que marxem de vacances!!!
aquest any cap a Picos d'Europa!!! que estem en crisis!
Ens veiem en 3 setmanes!
Collegats: Kollegats 340m/6a
El diumenge les coses van ser diferents, cansats d’escalar el dia abans la Pistacho asesino, i amb ganes de no patir tant fred, i poder coincidir amb l’Antxi i la Lu, decidim tirar cap al sud, així que ens dirigim cap a Collegats!!! La Clara i l’Oriol després d’un bon sopar ens abandonen per un “sport” de cotxes que en diuen F1 i cerveseta a la platja.
Així que diumenge al matí amb tot el moviment de la baixada dels Raiers i els del raffing i companyia ens despertem a la font de la Figuereta. A les 9 del matí arriben la Lu i l’Antxi!(com la trobava a faltar! Dormir amb un mascle a la furgo no es el mateix!)
En fi, que decidim les cordades i la via. Lu i Antxi, i Blai i jo....ens dirigim tots 4 cap a la Kollegats....
La via està practicament equipada, sols vam utilitzar l’alien blau en el 2 llarg, groc o verd en el 3 llarg, i el taronga en el 5 llarg. Alguna baga i poca cosa més.
Per mí va ser una via més exigent que la Tanger o la Cosmos, les assegurançes allunyen molt més i en el 4 llarg, falta el primer clau que indica la ressenya de Luichy (que ens va anar molt bé)
En fi, arribem a peu de via amb una xafogor impresionant! Costa fins i tot respirar, en aquest moment hi ha un amotinament i passem a votacions si seguim amunt o no!...finalment guanya el si.
Així que diumenge al matí amb tot el moviment de la baixada dels Raiers i els del raffing i companyia ens despertem a la font de la Figuereta. A les 9 del matí arriben la Lu i l’Antxi!(com la trobava a faltar! Dormir amb un mascle a la furgo no es el mateix!)
En fi, que decidim les cordades i la via. Lu i Antxi, i Blai i jo....ens dirigim tots 4 cap a la Kollegats....
La via està practicament equipada, sols vam utilitzar l’alien blau en el 2 llarg, groc o verd en el 3 llarg, i el taronga en el 5 llarg. Alguna baga i poca cosa més.Per mí va ser una via més exigent que la Tanger o la Cosmos, les assegurançes allunyen molt més i en el 4 llarg, falta el primer clau que indica la ressenya de Luichy (que ens va anar molt bé)
En fi, arribem a peu de via amb una xafogor impresionant! Costa fins i tot respirar, en aquest moment hi ha un amotinament i passem a votacions si seguim amunt o no!...finalment guanya el si.
Cavallers: via Pistacho Asesino 240m/6a
Donat que amb un cap de setmana no en vam tenir prou d’escalada a Cavallers en el "estage" de fa dues setmanes, vam decidir tornar-hi..... aquest cop erem menys energuments!! El dissabte sols vam pujar la Clara, l’Oriol, en Blai i jo....l’Antxi es va quedar a fer feineta....
Les vies triades son les que van quedar pendents, la Clara i l’Oriol a la Blues, i Blai i jo a la Pistacho Asesino.
Nosaltres vam arribar a les 01:00 al Parquing 3 de cavallers! Una mica tard, i a les 8 del matí ja rondaven per fora la gent.....
Va ser un dia calmat, molt calmat, l’aproximació es d’una hora a ritme normal, nosaltres en vam trigar 2! Parlant, parant, mirant, fent fotos, mentre la Clara es desquisiava!!! Com podia anar amb tres tios tant floretes!!
Com a ressenya us deixo la de Luichy, es fantàstica, per tant res a dir!!!
si que marco el recorregut aproximat sobre l'agulla, tot i que amb la ressenya es fan maravelles! .....
En fi, arribem a peu de via, retencions a la Blues i via lliure a la Pistacho!
Les vies triades son les que van quedar pendents, la Clara i l’Oriol a la Blues, i Blai i jo a la Pistacho Asesino.
Nosaltres vam arribar a les 01:00 al Parquing 3 de cavallers! Una mica tard, i a les 8 del matí ja rondaven per fora la gent.....
Va ser un dia calmat, molt calmat, l’aproximació es d’una hora a ritme normal, nosaltres en vam trigar 2! Parlant, parant, mirant, fent fotos, mentre la Clara es desquisiava!!! Com podia anar amb tres tios tant floretes!!
Com a ressenya us deixo la de Luichy, es fantàstica, per tant res a dir!!!
si que marco el recorregut aproximat sobre l'agulla, tot i que amb la ressenya es fan maravelles! .....
En fi, arribem a peu de via, retencions a la Blues i via lliure a la Pistacho! Via Cade a la Miranda de la Portella
El cap de setmana passat va ser estrany, el dissabte vaig anar amb en Pere a obrir un nou projecte junts...i diumenge estava fet un drap, així que vaig deixar a l’Antxi que tries sola, que fes el que vulgués que jo faria el que em manés!
Així que amb la calor, i poques ganes de cotxe, ens dirigim a Montserrat, a agulles, a buscar una via que toqui l’ombra!!! Ens posem a la CADE de la miranda de la Portalla Gran.
Aproximació, desde Can Massana pujem cap a agulles fins al collet de les portelles, aquí voltem pel darrera (sempre a peu d’agulla) la portella gran, fins que veiem el dauet(agulla amb un dau a sobre) i baixem per la canal que queda entre la Portella gran i el dauet...es una canal molt dreta on cal posar atenció.....anirem fins la mateixa vertical de la renunió del primer llarg(es veuen els arbres que hi han).
Es una ressenya, que segons com la miris, sembla una escalada fàcil, entretinguda i ràpida, però sols ho sembla, el peu de via et fa patir una mica, estàs sobre una llastra caiguda, amb un forat, assegurat a dos espits una mica oxidats, sortida per fisura, amb un espit posat al revés fent palanca sobre el tornillo i un buril....deprés ja es veuen parabolts allunyant.....
Així que amb la calor, i poques ganes de cotxe, ens dirigim a Montserrat, a agulles, a buscar una via que toqui l’ombra!!! Ens posem a la CADE de la miranda de la Portalla Gran.
Aproximació, desde Can Massana pujem cap a agulles fins al collet de les portelles, aquí voltem pel darrera (sempre a peu d’agulla) la portella gran, fins que veiem el dauet(agulla amb un dau a sobre) i baixem per la canal que queda entre la Portella gran i el dauet...es una canal molt dreta on cal posar atenció.....anirem fins la mateixa vertical de la renunió del primer llarg(es veuen els arbres que hi han).
Es una ressenya, que segons com la miris, sembla una escalada fàcil, entretinguda i ràpida, però sols ho sembla, el peu de via et fa patir una mica, estàs sobre una llastra caiguda, amb un forat, assegurat a dos espits una mica oxidats, sortida per fisura, amb un espit posat al revés fent palanca sobre el tornillo i un buril....deprés ja es veuen parabolts allunyant.....Cavallers III part: Esperó Cremasants 210m/V
Finalment, sols ens queda explicar el capítol del segon dia de la nostra estada a Cavallers.
Va ser la via que em va agradar més, ca ser la que va requerir més esforç físic i mental dels tres dies.
Tot i no ser una gran via pel que fa a dificultat, les tirades de 60 metres sense cap assegurança, passos verticals i atlètics, comparat amb les rampes que veiem a escalar....va fer que la via fos especial!
Ens reunim per fer aquesta via, en l’Antxi, en Blai en una cordada i l’Albert Masó i jo en l’altra.
Per mi tot un orgull fer cordada amb un Masó fora del conglomerat de Montserrat o la Mola! Ens ho vam passar d’allò més bé per aquests blocs encaixats com en una partida perfecta de tetris!
Per arribar a peu de via creuem per sobre la presa i arrancaquem el camí cap a Comalestorres. Alló puja molt....però sols cal pensar que com a molt es una hora!
En arribar a la tartera veiem al davant les agulles on tenim la Blues, la Pistacho....i a mà esquerra la nostra agulla. L’Agulla Jordi Pujol, cap on ens dirigim, passarem per sobre dun gran roc que fa de contrafort de la 1º agulla. Un cop a sobre del gran roc, veiem als nostres peus una canal, i ja veiem en la primera feixa de l’agulla dos parabolts!
Es la primera R.....ups, el descens es exposadet però hi ha camí per baixar. Creuem la canal i ja estem a peu de via.
Com a material portem, tascons i friends, tot i aixó l’Albert (tot un clàssic) m’ha fet agafar un martell i alguns claus, per ell es un punt de seguretat molt important!
Us penjo el recorregut que vam fer nosaltres, tal com es pot llegir en els comentaris al post, el nostre primer llarg no es el que toca ja que l'original va més a la dreta. En el croquis penjo el que vam fer nosaltres, el primer llarg de la nostra variant com a molt seria V.
Va ser la via que em va agradar més, ca ser la que va requerir més esforç físic i mental dels tres dies.
Tot i no ser una gran via pel que fa a dificultat, les tirades de 60 metres sense cap assegurança, passos verticals i atlètics, comparat amb les rampes que veiem a escalar....va fer que la via fos especial!
Ens reunim per fer aquesta via, en l’Antxi, en Blai en una cordada i l’Albert Masó i jo en l’altra.
Per mi tot un orgull fer cordada amb un Masó fora del conglomerat de Montserrat o la Mola! Ens ho vam passar d’allò més bé per aquests blocs encaixats com en una partida perfecta de tetris!
Per arribar a peu de via creuem per sobre la presa i arrancaquem el camí cap a Comalestorres. Alló puja molt....però sols cal pensar que com a molt es una hora!
En arribar a la tartera veiem al davant les agulles on tenim la Blues, la Pistacho....i a mà esquerra la nostra agulla. L’Agulla Jordi Pujol, cap on ens dirigim, passarem per sobre dun gran roc que fa de contrafort de la 1º agulla. Un cop a sobre del gran roc, veiem als nostres peus una canal, i ja veiem en la primera feixa de l’agulla dos parabolts!
Es la primera R.....ups, el descens es exposadet però hi ha camí per baixar. Creuem la canal i ja estem a peu de via. Com a material portem, tascons i friends, tot i aixó l’Albert (tot un clàssic) m’ha fet agafar un martell i alguns claus, per ell es un punt de seguretat molt important!
Us penjo el recorregut que vam fer nosaltres, tal com es pot llegir en els comentaris al post, el nostre primer llarg no es el que toca ja que l'original va més a la dreta. En el croquis penjo el que vam fer nosaltres, el primer llarg de la nostra variant com a molt seria V.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)