Aquest estiu ha estat atípic per nosaltres, gairebé no hem escalat. Podem dir que el els compromisos assumits amb el futur i l'ampliació de la família fa que tinguem que i partir la cordada durant una temporada....així que a buscar-me company de cordada durant uns mesets!
Aquests dies teniem un projecte amb en Lluís(la seva piada), però la calor, la falta de forma, les festes, i excuses varies, va fer que just en el darrer moment canviessim el nostre objectiu per un altre més fàcil, buscant ombra barata, i rampes sobre bona roca...i vam acabar obrint aquesta nova via, a Vilamala.
La via ha quedat molt fàcil pel que fa al grau d'escalada, però on caldrà escalar i força entre xapes, i posar algun que altre friend si trobem els forats adecuats...que no son massa abundants....
Aproximació: La farem com la que fem per anar fins al camí dels Alamalivons,
de Solsona a Coll de Jou, al Km 21,5 a la revolt de Fanerals, deixem el
cotxe, d'aquí surt una pista que baixa, quan es fa planera anirem cap a la dreta a passar per
sota d'un esperó, marques grogues i fites ens porten cap a sobre d'un ampli llom per on anirem endavant fins que gira a la dreta per anar a buscar una canal entre els arbres que ens baixa al barranc de
més a la dreta. En arribar al fons i creuat barranc del fons, seguirem avall pel caminet, amb el barranc a l'esquerra i ens apareixerà la paret a sobre del barranc. Quan estem just davant de la paret buscarem una zona amb menys pendent, amb barranquet a l'esquerra que ens permet baixar al barranc principal, on trobarem grans blocs, ara pujar uns metres i en un clar de paret, trobarem una llastra i una alsina a sobre. Aquí podrem veure el pont de roca a uns 6/8 metres i el parabolt primer molt més amunt a contrallum del cel.(40minuts de baixada)
Material: 6 cintes, friends fins camalot nº1, 2 bagues
També us deixo la ressenya feta pel Lluís, com sempre ben característica i on veurem molt bé on son les xapes.
Llarg 1(60m/IV+): El primer llarg, es el més mantingut i pot ser on ens haurem de posar més les piles. Bona placa rampada, on trobarem el primer pont de roca a uns 6/8 metres d'alçada, en un petit tram de roca on sembla més calcari que conglomerat, sobre els 10/12 trobem la primera xapa que veiem bé a contrallum....ara ja en lleugera tendència a l'esquerra a buscar la sabina que veiem i a sobre trobarem la reunió(parabolt+sabina). Les xapes a les en les diferents panxetes que fa la paret.
Llarg 2(60m/IV+) sortim per rampa fàcil a l'esquerra, i buscar la base del mur, uns metres a l'esquerra de la vertical de la sabina, buscant la millor roca, per anar tot seguit a buscar la sabina i pujar recte amunt.....metres i metres fins una mena de petit balconet-forat on trobarem la reunió(2 parabolts).
...un habitant de la R2....es interessant estar en una reunió amb aquesta bestiola als peus (estavat per als de la Vall de Lord un reclau per mi) metre el company obri un llarg....sort que va ser ràpid.
Llarg 3(40m/III): Llarg on trobarem una única xapa...si la trobeu...i que puja una mica en tendència a l'esquerra a buscar unes sabinetes en un balcó llastra descompost.
Retorn: Ara sols cal pujar uns metres i ja estem al camí d'aproximació, ara a desfer camí fins al cotxe i en 25 minuts ja podem enfilar cap al bar a fer el vermut!
En resum, una via per una matinal d'estiu o una tarda de tardor, on ens podem sentir navegant entre còdols amb facilitat sobre roca bona, en un indret maravellós, on més que la via es el lloc, els vistes, els sons i les olors...sempre que el company de cordada no sui massa!
Aquests dies teniem un projecte amb en Lluís(la seva piada), però la calor, la falta de forma, les festes, i excuses varies, va fer que just en el darrer moment canviessim el nostre objectiu per un altre més fàcil, buscant ombra barata, i rampes sobre bona roca...i vam acabar obrint aquesta nova via, a Vilamala.
La via ha quedat molt fàcil pel que fa al grau d'escalada, però on caldrà escalar i força entre xapes, i posar algun que altre friend si trobem els forats adecuats...que no son massa abundants....
També us deixo la ressenya feta pel Lluís, com sempre ben característica i on veurem molt bé on son les xapes.
 |
| Posant el primer parabolt |
En resum, una via per una matinal d'estiu o una tarda de tardor, on ens podem sentir navegant entre còdols amb facilitat sobre roca bona, en un indret maravellós, on més que la via es el lloc, els vistes, els sons i les olors...sempre que el company de cordada no sui massa!
6 comentaris:
Carai, amplies la família? Que ve a viure amb vosaltres algun avi????
Com que suposo que no és ben bé això, ja saps que si algun dia necessites company de cordada només ho has de dir!! I enhorabona per tot plegat!
si tu....ja veus! ampliem! a veure que en surt! je je je! estic fent la llista de víctimes per anar a fer cosetes....je je je! tot i que últimament no estem fent gaire coses per les parets...com a mínim les de roca!
Ostia si l'amplia!!!!! El tio s'el va fotre a la butxaca i va tirar amunt. Que cabrón!! Vejam qui va escalar amb ell ara!!
Parce
Enhorabona per la via, però sobretot per l'ampliació familiar... Algú ens haurà de pagar la pensió quan ens jubilem, no? :)
Felicitats per la via i per l'ampliació de la família, a veure si et porta a escalar quan siguis vell !!
Quan et calgui company de cordada, ja ho saps, truquem i quedem
Salut i a tibar
Ja m'estranyava tan poca activitat....estaveu enfeinats i pel que veig ben enfeinats!!! moltes felicitats parella això sí que és obrir via, i snese corda!!!
ja m'he apuntat la via, segur que valdrà la pena, i m'apunto a la llista de futurs companys de corda, amb permís de l'Antxi eh?
Publica un comentari a l'entrada