superem per la fisura....sols es pot protegir a la base, sortida al pati amb pit i collons....i a meitat algun dels peus s'arranca...pedrada a l'Antxi i el cor em surt per la boca! amunt....i sabina...ara ja podem triar dreta o esquerra, aquí vaig per la dreta i m'equivoco...era per l'esquerra...ensigalada....que resolem enscalant entre molsa, pedra trencada i herbetes....metre vaig mirant la placa compacta i bona de l'esquerrra....
...passades les angunies....un descans en repisa i ara la sortideta final de 6a..per l'esquerra...un diedre i sortida en placa espectacular! molt guapo però el cap diu que prou...sortideta del darrer spit amb estrep inclós!!!! molt dignament fem reunió a la sabina....
Descens: tenim 3 maneres....1 rapelant la via......2, anant cap a l'oest trobarem una ampla canal, al fil que de la que veurem unes fites si les anem a buscar ens porten a un rapel d'uns 40/45 metres..i ara pel bosc baixar a la psita d'aproximació i 3, seguir caminant cap a l'oest i trobarem una canal de baixada caminant....nosaltre fem l'opció 2 i tardem uns 30 minuts en arribar al cotxe.


En fi, una via molt interessant i amb passatges molt guapos, en un lloc maravellós, aixó si, tingueu clar on us poseu! es Busa! i els Cardonins l'hi van fotre molt de morro quan al van obrir!!!

9 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei enhorabona, queda apuntada je,je.

edunz ha dit...

parella, això ja són vies de debò i que no estan a l'abast de tothom.. .que ningú s'enganyi que aquí toca escalar i no anar de xapa a xapa... no té res a veure amb una via d'aquests aparents "kutres" cada vegada més curtits.. felicitats, i especialemnt a tu que sembla que la vas passar tota de primer!? jo recordo l'entrada a l'R2 vibrant....
només trobo a falta a les topos topos info dels oberturistes, un detall que no s'hauria de perdre mai i que en si mateix també acaba donant informació de la via que ens proposem escalar.
endavant i a seguir gaudint de la màgia de l'escalada més autèntica!

Llorenç ha dit...

Joan, apunta, apunta....i prepara una dosis d'adrenalina a la motxilla....je je je!

Edu, merci! l'Antxi va veure ràpit el percal i em va cedir els honors(horrors)....je je je
l'entrada a la R2 et posa les piles molt rapidament! i et marca molt bé quin es el caracter del que et pots trobar més amunt.. tot un tros de via...prenc nota sobre el tema dels aperturistes, tens raó en que els noms aporten molt informació sobre el que et pots trobar....

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Renoi amb els de Cardona! ara ja tinc clar que la meva primera via a Busa no serà aquesta!!!
Felicitats Llorenç io Antxi, com diu l'Edunz això de Kutre tan sols és per despistar.

Parce ha dit...

Jeje!! Bona aquesta via, i molt espectacular. L'espit de l'última placa gruyere abans d'arribar al cim va ser col.locat pel de segon, allò es va obrir a pèl. I el tram de diedre abans d'arribar al gran sostre surt en lliure de 6a+.

Cuidat.

Parce

Joan Prunera ha dit...

Otia quina por!!! això es una via per a "machotes" (i dones de machotes!) Llegint el relat, em suaven les mans com si fos jo el que escalave, (passarell de mi). Felicitats per la via, quan sigui gran, al igual m'hi acosto, Kutres? hahahahahahahaha... qui ho diria...

Llorenç ha dit...

Jaume, apreten molt aquesta gent....i mentre hi hagi blogs de gent molt potent....nosaltres seguirem sent kutres!! tot i que de tant en tant fem alguna via que ens vagi veure l'escalada més dura. De les vies que hi he fet, la més fàcil en diferència es la Peus negres de l'Indi, després la Maneras de Vivir, i una mica més lluny...aquesta....

Parce...esteu grillats home!!!aixó de l'espit ja ho vaig llegir al llibre de ressenyes..fent el pas m'imaginava la cara de l'aperturista quan va sortir del Gruyere per entrar en la zona descomposta sota la sabina...pànic!

Joan, segur que n'hsa fet de més dures! però ja no ho recordes!! je jeje! Sempre va bé fer-ne alguna així per fer-te sentir petit davant dels escaladors amb lletres més grosses!
....sols cal mirar la llibreta de repeticions, i a part que n'hi ha poques, els noms dels repetidors fan una mica de respecte!

Gatsaule ha dit...

Sembla que la via és tan bona com havia sentit, i que té alguns trams on has d'anar concentrat en escalar sense pensar en caigudes.... Enhorabona! I Gracies per la ressenya detallada, algun dia m'anirà bé!

Llorenç ha dit...

La via es bona, i cal escalar, la via t'espera Joan!