Després de passar tot el dia tancats al Refugi de Vega Redonda per una boira molt espessa i pixanera....ens vam llevar amb unes ganes impressionants d’escalar! I la via triada va ser el Espolón norte de la Aguja Enol.
Aquesta es de les vies que ens va deixar el mateix regust que algunes vies de Dolomites, el “IV grado” serveix per tot! Vam trobar algun pas que de IV res de res.....però bé, es el que van decidir els seus aperturistes ara fa uns anyets ja i ells segur que la van fer amb botes i cordes de cànem!! Aquí l’aproximació es més llarga, sortint del refugi, direcció sud...cap amunt, fins al "collado de la fragua"(1 hora), aquí veurem que el camí tira cap a vaig, però si ens i fixem bé, a la dreta puja un caminet primer desdibuixat però després molt marcat que ens porta en 1 hora més fins una petita pedrera sota de l’agulla Enol. Total que en 2 hores ens plantem a peu de via acompanyats del cordovès amb qui vam sofrir el dia de reclusió al refugi.
La via s’inicia en una vira molt marcada que puja cap a l’esquerra i que va a parar a sota d’un bloc.
Com a material, agafem friends,tascons, cordes de 60m i cordinos per als ràpels(bastant importants!!!)
Llarg 1 (III/40m) Anem pujant per la vira cap a l’esquerra, un pas més finet ens deixa a l’esquerra i a sota del bloc, en un clau on muntem reunió, llarg net.
Aquesta es de les vies que ens va deixar el mateix regust que algunes vies de Dolomites, el “IV grado” serveix per tot! Vam trobar algun pas que de IV res de res.....però bé, es el que van decidir els seus aperturistes ara fa uns anyets ja i ells segur que la van fer amb botes i cordes de cànem!! Aquí l’aproximació es més llarga, sortint del refugi, direcció sud...cap amunt, fins al "collado de la fragua"(1 hora), aquí veurem que el camí tira cap a vaig, però si ens i fixem bé, a la dreta puja un caminet primer desdibuixat però després molt marcat que ens porta en 1 hora més fins una petita pedrera sota de l’agulla Enol. Total que en 2 hores ens plantem a peu de via acompanyats del cordovès amb qui vam sofrir el dia de reclusió al refugi.
La via s’inicia en una vira molt marcada que puja cap a l’esquerra i que va a parar a sota d’un bloc.
Com a material, agafem friends,tascons, cordes de 60m i cordinos per als ràpels(bastant importants!!!)
Llarg 1 (III/40m) Anem pujant per la vira cap a l’esquerra, un pas més finet ens deixa a l’esquerra i a sota del bloc, en un clau on muntem reunió, llarg net.
Llarg 2 (IV/20m) D’aquí sortim cap a la dreta, per sota el bloc, hi ha un cordino que millor no mirar-se’l, i apareixem sota dos diedres, amb un clau al davant...podem tirar recte amunt pel diedre més llarg o pujar pel de l’esquerra que ens porta a sobre el bloc....triem aquesta opció...tot i que el pas no es IV...podria ser un IV+ macu....a sobre del bloc pugem 4/5 metres recte en placa i trobem 2 claus on fem reunió.
Llarg 3 (IV/55m) Aquí les coses son més rares, sortim recte amunt per la fissura de més a l’esquerra fins un clau on hi ha un pas més finet, d’aquí ja sortim en direcció a la dreta per bon terreny, un altre clau, ja més planer i a la dreta, trobem una gran llastra que forma un diedre amb la placa, al principi de la que fem reunió amb un parell de friends....vam considerar millor aixó que l’anterior clau solitari i ronyós....
Llarg 4 (III+/60m) Sortim per la canal de l'esquerra per seguir recte amunt per placa tombada fins sota de la gran paret triangular, anant a l’esquerra i a sota de la gran paret trobarem fissures per muntar una nova reunió en friends.... no vaig trobar cap clau pel camí ni res per fer reunió tranquil·la....
La placa sota el gran triangle es molt gran i planera! i les vistes espectaculars!!!
Llarg 5 (IV/30m) Anem a l’esquerra a l’esperó i trobem una petita feixeta d’herba, on veiem un clau....seguim pel diedre amunt, vertical però fàcil de protegir a la meitat de la verticalitat l’Antxi munta una reunió amb un friend i un tascó posat a caldo.
Llarg 6 (IV/50m) Seguint recte amunt pel diedre-fissura fins una feixeta on hi ha un clau....sortir pel davant es dur....millor sortir per l’esquerra i seguir amunt per l’esperonet i fins una nova feixa on hi ha un clau-anella i un bloc guapo per fer reunió.
Llarg 6 (IV/50m) Seguint recte amunt pel diedre-fissura fins una feixeta on hi ha un clau....sortir pel davant es dur....millor sortir per l’esquerra i seguir amunt per l’esperonet i fins una nova feixa on hi ha un clau-anella i un bloc guapo per fer reunió.
Llarg 7 (III/75m) Aquí ja veiem el que s’intueix com a cim bastant a l’esquerra i per terreny fàcil...surt per sobre de la reunió l’Antxi fins que s’acaba la corda,
i després surto jo a l'ensamble, en la foto de sota es veu el llom per on puja... i arribem a cim fent reunió en un bloc a terra.
Sols queda el descens!!! Que diu el Llibre del Desnivel “Picos de Europa, 100 vias de escalada” ...descens por la via Pidal de la Torre Santa Maria....” busquem la via Pidal al llibre, i evidentment no hi es la via Pidal ressenyada!!!!! Quins collons!!! A qui se li acudeix indicar un descens d’una via a través d’una altra via que no et diu on collons està!!!!
Bé, l’evidencia ens porta fins al coll entre la Agulla Enol i la Torre Santa Maria ...de camí trobem dos claus i bagues, i ens despengem fins al coll...curtet uns 20 metres.
Al coll dos claus més i bagues, del que fem un rapel cap a l'est a unes bagues que veiem en un collet que forma la gran canal amb una mini agulleta (20 m) aquestes bagues estan en un bloc i aquí venen els dubtes.....cap a on rapelem...cap a una canal més planera que va en direcció a peu de via o cap a una de fonda, més dreta i que ens separa de peu de via?
Evidentment després de inspeccionar els dos costats...ens decidim per la segona opció, la que ens separa de peu de via i es més vertical ...i encertem!!! La que va cap a peu de via et porta a unes parets impressionants sense sortida....El rapel correcte d’uns 45 metres ens porten a una nova canal, ara si en direcció al nord(peu de via), on trobarem un pont de roca amb cordinos on fem l’últim rapel de 60 metres per aquesta canal més fàcil fins que s’acaba la corda...ara ja sols ens queda acabar la canal, i anar a la dreta desgrimpant a buscar una gran feixa d’on pel seu extrem dret(sud) desgrimparem per uns “canalizos” fins a terreny més confortable!
Bé, l’evidencia ens porta fins al coll entre la Agulla Enol i la Torre Santa Maria ...de camí trobem dos claus i bagues, i ens despengem fins al coll...curtet uns 20 metres.
Al coll dos claus més i bagues, del que fem un rapel cap a l'est a unes bagues que veiem en un collet que forma la gran canal amb una mini agulleta (20 m) aquestes bagues estan en un bloc i aquí venen els dubtes.....cap a on rapelem...cap a una canal més planera que va en direcció a peu de via o cap a una de fonda, més dreta i que ens separa de peu de via?
Evidentment després de inspeccionar els dos costats...ens decidim per la segona opció, la que ens separa de peu de via i es més vertical ...i encertem!!! La que va cap a peu de via et porta a unes parets impressionants sense sortida....El rapel correcte d’uns 45 metres ens porten a una nova canal, ara si en direcció al nord(peu de via), on trobarem un pont de roca amb cordinos on fem l’últim rapel de 60 metres per aquesta canal més fàcil fins que s’acaba la corda...ara ja sols ens queda acabar la canal, i anar a la dreta desgrimpant a buscar una gran feixa d’on pel seu extrem dret(sud) desgrimparem per uns “canalizos” fins a terreny més confortable!
3 comentaris:
Per fi m'he posat al dia amb les vostres cròniques!! Això és la bomba: retornes de les teves vacances i pots tornar a fer unes de nou tot llegint les escalades dels amics!!
Telaaa, no? No heu parat!! El dia que me'n vagi cap allà (si no és que vaig amb vosaltres)ja anirem a fer unes birretes abans per què m'aconselleu!!
Nois, o cada escalada que féu té la roca més bona, o és que no m'hi veig bé !
Quina bona pinta....
Bones Raquel!!
aquestes vacances em fet cosetes! no tentes com voldriem però hem aprofitat! ja farem les birres i parlarem del retorn a Picos! vam deixar feina i parets pendents!
Ostres Joan, veig que et preocupa el tema de la roca! es cert que vam trobar molt tipus de consistencia de la roca, la millor Fresnidiello i la pitjor, sense ser dolenta a l'agulla Canalona...
La resta totes les vies tenien algun tram on fallaven una mica però en general la roca es bona, no podent dir el mateix de l'equipament!!!je je je
Publica un comentari a l'entrada