En Joan em va presentar la paret, i realment té molt bona pinta, treient que la primera meitat presenta en alguns punts una proliferació de molsa força abundant, pel que fa a la roca, és molt bona, tot i que estranyota!Després de mirar-nos el diedre marcat del mig de la paret (ara ja es l’Esperó Dolomític), un esperó a l’esquerra, em vaig acabar decidint per encarar un sostre groc-taronga per accedir a una nova placa superior encara verge!
La via que n’ha sortit:Aperturistes: Joan Casoliva i Llorenç Vallès al dia
Metres: 110m (dos llargs)
Dificultat màxima: V
Material: Cordes de 60m, tascons, friends, i bagues. Reunions equipades amb parabolts.
Aproximació:
Decens: seguir el fil de la paret cap a la dreta (est) fins al coll que ens torna pel GR fins on tenim el cotxe.
Llarg 1: (V/55m) En Joan (a dalt) té els honors de fer el primer llarg. Aquest s’inicia a la vertical del petit sostre negre que hi ha a l’esquerra del sostre groc, a peu de via hi ha un espit i una espiral que el marquen. Puja recte fins la feixa sota el sostre negre, d’aquí anem a la dreta petita travessia fins la vertical del sostre groc.
Llarg 2: (V/55m) aquest em toca a mi! li tinc ganes al diedre! sota el sostre groc tenim dos diedres, pujem pel de l’esquerra, més fosc, per sortir per l’esquerra abans de quedar-nos encaixonats, després agafarem un esperonet recte amunt per seguir en placa fins a una sabina, i més recte amunt fins a una nova sabina que passarem per la dreta fins al cim.
El més difícil, el nom, finalment s’ha quedat amb “Via Rialles” que es el que més ens ha unit a l’Antxi i a mi, riure per tot i amb tot, i una de les millors coses que es pot compartir amb la gent.
Decens: seguir el fil de la paret cap a la dreta (est) fins al coll que ens torna pel GR fins on tenim el cotxe.
Llarg 1: (V/55m) En Joan (a dalt) té els honors de fer el primer llarg. Aquest s’inicia a la vertical del petit sostre negre que hi ha a l’esquerra del sostre groc, a peu de via hi ha un espit i una espiral que el marquen. Puja recte fins la feixa sota el sostre negre, d’aquí anem a la dreta petita travessia fins la vertical del sostre groc.
Llarg 2: (V/55m) aquest em toca a mi! li tinc ganes al diedre! sota el sostre groc tenim dos diedres, pujem pel de l’esquerra, més fosc, per sortir per l’esquerra abans de quedar-nos encaixonats, després agafarem un esperonet recte amunt per seguir en placa fins a una sabina, i més recte amunt fins a una nova sabina que passarem per la dreta fins al cim.
El més difícil, el nom, finalment s’ha quedat amb “Via Rialles” que es el que més ens ha unit a l’Antxi i a mi, riure per tot i amb tot, i una de les millors coses que es pot compartir amb la gent.
En fi, gràcies Joan per una jornada tant agradable i poder compartir amb tu aquesta idea!
6 comentaris:
Felicitats per la creació jefes, em sembla que l'has encertat amb el regal :-)).
Moltes felicitats a l'Antxi... de fet un dels somriures més macos que conec!!!!!
Un petonet per tots dos!
Sembla que si que l'hi va agradar el regalet, no ? Va ser un bon dia i una bona escalada, segur que es converteix en una via clàssica !
Un regal diferent i original, segur que l'Antxi es va posar ben contenta. Felicitats per la primera!
Bones!!!!
Saumi, aquest diedre no es com els de Mmontrebei! es deixa fer molt be i es curtet!
Joan! el regal i va agradar, i el lloc encara més! la zona es molt guapa, no sols la paret i la linea es necesari per que una via sigui maca, sino que li fa falta que un bon entorn que la complementi...i si es converteix en una clàssica...temps al temps!!!je je je
Pere Gracies!!!! a mi el petonet com a molt a la galta!!
Xavi! li va agradar! ara falta que la puguem repetir tots dos junts! en el primer intent es va posar a nevar a la primera reunió!
a veure si us hi passeu i ja direu que us sembla!!!
Un regal força maco...
felicitats...
i una abraçada "riallera"...
:-))))))))))))
Publica un comentari a l'entrada