Aquí us presento la darrera vi que he obert en solitari, volia saber que es sentia obrint un sostre...i que millor que fer-ho en solitari, i uf! es molt cansat! i com mareja! A quedat un sostre amb 4 passos i el de sortida...prou entretingut i amb molt bones vies...la sortida en lliure i el segon llarg sobre roca molt bona ens ajuden a superar aquest bonic esperó en un racó ben tranquil tancant la trilogia de les primeres vies obertes en aquesta paret,
L'aproximació la farem sortint de Sant Llorenç de Morunys cap al Santuari de Lord, deixant el cotxe a l'aparcament, ara pujarem pel camí i passat el punt VII del via crucis, agafarem un caminet que surt cap a la dreta en lleugera baixada, que ens portarà a aquest esplendit mirador(foto de sota) on trobem les vies(10 minuts) Per entrar a la via Te de Roca, o farem per la feixeta estreta i situar-nos just sota el sostre...on ¡s'hi veu la cabra blanca, les altres "cabres" de colors son els meus amics.....
Material: Amb cintes i un o dos estreps..en funció de les nostres habilitats podrem fer la via.
Llarg 1(V/Ae, 25m) entrem en sostre....A3e, sortim del sostre, segueix Ae i en tendència a la dreta fins que surt en lliure sobre molt bona roca i fa reunió en el punt d'inflexió abans de tornars-se a posar dret.
les vites del port de compte mentre fem el sostre i tota la vall mereixen la visita!
Llarg 2 (6a, 25m) Placa vertical amb molt bon canto, en els primers metres, V obligat, per seguir per terreny més fàcil, cap a l'esquerra i fer cim!
Descens: De cim seguirem pel llom de la roca, fins al collet, farem la desgrimpada del pas Marcel, i baixarem per la canal cap a l'esquerra anant a buscar el camí d'aproximació a peu de via.
En fi, una via ràpida i variada, sobre bona roca, i bones vistes, que es pot combinar perfectament amb qualsevol de les seves veines.
L'aproximació la farem sortint de Sant Llorenç de Morunys cap al Santuari de Lord, deixant el cotxe a l'aparcament, ara pujarem pel camí i passat el punt VII del via crucis, agafarem un caminet que surt cap a la dreta en lleugera baixada, que ens portarà a aquest esplendit mirador(foto de sota) on trobem les vies(10 minuts) Per entrar a la via Te de Roca, o farem per la feixeta estreta i situar-nos just sota el sostre...on ¡s'hi veu la cabra blanca, les altres "cabres" de colors son els meus amics.....
Llarg 1(V/Ae, 25m) entrem en sostre....A3e, sortim del sostre, segueix Ae i en tendència a la dreta fins que surt en lliure sobre molt bona roca i fa reunió en el punt d'inflexió abans de tornars-se a posar dret.
Descens: De cim seguirem pel llom de la roca, fins al collet, farem la desgrimpada del pas Marcel, i baixarem per la canal cap a l'esquerra anant a buscar el camí d'aproximació a peu de via.
En fi, una via ràpida i variada, sobre bona roca, i bones vistes, que es pot combinar perfectament amb qualsevol de les seves veines.
11 comentaris:
Ànim Llorenç a la dreta encara hi ha paret per anar obrint, je,je.
Molt bé, molt bé! Ha quedat una trilogia prou variada. La roca què tal? De la bona de la zona? Per cert, millor anar-hi amb caloreta, no?
Ens has deixat "deures" en aquest racó! es veu una zona molt ferèstega,
caldrà arribar-s'hi. Gràcies per la feinada.
Joan! a la dreta la cosa desploma una mica més!!! ho deixo per als més valents! crec que alguna cosa més hi faran....
Eduard, la roca es molt bona, de la millor de la zona, tot i aixó sempre hi ha alguna coseta...però res
...es cara oest i no toca el sol fins migdia, així que es bo per escalar-hi a l'estiu fins migdia i a l'hivern per les tardes....quan arriba el fred, amb el port de compte tant proper es una zona freda...
Jaume! merci, es una bona raó per visitar la zona, i passar un bon dia, a veure si us hi apropeu i opineu!
Començen a creixer els parabolts pel solsonés ! Aviat ja hi podrem anar tots a fer vies equipades sense pasar por, els locals deuen estar contents!. ja s´estaran donant compte de que te que haber de tot.
Estimat Carles.
Ja fa molt temps que al Solsonès hi han vies ben equipades algunes amb parabolts i altres amb espits, el problema que teniu es que no us digneu a anar-hi per que no surten als blogs i preferiu anar a rostolls com l'Aresta dels Piteus que si que hi surt.
Com a solsoní que soc, la feina d'en Llorenç és admirable i sense crítica: les obre per baix i en panys de paret molt díficil d'assegurar-se sinó hi poses expansions. Que les podria separar una mica més? potser si, però jo sé que és obrir panys d'aquests i en solitari i per això el respecto.
Que no haguem cregut necessari obrir-ne més d'aquestes vies no vol dir que no ens en donguem compte, senzillament en motiven altres tipus de vies i són aquestes les que obrim.
Espero que l'augment d'aquest tipus de vies no comporti l'augment de basura en els respectius pàrkings i camins d'aproximació i descens, mal inherent quan augmenta l'afluència de personal.
Estimat Carles i per acabar. D'aquí uns dies veura la llum un nou blog d'escalada (romanticguerrer.blogspot.com) et convido a que el visitis i veuràs que tothom necessita vies ben equipades.
Parce.
Felicitats Llorenç, tu no pares !!
salut i a tibar
Bones Carles! m'agrada que puguis disfrutar aquestes vies! però ja fa dies que hi han vies amb parabolts per aquí dalt! el que potser no hi havia eren vies tant equipades com aquestes.
Aixó no implica que desmereixem el criteri dels aperturistes locals. Ells han obert, i obren, vies al seu gust, i no crec que siguem els repetidors de les seves obres els que els dictem com les tenen que obrir. Son lliures de decidir on i com posen les xapes, jo no mi veig capaç. Per aquesta comarca hi ha gent que obre vies amb molt de caracter, i més que criticar-los, els tindrien que lloar, han fet una gran feina i de nivell. Ells obrin per gust i ganes. Obrir una via es un acte de motivació, i cada un la dirigeix cap on vol.
Cert que algunes de les vies que he obert per la zona son per no patir, i hi ha gent de la comarca que ho agraeix, però res més lluny de ser una lliçó per als aperturistes locals!!!Tot el contrari, son un referent per als que començem a obrir...ja m'agradaria a mí poder obrir algunes de les vies que ells han fet, i faran.
Com tot, hi ha gustos per tot i no podem condicionar l'estil dels que ens han precidit. Al Solsonés hi ha vies a llocs preciosos, obertes amb molta pericia, cal buscar-les, i escalar-les, i si no podem(jo en sòc també victima) fem una altra cosa.
Parce! obrint algunes de les vies pel Solsonés puc constatar que us heu fotut un curro impresionant sobre aquesta roca tant especial, on sols vosaltres sabeu el que heu patit i disfrutat amb el record. Ara falta veure la llum d'aquest nou blog, que segur que serà molt interessant i ens aportarà molta informació del com i perqué de l'escalada per "La Comarca"!!
Joan B, fem el que podem quan el temps i la paret ens deixa...!!
Salut!
Despres de la pluja de pedres que vareu tirar contra el Indi per haber obert una via bastant equipada a Canalda, pensaba que ja no es podia obrir en aquest estil al solsonés, però veig que la gent s´asosegat i que ja no es tant greu. Anirem a escalar en aquesta nova contrada, per descobrir llocs nous, com el de Vilamala que ens va agradar molt, i no et juges el fisic.
Enhorabona, Llorenç, això ja comença a valer la pena. A veure si puc anar-hi a treure el cap alguna estona....
Publica un comentari a l'entrada