Vilanova de Meià, Roca Alta, via Diedre Farreny(155m/V)

Dillluns m’envia un correu la Raquel... com dir-li que no!??!
Així doncs, em comença a atavalar amb propostes... je je!! Finalment coincidim, i al Llorenç no li fa excessiva ràbia que vagi sense ell a fer el Diedre Farreny, suposo perquè l’altre proposta era anar a Montrebei i aquí ja em va dir... ostres a mi també m’agradaria anar....
Arribem a peu de via suant com pollastres, bé gallines, la pujada fins la Roca Alta és curta, però dreta….
L’aproximació és evident, el diedre es veu des de Montserrat, je je!!! La Raquel havia de començar si volia que li toqués el llarg de “V”, així que pobreta no es va ni queixar, agafa els trastos, i jo crec que abans de què es pugui posar nervisosa ja està a 4 metres del terra, mirant com assegurar aquell llarg de l’Amadeus amb 2 parabolts i no gaire fàcil d’assegurar, s’ho va currar molt!!!
s’ha de pujar a sobre d’una mena de contrafort, hi ha 2 parabolts en progressió i la reunió està equipada amb 2 parabolts més.
 L1 (IV+):

L2 (IV+): surts de la reunió cap a l’esquerra amb un pas una mica desplomat, amb molta mà i es pot assegurar molt bé amb un tasconet, després recte amunt, ja més fàcil. Ens saltem una R de 2 espits i seguim fins a sobre la mega sabina. Just a sobre hi ha 2 espàrrecs que utilitzem per muntar reunió amb 2 recuperables i 2 femelles (ara ja n’erem 4 a la via, je)

L3 (V): miras amunt i te cagues!! Ara ja estem dins del diedre. Es veu un clau i res més. Fisura neta, ampla i llarga, important portar C3 i C4, si pot ser repetits. Passat el clau, per mi on hi havia el pas més fi, segueixes amb passos de IV+, però desequipats. Trobarem un espàrrec pel camí, un espit i un altre clau (crec).

Fins a sota un sostre, flanqueig a la dreta, protegit amb un clau i reunió (un parabolt i un espàrrec).

L4 (IV+): no té pèrdua, recte amunt pel diedre, si es pot per dins i quan no ell mateix et treu a fora. Hi ha un parell de claus i un espit. Aquí “ja no podia amb la meva ànima!!” així que vaig improvisar un reunió a l’espit, reforçant amb un parell d’aliens.

L5 (IV): l’últim tram de diedre fins a una mega sabina (més gran que l’anterior) i després ja es surt per una mena de canal cap a la dreta. Reunió a arbres.

Impressionant, vam arribar a dalt amb un somriure.... era per veure’ns, les dues somrient i només podiem dir: Ostres quina passada!!! M’ha encantat!!!
Raquel : Moltes gràcies per voler compartir un dia així amb mi!!!!