de bon matí(cap a les 10) sortim i veiem que fa mal dia!!! llestima! acabat l'esmorsar i rumiar una mica ens hi posem igualmnt..encarem el camí d'agulles cap a la Monja!!!(3 intent o 4rt...)

El camí d'aproximació no el teniem massa clar, així que vam pujar pel camí de marques blaves cap al Lloro, un cop hi ets a sota..(del Lloro clar...)t'adones que vas malament...així que vam arribar vins on les marques blaves es bifurquen...reculem una mica i ens tirem per una canal a l'esquerra, un arbre pel mig, unes esgarrinxades i estem a una nova canal...ara i tirem amunt i ja estem a peu de via!!! hem arribat!!!aquest arbre marca una mica la nostra aproximació...
Llarg 1(IV/45m):Llarg on el més difícil es sortir del terra, i no saltar-te cap dels pocs spits que hi han, a mesura que pujem es fa més fàcil fins arribar caminant a reunió.
Llarg 5(Ae, IV/30m) básicament tot en Ae, excepte el primer tram fins sota la bola, un pas intermig i entrada a cim, es un Ae laboriós i no sempre fàcil!
En fi, gracies als Masó hem visitat una nova agulla de Montserrat, una jornada molt tranquila i llarga degut a les nostres anades i tornades pels camins, caminets i barrancs.....
Tornant pel camí vam veure una cordada que feia el sostre del Lloro, els vam fer algunes fotos...així que si s'identifiquen els les podem fer arribar...son com aquesta més o menys.....
7 comentaris:
Bona manera de celebrar Sant Joan, sobretot per l'ampolla de vi!! aquestes vies dels Masó són sorprenents, saben buscar el camí per racons impensables. Felicitats per la via.
Què passa darrerament amb aquesta via que hi va tothom? Val realment la pena?
M'ha agradat aquesta idea de tirar-vos els petards entre vosaltres dos, entre got de vi i got de vi....
Una mes al sac. Nosaltres la varem fer aquets passat diumenge 28. Via entretinguda, interessant per la tranquil•litat i per el recorregut ben trobat. La tercera tirada curiosa de veritat, sembla que la presa de peu per assolir el primer spit s’ha posat expressament. En resum quedes satisfet.
Aquesta via és la que no es deixava, no? era la que vau intentar el dia de la nevada?
K tal la via? per mi el millor el lloc, tot i ser una vieta entretinguda.
Salut parella
eiii!
per fi!!
tardons ;))
És una agulla xula.. a mi m'agraden aquestes agulles montserratines que acaben en un cap..com la bola de la partió ... tenen molt d'encant! i aquesta via té allo d'anar buscant com el millor camí fins que al final ja ets dalt..és molt agraïda!
Aiix.. el lloro...ke macuuu ...sí la tinc pendent :-) potser perque és la que més m'agrada!
Felicitats per la via.
A mi em va agradar i crec que és de les que es poden recomanar sense por a quedar malament.
Llastima que no seguissiu les indicacions que, per fer l'aproximació, vaig posar en el bloc, m'ahurieu pogut dir si eren bones.
salut i a tibar
Jaume!! si ens despistem ni escalem el dia 24! el vi va fer de les seves a les nostres neurones ja desgastades! La via com les de la últimes fornades masóniques...equipament correcte per no patir i disfrutar de la paret!
Joan, el tema de recomanable es relatiu! recomanable ho és, però si el que busques es tranquilitat, una bona passejada per Montserrat i unes vistes impresionants! si vols fer un paredón de continuitat i via aeria no...je je je!
Bones Antoni, la segona i la tercera tirada son les millors, bona roca, i cantos on fa falta, el forat de la segona tampoc te desperdici!
Mingo! si es aquesta..ja tocava! cert que el millor es el paratge i les vistes, l'escalada es l'excusa per visitar la zona!
Lu! ja tardes a fer el Lloro! (la agulla, je je je) Si fas la variant que vam fer nosaltres sols tens els primers 5 passos complicats i la resta es un passeig entre IV i Ae per un tubo! tot i aixó més fàcil que la cadireta!
Vaja Joan, no hi vaig caure! mecatxis....nosaltres vam pujar bastant amunt pel cami de marques blaves, baixar per la canal i trobar la via va ser fàcil, però no els dubtes els teniem tots!
Publica un comentari a l'entrada