Via Josep Maria Andreví, V, 100m, dels germans Masó
N'havíem sentit parlar, vam poder conèixer a l'Albert, i finalment aquest cap de setmana ens em decidit a fer una via dels germans Masó, la via es la J.M. Andreví, escalador oblidat i que tal com expliquen molt be en la ressenya van creure que es mereixia recordar-lo en aquesta via. Es curteta però ens va deixar molt bon sabor de boca, i vam gaudir molt cada pas!
La via son 100m repartits en tres llargs, oberta íntegrament per sota, donant un major al·licient a l'escalada....està pràcticament equipada amb spits i claus, però es necessari portar bagues i tascons o friends petits i algun de mitjà.
Aproximació: Cal arribar a Can Jorba des de el bruc, tot entrant cap al fons del barranc la trobarem a mà esquerra, a sobre el caminet, just a la dreta del caminet i davant de la via hi ha una plataforma que ens ajuda a visualitzar la via abans de posar-s'hi.
La ressenya, us penjo la seva ja que està molt currada i m'agrada molt!
La via:
1 llarg(V, 30m): pot ser el més difícil tècnicament, s'enfila per un esperó, per seguir en placa fissurada. L'entrada es la part mes complicada i cal guanyar-se-la!!
L'última reunió es en l'arbre.
N'havíem sentit parlar, vam poder conèixer a l'Albert, i finalment aquest cap de setmana ens em decidit a fer una via dels germans Masó, la via es la J.M. Andreví, escalador oblidat i que tal com expliquen molt be en la ressenya van creure que es mereixia recordar-lo en aquesta via. Es curteta però ens va deixar molt bon sabor de boca, i vam gaudir molt cada pas!
La via son 100m repartits en tres llargs, oberta íntegrament per sota, donant un major al·licient a l'escalada....està pràcticament equipada amb spits i claus, però es necessari portar bagues i tascons o friends petits i algun de mitjà.
Aproximació: Cal arribar a Can Jorba des de el bruc, tot entrant cap al fons del barranc la trobarem a mà esquerra, a sobre el caminet, just a la dreta del caminet i davant de la via hi ha una plataforma que ens ajuda a visualitzar la via abans de posar-s'hi.
La ressenya, us penjo la seva ja que està molt currada i m'agrada molt!
La via:
1 llarg(V, 30m): pot ser el més difícil tècnicament, s'enfila per un esperó, per seguir en placa fissurada. L'entrada es la part mes complicada i cal guanyar-se-la!!
2 llarg(V, 30 m):un petit flanqueig a la dreta i amunt per placa fissurada i alguns passos de placa des de sobre d'una llastra.....
3 llarg (V,40m): Gairebé tota en placa, amb un pas de V, no es la tirada més fàcil ja que es la que te els spits més llunyans i cal guanyar-se els IV+ amb una mica de suor! Es més rampant però molt guapo!
L'última reunió es en l'arbre.
Descens: Es fa rapelant per la mateixa via, es preferible fer els tres ràpels i no encadenar els dos últims ja que hi ha molt risc de que les cordes es quedin en alguna sabina....
Participants: Antxi i Llorenç
6 comentaris:
OH! Quins records més "dolorosos".... encara em fot mal el puto dit del saque abans de xapar el primer spit.....
Apa!
Un petonet!
je je je! a viam si vigilem més estos vuelos!!!!l'entrada es tonta i per aixó dic que te l'has de guanyar!
lo del petonet va en serio!!! a veure si en el saque et vas lesionar alguna altra part del cos i no ho recordes!!!!je je je!!!
ens veiem algun dia per oliana!! que encara ens queda molta feina!
smuaks!
Ostres amb l'inici de via!! Aquests aperturistes clàssics... La visió de l'esperonet és el que ens va dur a obrir la via i vés per on té un dels passos clau!
Reportatge curradíssim, com tots els que feu. Gràcies per la vostra tasca!!!!
Demà aniré a treure-hi el cap, feia dies que ho tenia pendent però aquí se m'has avançat !
albert! quin primer spit! casi et carregues al Pere! l'esperò d'entrada intimida una mica....però recordar que està obert per sota i coneixet a tu, em va donar una mica de tranquilitat!!
Ep!!! la feinada es de qui obre la via, nosaltres som repetidors! molt contens i agraits, però repetidors!
Joan, sort! son tres llargs molt diferents entre si....es sorprenent.
Aquesta setmana he fet la J M Andreví i m'ha agradat molt, es nota que s'ha obert des de baix; amb les repeticions s'ha sanejat molt la roca i disfrutes escalant, a més on l'assegurança allunya trobes fisura per autoassegurar-te, el darrer llarg al ser més arrampat, passat el primer spit, vaig estar estona buscant-ne un altre, com que no el veia...vaig posar un friend en un forat i vaig anar amunt, i sí a la llunyania i havia un altre espit! sort que era rampós, que sinó! sota el pas final trobes una llastra que no tardarà a caure, i és llàstima ja que va bé per posar-hi un friend abans de xapar l'spit. Vàrem baixar en dos ràpels, de l'arbre a la 2ª reunió i d'aquesta a baix, la vertical de baixada és bastant a la dreta de la 1ª reunió i evita les sabines, vaja almenys a nosaltres no se'ns va enrredar la corda.
Publica un comentari a l'entrada