Seguim amb la companyia dels Madriles! L’Araceli i l'Uge segueixen amb nosaltres! Això serà que tampoc som tan males persones! L’Uge ens porta a un bon lloc per dormir i els convidem a sopar a la nostra furgoneta.
Ens llevem al matí i fa bon temps! Una mica d’aire però suportable. Ens dirigim a Puig Campana, en poc temps estem al pàrking, de camí en una de les corbes està en Kletterer...... que fa per aquí! amb els 40 minuts de rigor a peu de via!!!!En fi, ens plantem a peu de via i fa vent, segons el servei meteorològic de València les pluges no arriben fins les 18:00, sols tenim dues cordades pel davant, ens hi posem!
La via sols té equipades les reunions, crec que en tota la resta hi ha 3 claus, dos en un mateix llarg. Tots els llargs es mouen al voltant del IV+, més o menys tot a protegir sobre roca molt bona i son molt llargs!!!!!
El peu de via és curiós, hi ha un escrit “esperó central” mig esborrat, cap a la dreta una altre igual però ben escrit, i més a la dreta la vira per on s’inicia la via.
El primer llarg s’inicia en una vira sota una gran placa ovalada, anem cap a l’esquerra a buscar el diedre que forma un gran contrafort, just entrant al diedre en sortim cap a l’esquerra i pugem fins a sobre del contrafort.
El segon llarg surt pel diedre de la dreta a buscar un arbre, en teoria, després caldria pujar recte amunt fins una zona més planera, nosaltres anem més a la dreta, tot és més vertical però no passa el IV+ i fem reunió en un pi, igual que la cordada del davant i la del darrera, tot i que cada una fa reunió en un pi diferent!
El tercer llarg ens porta fins a una plaça presidida per un gran pi a la base del gran diedre que forma el gran esperó amb la placa de l’esquerra.
El quart llarg, nosaltres vam pujar per l’interior o la placa de la dreta fins un gran pi, uns 5 metres més amunt en el mateix esperó hi ha la reunió. El normal hagués estat pujar més a la dreta pel mateix esperó fins al mateix punt.
El cinquè llarg, va per l’esquerra de l’esperó, impressionant primera fissura, on hi ha dos claus! Fins que el terreny es fa planer, llavors cap a l’esquerra a buscar un gran pi, aquí fem reunió. També hi tenim l’últim ràpel equipat de la via.
El sisè llarg va cap a una placa espectacular i vertical a protegir perfectament amb tascons, lleugerament a l’esquerra per creuar després cap a la dreta i recuperar l’esperó fins una reunió amb parabolts
El setè llarg, aquí sortim pel mateix esperó però amb dues opcions, pujar per un petit diedre de la dreta o el de l’esquerra, el de la dreta està polit, així que pugem per el de l’esquerra, té un pas tonto però res més. Seguirem el fil de l’esperó metres i metres fàcils fins una nova reunió.
El vuitè llarg, surt per l’esperó, molt aeri i guapo, per seguir fàcil fins una fissura que mig desploma on es pot protegir molt fàcil i espectacular fins la base d’un diedre on muntem reunió
El novè llarg, pel diedre que tenim a sobre sortir-ne és el pas més difícil, després tot fàcil fins una alzina on muntarem reunió.
Puig campana escalat!!!!! Impressionant via, guapa, divertida, llàstima del vent que ens va acompanyar!!!!
El cel s’està posant núvol així que iniciem el descens....seguirem els punts vermells cap a la dreta. És un descens molt aeri i amb passos protegits amb cable, fins al final on els destrepes deixen d’estar protegits, on una caiguda seria fatídica! Al final una tartera que ens condueix a peu de via. El cel ja està gris!
Arribem a la furgoneta, i no tinc el casc!!! L’he perdut, com a bon català torno amunt a buscar-lo, el trobo arribant a peu de via, ara ja si que estic fos! És hora d’una cervesa! Evidentment al bar hi tornem a trobar a Kleterrer i la seva colla!!!
Estem els dos encantats d’haver compartit l’escalada amb l’Araceli i l’Uge, dos personatges impressionants i amb molt bon caràcter! Gràcies!!!!!
El segon llarg surt pel diedre de la dreta a buscar un arbre, en teoria, després caldria pujar recte amunt fins una zona més planera, nosaltres anem més a la dreta, tot és més vertical però no passa el IV+ i fem reunió en un pi, igual que la cordada del davant i la del darrera, tot i que cada una fa reunió en un pi diferent!
El tercer llarg ens porta fins a una plaça presidida per un gran pi a la base del gran diedre que forma el gran esperó amb la placa de l’esquerra.
El quart llarg, nosaltres vam pujar per l’interior o la placa de la dreta fins un gran pi, uns 5 metres més amunt en el mateix esperó hi ha la reunió. El normal hagués estat pujar més a la dreta pel mateix esperó fins al mateix punt.
El cinquè llarg, va per l’esquerra de l’esperó, impressionant primera fissura, on hi ha dos claus! Fins que el terreny es fa planer, llavors cap a l’esquerra a buscar un gran pi, aquí fem reunió. També hi tenim l’últim ràpel equipat de la via.
El sisè llarg va cap a una placa espectacular i vertical a protegir perfectament amb tascons, lleugerament a l’esquerra per creuar després cap a la dreta i recuperar l’esperó fins una reunió amb parabolts
El setè llarg, aquí sortim pel mateix esperó però amb dues opcions, pujar per un petit diedre de la dreta o el de l’esquerra, el de la dreta està polit, així que pugem per el de l’esquerra, té un pas tonto però res més. Seguirem el fil de l’esperó metres i metres fàcils fins una nova reunió.
El vuitè llarg, surt per l’esperó, molt aeri i guapo, per seguir fàcil fins una fissura que mig desploma on es pot protegir molt fàcil i espectacular fins la base d’un diedre on muntem reunió
El novè llarg, pel diedre que tenim a sobre sortir-ne és el pas més difícil, després tot fàcil fins una alzina on muntarem reunió.
Puig campana escalat!!!!! Impressionant via, guapa, divertida, llàstima del vent que ens va acompanyar!!!!El cel s’està posant núvol així que iniciem el descens....seguirem els punts vermells cap a la dreta. És un descens molt aeri i amb passos protegits amb cable, fins al final on els destrepes deixen d’estar protegits, on una caiguda seria fatídica! Al final una tartera que ens condueix a peu de via. El cel ja està gris!
Arribem a la furgoneta, i no tinc el casc!!! L’he perdut, com a bon català torno amunt a buscar-lo, el trobo arribant a peu de via, ara ja si que estic fos! És hora d’una cervesa! Evidentment al bar hi tornem a trobar a Kleterrer i la seva colla!!!Estem els dos encantats d’haver compartit l’escalada amb l’Araceli i l’Uge, dos personatges impressionants i amb molt bon caràcter! Gràcies!!!!!
17 comentaris:
Carai Llorenç!!!
quin recull!!
això si que es aplanar el camí perque m'hi animi... ;-)))
Kina feinada!! moltes gràcies!!!
pc i no esta sobada aquesta via'? no se perque em semblava que tot el que havia llegit del puigcampana portava aquesta etiqueta ...
una abraçada!!!
Aquesta l'apunto, és la clàssica?.
Es veu molt bé la via, és una que l'hi tinc ganes des de que vaig sentir les explicacions del Ballart sobre aquesta via i els seus grans forats !
Però veig que tu no en parles d'aquests forats....
Enhorabona pel fart d'escalar que us heu fet !
Bonica via, jo la vaig pujar l'atre dia atra volta, no me cansa! Lux, no esta sobada, nomes el pas del diedre de V-, pero com diu aci, es pot pujar millor per el diedre de l'esquerra. Tambe es IV+/V-, pero mes franc.
Es que a esta via es pot anar per molts llocs, aixina que no esta pulida, nomes es veu el pas de la gent. Inclus pots adelantar cordades sense molestar.
Fa un anys era molt mes divertida, perque les reunions no estaven parabolades, hi havia algun clau, algun cable en pont de roca... pero teniem que montar les reunions. Esta via sempre s'ha considerat per aci com una escola de classica, perque els llargs estan practicament nets i tambe hi havia que montar o reforçar les reunions. De totes formes es pot fer igual, montant-la un metre mes a dreta o esq. o amunt o avall, pero dona pena vore parabolts a esta via tan fisurada i facil de protegir.
kutrescaladors, no pareu!
Això si que és una bona via!! Aquí estem d'acord, no??
Vaya tatxons que vau fer. Finestrat forever!! El País de les birres barates i les bones trepades.
ep! Lux tens que anar-hi, hi ha vies per a tots els gustos i llocs molt guapos, al igual com d'altres mes cutres, però no per la roca sino pel munt d'urbanitzacions que hi han!
A més de pulida poc, i te molt canto! es troba algun tros però sense problemes ja que no afecten massa a la progresió.
Mingo, apuntatela, es la que fa la majoria de gent però es que val molt la pena!
Joan val molt la pena i es força vertical, de forats per tot arreu, amb cantos bonissims i moltes opcions de ponts de roca, els tascons entren que son una maravella, i els friends ni t'explico! per fer 50 metres completament desequipats i sense por!
Tens raó gabi, en alguns casos no feia falta ni els parabolts, tot i aixó amb si et trobes més de dues cordades en una reunió s'agraeix els parabolts! nosaltres ens hi vam trobar, tres cordades en un parabolt, dos cordades que veiem per l'esperó i una (amb tres ) que pujaven per la Julia....tot un festival de cordes en una reunió d'un parabolt en el mateix esperó!
Je je je Kletterer! coincidim es molt bona via! i les birres barates, cal tornar-hi que ens va quedar feina per fer...m'han parlat molt be de la Julia...i d'alguna altra!
A mi m'han parlat molt bé, dels bars de més abaix del carrer. Jee jee jeee!!
Hola,
sóc el Víctor Vallès, felicitats per la via, finalment la vau poder fer, veig que sou insistents. (quien la sigue la consigue!).
Nosaltres tornarem en una altra ocasió, només ens quedava un dia i no vam tornar.
je je je Kletterer, tranquil! prenc nota, quan i tornem t'aviso....et nomeno encarregat-guia turistic per fer el volta-bars a Finestrat...tot i que m'han dit que hi ha una llarg molt guapo de 6a a protegir a la Julia que igual t'agradaria fer-lo!!!je je je
Victor!!! ostres tu per aquí! pués si! al final vam tornar al dia següent, amb molt vent però amb menos gent, val molt la pena! es un disfrute de via, llestima que no haguessiu pogut venir el disssabte!
Ens veiem per les parets!
Hola Llorenç...!
Qué buen reportaje. Vaya colección de clásicas más buenas habeis recopilado tu y Arantxa.
Hay ganas por aquí de subir a cataluña y enmarronarse por esas tapias, tanto de bolos como de caliza.
Ya os pondremos un mensaje para coincidir.
Gracias por las fotos.
Un abrazo.
Uge
Hola llorenç! Quin viot! Felicitats !! ja tinc ganes d'anar-hi al Puig Campana..d'on treus el temps..escalar força , escriure bloc...Salud i kuidat neng!!
Buenas Uge! han sido una vacaciones muy gratificantes y completas, tanto por la escalada como por la gente con la que la hemos compartido!
Cuando quieras vente para catalunya que hay paredes para todos los gustos!
Bones Miquel! es un bon lloc Puig Campana, i no et perdis el Cabeçó d'Or o el Ponoig!
El temps d'on el trec....no se, d'on puc! tot i que cada cop ho tinc més per la mà i no perdo massa temps en cada entrada!!
Enhorabona per les vacances, molt ben aprofitades. I enveja sana que em doneu, que fa anys que tinc ganes de fer un "tour" d'escalades clàssiques com les vostres per la comunitat valenciana...
Hola Llorenç i companyia, quina sana enveja! m'has fet entrar ganes d'anar.hi. Felicitats per l'activitat.
Doncs aquesta també te una pinta de mil dimonis. A la llista va! Per molts anys.
Un peaso de vía... que guapa.. si senyor...
Em sembla que parlaré amb un amic.. president honorific del comando horchatero fallero... :-))
i que em porti a fer un volt per aquests tapiots... :-)))))
Salut i muntanyes... :-))))
estic d'acord amb tú... el principi de l'últim llarg es el pas mes difícil de la via...
Publica un comentari a l'entrada