Ja des del pàrking, a la part més alta de la urbanització que hi ha a la seva base, fa por. Roca taronja, desploms, i vires per tot arreu... decidim que farem la via més assequible de la paret (que som kutres!!!) i ens posem a la Valencianos, amb dos llargs on marca 6a però la resta ronden els IV+ a protegir.....
Material, friends, tascons, cordinos... trobarem les reunions equipades... bé, quasi totes, algunes no sé si les vam arribar a trobar.... En fi, des del pàrking, agafem un corriol que surt per la dreta de l’edifici cap a la paret, i en poc més de 15 minuts estem a peu de via.... una fletxa cap a la dreta/amunt ens indica el principi de la via.
El primer llarg surt per una petita placa (III+) i tot seguit cap a la dreta (III) seguint entre arbustos varis per una vira fins que la corda no dona més pel fregament fins a un ràpel...
El segon llarg segueix a la dreta, una petita pujada (III) i caminant (I) cap a la base del diedre que forma el contrafort dels següents dos llargs.
El tercer llarg, amunt per entre arbustos i roca, buscant el camí més evident... no trobarem res fins que sortint de la vegetació i passats els 50 metres, trobarem una baga i crec que un parabolt on muntem reunió.... al davant tenim una placa amb burins, una mica a la dreta un diedre on es veuen uns claus... i a la dreta l’espatlla del contrafort per la que pujarem (IV) fins al cim del mateix, on trobarem varies reunions i l’inici de la placa.
El quart llarg, aquest no us l’heu de perdre, per mi el millor de la via! Espectacular placa, de regletes, equipada amb claus i parabolts, anem a l’esquerra (V+) fins a una llastra per un pugem en bavaresa (V+/6a), a sobre pugem recte fins a una reunió... i d’aquí seguim a l’esquerra per un parell de parabolts (V+) fins a superar un diedre/desplom (V+) ben protegit que ens porta a la reunió situada a la base del diedre del 5 llarg.
El cinquè llarg puja pel diedre (IV+) recte amunt fins arribar a una placa més tombada (IV), seguirem recte amunt fins a trobar la reunió amb parabolts.
El sisè llarg, surt per la dreta de la placa (IV), evitant el sostre, després la roca millora, fins a una nova reunió, llarg curtet.
El setè llarg, surt cap amunt i la dreta fins que la corda no dona més (III), cal pujar entre arbusts varis.... sempre amb tendència a la dreta i amunt.
El vuitè llarg, caminem (I) cap a la dreta a la base del diedre de més a la dreta... en funció del que hem fet al llarg anterior en aquest caminarem horitzontalment o caldrà inclús baixar, cap problema perquè el diedre està al final de la feixa.
El novè llarg, puja pel diedre (IV+), una mica herbós, però encara digne de ser pujat.... la sortida desploma però per l’esquerra trobarem unes mans inhumanes per sortir-ne.
El novè llarg, puja pel diedre (IV+), una mica herbós, però encara digne de ser pujat.... la sortida desploma però per l’esquerra trobarem unes mans inhumanes per sortir-ne.
El desè i onzè llarg els vam fer a l’ensamble, tot cap a l’esquerra (és molt evident) primer son 45/50m caminant (I) fins a una reunió amb dos espits i el segon son uns 20 metres de (III) fins a dos parabolts a la base del diedre, tampoc té pèrdua perquè està a l’extrem de la feixa i hi ha un parabolt al mig.El dotzè llarg, el diedre fa por (6a), però és curt, un parabolt i tres claus ens ajuden a fer-lo amb rapidesa.... els claus ronyosos i el pati de l’esquerra fa molt yu-yu! El llarg segueix en placa recte amunt (IV) fins una reunió amb clau i parabolt.
El tretzè llarg surt per una rampa de la dreta, pel terreny més evident (IV) fins al cim!!!!
Sols ens queda el descens..... aquest té la seva gracia, anirem cap amunt i a la dreta fins a un coll fitat que ens porta a un embut al final del qual hi ha dues alzines, darrera de la de l’esquerra hi ha un ràpel... un cop fet aquest seguirem avall caminant i trobarem ja indicacions de la baixada de la paret... un parell de ràpels més ens porten al peu de la paret.
4 comentaris:
Iepps magnifica paret !! una mica herbosa a trams.. pero val la pena. Tot i que tirin una mica més de grau... ves a la Hadas i la de los Gomez.. almenys nosaltres les vam disfrutar molt i el grau no es obligat.
Apa.. ens veiem !!
Es veu molt xula aquesta via, i la roca molt bona també, no ? Sembla una mena de Pic del Martell una mica crescudet...., pot ser ?
Bones Piter!
Cert que en alguns passos es massa herbós però aixó no teu que la paret sigui espectacular! Prenc nota de les vies que comentes per una propera visita!
Joan, aquesta via fa per tu! hi ha de tot, plaques, diedres, i "rostolls" je je je, es podria dir que es bastant alpina i cap buscar sempre el millor pas.....la roca es molt bona, i si que en trans es molt similar al garraf, amb vegetació inclosa!
Ostia, aquesta me l'apunto. Ara m'he tirat al rostoll-climbing. jee jee jee!! Esteu fets uns jefes. Que vau fer el diumenge al final??
Publica un comentari a l'entrada