Nota post edició: En referència al nom de l'agulla, i després de publicar el post, he rebut diferents comentaris on el es diu que l'agulla s'anomena "El Punxut" i que sembla que la primera persona que hi va pujar va ser J.M. Torras....en fi, que ja va bé anar rebent informació per esbrinar-ne alguna cosa!
Aquest cap de setmana fa molt fred! així que ens decidim a fer una escalada, curta, ràpida, i romàntica!!!!!
Per arribar-hi sortim de Sant Llorenç de Morunys direcció a la Coma, i siguim carretera cap a coll de Port, abans d'arribar-hi, i passat un restaurant a peu de carretera, veiem entre els arbres a mà esquerra l'agulla en qüestió. Aparcarem uns metres més amunt....avui sobre la neu...
La via no te massa complicació!!! un parell de friends mitjants, una baga i un parell de cintes per als dos claus de la placa....
el pas de placa marca IV+ la ressenya, jo no se si era el fred o la qualitat de la roca, però de V no baixa!
ara si!!! ja hi he pujat!!! feia molt temps que ho volia fer! no per res, simplement per pujar-hi...
ara seguim pujant tots amunt.....ens han acompanyat la Ingrid i el Marcel,....
casualment per allí passen alguns cotxes, però un d'especial, que ja ens va pitar quan ens va veure desde l'encreuament de les pistes del Port de Compte....i va ser qui ens va fer la foto dels 4 a sobre, merci Xavi Rosell!
...un petit detall del cim i les seves comoditats!!!.....
una autofoto en l'únic moment que ens va tocar el sol....i a buscar el descens.....
la instalació de rapel la trobarem sota els culs del personal.....una estaca i un clau que fa de falca....hi posem un cordino nou....(el blau) i cap a baix!
En fi, una via sols apta per romàntics!!! La dimensió de les vies no sempre es mesura per la seva llargada o per la seva dificultat, sino també pel sentiment que ens aporten i per les sensacions que ens fan viure.
Per arribar-hi sortim de Sant Llorenç de Morunys direcció a la Coma, i siguim carretera cap a coll de Port, abans d'arribar-hi, i passat un restaurant a peu de carretera, veiem entre els arbres a mà esquerra l'agulla en qüestió. Aparcarem uns metres més amunt....avui sobre la neu...
La via no te massa complicació!!! un parell de friends mitjants, una baga i un parell de cintes per als dos claus de la placa....
el pas de placa marca IV+ la ressenya, jo no se si era el fred o la qualitat de la roca, però de V no baixa!
ara si!!! ja hi he pujat!!! feia molt temps que ho volia fer! no per res, simplement per pujar-hi...
ara seguim pujant tots amunt.....ens han acompanyat la Ingrid i el Marcel,....
casualment per allí passen alguns cotxes, però un d'especial, que ja ens va pitar quan ens va veure desde l'encreuament de les pistes del Port de Compte....i va ser qui ens va fer la foto dels 4 a sobre, merci Xavi Rosell!
...un petit detall del cim i les seves comoditats!!!.....
una autofoto en l'únic moment que ens va tocar el sol....i a buscar el descens.....
la instalació de rapel la trobarem sota els culs del personal.....una estaca i un clau que fa de falca....hi posem un cordino nou....(el blau) i cap a baix!
En fi, una via sols apta per romàntics!!! La dimensió de les vies no sempre es mesura per la seva llargada o per la seva dificultat, sino també pel sentiment que ens aporten i per les sensacions que ens fan viure.
8 comentaris:
Enhorabona!!! aquesta es de les que m'agraden
Com be escrius, no te res a veure amb la llargada ni la dificultat.
salut
Me l'apunto!
Molt maca i romàntica l'última foto!!!
Ideal per combinar amb una esquiada, no? Fa anys que la miro, però encara no hi he anat...
Ke bonic!!
i la última foto...
allò que el vent s'enduguè total!!
Felicitats per l'activitat!
a vegades cal canviar l'enfoc.
Aloha,
crec recordar que en Josep Ma Torras va ser el primer en pujar-hi i que es deia roc Punxut. Miraré de confirmar-ho. Felicitats per una de les gestes romàntiques que anyoro de fer!
Flx, aquest dia vam viure l'esencència de l'escalada, pujar a un lloc que t'atrau la mirada, i que o ho fas escalant o no hi ha manera d'arribar-hi!
Jaume, es com una llaminadura, per menjar-te-la com a postres o com a plat principal els dies de gana!(entenent gana com a dies amb molt mal temps!)
Gatsaule! si neva prou gairebé hi podries fer l'aproximació amb esquís!!!ara ja tens escusa per parar-t'hi 20 minutets!
Lux! llestima que els de la darrera foto no som nosaltres! je je je! son el Marcel i l'Ingrid! ...i si, va bé canviar d'enfoc!
Darderet! aquesta setmana, m'ha arribat la mateixa informació sobre el nom...sembla que si que es el Punxut, el que no sabia era el nom del primera persona que hi va pujar.....ara modifico la piada!
gracies! Ep!! i fer aquestes "gestes romàntiques" no es massa complicat!!! je jeje
Confirma't!
Josep Maria Torras i Daniel Vergés van fer la primera ascensió del roc Punxut el 24 de maig 1974.
Honors per als vells exploradors!
Enorabona!! La vam fer este estiu, amb bon temps, i també em va semblar cinquè!! Hi ha via unaltre tinglado de ràpel consistent en un pla i una v lligats amb filferro, poguer era l'original. Amb un dit els vai treure. I vai preferir falcar la estaca que també hi era. Si teniu lo cordino carbassa guardeu.lo celosament, a mi m'ha donat sort uns pocs anys. Natros li vam posar l'agulla del trencalòs perquè hi trobarem ossets xafats, i també hi ha un niu de formigues!! respetarem doncs la denominació dels aperturistes. ROC PUNXUT!!!!
Publica un comentari a l'entrada