Aquesta setmana he tingut vacances i hem aprofitat a moure'ns una mica més....però el mal temps també ens ha fet rodar més del que voliem!!
Així que acabem anant a escalar a Montanejos, després de patir ferd pel Masmut, i els Ports...
Arribant a Montanejos, i sense massa informació ens dirigim a "El refugio" (situat a la sortida de Montanejos just passat el pont, també es pizzeria) on els guardes ens informen sobre les diferents vies i equipaments....
Nosaltres finalment decidim fer la Quadrophenia, situada al capdamunt del barranc de la Maimona.
Us deixo també la ressenya que vma consultar nosaltres.
 |
| croquis www.enlavertical.com |
Aproximació: Sortint del Refugio, seguim el caminet que va pel costat del barranc que baixa perpendicular a la carretera, en poc ja ens veiem caminant pel llit del barranc amb parets impresionants als dos costats, i el fred que no marxa....
el barranc es va fent estret, fins al final on en una amplia plaça i aigua que no ens deixa seguir barranc amunt tenim l'inici de la paret, total 25 minuts.
Material: diu que está equipada i que amb 14 cintes es passa, nosaltres vam portar el semafor d'aliens i vamf er servir el groc i el vermell.
Llarg 1(V/40m) S'inicia en una mena de vira ascendent cap a la dreta curteta, i a sobre veiem el primer parabolt, tot seguit anem a l'esquerra a passar per sota d'un arbre,
i es posa més dret per anar a la dreta a superar una panxeta i fem reunió a sobre a l'esquerra.
Llarg 2(6a/35m) S'inicia fàcil cap a la dreta per entrar al diedre amb uns passos desplomats, amb bon canto...tot seguit diedre i més diedre mantingut ja en grau més moderat fins a reunió.
Llarg 3(6a/40m) Sortim de nou al diedre, uns passos de bavaresa espectacular sense xapes ni temps per autoprotegir-te fins que es calma una mica, un tram més de diedre-placa fins a reunió còmoda sota desplom.
aquests dos llargs son molt verticals!!!!
Llarg 4(A0/V o 6a+/30m) Sortim de reunió amb un pas de A0 o Ae i en flanqueix cap a l'esquerra amb bon canto i molt pati, encarar amunt, superar una panxeta, tot seguit recte amunt una placa fineta...i ja es calma el terreny , fàcil ara ja fins a reunió sempre recte amun.
Descens: De cim grimpem una mica, i agafem la carena, primer per caminet marcat i despŕes amb una mica d'intuició fins la pista que creua per sobre, arribant a la pista anem a l'esquerra fins un revolt tancat d'on surt un GR que ens torna a Montanejos. Total 1 hora.
De camí aquests líquens ens despedeixen de Montanejos....
El camí de descens no us l'heu de perdre, amb vistes espectaculars sobre el barranc de la Maimona, fa que l'ascenció a la via no s'acabi amb el darrer parabolt.
Bé, la via ens ha agradat molt, vertical, mantinguda, i ben equipada per disfrutar sobre bona roca en general. Aixó si...no hi aneu quan fa fred!!!!!
Fugint del mal temps ens dirigim al Delta de l'Ebre i aquí us deixo algunes fortos.....amb els flamencs i els molins de vent al fons...
una de la platja del trabucador(pota sud del delta de l'Ebre)
i ja després d'un bon arrós, i cap al tard, els vistes de la posta de sol sobre els arrosars ...
En fi...un molt bon cap de setmana!!!!!
10 comentaris:
Que be fer vacances no? i a més aprofitar-les per conèixer aquests racons...no coneixia aquests topants i es veuen magnífics, el barranc espectacular i la vista des del cim no diguem!!! l'escalada ja es veu que no hi regalne res....Enhorabona!
Ei Kutres,
Bona ressenya, com sempre.
Jo encara no conec Montanejos i això que màgradaria molt per les bones referencies que en tinc i perquè la majoria de vies les va equipar l'Ernesto López, un company de l'INEF a qui ja fa molts anys que no veig
salut i a tibar
Felicitats per la via. Això de Montenejos esta molt lluny. Em sembla que hi ha una via que es diu així Montanejos esta muy lejos, llàstima del temps.
:)m'encanta montanejos!! Tot i que ara està tant de moda.. no té xorreres! :D
Nosaltres vam passar allà un cap d'any, i sí, noi, kina rasca!!.
No coneixia aquesta via... sembla que allò de "montanejos, donde las chapas están lejos", ja ha passat a la història. ;)
Fins aviat parella!
Ostres Lai és veritat, el refrany era las chapas estan lejos, je je je
Carai, escalant a Montanejos, quin nivell! Es veu tan xulo com sembla!
Ei aquí encara no hi anat, queda apuntada.Enhorabona
Bones Jaume!
Hem tingut una setmaneta...però el temps no ha acompanyat massa! El racó mereix una visita, tot i que es una zona on predomina l'ambient de totxo, s'hi troben vies llarguetes molt ben parides! cal tornar-hi ha fer alguna coseta més! tot i que pica una mica!
Joan B, segur que t'agrada, l'ERnesto hi va fer una feinada molt gran! i la zona val la pena visitar-la i millor entre setmana! estavem sols!
Mingo, esta una mica lluny, però no sempre es pot combinar amb una baixada capa a València Alacant, o si ens estirem una mica si anem als Ports o a Organos de Montoro...
Lai! bones! de moda??? je je je! estavem sols! els guardes del refu i nosaltres en totes les parets....un luxe! podiem triar i remenar! i les xorreres...tampoc no les vam trobar a faltar! els diedres d'aquesta via ja et deixen prou a tó!
Gatsaule...nivell! deu meu!ens va costar trobar vies amb un grau tranquilet per no patir i de lo més fàcil que vam trobar i equipada, va ser aquesta...hi ha més vies clàssiques però el temps no acompanyava....
Joan A, no hi vagis el cap de setmana que et posaràs malalt! pel que ens van dir estar molt plé de gent.....nosaltres en dilluns vam estar solets! Com qualsevol zona, sempre es mereix una visita, i aprofitar per coneixer els seus voltants i fer-hi alguna excursioneta!
aish... q el q volia dir és q NO està de moda... que ara estan de moda altres zones, menys plaqueres... és el q té escriure amb la pressa! :)
ep!!! val!!! ara ho entenc millor!!! je je je!!
Publica un comentari a l'entrada