Per fi!!! ja hem pogut tastar la roca de Sant Llorenç! tant sentir-ne parlar i no hi havíem escalat mai!
Com a amfitrions teníem a la Vicky i l'Albert.... bons coneixedors de la zona.... tant de les agulles, dels racons i raconets, com de llegendes i històries de la zona, fent de la visita a aquests "bonys" una jornada més que interessant i enriquidora. En fi que ho vam gaudir molt!
La via triada per al dia va ser l'Aresta del Salt dels Cavalls. Tal com la recordava l'Albert calia portar ferros i clau i martell per l'últim llarg... i hi havia trams exposats en les zones més fàcils....
A peu de via ja veiem que per la canal de la dreta de l'esperó i a l'alçada de dues sabines hi ha xapes! ups.... tota la via està reequipada amb spits fins al cim, no cal portar més estris que unes cintes..... ha canviat el caràcter d'aventura de la via per passar a ser una via maca i amb menys compromís en un entorn molt guapo!
Com a amfitrions teníem a la Vicky i l'Albert.... bons coneixedors de la zona.... tant de les agulles, dels racons i raconets, com de llegendes i històries de la zona, fent de la visita a aquests "bonys" una jornada més que interessant i enriquidora. En fi que ho vam gaudir molt!
La via triada per al dia va ser l'Aresta del Salt dels Cavalls. Tal com la recordava l'Albert calia portar ferros i clau i martell per l'últim llarg... i hi havia trams exposats en les zones més fàcils....
