Aquests dies de Sant Joan decidim pujar a Cavallers. L'objectiu es escalar una mica i fer la cresta dels Besiberri que fa molt temps que tenim en cartera però mai trobem el moment....
A Cavallers ens trobem amb la resta de la colla que fem l'acampada-trobada aquests dies.
Material: 1 corda, tascons i 4 friends petits, moltes bagues. Crampons i piolet segons temporada.....
Nosaltres després de dinar i amb la digestió feta iniciem la caminata cap al nostre vivac al l'estanyet de Riumalo o Malavesina.
Seguim tot el pantà fins al final....
acabat el pantà pujem al plà de sobre on agafem el trencall de l'esquerra creuant els dos pontets de fusta molt restaurats, i encarem tot el barranc de Riumalo, creuant un parell de cops més el riu, sempre seguint fites i camí prou marcat....
....en 2 hores 30 minuts ens plantem a l'estanyet de Riumalo on farem nit a un dels diversos vivacs que hi trobem.....
a mesura que es va amagant el sol el fred es fa més intens i les mirades sempre acaben buscant el millor camí per fer la cresta...
una darrera mirada del planell abans d'iniciar el sopar al magnific balcó amb vistes a la Punta Alta...
El soparet ja amb fresqueta i com la sombra dels besiberri retalla la base de la punta alta.....
...una nit magnifica i una mica de suada dintre al sac, i el sol que comença a desplaçar a la lluna....
...per donar les primeres llums al nostre objectiu....
...guapa!!!!....
....cap a les 07:20 sortim de l'estanyet per la seva dreta a pujar pel barranc del darrera i sense arribar a la bretxa de Peita, travessem per sota dels contraforts trepitjant les primeres neus gelades....
...en una de les rampes pujem al fil de l'aresta on ens preparem per encarar el Besiberri del Nord.cap 08:30...
...ara toca una mica de cresteta suau fins al primer contrafort.
...buscarem del fil cap a l'esquerra les canals més evidents, amb algun paset una mica delicat...
en fi, fem un seguit de canal, travesia a la dreta, canal, travesia a la dreta, etc....
...i cada un puja per on li dona la gana...... sense encordar-se...
pot ser el millor tram de la cresta casi, amb vistes molt interessants!....
i en res estem a cim del Besiberri del nord....
....ara ens queda al davant la cresta fins al besiberri del mig....no es tant fiera com sembla!!!
del cim del besiberri nord, podem seguir pel fil o baixar cap a la cara oest a buscar unes fites que segueixen una vira més fàcil i ràpida....i cap allà desgrimpem....
la vira es fresqueta i ràpida, i es per on deu anar la majoria de gent ja que es veu molr fresada!
Algun dubte en rapelar, encordar-se i acabem desgrimpant la primera bretxa que trobem, es més fàcil del que aparenta....
...seguim fins un primer resalt més dret, on veiem un clau, aquí fem un llarg. Sols te un passet tonto a meitat amb tot el pati sota els peus....
ara toca seguir pel fil una estoneta i en poc tornar a la vira de la dreta, que ens anirà conduint fins els únics ràpels que fem en la cresta.
...sons dos rapels encadenats de 15 i 10 metres respectivament....aquí fent ja el segon rapel, on les bagues ja no estan massa catòliques!
fets els rapels nosaltres i arribant a un altre collet, ens encordem per superar un nou resalt.....veient la cordada del darrera a punt de fer els dos rapels....
una agulla ja arribant al cim del besiberri del cim...amb una desgrimpadeta més espectacular que difícil!!!
Arribant al cim de Besiberri del mig, reunió, veient que el camí cap al Besiberri del sud ens porta a un mar de neu, no portem crampons per als 4, i el que queda de cresta ja o ens interessa tant....decidim tirar cap a l'estanyet de Riumalo a recollir el vivac...
...la visió del que ens queda fins al Besiberri sud, però avui a ningú li fa el pes anar-hi...i ningú ens obliga!
la neu es bastant pastel i es deixar baixar bé tot i algunes patinadetes....
...queda molta més neu de la que ens esperavem!(som de roca calenta...)
creuant el petit ibonet a la falda del Besiberri del mig....
...i el merescut descans al vivac, mentre uns es banyen, altres fem la migdiada!!!oh!!!! que bé!!!
En fi, una cresta molt divertida i que es pot fer ràpida, diferent es l'aproximació i el descens que es un trencacames!!!
10 comentaris:
Enhorabona per la cavalcada..i les vistes.
Una ascensió, que tot i que no té grans dificultats, és molt bonica de les que en guardes bon record sempre. A més vivaquillo que sempre li dona un puntet guapo, abans havia el refugi Peyta.
Suposo que a Cavallers no es devia caber, pq els companys d'aqui que van a escalar amb matalas (crec que ells en diuen craspad) tb estàvem, akest no caminen massa.
Felicitats per l'activitat
Un bon relat ben amanit amb fotos molt maques! Fins i tot t'ha sortit un punt poètic!!
La foto del cim del Bessiverri Nord, em recorda una que tinc gairebé idèntica (també anàvem quatre) de quan hi vaig venir l'any 1979... Com que érem més joves, vam acabar arribant al Comaloformo!
ep, molt bones les fotos, amb la calor que fa ve de gust copiar-vos...felicitats per la cursa...
Refrescant ascensió !! nosaltres encara vam dormir al refugi de la bretxa Peyta, prou confortable aleshores, recordo que al llac vam omplir una garrafa de cinc litres i així vam tenir aigua per tot el dia!! ah! tampoc acabàrem la cresta, a la bretxa abans d'enfilar el Besiberri del mig un company va caure al desprendres un gran bloc al que s'agafava desgrimpant i vam acabar a l'Hospital de Tremp, per sort només un ensurt i uns quants ounts al cap.
Joa A., merci! ja feia dies que no ens feiem una "cavalcada" d'aquestes dimensions...i ja tocava!!
Mingo, si que es una cresta prou divertida i amb poc compromís, que es deixa fer molt bé amb opcions d'evitar les parts més difícils, limitant a un parell de resalts les máximes dificultats..Cavallers al límit del colapse! gent per tot arreu i molts amb matalassos!!
Gatsalue, al 79? jo no havia fet ni la comunió! la foto es en blanc i negre i negatiu de vidre??? je je je...el lloc es mereix un escrit una mica romàntic i càlid...
Albert, ara es un bon moment per anar-hi, la neu està marxant molt rapidament i facilita molt l'accés, i els dies son llargs, i si teniu la sort de tenir un dia radiant com nosaltres, les fotos surten soles!(bé i una mica de gimp)
Jaume, veig que tots els "veterans" feieu nit al Peyta! jo veig que es millor fer-ho al llac...així no et cal carretejar tots els trastos per la cresta! els deixes a vivac i els reculls a la baixada! quina sort va tenir el teu company! una caiguda en cresta pot ser molt fea!
LLorenç que dius carretejar trastos per la cresta, nosaltres vam pujar amb esquis des de la Restanca fins a la Peyta,i tot el que no necessitàvem ho deixàvem al refugi. Era una activitat que es feia bastant a la primavera.
ei llorenç, guapa activiat! jo tb ho he fet quan hi havia el refugi i no fa tants anys! nose pq collons el parc ha decidit treure'l... estavem ven propers i també estava en un vivac aprop del refugi ventosa per escalar el pic de coma l'espasa (mira't el blog) dies de cine ehhhh..
Salut i força vivacs.
Mingo, estaveu forts! mecatxis....caldrà tornar a fer més crestes i posar-nos les piles!
Rumberu! molt divertida! ja vaig veure el teu post! quina por aquests 6a amb pell de IV+! va ser un bon cap de setmana per fer-hi alta montanya...a veure si l'estiu es comporta igual i podem forter-li canya!
Bon dia!
Es nota que vareu disfrutar! enhorabona!
aiix veint les fotos i llegint-vos m'agafen ganes de fer alguna caminada pirenaica!!
una abraçada guapos i a veure si no triguem tant en coincidir!
Publica un comentari a l'entrada