Seguint les nostres vacances, ara saltem cap al Pedraforca, una d'aquelles vies que tens pendents de fa tants anys, i t'has mirat tants cops la ressenya que ja sembla que l'hagis fet.
Vam trobar varies ressenyes de la via, més o menys detallades, així que també ens permetem el luxe de fer la nostra versió, sobretot de la part superior que normalment mai la veus ressenyada ja que sempre diuen..."per terreny evident" o "seguim fins a cim ressalts per II/III".
el detall de la part d'arribada a cim amb l'original amb punts suspensius i més detallada la variant que fem nosaltres i que es la que segueix els punts verds.
També us deixo un dels diferents croquis que portàvem nosaltres....
La Via: Va sempre a buscar el terreny més fàcil sense complicar-se la vida, i quan ens perdem sols cal buscar les marques verdes que et vant guiant per tot el recorregut!!!!
Material: nosaltres vam portar unes 8/10 cintes, tascons i friends fins al nº2, tot i que el nº 3 hagués anat bé portar-lo per algun pas.
Aproximació: Sortim del refugi Lluís Estasen, recte al davant en direcció a la cara nord, deixant a la dreta el caminet que marxa planer cap a la normal. Anirem guanyant alçada fins trobar marques sobre la roca que indiquen cap a Estasen a la dreta, seguirem per peu de paret, passant un parell de canals, i en poc ens plantem sota la piramide que domina el peu de la cara nord, ara hem de buscar a la base dreta una canal marcada i polida on iniciem l'escalada(1h 15 minuts).
Llarg 0 (IV+/25m): Gairebé el llarg més difícil de la escalada, un diedre polit, rampat per on podrem anar posant algun ferro fins a una bona feixa on buscarem el millor lloc per fer reunió al gust. M'hi vaig posar amb bambes pensant que seria de tràmit i les vaig passar una mica putes...
ara cal seguir per la feixa cap a la dreta, per anar a buscar la canal que puja cap al darrera del dit de Riambau, encordats o no...això al gust....per pujar fins al collet.
Llarg 1(IV/30m): Aquí s'inicia l'escalada, el mon "ESTASEN" en verd pintat a la paret, i uns claus per la fissura de la dreta de l'esperó ens indiquen per on puja l a via.pujarem fins on s'intueix una feixeta a l'alçada d'un arbre.
Llarg 2(IV/30m): Sortim per la mena de diedre a sobre a l'esquerra, tot una mica vertical però bona presa..... anirem trobant algun clau.
per pujar cap a l'esquerra a buscar un vistós clau amb anella on farem reunió reforçant.
Llarg 3(IV+/25m): Ara pujar lleugerament per l'esquerra, més per placa, on anirem trobant més claus ja que l'autoprotecció es més complicada, pujarem fins una bona feixa, veiem un arbre a la dreta(el de la foto) i bastant a l'esquerra abans d'iniciar la travessa del proper llarg, trobem una bona reunió.
Llarg 4(IV/25m) No te massa secret, anar a l'esquerra seguint al vira, espectacular....molt fàcil, sols un passet molt ben protegit i trobem reunió just al finalitzar la travessa.....
foto a la que passa de primera...
...i també foto al que passa de segona.....
Llarg 5(200m/III): Ara encordats, sortir per la vira cap a l'esquerra, i canal amunt, arribarem a una mena de circ-plaça, seguirem amunt per placa, anant a buscar una marcada fissura al mig de la gran placa, just a la base hi trobarem en la cova que forma 1 clau on farem reunió.
Llarg 6(III+/60m): Sortir per la dreta de la fissura cap a la placa, trobarem un parell de claus, i ara seguir per la rampa fins on ens dona la corda...nosaltres ens quedem a la mateixa aresta....
Llarg 7(II/100m) Seguir l'aresta encordats fins al collet, on baixarem uns metres, pocs, per posar-nos a la base d'una marcada canal...
el terreny evident i fàcil deixen disfrutar tranquilament de les vistes....
Llarg 8(III+/60m): Aquí fem tota la canal, amb tota la tirada de corda, un petit passet a meitat i arribant al final, trobarem un clau al final, superat el ressalt en el bloc que ens porta a la canal de la dreta. Nosaltres no el vam trobar i vam muntar reunió sobre un altre bloc....al gust...
Aquí es el punt on es pot decidir si seguim per l'original , seguir en la mateixa direcció del darrer llarg, recte amunt, més fàcil, o marxar cap a la canal i diedre que veiem a la dreta amb un passet de IV+ al diedre, nosaltres seguim per la canal diedre de la dreta.
Llarg 9(IV+/45m): ara entrem cap a la canal de la dreta fins al diedre del fons, en alguna ressenya marca un parabolt, que ja no existeix per que la naturalesa i la humitat l'ha devorat. Superem el diedre i sortim a la dreta a l'esperó, pugem per l'esperó fins que trobem dos claus on fem reunió, vigileu amb el fregament de les cordes.
...entrant a reunió per l'esperó....
Llarg 10(IV/60m) Sortim per la xemeneia que tenim al davant amb un passet i ara per rampa pujarem amunt en lleugera tendència ala dreta fins una feixeta on farem reunió al gust, aquí ja anem per sobre de terreny més inestable però pràcticament caminant...vigilar la caiguda de pedres que pot produir la corda...
Llarg 11(II/80m) sortim cap a la dreta i tornem a l'esquerra a buscar la canal més fàcil que ens porta a l'aresta, i ja estem a cim, igual que el llarg anterior.....
...vigileu les pedres que pot tirar la corda...les nostres cordes van tirar algun roc considerable....
i la corresponent foto de cim!!!!
ara sols queda el descens....dos opcions...
Descens: Tal com arribem a cim, podem crestejar a la dreta i arribarem a un sistema de cadenes que ens baixa força dret per canals....
..i la segona opció que vam fer nosaltres, es tal com arribes a cim, a l'altre costat baixa una canal, per on anem a trobar caminet fressat i alguna fita, alguna desgrimpada amb alegria, quan ens perdem sempre hi ha fites, i farem cap a la tartera...ara ja sols ens queda baixar la tartera i retorn al refugi.(1h 15minuts)
En fi, una via clàssica que cal fer algun cop a la vida, i repetir-la si cal, personalment hem va agradar fer cim d'una manera diferent i més treballada, amb molt d'ambient.
Vam trobar varies ressenyes de la via, més o menys detallades, així que també ens permetem el luxe de fer la nostra versió, sobretot de la part superior que normalment mai la veus ressenyada ja que sempre diuen..."per terreny evident" o "seguim fins a cim ressalts per II/III".
També us deixo un dels diferents croquis que portàvem nosaltres....
La Via: Va sempre a buscar el terreny més fàcil sense complicar-se la vida, i quan ens perdem sols cal buscar les marques verdes que et vant guiant per tot el recorregut!!!!
Material: nosaltres vam portar unes 8/10 cintes, tascons i friends fins al nº2, tot i que el nº 3 hagués anat bé portar-lo per algun pas.
Aproximació: Sortim del refugi Lluís Estasen, recte al davant en direcció a la cara nord, deixant a la dreta el caminet que marxa planer cap a la normal. Anirem guanyant alçada fins trobar marques sobre la roca que indiquen cap a Estasen a la dreta, seguirem per peu de paret, passant un parell de canals, i en poc ens plantem sota la piramide que domina el peu de la cara nord, ara hem de buscar a la base dreta una canal marcada i polida on iniciem l'escalada(1h 15 minuts).
Llarg 0 (IV+/25m): Gairebé el llarg més difícil de la escalada, un diedre polit, rampat per on podrem anar posant algun ferro fins a una bona feixa on buscarem el millor lloc per fer reunió al gust. M'hi vaig posar amb bambes pensant que seria de tràmit i les vaig passar una mica putes...
ara cal seguir per la feixa cap a la dreta, per anar a buscar la canal que puja cap al darrera del dit de Riambau, encordats o no...això al gust....per pujar fins al collet.
Llarg 1(IV/30m): Aquí s'inicia l'escalada, el mon "ESTASEN" en verd pintat a la paret, i uns claus per la fissura de la dreta de l'esperó ens indiquen per on puja l a via.pujarem fins on s'intueix una feixeta a l'alçada d'un arbre.
Llarg 2(IV/30m): Sortim per la mena de diedre a sobre a l'esquerra, tot una mica vertical però bona presa..... anirem trobant algun clau.
per pujar cap a l'esquerra a buscar un vistós clau amb anella on farem reunió reforçant.
Llarg 3(IV+/25m): Ara pujar lleugerament per l'esquerra, més per placa, on anirem trobant més claus ja que l'autoprotecció es més complicada, pujarem fins una bona feixa, veiem un arbre a la dreta(el de la foto) i bastant a l'esquerra abans d'iniciar la travessa del proper llarg, trobem una bona reunió.
Llarg 4(IV/25m) No te massa secret, anar a l'esquerra seguint al vira, espectacular....molt fàcil, sols un passet molt ben protegit i trobem reunió just al finalitzar la travessa.....
foto a la que passa de primera...
...i també foto al que passa de segona.....
Llarg 5(200m/III): Ara encordats, sortir per la vira cap a l'esquerra, i canal amunt, arribarem a una mena de circ-plaça, seguirem amunt per placa, anant a buscar una marcada fissura al mig de la gran placa, just a la base hi trobarem en la cova que forma 1 clau on farem reunió.
Llarg 6(III+/60m): Sortir per la dreta de la fissura cap a la placa, trobarem un parell de claus, i ara seguir per la rampa fins on ens dona la corda...nosaltres ens quedem a la mateixa aresta....
Llarg 7(II/100m) Seguir l'aresta encordats fins al collet, on baixarem uns metres, pocs, per posar-nos a la base d'una marcada canal...
el terreny evident i fàcil deixen disfrutar tranquilament de les vistes....
Llarg 8(III+/60m): Aquí fem tota la canal, amb tota la tirada de corda, un petit passet a meitat i arribant al final, trobarem un clau al final, superat el ressalt en el bloc que ens porta a la canal de la dreta. Nosaltres no el vam trobar i vam muntar reunió sobre un altre bloc....al gust...
Aquí es el punt on es pot decidir si seguim per l'original , seguir en la mateixa direcció del darrer llarg, recte amunt, més fàcil, o marxar cap a la canal i diedre que veiem a la dreta amb un passet de IV+ al diedre, nosaltres seguim per la canal diedre de la dreta.
Llarg 9(IV+/45m): ara entrem cap a la canal de la dreta fins al diedre del fons, en alguna ressenya marca un parabolt, que ja no existeix per que la naturalesa i la humitat l'ha devorat. Superem el diedre i sortim a la dreta a l'esperó, pugem per l'esperó fins que trobem dos claus on fem reunió, vigileu amb el fregament de les cordes.
...entrant a reunió per l'esperó....
Llarg 10(IV/60m) Sortim per la xemeneia que tenim al davant amb un passet i ara per rampa pujarem amunt en lleugera tendència ala dreta fins una feixeta on farem reunió al gust, aquí ja anem per sobre de terreny més inestable però pràcticament caminant...vigilar la caiguda de pedres que pot produir la corda...
Llarg 11(II/80m) sortim cap a la dreta i tornem a l'esquerra a buscar la canal més fàcil que ens porta a l'aresta, i ja estem a cim, igual que el llarg anterior.....
...vigileu les pedres que pot tirar la corda...les nostres cordes van tirar algun roc considerable....
i la corresponent foto de cim!!!!
ara sols queda el descens....dos opcions...
Descens: Tal com arribem a cim, podem crestejar a la dreta i arribarem a un sistema de cadenes que ens baixa força dret per canals....
..i la segona opció que vam fer nosaltres, es tal com arribes a cim, a l'altre costat baixa una canal, per on anem a trobar caminet fressat i alguna fita, alguna desgrimpada amb alegria, quan ens perdem sempre hi ha fites, i farem cap a la tartera...ara ja sols ens queda baixar la tartera i retorn al refugi.(1h 15minuts)
En fi, una via clàssica que cal fer algun cop a la vida, i repetir-la si cal, personalment hem va agradar fer cim d'una manera diferent i més treballada, amb molt d'ambient.
10 comentaris:
Una de les vies on els berguedans apreníem a escalar, quan encara ho fèiem amb botes....
Algun dia haurem de pujar a esborrar les marques verdes!
Gran via !!
Aquesta la vaig poder fer a l'hivern amb el Manel de la Mata i en tinc un record inesborrable de la via i del company de cordada.
salut i a tibar
Aquesta no podia faltar al vostre sarró! una clàssica que quan t'imagines l'Estasen i companyia a l'època que la van obrir et treus el barret! quins nassos el flanqueig quan no se sabia que hi trobarien darrera!!
Una de les vegades que la vam repetir vàrem trobar les canals de dalt plenes de neu!! i nosaltres amb gats i wambes!!
Gatsaule, mira que n'ets de vell! la mare que t'ha parit! je je je!! Desconec la raò per que es va pintar i qui ho va fer...certament ajuden molt a fer la via però li resta molt compromís i deixes de llegir la paret per seguir punts i fletxes....que en saps tu de les pintades???
Joan B, a l'hivern deu ser bonic estar per aquestes parets! quin fred! ja son ganes! amb lo poc que a mí m'agrada!
Jaume, veig que érem dels pocs que encara no l'havíem fet! Segur que en la primera ascensió integral van gaudir molt...ara, segur que també van tirar molts rocs!!!
Bon dia.
Mirant la ressenya que feu de la via em sorprèn que a la R3 hi citeu expansions, nosaltres la vàrem repetir fa unes setmanes i no n'hi vàrem trobar cap. Realment els hi han afegit?
Aprofito el comentari per felicitar-vos pel bloc i agrair la feinada que feu descrivint itineraris, ja que hem utilitzat més d'una ressenya vostra.
Salut.
Ups!!!Merci Aleix!!!! si que es cert! vaig posar parabolts al croquis! i no!! son dos claus!!!! a veure si entre demà i dijous ho arreglo!!!
M'alegro que us serveixi el bloc!
(ara si)
eo, boníssima via que no hi entèn d'actualitats!.. escalada romàntica, com proposa l'Armand. El croquis a la foto deixa molt clar la variant de sortida respecte l'original, que és el que hi ha ressenyat a la topo de l'Armand. Nosaltres vam tirar per la variant - que és on segueixen les marques verdes - i d'aquí el comentari a la topo que has penjat, on no em lligava el tema plaques, amb els ressalts de la sortida. Després ja vaig lligar-ho tot. Les pintades són una llàstima, però si a sobre et treuen de la línia original encara més!
la baixada de la dreta que és la que vam fer nosaltres no et porten a cap canal, és una ferrata que porta al coll entre els dos cims.
Preciosa via
salut!
Ostres, quins records, l'Estasen!!! El primer cop que la vaig pujar va ser l'any 82 i vàrem pujar amb pitons claus i tascons, peus de gat, xandall i samarreta. Ni cantimplora ni anorac ni botes per baixar ni res de res, així a pel. Que bojos que erem... o joves o incunscients, ves a ser. L'he repetida infinitat de cops, això si am cantiplora i roba d'abric i botes per baixar... i frontal!
Bona feina companys!
Bones Edu! nosaltres ens vam trobar amb el mateix dilema escalant....no quadraven els llargs de dalt amb el que estàvem escalant fins que ho vam entendre més tard a casa... ara crec que queda més clar....i les pintades, reconec que van bé per seguir la via, però li treuen molt d'encant! moltíssim! desconec les raons i el criteri per fer-les...merci per la puntualització del descens per les candenes!
Joan, no m'imagino el descens per la tartera amb peus de gat! je je je! i el xadall! tremendos! es una bona via per repetir molts cops!
Publica un comentari a l'entrada