Busques alguna via?

Busa: Maneras de Vivir, 150m - 6a o V/A0

Amb la resaca d'escalar el dia abans a Canalda, i fer unes cerveses a Sant Llorenç de Morunys gaudint del carnestoltes, diumenge al matí ens apropem a la cara sud de Busa.... sempre n'havíem tingut ganes i avui era el dia.

La via triada es la que més ens havien recomanat, "Maneras de Vivir", també diuen que és la més repetida... tot i que ara després de fer-la si aquesta és la més repetida... no vull saber com estan la resta de vies!!!!!!!

Aquí us penjo el croquis que he preparat:


Caldrà portar friends i tascons ja que no està completament protegida, la roca en alguns llocs es bastant delicada i en altres molt compacta... hi ha de tot!

Per arribar-hi anirem per la carretera que va de Solsona a Berga, passat Navés, agafarem el trencall direcció nord cap a la Vall d'Ora... seguint amunt trobarem un trencall a l'esquerra que indica "Busa", seguim a munt ja per pista..... per sota la paret fins que trobem un trencall a la dreta que surt planer (una bassa al costat), a partir d'aquí caminant per peu de les parets fins l'alçada de la via on pujarem directe... 15 minuts caminant.

I la panoràmica espectacular..... sols veiem la meitat de la paret... cap a l'esquerra hi ha més! la via la veiem a la foto a la part esquerra...... fàcilment identificable per la llastra del primer llarg....


Aquí el detall dels dos primers llargs..... que pugen en xemeneia... i com la llum passa al seu través!

Ja d'entrada tens una sensació de suor a les mans i el record de la Haus Extrems a la Momia... serà igual?!?!? on es la primera xapa? deu meu.... som-hi.... el repartiment s'havia fet abans de saber que ens esperava..... Blai arranca en el primer llarg.....

En el llibre d'escalada al Solsonés et marca un llarg fins al cim de la llastra... però a meitat hi ha una reunió que és millor fer-la per assegurar-ne la sortida al primer.... sinó amb el xiclet de la corda es podria fer molta pupa.... aquí veiem la primer xapa d'aquest segon llarg....

Seguint en xemeneia les assegurances son molt escasses i cal posar alguns friend i tascons..... no massa ben emplaçats...
Tercer llarg i últim del Blai, travessia de IV i sortida vertical de 6a..... llarg molt curt.. i molt intens!! molt ben protegit.

Ara em toca a mi.... llarg entre IV+ / V, puja per tota una fissura, amb roca delicada, que et va escopint cap al buit a mesura que pujes...... prou ben protegit cal posar algun catxarro..... al Blai li va saltar una bona llastra (com un pa de pagès de kg) en la zona on tira enrere.. la va agafar a temps i la va llançar de forma controlada per evitar que l'Antxi rebés una bon ensurt o pitjor!
el 5 llarg per l'Antxi, surt fàcil cap a l'esquerra per complicar-te la vida en un parell passos, el primer sobre roca molt delicada, i un altre en una placa de V amb molsa.....eje je je...
En la 5 reunió tenim el pot de signatures, on deixem constància del nostre pas...... no hi moltes més signatures... i veient que la primera és del 94 no dóna fe de massa repeticions.....

El 6 llarg, tot i curt, molt intens i el més brut de tots, puja per una fissura molt marcada i amb roca delicada..... i amb molta herbeta per l'interior.......
Ja estem al cim!! espectacular la vista del pla de Busa... llàstima que pugem tard i no hem fet reserva sinó un arròs al Rial no hagués estat malament!

El descens el vam fer amb tres ràpels, de 50 metres cada un (indicats al croquis), el primer és el que fa més por! sobre dos spits oxidats! els altres dos hi ha algun parabolt nou que dona més confiança!


Participants: Antxi, Blai, Llorenç

10 comentaris:

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Enhorabona! vaja via de buscar-se la vida! em sembla que tot i que Busa és maquíssim tardaré en anar-hi!

edunz ha dit...

felicitats companys! ja heu conegut Busa... i se'ns dubte és la millor del repertori... si alguna cosa té la comarca és que aprens a escalar de puntetes i ha disfrutar-ho.. com també de la sol.litud i dels aires d'aventura que envafen les parets... lluny de plagabolts i altres versions domesticades de l'escalada. Confio que el balanç del dia fos prou bo.

Respecte als ràpels, hi ha una instalació més moderna més a l'E de la via.

Nosaltres diumenge vam repetir la Sol de Mitjanit, ja piaré..

salut!

Gatsaule ha dit...

Veig que ho vaig endevinar no venint el diumenge.... Al final vau disfrutar d'una d'aquestes vies que tant us agraden, en conglomerat precari. Acabareu sent-ne uns experts !

Llorenç ha dit...

Bones Jaume! el lloc es preciós! solitari i amb molt d'ambient, em va encantar...estar penjat de les seves parets te algo de místic...val molt la pena anar-hi, encara que sols sigui un cop!...tecnicament no es una via difícil!, simplement te alejes en els llargs de ximeneia..després es deixa fer molt be! el 6a apurable amb A0 i la fisura del 4 llarg es molt guapa....si et coloques be, sols fas servir els peus...les mans per xapar..està molt ben protegida....els dos últims llargs estan basats en superar resalts o algun diedre...per mi es una via molt ben trobada...evita tota la verticalitat amb molt de seny!!!!! inclús els rapels estan molt ben emplaçats!

Joan!!pensa que el conglomerat es de l'estil de Sant Llorenç del Munt! i es cert que últimament sols escalem per conglomerats delicats....SAnt Llorenç del Munt, Oliana, Canalda, Busa....la propera serà sobre calcari, compacte i xapes a cada metro!!!

lux ha dit...

Bones!!
Kutres!! doncs a aquesta que dius m'apuntooooo!!!

Pero com aneu no ?? uuufff Canalda, Busa...
kina por ke em feu, esteu imparables!! vaja craks!!
especialistes em roques dubtoses i assegurances per l'estil...

felicitats per les vies!!! i una superabraçada!!!

Mingo ha dit...

Hola Kutres
Això de la vall d'Ora, té relació amb Aiguadora? Fa dos o tres anys vem anar a tocar en aquesta zona per salvar el riu, crec que el lema era salvem Aiguadora. Es pujava per una pista, al principi la vall era molt tancada, després s'obria una mica. El lloc em va semblar PRECIÓS.
Kutres quins llocs més macos que coneixeu, me'l apunto. Per cert, aquest llibre d'escalades al Solsonés no el coneixia.

Llorenç ha dit...

Bon dia LU! d'imprables res!!!! ara toca uns caps de setmana de decans mental! que sino petanrem!!!el porper cap de setmana calçotada!je je je!!
quan anem a fer la via sobre calcari i equipada t'aviso!

Mingo, si que te a veure a Aiguadora, es la mateixa vall...i si que el racó es espectacular...ah!!! i el llibre del J.M. Cases, "Solsonés Guia d'escalades" està molt be per coniexer unes zones d'escalada remotes, solitaries i amb encant...l'únic defecte que li podries trobar al llibre es l'explicació de les aproximacions i els croquis...però amb una mica d'imaginació i temps...l'acabaràs entenent!!!! però insisteixo en que si vols coniexer llocs nous...compra'l!

Iban Bessa ha dit...

eiii
a mi aquesta via em va agradar molt. la roca es deixa gestionar bé, el lloc és fantàstic i estàs sol!!! a més, la dificultat no és gens alta, llavors vas més tranquil.
una altra via recomenable de busa és la sangri-la, al capolatell. millor no sortir per dalt, rapelar de la última R. és una bona via amb bona roca ideal per una matinal

Llorenç ha dit...

Bones Terrible!!!! com va tot? Cert que la via no es difícil...i que es puja molt be, però has d'anar amb compte d'on poses els peus i mans...tot i que amb calma es puja molt be! jo també la vaig disfrutar..tot i que amb l'estrés del dia abans a Canalda..el coco no estava per massa floritures!

La Sangri-la ja ens l'han recomanada altra gent...per que dius que millor no sortir per dalt? el diedre de sortida està molt malament?

Pekas ha dit...

Lo dicho... aixó de "Kutrescaladors... "... nano.. ya no cuela... Busa... buffffff... tierra de valientes... :-)))))

Yo lo conozco... pero de darme unos rulos en bici... es una zona preciosa... :-))))