Aquesta paret es troba a Orihuela, per arribar-hi baixem per la A-7 fins la sortida nº 80, aquí agafem al N-340 direcció Múrcia, i en aproximadament 2-4 km... (molt aproximadament) hi ha un túnel, no l'hem de creuar! a mà esquerra, just abans del túnel tenim un descampat per poder aparcar. La paret ens queda just al davant a la dreta de la carretera.
L'aproximació és evident per un sender que puja recte a peu de via en 10 minuts. La via que hem triat, "La derecha del Espolón" son 140m i no supera el V, amb parabolts.... en fi, que volíem un dia tranquil! que passa!
per trobar peu de via, fàcil, a la dreta de l'esperó que surt de la part més baixa de la paret.... veurem molts parabolts per tot arreu.... per fer-ho bé, pugem una mica a la dreta per entrar per una vira cap a l'esquerra a buscar la dreta de l'esperó.... veurem alguns parabolts que ens porten fins al cim de l'esperó (aquí aprofito croquis trobat per internet fins que no en fagi jo un...)
El primer llarg, ens sorprèn, els parabolts i son però lleugers, no és que estiguin massa aprop, tot i això les presses son impressionants i no es pateix gens. L'entrada a la reunió la fem per un diedre i just a sobre hi ha una "R", no és aquesta, hem d'anar 5 metres més a la dreta d'on surt una altra fila de parabolts.
El segon llarg puja recte (parabolts de la reunió de l’esquerra) fins una mini feixa, cap secret. Tot i això sorprèn la verticalitat i fàcil que és la via.
El tercer surt cap a la dreta, a l'esquerra també tenim parabolts... uns quants alejes i sense problemes arribem a la propera reunió.
El quart llarg té una sortida de reunió de tibar (je je je!) i amunt esquivant el sostre per la dreta fins a sobre del mateix on muntem reunió!!! aquí s'acaba el fruir, llàstima que la via no té 4 llargs més!!!
En fi, que s'ha de baixar, anirem cap a l'esquerra bastant (tot i que no ho sembli), fins que arribem a una repisa... sota una fita i un metre a sota hi ha el ràpel, en 4 ràpels de 30/35m encadenats i un destrepe ens plantem al corriol d'aproximació... cap al pàrking on hi ha una taula i uns bancs per fer la birra i el dinar!!!! De camí de baixada un fardatxo! impresionant animal, el primo del zumosol de les lagartijes!
7 comentaris:
Quanta Xumbera hi ha en aquesta paret. Per cert el dissabte hereu al pic coniller?
eiii guapisssims!!!
m'apunto aquesta zona!! :-)))
ke xula no? graus, equipament...
ara que vaja tour que vareu fer no?
Ara que trobo a faltar algun comentari gastronomic i els arrocets.. que tal??
una abraçada!!!
Ups!!! dons si que n'hi havia de xumberes, tot i aixó no tantes, aquí vaig fer la foto intentant que en sortissin algunes per que em feia gracia! la paret està molt més neta del que es veu....i el dissabate no estavem a Pic coniller....ho sento!
Lu, aquest lloc t'encantaria! es molt guapo! i està equipat amb paravolts!...el tema gastronòmic es per més endavant, sols vam menjar de guais 1 dia, la resta va ser sempre a la furgo, i un dia de tapes...ara el dia que vam menjar be ens vam posar les botes!!!!ja ho explicaré!
Quina paret més estrany, vista des de lluny no sembla ni escalable....
En canvi de prop té molt bona pinta !
Però no es diu Oriola ???
Un lloc prou interessant, no el coneixia, gràcies per la informació!
Cert Joan, de lluny sembla una montanya de terra i dintre es una roca molt ferma i vertical, es un bon lloc per anar-hi a descansar de posar ferros a dret i a tort!
Vinga Jaume, per aquestes vacances ja saps!!!je j je no fa tant vent com a Montserrat!!!
Enhorabuena por esa vía clasica de la Pared Negra. Me alegro un monton que os sirviera tanto la foto como el croquis que utilizamos.Esta claro que habeis quedado invitados, porque la zona vale la pena.Ya habeis visto que el Levante da mucho de sí.
Haber si coindimos en vuestra proxima bajada.Saludos carroceros.
Publica un comentari a l'entrada