Busques alguna via?
Via Brazil 200m/V+ Quiquillon est, Orpierre
Seguim en la nostra visita a Orpierre, avui ens apropem a la cara est del Quiquillon. Cal matinar si no ens volem rostir en aquestes dates! O anar-hi per la tarda que ja no hi toca el sol!
La via triada es la Brazil, completament equipada amb químics per no patir. En la ressenya marco les vies veines ja que a nosaltres ens van fer dubtar en algun moment......
Via diedre Sud, 200m/V+, Quiquillon, Orpierre
Amb aquesta piada iniciem el resum de les vies que hem fet aquestes vacances!!!!
Les iniciem a Orpierre, unes 6 hores de viatge si sortim de Barcelona o rodalies, direcció a Marsella, i tot seguit amunt dirección a Grenoble, i a mig camí trobem Orpierre.
La primera paret que ens apropem es el Quiquillon, un esperó espectacular que al darrera amaga dues parets orientades a est i a oest per poder disfrutar-hi totes les hores del dia!
Petit poblet molt acullidor i tranquil en el que hi ha moltes vies, sobretot totxo, i algunes vies llargues de fins a 200 metres, sempre molt ben equipat, amb químics, parabolts, i algún spit despistat….un bon lloc per escalar amb tranquilitat!!!!!!
La primera via es el Diedre sud, puja pel diedre que es veu a la dreta del esperó del Quiquillon. Molt visible desde el poble.
Les iniciem a Orpierre, unes 6 hores de viatge si sortim de Barcelona o rodalies, direcció a Marsella, i tot seguit amunt dirección a Grenoble, i a mig camí trobem Orpierre.
La primera paret que ens apropem es el Quiquillon, un esperó espectacular que al darrera amaga dues parets orientades a est i a oest per poder disfrutar-hi totes les hores del dia! Aproximació: sortint cap a l’est d’Orpierre, trobem una carretereta a l’esquerra que ens puja a l’aparcament de l’adrech, on deixem el cotxe, aquí agafarem un caminet que surt a l’esquerra, que baixa una mica a l’inici per remontar suaument al final per sota tota la cara sud del Quiquillon fins al diedre on s’inicia la via.(15minuts)
Nom a peu de via.
Nom a peu de via.
Via Anglada Guillamon, cara sud Pedraforca
La setmana passada vam venir a aquesta paret amb en Joan a fer la via de tots. Hens vam quedar amb ganes així que aquest dissabte ens hi vam tornar a apropar...
Una bona matinada, i a les 9 del matí ja estem al parking per fer l'aproximació, aquest cop al nostre ritme...que el del Joan es una mica accelerat!!!
en fi, vam tardar una hora en arribar a peu de paret. Més els minuts de rigor mirant les dues cordades que hi havia a la via de tots, una a la Emili, i nosaltres buscant el peu de via de l'Anglada Guillamon! s'inicia a la dreta de la fisura i a l'esquerra d'un diedre a peu de paret, hi ha una petita xapa amb el nom i un parabolt.
Una bona matinada, i a les 9 del matí ja estem al parking per fer l'aproximació, aquest cop al nostre ritme...que el del Joan es una mica accelerat!!!
Via Josep Rigol a la Monja, Montserrat
Aquest dimecres de Sant Joan teniem clar que no voliem sentir cap mena de soroll....així que ja vam passar la nit fora de casa amb un bon sopar a la furgoneta i una ampolleta de vi....
de bon matí(cap a les 10) sortim i veiem que fa mal dia!!! llestima! acabat l'esmorsar i rumiar una mica ens hi posem igualmnt..encarem el camí d'agulles cap a la Monja!!!(3 intent o 4rt...)
Passat el refugi el temps ja es millor, les vistes ja son més convincents....i la calor també!
El camí d'aproximació no el teniem massa clar, així que vam pujar pel camí de marques blaves cap al Lloro, un cop hi ets a sota..(del Lloro clar...)t'adones que vas malament...així que vam arribar vins on les marques blaves es bifurquen...reculem una mica i ens tirem per una canal a l'esquerra, un arbre pel mig, unes esgarrinxades i estem a una nova canal...ara i tirem amunt i ja estem a peu de via!!! hem arribat!!!aquest arbre marca una mica la nostra aproximació...
de bon matí(cap a les 10) sortim i veiem que fa mal dia!!! llestima! acabat l'esmorsar i rumiar una mica ens hi posem igualmnt..encarem el camí d'agulles cap a la Monja!!!(3 intent o 4rt...)
Passat el refugi el temps ja es millor, les vistes ja son més convincents....i la calor també!El camí d'aproximació no el teniem massa clar, així que vam pujar pel camí de marques blaves cap al Lloro, un cop hi ets a sota..(del Lloro clar...)t'adones que vas malament...així que vam arribar vins on les marques blaves es bifurquen...reculem una mica i ens tirem per una canal a l'esquerra, un arbre pel mig, unes esgarrinxades i estem a una nova canal...ara i tirem amunt i ja estem a peu de via!!! hem arribat!!!aquest arbre marca una mica la nostra aproximació...
Vilamala, El Camí dels Alamalivons, 150m/V, repetició!
No es normal que repetim vies, però aquesta s'ho mereiex! serà per que es filla nostra, "El camí dels alamalivons"
...Després de la jornada dura fent la via de tots, triem una cosa tranquileta, divertida i amb unes bones vistes...
una via ideal per retrobar-te amb l'escalada com eina per descobrir mon i no com a finalitat en si mateixa.
...Després de la jornada dura fent la via de tots, triem una cosa tranquileta, divertida i amb unes bones vistes...
una via ideal per retrobar-te amb l'escalada com eina per descobrir mon i no com a finalitat en si mateixa.
Pedraforca, cara sud: Via de Tots, 485m, 6a/Ae
Entre setmana rebo un mail del Joan, per si fem alguna cosa interessant. Durant la setmana haviem parlat amb l’Antxi de fer alguna via a la cara sud del Pedraforca! Perfercte conjunció d’astres i tots cap al pedra....a fer la “Via de Tots” (crec que amb l’Antxi no ens vam entendre massa....ella volia fer la via fàcil, la que feia tothom, i la vam portar a la via de tots....un petit error d’apreciació.. ji, ji, ji...)
He retocat una mica la ressenya del Luichy, certement està molt bé!! tot i aixó nosaltres vam fer alguna variant que indico per ser més clar....
Com a grau obligat...li posariem més 6a que V+, i de material, unes 15 cintes i tascons i friends, sobretot petits........
He retocat una mica la ressenya del Luichy, certement està molt bé!! tot i aixó nosaltres vam fer alguna variant que indico per ser més clar....Com a grau obligat...li posariem més 6a que V+, i de material, unes 15 cintes i tascons i friends, sobretot petits........
Via sioux Connection 265m/6a,paret de Rumbau, Oliana
Després de d'una bona tarda passada a Solsona amb dos "escaladors" compromesos del Solsonés i incitar-nos a anar a Canalda, els fem el salt i decidim anar a Rumbau. Per Canalda necessitem mentalització i convenciment de que ho podem fer.....i ho farem sense tardar massa.
Sortim del foc per caure a les brases!!!!! Deixem enrrera el Solsonés per anar a escalar a la paret de Rumbau!
La roca es delicada, cal mirar-se-la...ja la vam tastar fent l'Aresta de Rumbau. AL meu parer, i sols meu, crec que la roca es fins i tot més delicada que la de la paret veina Sol de Mitjanit, però aixó es personal....
L'aproximació la fem agafant la carretera cap a Peramola, i agafant el trencall fins a Castell-Llebre, podem aparcar a l'aparcament de castell-llebre i anar a buscar la falda de la paret i reseguir-la en suau ascenció fins que trobem els parabolts, o aparcar a la vertical de la via i pujar recte, per forta pujada fins peu de via. sigui com sigui son uns 10 minutets d'aproximació.
Aquí us deixo la nostra ressenya, indicar que els graus son els que nosaltres creiem que vam trobar, no ens atrevim a posar més de 6a i per tant posem Ae que es com ho vam fer nosaltres(bé, en A0) igualment us deixo el link de la ressenya del Xavi que es la que nosaltres portavem!!!!
Avui ens acompanya la Lu!!!i aquí podeu veure les seves impresions!
Sortim del foc per caure a les brases!!!!! Deixem enrrera el Solsonés per anar a escalar a la paret de Rumbau!
La roca es delicada, cal mirar-se-la...ja la vam tastar fent l'Aresta de Rumbau. AL meu parer, i sols meu, crec que la roca es fins i tot més delicada que la de la paret veina Sol de Mitjanit, però aixó es personal....
L'aproximació la fem agafant la carretera cap a Peramola, i agafant el trencall fins a Castell-Llebre, podem aparcar a l'aparcament de castell-llebre i anar a buscar la falda de la paret i reseguir-la en suau ascenció fins que trobem els parabolts, o aparcar a la vertical de la via i pujar recte, per forta pujada fins peu de via. sigui com sigui son uns 10 minutets d'aproximació.
Avui ens acompanya la Lu!!!i aquí podeu veure les seves impresions! Via Terra de dinosaures 160m/6a, paret bucòlica
Aquest cap de setmana a la meteo pinten bastos, sembla que plourà o no..... així que cal triar bé el destí! Tot aixó lligat a que tenim ganes de fer-ne alguna sobre calcari, i aixó fa que no anem a montserrat, lloc on donen millor temps!!!
La via triada es la Terra de dinousaures...de la que hi ha molta informació i sembla poc complicada. (Menairons, Gatsaule, Mingo, Escalatrons, entre d'altres)
Avui ens acompanya l'Ana(amb una n, que ve de Madrid....també)
En fi, la via està a la paret Bucòlica, la trobem sortint d'Oliana, passada la ferrata, agafem la carretera vella, i aparquem just a sota de la paret en pocs metres.
La via està completament equipada amb parabolts, per no patir. Grau obligat, V/V+.
La via triada es la Terra de dinousaures...de la que hi ha molta informació i sembla poc complicada. (Menairons, Gatsaule, Mingo, Escalatrons, entre d'altres)
Avui ens acompanya l'Ana(amb una n, que ve de Madrid....també)En fi, la via està a la paret Bucòlica, la trobem sortint d'Oliana, passada la ferrata, agafem la carretera vella, i aparquem just a sota de la paret en pocs metres.
La via està completament equipada amb parabolts, per no patir. Grau obligat, V/V+.
Montserrat, la Plantació: via Conxita Garcia, 110m/6a
Seguim amb la serie de caps de setmanes poc escalatorils....
Per aquest i per poder estar prop de “la familia” decidim fer-ne una per Montserrat...on “la familia” te previst anar-hi a fer una sortideta....així hi dinarem tots junts.....
Així que per seguir amb ambient casolà, anem a fer la “Conxita Garcia” dels Masó al Roc de Sant Cugat a la Plantació.

Per aquest i per poder estar prop de “la familia” decidim fer-ne una per Montserrat...on “la familia” te previst anar-hi a fer una sortideta....així hi dinarem tots junts.....
Així que per seguir amb ambient casolà, anem a fer la “Conxita Garcia” dels Masó al Roc de Sant Cugat a la Plantació.

Montserrat, Agulla de l'arbret, via Vicenç Soto 115m, 6a+/Ae
Aquest cap de setmana també tenim tranquilitat...després de la festa del comerç just a Molins de Rei, diumenge anem a fer mal per Montserrat acompanyats de la Anna que ens ha vingut de Lleida....inicialment voliem anar a fer la canvi clímàtic però el temps i alguna que altra incidència amb el cotxe...vafer que ens dirigissim a fer una una altra dels germans Masò!!!!

Ja feia temps que no en feiem cap dels germans Masò i avui toca la "Vicenç Soto" a l'agulla de l'arbret. Via completament equipada on passarem amb unes 14 cintes.
Aproximació: desde Can Massana, ens dirigim al refugi, un cop aquí tirar direcció nord fins a dalt de tot gairebé i trencar a l'esquerra, passarem pel collet on comença l'Arestra brucs, una mica més avall passem pels químics de la O mani.....etc...i tot seguit en una rampa hi ha un spit on s'inicia la via.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

