Els Ports, Moles del Don: via Itaca (140m/V+)

Per finalitzar el pont de Tots Sants, venint de Organos de Montoro i Roques del Masmut, vam acabar als Estrets d'Arnes, a les Moles del Don...Així vam passar per casa, ens vam dutxar i vam dormir en llits normals amb mantes!!!!

Aquest cop i ja per descansar completament ens vam posar a fer la Via Itaca, L'Antxi, el Blai i Jo, i el Rafa i Angels a la Tintin sortint per la Arrels....

Totes dues vies estan equipades, tot i que les assegurances allunyen una mica! a la Tintin pots posar alguna cosa entre parabolts, però en la Itaca no.

Be, parlem de la Itaca que es la que toca....

Aproximació: Des de Horta de Sant Joan anem cap als Ports, quan perdem de vista les roques de Benet a la nostra esquerra, s'inicia un forta baixada al final de la que tenim un camí que surt a la dreta (180º)....en pocs metres aparquem. D'aquí, en direcció nord , seguin el curs del riu, anem a parar als estrets per sobre de la conducció d'aigua que sembla un camí.....per arribar a peu de via cal creuar el riu just a sota de la paret, i per caminet evident arribem a la via.

La via: Completament equipada, sols cal portar cintes exprés. Les assegurances allunyen, per tant cal anar segurs amb el grau demanat. S'inicia just al darrera d'un gran arbre...hi ha una pedra amb sica i partida on es llegeix una cosa com"ITA...."fa un petit desplom....

Roques del Masmut: Fisura Carrasca 135m/6b o V+/Ao

............seguim per teruel..........tot i que més prop de casa! el tercer dia del pont de tot sants ens apropem a Peñaroya de Tastavins, a pocs km d'Horta de Sant Joan! El nostre objectiu es escalar a les Roques del Masmut, sempre n'havia sentit parlar però mai hi havia escalat.
Portàvem varies ressenyes, la Picotasso, la Fisura Carrasca i la Chorrera...aquestes dues últimes equipades...

Com vam arribar una mica tard i cansats del dia anterior(Organos de montoro) ens vam posar a la Fissura Carrasca, la més propera al parking i gairebé equipada completament!

Com arribar: Be, nosaltres veníem de Órganos de Montoro, però venint de Barcelona cal anar per la AP-7 fins Hospitalet de l'Infant, aquí sortir cap a Mora, Gandesa, Horta Sant Joan, Valderobles, Peñaroya...

Aproximació: Des de Penyaroya seguirem els cartells indicadors del Roques del Masmut fins arribar a un parking on veiem les roques a l'esquerra i la via en qüestió en primer pla....baixarem per un caminet direcció a peu de via..son uns 3-4 minuts des de el parking.

Per casualitats de la vida, la cordada del davant eren els aperturistes, J. Benedé i l. Royo, amb els "compañeros", i ens van explicar que aquella era una "via protesta" en contra de les vies majoritàries del sector, poc equipades material bastant precari i difícils de protegir, cosa que fa que la gent i vagi un cop i no més!!! per aquesta raó ara estan fent vies més equipades per ampliar l'oferta a l'escalador mig!!!molt simpàtics i bona gent!

La via: es força vertical sobretot en els 2 primers llargs. Tot i que es pot forçar en lliure, es pot fer amb A0 tot el que passa de V, menys en l'última tirada que el V+ es obligat....
La via es prou varia, passos de placa, diedre i desploms atlètics, fan que la via no sigui tant ràpida com semblaria a primera vista.....Tot i que està equipada no està de més portar algun friend mitjanet....i un estrep no aniria mal per alguns del passos desplomats...

Organos de Montoro: Colombiomania 225m/V

TERUEL EXISTE i es molt guapo!!!!
Després de mirar llocs i vies, i que la previsió meteorològica no era la més favorable, vam acabar anant cap a Aragó, concretament a la zona sur de Teruel.
Tant els paisatges com la gent amb qui vam poder interaccionar van ser encantadors, pobles tranquils, carreteres deixades de la ma de deu... i de la dels polítics...i tot i això la via i segueix funcionant!!!
Be, nosaltres ens vam apropar fins a los Órganos de Montoro, prop de la població Montoro de Mezquita, poble que també mereix una visita. Nosaltres vam dormir en l'aparcament, que es a la vegada un parc, i un mirador espectacular, també i ha una petita font i un endoll de 220v!!!

Anant al que es la via, Colombiomania, situada al cente de la paret, es realment solitaria, no vam veure ningú, sols com la una, i tot i que pel davant hi passa una carretera, no va molestar en cap moment els 4 cotxes que van passar en tot el dia.....

Aproximació: Cal arribar a Montoro de Mezquita, nosaltres anant per la AP-7 fins Hospitalet de l'Infant, vam agafar la carretera cap a Alcañiz, i d'Alcañiz vam tirar cap al sur direcció Ejulve, i Montoro de Mezquita(camí teòric) a la pràctica, des de Calaceit vam retallar una mica entre poblets per no pujar fins a Alcañiz, passant per pobles i carreteres impressionants!Molt recomanable si anem amb temps!
Per arribar a los Organos no cal entrar a Montoro de Mezquita, sino seguir la carretera cap al sur fins que els veurem a ma esquerra, i deixarem el cotxe en un replà que hi ha just abans d'un camí a l'esquerra tallat per una cadena.....

Cap a la via: Seguirem a peu pel camí que ens porta a un caminet que va paral.lel al riu i quan puguem el creuem....no vam trobar cap pas massa bo....o saltar o mullar-se els peus....un cop a l'altre costat del riu l'aproximació es camp través fins peu de via.

 
La via:
Està pràcticament desequipada, sols hi ha 2 claus en progressió i 2 claus i 6 spits en reunions....també trobarem un parell de ponts de roca!!! tot un festival...per tant cal portar un joc de friends(sobretot mitjans!) i un altre de tascons....La roca va millorant a mesura que pugem tot i això algun diedre està bastant malament.


1 llarg(35m/IV o IV+): La via s'inicia en una al final d'un acanalament de la paret, a l'esquerra del esperó pel que recorren els últims llargs, la via s'inicia a la dreta d'una línia de parabots molt marcada i molt propers...pugem per la vira cap a la dreta per seguir pel mig de l'acanalament buscant la part més fàcil fins trobar un spit i un clau amb un cordino....també podem pujar per la línia de parabots, no supera el IV+ (via veïna)...i ens porta igual fins la primera reunió.

Via d'en Martí(6a+ o V/A1)-Serra del Verd

Aquest cap de setmana ens em dedicat a buscar bolets, i per tant em deixat l'escalada per altres dies, escalar es pot fer sempre, i buscar bolets es cosa de temporada!!!
Be, la via que pengem la va fer l'any passat, i la tenia penjada al Madteam, i tenia ganes de tenir-la també al blog, ...es una via molt guapa, en un lloc prou solitari, val molt la pena fer-li una visita.
Aproximació:
Cal arribar fins al poble de San Llorenç de Morunys, des de Solsona, (recomanable, o des de Berga), des de Sant Llorenys de Morunys, direcció cap a la Coma, on es pot para a fer el cafè a cal bar que hi ha davant la font!(des de aquí ja es veu la pared i la via) un cop passat el poble(petit), trobarem un desviament a ma dreta, a l’alçada d’un gran xalet que esta a ma dreta. Un cartell indica cal Fité. Seguirem el camí fins al final, “Cal fité”, es preferible deixar el cotxe a la corba anterior, sinó ja aparquem dintre de la casa! i cal respectar la intimitat de les persones al igual que la propietat privada.

Via Tintin variant Arrels als Estrets (V-) 140m

Via Tintin-variant Arrels als estrets d'Arnes.

Dissabte matí, amb les agulletes de la Mas Colomer, ens vam apropar amb la Ingrid i en Marcel als estrets per fer una sessió pràctica de progressió en via llarga.
La via triada va ser la Tintin, però en lloc de sortir pel llarg de III+ que puja recte, anem a buscar la via Arrels que ens porta per un pas molt guapo a sobre de la berruga.

Després de les explicacions pertinents ens posem a la via.

Aproximació:Des de Horta de Sant Joan anem cap als Ports, quan perdem de vista les roques de Benet a la nostra esquerra, s'inicia un forta baixada al final de la que tenim un camí que surt a la dreta (180º)....en pocs metres aparquem. D'aquí, en direcció nord , seguin el curs del riu, anem a parar als estrets per sobre de la conducció d'aigua que sembla un camí.....per arribar a peu de via cal creuar el riu just a sota de la paret, i per caminet evident arribem a la via.
Material: La via està equipada, i amb 6 cintes en tenim suficient, tot i això si no estem acostumats a separació entre xapes, es preferible portar algun friend mitjà per al primer llarg, i alguns cordinos per la travessia i algun pont de roca....

Via Mas Colomer a les roques de Benet (A1, V+/220m)

Via Mas Colomer la les Roques de Benet (220m) V+/A1

Des de que em vaig posar per primer cop un arnés, sempre m’havia fascinat poder escalar algun dia les roques de Benet. Com a fill d’Horta les he vist tota la vida davant de casa, i no he parat de mirar les seves parets cada vegada que m’hi he acostat fent excursions per la zona…..quan veus les roques de Benet, significa que ja estàs a casa amb la família.

Per aquesta raó, de la mateixa manera que era un somni escalar-les, el respecte i la por a no ser capaç de sortir per dalt, havia fet que mai m’hagués vist amb forces per fer-la…..

Finalment, aquest cap de setmana sense pensar-ho massa, ens hi vam enfilar, després d’uns dies plovent, la roca estava regalimant per tot arreu, però des de sota semblava que la línia estava seca.

La via puja per l'extrem dret de les roques de Benet...

Aproximació: Sortint des de Horta de Sant Joan, anirem direcció als ports, (carretera cap a Arnes) Al primer encreuament anirem cap a Arnes, i immediatament un trencall a l’esquerra que ens porta cap a dintre als ports…..seguirem cap a dintre fins un trencall a l’esquerra, a sobre del que veiem les roques de Benet, (si ens passem el trencall hi ha un pontet sobre un barrant i s’inicia una pujada molt llarga que ens porta a perdre de vista les roques)

Seguint trencall a l’esquerra amunt, pujarem gairebé fins la base de les roques, on hi ha un altre camí que surt a l’esquerra, hi ha un indicador de limitació de l’escalada) i seguirem pel camí fins trobar-nos sota la llastra on aparcarem…també podem aparcar a l’encreuament on hi ha la senyal de limitació d’escalada, ja que es per on tornarem.

L’aproximació es evident per un barranc que ens porta fins peu de via en 5 minuts…

La via, es pot definir en 4 parts importants, una fins la fissura central, una altra els dos llargs de la fissura, els trams d'artificial i finalment un divertiment fins al cim....Les dues tirades de la fissura son per mi les mes difícils, amb roca mediocre i força atlètic i on cal autoprotegir bastant. Passada la fissura la roca millora moltíssim i ja fins a cim ens mourem per terreny molt més segur.

Via Esparraguera-185m/V Montserrat Vinya Nova

Aquest cap de setmana teníem dos opcions, l'Esparreguera o l'aresta Ribes. Després d'una nit de concert al Palau Sant Jordi amb Serrat i Sabina, poques ganes de matinar ens quedaven! arribar a peu de via a les 12:30....i amb una mica de mandra, però amb ganes d'escalar ens posem a la via esparreguera!!!!!

Anys han passat del primer cop que la vaig voler fer, i allí es va quedar,esperant a que algun dia li pugués dedicar unes hores de les nostres vides per pujar-hi!

Aproximació: Be, cal arribar a la Vinya nova, a la cara sud de Montserrat, des de el Bruc residencial....hi ha indicacions per tot arreu...aparquem al parking de sota...d'aquí en direcció a les parets surt un camí que el seguirem fins trobar unes marques blanques que ens porten cap a la canal més gran i ampla, que la remuntarem pel costat dret, passant pel peu de la aresta ribes i pel pe de l'esperó que resseguix la via Esparreguera.

La via:
Son 180m on el grau no supera el V+, en algun pas aïllat, la resta es anar progressant per zones més o menys tombades i bon canto, les xapes en alguns punts allunyen, tot i que tampoc es cap bogeria! Cal portar catxarros per l'últim llarg, ja que està net, no es difícil protegir, i el més difícil es sortir de la reunió amb molt bones fissures per friends i tascons....Em trobat diferents ressenyes amb molta disparitat de graus així que posem la nostra graduació!

Busa, per fi!!!Via dels Avis

Ja feina temps que ens volíem apropar a la Serra de Busa per fer alguna de les vies que remunten les seves parets....
Aquest dissabte vam anar a dormia a Oliana, per llevar-nos al matí i escalar la via UES. Ens vam llevar a les 7:30, amb boira i pluja....no era el millor dia per escalar una via de gairebé 600 metres...així que vam mirar si portàvem ressenyes de zones properes, a totes ens demanaven tascons i friends, els que no havíem portat ja que la UES no els requereix...

Cresta del Sol amb familia

Aquest cap de setmana ha estat familio-alcoholic-festiu per Sant Llorenç de Morunys... i per tant lo que es diu escalar no ho em fet massa!!!


El dissabte al matí ens vam apropar a la Cresta del Sol! Segons alguns mails que ens havien enviat faltava una xapa en la tercera reunió així que martell i spits, la cunyada, la seva parella, la Dunia, l’Antxi i jo cap a la cresta....

Cresta de la vall Llonga - Cresta dels Llengots

El dilluns al matí, ja sense família(el diumenge va ser de guardar..guardar repòs al sofà amb la ressaca!!!)...ens vam apropar per mirar una nova línia per obrir una nova via per Sant Llorenç de Morunys, no vam poder arribar on volíem, tot i que ara ja sabem com fer-ho, el proper dia anirem amb tot!!je je je...suposo que la ressaca en te una mica de culpa.....ni vam trobar bolets...(això em fa més rabia) tot i que ja sabíem que era bastant provable no trobar-ne.....

Per la tarda, després de dinar i amb una mica de mandra darrera les orelles, ens vam apropar a la Cresta de la Vall-Llonga, situada a la sortida de Sant Llorenç en direcció a Solsona