Superats ara els problemes informatics reprenem les nostres batalletes, en aquest cas ens dirigim a Collbató, a la Via d'en Pitu, apareguda fa ara ja uns dies al blog dels Escalatroncs.
Via curteta, equipada amb parabolts, aproximació curta, grau fàcil, en fí via ideal per una matinal, curta, amb amenaça de pluja i amb poques ganes de patir.
L'aproximació: Anirem fins a Collbató, i ens dirigirem al carrer dels Graus, (cap amunt i a l'esquerra) si hi ha mercat es un calvari!!! aparcant al carrer dels Graus, pujarem per carrer curtet cap a l'esquena de les cases i anirem cap a l'esquerra fins al final del camí ja gairebé a la vertical de la paret, ara ja hi pujarem en lleugera tendència a l'esquerra fins encarar la canal que ens porta a peu de via, s'inicia en una mena de llastra petita i un parabolt a la part superior. Total 10 minuts
Llarg 1(20m/IV+) S'inicia en una mena de llastra rara, i flanqueig a la dreta a buscar una plaqueta maca, on fem reunió a meitat, sota la panxa....
Llarg 2(20m, V/Ae) Sortim en placa finet fins al desplom, ara Ae on cal estirar-se en la darrera xapa, un parell de passes caminant i ens plantem sota una bona fisura entre dos blocs per on tenim que pujar....pot ser el pas més raros de la via!! je je je
Llarg 3(20m, V+): Ara es posa més bonic, una placa vertical, ben protegida, una entrada fina, on no s'hi ha de perdre el temps i passada la segona xapa ja es tranquilitza tot....el peu de l'Antxi ja està casi com a nou!! seguirem fins que acabem caminant en una bona feixa.
Llarg 4(20m, IV+) Sortim caminant de reunió i ens tocarà entrar al primer resalt a pelo...un pas tonto i arribem a xapa, ara cap a l'esquerra on la roca empitjora una mica i en res estem a cim!
El descens el farem amb dos rapels, fins a R2 i a terra.
Del cim podem veure la gran quantitat de gent que hi ha per la paret....entre ells una cordada de 3 que es van dedicar a anar fent una serie de vies, que diria que son la "somni de primavera" i veines...
En fi, una via sense més.....apta per matins raros, i per fer amb alguna altra o quedar-se a fer esportiva per la zona on l'oferta no hi falta.
6 comentaris:
Ja tens raó que el pas del final de L2 és raro de collons.
Enhorabona per l'activitat i espero que els mals de peu de la companya siguin història passada.
Salut
Enhorabona per la recuperació!! Fa una mica d'enveja i tot... Jo fa un any i mig que tinc la mestressa lesionada i encara no acaba d'estar bé :((
Mingo! moltes gracies!, el pas el vaig que tenir que mirar dos cops, marxar per la dreta, per l'esquerra.....passejar i al final m'hi vaig posar...i es més fàcil del que sembla!
Eduard! gracies! de moment anem fent cosetes suaus, i aproximacions curtes, a veure si aviat tornem a fer parlar per les parets!(al nostre nivell clar!!!)
Bon retorn parella,
Ja us trobavem a faltar.
A veure quan ens pengeu noticies de la nova via !!
salut i a tibar
Veig que l'Antxi ja està bé, felicita-la de part meva! I portar-la a fer alguna via xula, que aquesta es veu kutrilla....
Clar que el que importa és tornar a poder escalar!
Ben tornats parella!
Publica un comentari a l'entrada