Porru Bolu: Via Normal 110m/IV

Després de passar-nos casi 3 dies a Collado Jermoso, un refugi i lloc preciós, i no poder escalar per culpa del fred o mal temps, vam decidir marxar cap a la Zona de Cangas de Onís i Covadonga. (foto cim del Porru Bolu)

Desde la part superior dels llags de Covadonga, fem l’aproximació fins al refugi de Vega Redonda, camí molt guapo que fem en 1 hora. Aquí deixem les motxilles amb menjar i roba i després de fer una birra, anem cap al Porru Bolu, seguim caminant amunt direcció sud 1 hora més. L’aproximació es evident. Des de el refugi amunt pel camí que puja pel mig de la vall i al mig veiem l’agulla, entrarem per l’esquerra(est) per anar a buscar la canal per on puja el primer llarg. Com a material friends tascons i com sempre cordes de 60(aquí son necessàries per als ràpels per la mateixa via) També es recomanable portar cordinos per als ràpels, nosaltres en vam deixar un a la primera reunió.

Arribem a peu de via amb la boira als talons!!!!!!

Aquesta agulla es espectacular, mentre vas fent l’aproximació la vas veient, de cop i volta desapareix i quan la tornes a veure gairebé la tens a sobre, es molt espectacular i arribar al seu cim molt gratificant!!!!!!

Pico Santa Ana: Via Espolón Rojizo 150m/IV+

Seguim estant per la zona de Cabaña Verónica, dormint en el bivac de sota de los Horcados Rojos, la falta de fons a la zona fa que tinguem que apropar-nos a una gelera a buscar aigua per cuinar i veure..... el bivac immillorable, sota la mateixa paret, a 3 minuts del camí, es gran, amb un bon terra, i no corre l'aire! una meravella! el vam compartir amb 3 personatges més que van arribar quan ja es feia fosc....

Recollim el material i ens dirigim cap al telefèric, en 15 minuts estem al desviament cap l’esquerra cap a Penya Vieja i collado Canalona, aquí deixem motxilles i tirem cap a munt fins al collado Canalona. En la Foto Peña Vieja i a la dreta el Collado Canalona...

d’aquí seguim a l’esquerra creuem una gelera, i arribem al collado de Santa Anna, ja veiem Santa Ana a la nostra esquerra,

tirem avall per un caminet, fins superar un gran sostre característic, a partir d’aquí ja ens posem sobre la falda de la muntanya avançant sense perdre alçada fins que veiem el espolon rojizo!!! Una línia vermella que creua tota la paret fins a cim, no te pèrdua! Em trigat 1h 30 minuts des de el bivac....

Com a material, tascons, friends, cordes de 60 i recomanable cordinos per baixar de cim si està en mal estat l’instalació......Aquesta via es torba a cara nord, tot i això a l’estiu el sol i toca bastant i no vam passar massa fred.

Fuente Dé: Aguja Canalona, Via Normal 95m/IV

Canvi de zona, ara ens hem dirigit cap a Fuente Dé, aquí feliços natres pugem cap a dalt amb el telefèric per fer l’aproximació fins a Cabaña Verónica, sense saber el que allí ens hi espera(en el llibre no en diu res) es un refugi d’emergència, on no hi ha aigua, ni fonts... en fi, que com portàvem els sacs i aïllants, decidim deixar la carrega dintre la cova que hi ha just a sota la paret dels Horcados Rojos(1h 30m des de el telefèric), i ens dirigim a la Aguja Canalona, son les 14:00 i el fot molta calor!
Una vista d'on dormim..bivac, on escalem per la tarda, Aguja Canalona, i el que farem al dia següent....

Com a material cordes de 60, friends i tascons. Les reunions estan equipades per rapelar amb parabolts.

Desfem camí des de Horcados Rojos cap a telefèric i agafem el trencall que ens porta amunt cap al Collado canalona, camí normal a Penya Vieja. Veurem l’aproximació evident. En 1 horeta ens plantem a peu de via. No sabem prou bé com pujar fins a la feixeta d’on surt el diedre que ens porta cap al coll de l’agulla.

La via en teoria son 95 metres però fent el llarg d'entrada que vam fer nosaltres son uns 130m.

Fresnidiello, Via Separación Real 6a/300m

Aquí les coses canvien, no volem fer grans aproximacions, en uns 30minuts des de el cotxe et plantes a peu de via, l’aproximació es evident des de l'aparcament. L’única pega del lloc es que totes les ressenyes parlen "d’alejes" i una mica exposició....tot i això la roca es molt, però que molt bona, amb molt canto i abrasiva!!!

Per arribar aquí no fem massa km!!! Just abans d’entrar a Sotres, en una forta corba cap a l’esquerra, surt un camí a la dreta, el seguirem fins una cruïlla, camí de la dreta ens porta al coll on vam deixar la furgo per anar a Vega Urriellu i camí de l’esquerra, en 1 km ens porta al peu de les parets de Fresnidiello....espectaculars a la nostra dreta.
Us deixo la foto des de la via sobre l'aproximació....
Inicialment teníem previst fer la Elixir para Calvos, però ens vam trobar una parella l'aparcament que ens van recomanar la “Separación Real”, així que canvi de plans........la nit va ser en mig de la boira i molt humida!!
La vista de la paret des de l'aparcament es espectacular! un bon esmorzar i amunt!

Per aquesta via vam utilitzar, camelot 1 i 2, alien vermell i groc i algunes bagues per merlets.

En quan a ressenya portàvem el llibre, "PICOS DE EUROPA, 100 vias de escalada" de Desnivel....en el que la via marcava 7 llargs, en la resta de ressenyes que he vist per Internet en marquen 6, nosaltres també sols vam trobar 6....(no conto l'últim en cap cas)

No va ser l'única queixa del llibre....en aquesta mateixa paret, per a dues vies diferents explica la mateixa seqüencia i dificultats! i més coses que ja aniré explicant...en fi un llibre poc treballat i del que ens va quedar la sensació que es un copiar-pagar del Adrados però amb mala pata.....el llibre que vam veure que estava millor era la nova edició de Adrados

Picu Urriellu, Via Cepeda 370m/V+

Iniciem amb aquest article, el resum de les nostres escalades per Picos d’Europa durant les vacances d’estiu!!!
Ja d’entrada vam anar a l’objectiu principal, per que enganyar-se, estavem motivats, forts, i amb ganes! Primer objectiu Picu Urriellu.
Sabent que hi havia possibilitats de trobar-nos més d’una cordada al nostre davant teniem varies opcions, primer la Cepeda, després la del Cainejo-Pidal(via per on es va fer la primera ascenció al Picu) i la normal a la cara sud, la de los Martínez.

En dues hores i mitja desde Sotres, ens plantem amb tot al refu de Vega Urriellu, el sol es infernal, i el temps es presenta molt bé!
Arribant al refugi ja la primera sorpresa d’aquestes vacances, apareixen un parell de catalans, i casualment un d’ells era el Xavi! Personatge que vaig coneixer a la facultat i amb qui vaig compartir les meves primeres escalades sempre en deportiva clar! Ara ell està fet un bou i jo segueixo com sempre arrastrant-me per les parets.....les coses no han canviat massa!

Pel matí ens despertem cap a les 7:30 i a les 8:00 ja estem de camí cap a la via, ja veiem al Xavi i a l’Albert al primer llarg de la Murciana.

Nosaltres en aprox. 1 hora ens plantem al peu de la Cepeda! Som els primers!! Tenim via lliure, al darrera venen dues cordades més una que puja fins sobre de la “Y” per saltar a la cara nord, i una cordada de 4 que es van perdre en el nostre 3 llarg i van abandonar....

Com a material agafem friends, tascons, cordes de 60m.....realment aquí cal protegir quan pots i no quan vols! Els alejes son prou considerables en alguns passos.... i la ressenya de Luichy
Aquí us deixo el croquis del que vam fer nosaltres......

Apasiau!!!!!!!
que marxem de vacances!!!

aquest any cap a Picos d'Europa!!! que estem en crisis!

Ens veiem en 3 setmanes!

Collegats: Kollegats 340m/6a

El diumenge les coses van ser diferents, cansats d’escalar el dia abans la Pistacho asesino, i amb ganes de no patir tant fred, i poder coincidir amb l’Antxi i la Lu, decidim tirar cap al sud, així que ens dirigim cap a Collegats!!! La Clara i l’Oriol després d’un bon sopar ens abandonen per un “sport” de cotxes que en diuen F1 i cerveseta a la platja.

Així que diumenge al matí amb tot el moviment de la baixada dels Raiers i els del raffing i companyia ens despertem a la font de la Figuereta. A les 9 del matí arriben la Lu i l’Antxi!(com la trobava a faltar! Dormir amb un mascle a la furgo no es el mateix!)

En fi, que decidim les cordades i la via. Lu i Antxi, i Blai i jo....ens dirigim tots 4 cap a la Kollegats.... La via està practicament equipada, sols vam utilitzar l’alien blau en el 2 llarg, groc o verd en el 3 llarg, i el taronga en el 5 llarg. Alguna baga i poca cosa més.
Per mí va ser una via més exigent que la Tanger o la Cosmos, les assegurançes allunyen molt més i en el 4 llarg, falta el primer clau que indica la ressenya de Luichy (que ens va anar molt bé)

En fi, arribem a peu de via amb una xafogor impresionant! Costa fins i tot respirar, en aquest moment hi ha un amotinament i passem a votacions si seguim amunt o no!...finalment guanya el si.

Cavallers: via Pistacho Asesino 240m/6a

Donat que amb un cap de setmana no en vam tenir prou d’escalada a Cavallers en el "estage" de fa dues setmanes, vam decidir tornar-hi..... aquest cop erem menys energuments!! El dissabte sols vam pujar la Clara, l’Oriol, en Blai i jo....l’Antxi es va quedar a fer feineta....

Les vies triades son les que van quedar pendents, la Clara i l’Oriol a la Blues, i Blai i jo a la Pistacho Asesino.

Nosaltres vam arribar a les 01:00 al Parquing 3 de cavallers! Una mica tard, i a les 8 del matí ja rondaven per fora la gent.....
Va ser un dia calmat, molt calmat, l’aproximació es d’una hora a ritme normal, nosaltres en vam trigar 2! Parlant, parant, mirant, fent fotos, mentre la Clara es desquisiava!!! Com podia anar amb tres tios tant floretes!!
Com a ressenya us deixo la de Luichy, es fantàstica, per tant res a dir!!!

si que marco el recorregut aproximat sobre l'agulla, tot i que amb la ressenya es fan maravelles! ..... En fi, arribem a peu de via, retencions a la Blues i via lliure a la Pistacho!

Via Cade a la Miranda de la Portella

El cap de setmana passat va ser estrany, el dissabte vaig anar amb en Pere a obrir un nou projecte junts...i diumenge estava fet un drap, així que vaig deixar a l’Antxi que tries sola, que fes el que vulgués que jo faria el que em manés!

Així que amb la calor, i poques ganes de cotxe, ens dirigim a Montserrat, a agulles, a buscar una via que toqui l’ombra!!! Ens posem a la CADE de la miranda de la Portalla Gran. Aproximació, desde Can Massana pujem cap a agulles fins al collet de les portelles, aquí voltem pel darrera (sempre a peu d’agulla) la portella gran, fins que veiem el dauet(agulla amb un dau a sobre) i baixem per la canal que queda entre la Portella gran i el dauet...es una canal molt dreta on cal posar atenció.....anirem fins la mateixa vertical de la renunió del primer llarg(es veuen els arbres que hi han).

Es una ressenya, que segons com la miris, sembla una escalada fàcil, entretinguda i ràpida, però sols ho sembla, el peu de via et fa patir una mica, estàs sobre una llastra caiguda, amb un forat, assegurat a dos espits una mica oxidats, sortida per fisura, amb un espit posat al revés fent palanca sobre el tornillo i un buril....deprés ja es veuen parabolts allunyant.....

Cavallers III part: Esperó Cremasants 210m/V

Finalment, sols ens queda explicar el capítol del segon dia de la nostra estada a Cavallers.
Va ser la via que em va agradar més, ca ser la que va requerir més esforç físic i mental dels tres dies.
Tot i no ser una gran via pel que fa a dificultat, les tirades de 60 metres sense cap assegurança, passos verticals i atlètics, comparat amb les rampes que veiem a escalar....va fer que la via fos especial!
Ens reunim per fer aquesta via, en l’Antxi, en Blai en una cordada i l’Albert Masó i jo en l’altra.
Per mi tot un orgull fer cordada amb un Masó fora del conglomerat de Montserrat o la Mola! Ens ho vam passar d’allò més bé per aquests blocs encaixats com en una partida perfecta de tetris!



Per arribar a peu de via creuem per sobre la presa i arrancaquem el camí cap a Comalestorres. Alló puja molt....però sols cal pensar que com a molt es una hora!
En arribar a la tartera veiem al davant les agulles on tenim la Blues, la Pistacho....i a mà esquerra la nostra agulla. L’Agulla Jordi Pujol, cap on ens dirigim, passarem per sobre dun gran roc que fa de contrafort de la 1º agulla. Un cop a sobre del gran roc, veiem als nostres peus una canal, i ja veiem en la primera feixa de l’agulla dos parabolts!
Es la primera R.....ups, el descens es exposadet però hi ha camí per baixar. Creuem la canal i ja estem a peu de via.
Com a material portem, tascons i friends, tot i aixó l’Albert (tot un clàssic) m’ha fet agafar un martell i alguns claus, per ell es un punt de seguretat molt important!
Us penjo el recorregut que vam fer nosaltres, tal com es pot llegir en els comentaris al post, el nostre primer llarg no es el que toca ja que l'original va més a la dreta. En el croquis penjo el que vam fer nosaltres, el primer llarg de la nostra variant com a molt seria V.