Busques alguna via?

Mascarat: Toix, Esperó Limaban 100m/IV+

Sembla que arriba el dia que podrem escalar a Puig Campana la nit es presenta sense núvols ni vent.... Pel matí ens llevem i ens dirigim cap a la paret, objectiu: Esperó Central. Ja de camí moltes cordades, vent, núvols tapant el cim i el cel gris.... quins ànims!
Arribant a peu de via i veient com està el cel, i el munt de cordades que s’hi estan posant... un possible abandonament per pluja podria representar un marron dels grossos!!
Així que desistim i marxem a buscar un nou destí, arribant a la furgo baixen dos madrilenys, Araceli i Uge, que haviem conegut la nit abans i que tenien el mateix objectiu que nosaltres, ells han arribat a peu de via i han vist com tres cordades sortien del terra en paral.lel!!! tres tios junts pujant de primers! així es veia el Puig Campana al marxar....) les atzavares en dibuixen el perfil....)
En fi, que decidim tots 4 reconduir les nostres vides cap una altra sort.... agafant la carretera de Benidorm cap a Calpe passats els tunels del Toix, just a mà dreta tenim l’Urbanització Mary-Villa (gran nom!) entrem i seguim les indicacions que ens porten al Castellet fins peu de l’Esperó Limaban.
Aquesta via és més curta, sencilla, on també cal posar catxarros......

Ens costa trobar el peu de via, però al final el trobem! Hem de buscar l’indicació TI “Toix integral” cap a la part més baixa de l’esperó.... tota la part baixa son vies curtes amb el nom i grau escrit a la roca, en algun cas amb molt mal gust! Ens hi posem, el vent és molt fort però fa sol i aixó compensa!

El primer llarg no passa el IV+ fins l’esquerra d’un arbre cal posar ferros tot i que si pujem per la via de la dreta (V+) està completament equipada i comparteixen reunió.
El segon llarg puja recte per esquivar el desplom per la dreta, (indicació TI) anem pujant i flanquejant a la dreta fins la base d’un diedre.
El tercer llarg puja pel diedre curt i segueix ja per terreny fàcil amb lleugera tendència a l’esquerra i planer fins a un jardinet on hi ha la reunió.
El quart llarg, cal anar a buscar l’esperó i amunt!
aquí podem recolocar-nos anant 10 metres a l’esquerra a buscar la vertical de l’esperó on també hi ha una reunió i anirà millor per evitar el fregament de les cordes.....
El cinqué llarg seguim per l’esperó cada cop més fàcil fins que es posa planer on trobarem un parabolt.
El sisè llarg es curtet de descens fins un collet on tenim els ràpels cap a la dreta... amb un parell de ràpels, un de 30m i l’altre de 50m, arribem a la canal que ens recondueix cap a peu de via en 3 minuts. Amb una vista impresionant sobre el Penyal d'Ifach
En fi, una via rapida per treurés l’espina, i conèixer un parell de persones molt interessants!!!

4 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Quins reflexos! bona activitat alternativa, es veu maca la via i la vista del cim, impressionant!

Mingo ha dit...

Hola
Felicitats per l'activitat, es veu molt bonic tot això, i tenir el mar tan aprop encara ho fa millor.
Ahir em vaig recordar de vosaltres, vaig fer l'aresta dels cavalls, uffff quina por dalt amb la roca, lo de roca es un dir.
Salut i bones escalades

Gatsaule ha dit...

Vaig que aquí no vau patir gaire....

I també que anàveu ben abrigats !

Llorenç ha dit...

Bones Jaume! reflexos...el que teniem eren moltes ganes d'escalar que s'acabava la setmana santa!

La via es fàcil i la roca bona, tot i aixó sols li falla que l'entrada la fas a través d'una urbanització i caminant a peu de via son 3 minuts!
Mingo, el lloc seria ideal si no fos per les urbanitzacions que hi ha sota les parets....per mi els millors llocs, el Cabeçó d'Or(solitari), Puig Campana(espectacular) i el Ponoig(preciós)!

Je je je, Joan! no, aquí no vam patir massa, pel que a escalar es refereix...però molt vent! no ha estat una bona setmana santa! ens va costar molt comunicar-nos i el vent no et deixava escalar massa segur!