Agulla del Bisbe - Santa Linya - la normal

Bones, aquest cap de setmana teníem sols un dia per escalar ens vam desplaçar divendres nit fins Santa Linya per fer la agulla del Bisbe.
La via en si es curta, 55 metres, però el lloc es impressionant! tant arribar-hi com sortir-ne, solitari com mai, i d'una bellesa espectacular! així que es una via per als romàntics del plaer l'escalada, aquí es va a escalar per gaudir del paisatge!!!!preciós!
La ressenya era aquesta pero després d'una hora per camins vam abandonar la recerca a de Sant Urbà ja de matinada...
Al matí següent s'inicia la cerca amb mes sort, després de perdre'ns un parell de cops, però arribant a llocs com aquest amb vistes de la paret del doll, (era molt aviat i el cel va estar tot el dia molt tapat)



Com a indicació important per arribar:

98 octans - magdalena superior

Aproximació:
Cal arribar al monestir de Montserrat i pujar en direcció a Sant Benet, (les escales del fons) un cop a l'encreuament que ens porta a sant Benet seguim recte cap a Sant Jeroni, i en pocs metres trobem l'encreuament que ens porta cap a l'esquerra al fons de la vall per remuntar-la per l'altra banda fins al camí de Sant Joan a Sant Jeroni, aquí anirem a la dreta a buscar el peu de l'agulla. Remuntarem un pel a l'esquerra de la canal que separa la Magdalena superior del gorro frigi, fins la paret.
Observacions: Via equipada amb parabolts grocs, amb totes les reunions equipades per rapelar amb dos anelles.

Via Olaya - Paret Bucòlica - Oliana

Via situada al mig de la paret bucòlica que evita al màxim els desploms de la paret. Molt poc equipada. Sols està mig equipat el primer llarg, algunes reunions tenen un spit, i hi ha un clau al 4 llarg!!.
El grau del primer llarg i la visió del segon desde la reunió pot fer tirar enrere a més d’un, la graduació del primer com a IV, un xic curta, i la sortida molt dreta del segón sense cap tipus de protecció, fa una mica de por! Després tot es mesfacil fins al final!
Ep! la travessia de III de la 4 tirada te la seva gracia!

Situació de la paret: A la carretera entre Oliana i Coll de Nargó, al Km 152 (carretera antiga) cal agafar la sortida cap a la dreta, passades les grans cingleres(paret d’esplovins)

El cap i el passarell a Montanissell

Observacions: Via discontinua i amb la roca discreta en alguns punts.

Aproximació: Des de Coll de Nargó a Bóixols, agafar la pista que porta a Montanissell (km 20,4 aprox..), després cal desviar-se a l'esquerra en direcció a Prats. Seguim durant un 1,2 km, en una corba a l’esquerra i aparquem el cotxe a la dreta (petit aparcament). Pugem pel llom fins arribar al peu de paret i travessem fins el peu de via en una placa tombada. Sageta i nom en xapa metàl·lica a l'inici. (25 minuts)

Via: 260 metres

Dificultat: V

Material: cintes expres, i per reforçar equipament bagues, algun friend i tascons. (via pràcticament equipada amb claus i spits)

Ressenya:

http://www.feec.org/usuaris/fitxes/imatges/95_3.jpg

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=216

Observacions:

Gomez Xalmet - La Prenyada - Montserrat

Accés:
Per arribar a aquesta via cal pujar fins al Monasterial de Montserrat i aparcar dintre, pagant religiosament o aparcar fora, que es el que passa si arribes tard....

Cresta del sol-Sant Llorenç de Morunys

Cresta del Sol - Sant Llorenç de Morunys

Primera Ascensió: Antxi i Llorenç el 11de novembre del 2006
Equipament: Entre cap d’any del 2006 i finals de gener del 2007, participants: Antxi i Llorenç amb col·laboració d’en Blai.

Aquí podeu veure el Video

Accés: Cal arribar a Sant Llorenç de Morunys, des de Solsona o des de Berga. Si es ve de Barcelona o sud de Catalunya es preferible venir per Solsona. Des de Sant Llorenç, agafarem la carretera nova que va direcció a Solsona, per la vora del pantà, passat el segon túnel aparquem el cotxe a la primera corba que trobem.

Aproximació: Sortim en direcció al túnel per l’esquerra de la carretera i pugem a sobre per la part més fàcil (grimpada II), un cop dalt i per camí marcat, seguirem la línia elèctrica fins una torre que ens porta al precipici. Buscarem a la dreta un caminet que ens baixa cap al pantà. Al final del caminet trobarem un camí més obert curtet que ens porta a la dreta a remuntar tota una canal amb forta pendent. Remuntarem fins que la paret de l’esquerra ens permet passar, aquí un altre camí ens portarà en flanqueig cap a la canal de l’esquerra de la que hem remuntat abans. Quan s’inicia la remuntada d’aquesta segona canal, a mà esquerra veurem una canal d’aigua (probablement sec), l’anirem a buscar i seguirem flanqueig cap a l’esquerra per una placa inclinada de conglomerat sense perdre alçada(algun pas de II). Un cop al collet, i en la tercera canal (més ampla que les anteriors) anirem baixant amb tendència a la dreta a buscar el millor pas, seguirem avall (el pas està sota un tram de cresta de roca coronada per una pedra gran). Un cop arribat al pas hi trobarem un camí que seguirem creuant la quarta canal fins al pas que creua la nostra cresta. Hi ha un spit a la dreta. L’aproximació és directa en uns 30-40 minuts.

Descripció

Dificultat: IV+
Orientació: D’oest a est (el sol sempre a la dreta)
Via: 300 metres

Material: 10 cintes exprés, cordinos i bagues per sabines i per alguna reunió. No cal portar friends ni tascons per què no es pot posar casi res.
Descens: Cal baixar per la cara nord del cim i anar a buscar el coll, allí passar a la cara sud i desgrimpar la canal que ens porta cap a la vall que hem tingut durant tota la cresta a la dreta. Baixar sempre pel mig del barranc, trobarem un bloc característic, que el passem per sota....Trobarem un penjat amb dues canals, a la de la dreta, més neta i polida, hi ha el rapel equipat (30 metres). Seguint avall, arribarem a un altre barranc molt obert de pedra, aquí caldrà anar per la dreta, a buscar un cable que seguirem fins a unes escales! I arribarem al camí, seguint-lo cap a baix arribarem al cotxe, trobarem un encreuament en un revolt, agafarem el camí de l’esquerra.

Via Tàrrega-Vilanova de Meia-190 metres V

ZONA: Prepirineu · Vilanova de Meià

Aquí us presento aquesta via espectacular. Puja pel mig de la roca dels Arcs, tot que no te un grau elevat, l'equipament de la mateixa, (dos claus i sense reunions) fa que tingui un caràcter especial.En definitiva, via pràcticament neta, gairebé es podria dir que està com la se la van trobar els primers escaladors, tot i que rar està mes netejada i en sabem el grau de dificultat.

Accés: Cal arribar a Vilanova de Meià, passant per Artesa de Segre. Passar creuar el poble i seguir en direcció a la pared. La Roca dels Arcs es al mes gran que ens queda a l’esquerra del camí. Aparcar just quan la carretera passa pel pas mes estret. La Roca dels Arcs la tenim just a l’esquerra.

Aproximació:Baixem al torrent i enfilem el camí que va per sota la pared fins que veiem la base de la via, fàcilment identificable, surt des de el punt mes alt d’el contrafort mes gran que hi ha a la base de la pared. Es troba a la meitat de la dreta de la pared.Total, aproximació es directa amb uns 10 minutets.

Descens: Des de el cim ens desplaçarem a la dreta(est) primer crestejant, fins les fites que ens porten a un altre camí pel que baixarem fins la carretera cap al darrera de la pared.

Dificultat: V

Orientació: Sud/Sud-est
Via: 190 metres

Material: 10 cintes expres, cordinos per sabines, joc de friends, i tascons. Bagues llargues i curtes per muntar les reunions en arbres

Descripció de l’itinerari:

Vam revisar varies ressenyes abans de fer-la i el número de tirades era variable,finalment vam fer-ne 4, no vam tenir cap problema de fregament ni de comunicació, va ser una bona opció i ràpida

Anglada-Guillamon-Pared de les Bagasses-500m-V+

Accés: Be, si venim des de Barcelona direcció Lleida N-II, passarem per Balaguer, després Camarasa i ens trobem la pared davant dels morros abans d’arribar a Cellers. Pararem a la font de les Bagasses. On hi ha aigua, taules, i una visió espectacular de la pared.

Sanchez Martinez - Pared Diables - Montserrat

Aproximació:
Be, l’aproximació la vam fer des de Monistrol de Montserrat, direcció al Monestir, i seguint fins al refugi de Santa Cecilia. Aquí agafar el camí que et porta per sota de la pared. Arribant a l’alçada de la llastra característica de la primera tirada, trobarem el caminet que ens puja directes fins a peu de via, aproximació compartida amb la GAM de diables.

Cerdà Pokorsky - Directísima Agulles d'Amitges

Aquí penjo aquesta via que vam fer al mes d'agost del 2006, la penjo ara per que es una via que em va agradar fer i en tinc un bon record.....la tenia penjada en una altra pàgina web però també la vull tenir al blog...apa!!! a disfrutar!

Aproximació: Cal arribar fins el refugi d'Amitges, preferentment des de Spot, també pots venir de Colomers, Ventosa Calvell però llavors l'aproximació poden ser moltes hores, i poden requerir portar sac de dormir. Si puges des de l'aparcament tardaràs unes 2 hores, amb ferros a les costelles. Si no també pots pujar amb taxi i Sant Paganini. Be, des de el refugi es veuen les agulles perfectament i l'aproximació es prou evident, seguir el camí que passa per davant del refugi fins al final, girar a la dreta i buscar el pas per creuar el riu. A mi em va anar molt be seguir el camí que et porta al coll d'amitges fins arribar a la vertical de les dues agulles, (quan et queden les dues agulles ven encarades, i ja no veus el refugi, llavors pujar recte amunt, si vas pujant directe des de el llac et pots embolicar un pel entre blocs i contraforts......Total, aproximació es directa amb uns 30/40 minutets.

Descens: Rapelant per la cara que em escalat. En l'última reunió hi ha una instal·lació collonuda. En dos rapel de 60, un fins la R-2 i l'altre fins que toquem terra al costat de l'inici de la via. Un cop a peu de via, baixar fins al refugi d'Amitges i demanar dos cerveses al Valentí, i dir adéu amb un somriure!Descripció

Dificultat: V+

Orientació: Sur/Sur-est

Via: 120 m

Material: 12 cintes expres, tascons i friends, cordinos al gust per algun gendarme.

Descripció de l'itinerari:

Peu de via indicat,