Busques alguna via?

Orpierre, Paroi de l'Adrech, Via Merci M'sieur la Maire, 150m/6a

Aquest si que es l'últim post de les vacances!!! per fi!!!!! al igual que la primera estada a Orpierre al principi de vacances, escalem el darrer dia a la Paroi de l'Adrech. Gran placa de calcari mirant al sud.
L'aproximació està indicada aquí en la nostra primera estada...


Ager, Serrat de Corones, Via Silenci, 140m/6a+

Aquest cap de setmana si que ha fet fred!!!!! vam decidir anar a fer una via que ja vam intentar fa unes setmanes però la pluja ens va fer retirar abans de sortir del cotxe! No es ni la Via del Silenci, ni l'Esperó del Silenci, sino la Via Silenci....situada al serrat de corones, parets que trobem de camí a Montrebei.....sembla una zona poc visitada....i el silenci aquí si que hi es present!!!!

Aproximació: d'Ager, com si anessim al Cap de Ras, però de camí agafem el trencall a mà esquerra cap al Castell de Sant Llorenç...camí en bon estat, i el seguirem fins veure a mà dreta la paret, deixarem el cotxe just a la vertical de la paret, davant d'unes dunes molt àrides. Es veu una fita molt amunt...pujarem seguint les fites, en tendència a la canal de la dreta de la paret, fins que arribant a la base entrarem cap a la dreta, superem el sòcul per on podem i ja estem a peu de via.(35 minuts).

Material, 15 cintes i nosaltres vma agafar aliens verd, groc i vermell que vam utilitzar en algun alejillo....la via està completament equipada amb parabolts i reunions rapelables.



Solsonés: Odén: Esperó del Silenci, V+/Ae, 165m

Aquest pont vam pujar pel Solsonés, el darrer dia voliem anar per Oliana, i vam acabar tornant al Solsonés a fer aquesta via que han obert no fa massa.....de presepectiva no en vam tenir massa! la boira va fer acte de presència! pel matí estava baixa, i en l'aproximació anavem a cegues...i després va pujar i vam seguir escalant sense veure res!!!! coses que passes! i quin fred! Donat que no vam poder fer cap foto digna amb prespectiva us deixo la ressenya dels equipadors de la via.
Aproximació: a la sortida d'Oliana agafarem la carretera que passa pel davant dels bombers, seguirem uns km fins Valldan, deixant el cotxe davant del camping. Recularem uns 50 metres cap al camí puja recte cap a les parets, en poc una masia, tot seguit, bassa d'aigua, seguim caminant fins uns camps....els travessem i el camí segueix fins una tancat de filferro, superem la porta i ja trobem les marques fucsia en els arbres que ens envien cap a la dreta, el sotabosc es prou bó com per amb una mica d'orientació, poder arribar a peu de via tot i perdre les marques.....30 minuts per arribar a peu de via....
Com a material, nosaltres vam portar cintes exprés i el semafor d'aliens i els vam utilitzar en algun passatge, no tant per la dificultat com per la desconfiança amb la roca!.

Canalda, Via dels Jubilats, IV/200m(60 efectius)

Canalda, prou coneguda aquesta paret per les seves vies exigents i dures, a part d'alguna apertura feta darrerament, la Cherokee express, a la clàssica de la paret com la fills del vent, hem trobat una via oberta al 2006 per Marià Garriga i J.M. Cases.

Via d'escalada que va buscant tot els passos més fàcils de la paret per arribar a superar-la, una barreja entre grimpada i escalada que ens permet superar aquesta paret reduint molt el compromís que tenim en altres vies, però mantenint l'essència pel que fa a l'equipament...just, i sols en els cassos on son necessaris.
En fi, una via on el que trobarem serà, travessies per vires, ambient salvatge i rostollós, amb pincellades de verticalitat amb equipament justet.
Nosaltres vam fer servir la ressenya que vam trobar al bar Roella a Solona,(a sota) per aixó he fet una nostra per poder-nos guiar millor.
Material: Vam portar friends i bagues.

Orpierre, Quiquillon oest, Via Voyage 150m/6a

Acabant les nostres vacances d'estiu pels Alps Francesos, i ja de tornada fem una nova parada a Orpierre, ens havien quedat algunes petites vies per fer! així que som-hi!!!!

La via que no podia treure'm del cap era la Voyage, que pujant per la cara oest del Quiquillon, va a buscar el diedre que corona el gran esperó...molt visible desde la terrassa del bar i on si escapava continuament la mirada al principi de les vacances... No em direu que veien aquest magnific diedre que puja fins a cim no es atractiu!!! completament equipat amb parabolts i químics, amb una aproximació curta, 15 minuts, no es una llaminadura...

Sortint de la plaça, anem cap al cementiri, i seguim fins al fons de l'olla que forma la paret, aquí agafem camí cap a la dreta que ens porta a peu de via en el diedre, nom a peu de via.

Material sols cordes i cintes, i ganes de passar-ho bé! a l'estiu es millor fer-la al matí, i matinar, ja que es fàcil que trobeu alguna altra cordada.....

Montserrat, serrat dels Monjos, Via planetes transparents, 200m/V+

Aquest cap de setmana també ha estat familiar, bateig de la meva fillola!!!! així que sols tenim diumenge per escalar, com tampoc volem fer massa km, ens apropem a la cara sud de Montserrat a fer l'Aranya, però tenim una cordada que arriba just davant nostre, així que decidim canviar de via i anem a fer la Planetes Transparents, via dels germans Masó que teniem a la llista ja feia massa temps!!!!

Per arribar a la via, anirem a les coves de Salnitre a Collbató, agafarem el caminet que va per sota la paret fins passar el barranc, tot seguit i quan el camí es separa de la base d ela paret, pujarem per caminet-tartera, fins retrobar peu de paret cap a un diedret marcat i "PT" a peu de via.(25minuts)

Material: Joc de friends i tascons, alguna baga llarga també anirà bé.



Els Ports, lo paller, via Superman 100/IV+

Hi ha caps de setmana que l'important es la familia, i llavors, pots dedicar menys temps a pràcticar altres activitats...
Aquest cas triem una via que sembla poc repetida, però que te la seva gràcia, per si la volem fer un matí ràpit, o per enllaçar-la amb la més repetida i coneguda de la zona..."Sol desitjat" que ens queda just a la paret del darrera i per on hi passarem quan fem el descens de la via Superman... Aproximació: D'Horta de Sant Joan, entrem als Ports per la carretera, deixarem a l'esquerra el camí que puja a les roques de Benet, farem una llarga pujada, i al coll deixarem el cotxe. La via la tenim a la paret que tenim pujant a la dreta. Ara agafarem caminet desdibuixat que surt a tocar de carretera i intuitivament anem a peu de paret, la via s'inicia en una vira fàcil que puja de dreta a esquerra, fins una bona feixa on hi ha la R1, Aquest primer llarg es pot fer bé sense encordar-se. La R1 es un pont de roca.(5 minuts)
Material: Tascons i friends.

La Berarde, Grande Rochaille, Via Pilier de la Gorge, 150m/V+

Acabant la nostra segona visita a la Berarde, i amb l'intenció de fer carretera cap a Orpierre, decidim fer una via matinera i ràpida, Pilier de la Gorge, amb orientació, sud, sud-oest, permet fer-la a la fresca a primera hora i evitar les calors que van entrar en poques hores.....

Via equipada amb parabolts i claus, si portem algún friend petit pot anar bé en algun pas...però es prescindible.
Aproximació: La via i la paret es veuen de l'aparcament mirant al nord, per l'esquerra de la gran fisura. Sortint de la font del centre del poble, anirem fi abans d'arribar a l'esglesia i pujarem pel carrer cap a l'esquerra, on en pocs metres trobarem que surt un caminet cap a la dreta, i que fent ziga-zaga, anirà pujant cap a la paret, passarem per una placa amb vies curtes, pujarem per l'esquerra a sobre i seguirem fins l'esquerra de la gran fisura de la paret. 25 minuts.




La Berarde,Tête Blanche, Via Camox, 350m/V+

Seguim un dia més per la Berarde, ens despertem amb boira, però va marxant i queda un dia clar i amb molt sol! La via triada està una mica més a l'esquerra de la que vam fer el dia anterior(Pujolidal) i l'aproximació la fem diferent... Aproximació: Deixem el cotxe 1km abans d'entrar a la Berarde, al pont d'entrada al camping, d'aquí surt cap al nord un caminet que puja per unes feixes fins encarar recte la paret, sempre evident i direcció a sota la paret.
Via completament equipada amb parabolts, no cal patir per l'equipament.
La via s'inicia a l'espero de l'esquerra d'una gran fisura fosca.