Rubies: via Guineu Lliure 190m/6a

El cap de setmana segueix molt interessant! L'intent de passar una nit soltiaria en parella a Rubies es converteix en una nit multitudinaria de festa grossa a l'ermita de Vilanova de Meià!!!
L'únic moment intim va ser l'esmorsar amb un mar de nuvols molt guapo!!!!
Ni els comentaris dels blogs, ni l'insistència del Santi en fer "mi primer amor"....ni la cordada que ens vam trobar a Rubies, ens van treure del cap anar a fer la via "Guineu Lliure" . finalment vam ser la 10ª cordada que podia piar al pot de neules que hi ha a la 4ª reunió!!!


L'aproximació la fem com sempre agafant el camí cap a Rubies desde vilanova de Meià. En uns 13 km per pista ens plantem a Rubies i en 30 minuts estem a peu d'un d'una bavaresa que fa por!
Material: Caldrà portar friends grans per al primer llarg i petits i tascons per la resta de la via.

També us deixo la ressenya del aperturista ja que es bona....

Alòs de Balaguer: Minyons de Terrassa, 385m/IV+

Anem pujant cap a Vilanova de Meià, però el mal temps i les recents plujes fan que ens desviem cap a Alòs de Balaguer.

aproximació: Arribats a Alòs de Balaguer, seguim pel camí que baixa per la dreta del riu fins al final on deixem el cotxe....aquí caminarem 3 minuts fins el primer pontet, la via s'inicia en la rampa-diedre que hi ha a la dreta d'una gran cova, hi veurem un cordinillo al seu punt més alt.


També us deixo la ressenya de Luichy ja que està molt bé, sols dir que el 4 llarg no es de 40 metres sino d'uns 75m...tot i que a meitat trobem un spit i podem fer reunió....encara que si ho fem a l'enssamble tampoc es cap problema...

Material: Tascons, friends i cintes.....
La via es no apta per mentalitats d'escalada esportiva...! sols apta per alpinistes i aventurers sobre roca no sempre bona i vegetació alternada amb llargs aèris.....

Calanques, Luminy: Arête du Vallon 125m/IV+

Els 4 dies a Calanques s'acaben...just quan comença a fer bon temps!!! avui nosaltres volem algo tranquilet per marxar cap a casa (6 horetes de cotxe) més descansats....els del GEAMM van a fer la Arête de Marseille. Nosaltres anem a pujar a l'agulla de Sugiton! una aresta fàcil i espectacular!

Per arribar-hi desde la carretera D559, de Cassis a Marsella, ens dirigim a Luminy i aparquem davant de la facultat d'arquitectura....com els altres dies....

En pocs minuts ens plantem al coll de Sugiton, aquí agafem el caminet que surt del darrera del cartell i tirem avall...anirem a buscar un camií ample que baixa fins sota de l'agulla. Del camí baixarem pel dret fins a peu de via...una mica cabra...

Les vistes inmillorables i el dia perfecte!!! solet, roca, aigua...en la foto veiem l'agulla de Sugiton a baix a la dreta i a dalt al fons l'aresta de Marsella...
A peu de via tenim 3 cordades al davant així que ens dediquem a contemplar paissatges...la cala que tenim als peus...ens invita a dessistir de seguir escalant...
Finalment podem escalar!!!!ens toca! La via està completament equipada amb parabolts i claus, tot i aixó estan molt oxidats. Nosaltres vam posar algun friend petit per si les mosques.....

Calanques: Sormiou, Via Diedre Jaune (110m/V)

Ens plantem ja al 3er dia a Calanques, de bon matí el cel està fatal!!!! ens dediquem a fer jocs varis al camping fins que decidim marxar a dinar. Ara plou...ara no...ara fa fred.
Finalment decidim apropar-nos a una via. Arribem al seu peu a les 16:00!!!! bona hora per anar a fer una via. Anem a fer el Diedre Jaune, una de les vies clàssiques de la zona. El seu darrer llarg diuen que es espectacular!!! cal anar-hi!!


Hi ha disparitat de graus en funció de la ressenya que mireu, de totes maneres nosaltres posem el que creiem que vam trobar. Els passos de V/V+, en teoria son V, però el pas de les cordades i cantos una mica pulits en passos més durs fa que la cosa no sigui tant fàcil.

Calanques: Sormiou, Via Coqueluche(100m/V)

El segon dia a Calanques es desperta molt tapat, fa mal dia i no invita massa a escalar. Busquen entre les ressenyes previstes i es presenta com a millor opció anar a Sormiou. Aproximació curta, molt equipades amb químics, vies curtes i bones vistes!!!

Per anar fins a Sormiou anem per la carretera de Cassis a Marseille i anem a buscar els indicadors de la carretera que ens porten fins a Sormiou, cap secret!
La cala es preciosa!!! tot i el mal temps es molt guapa!
l'únic inconvenient es que just a l'entrada et fan pagar 3 €!!! Estic tranquil! els personatges son més similars a "gorrilles" que funiconaris de l'ajuntament!

El sector es "Le Pyro" indicat en el mapa, a la dreta tal com entrem a la cala. Aproximació evident de 5/10 minuntets...

La via està completament equipada amb químics, molt equipada, per tant no cal portar ferros adicionals. Nosaltres vam entrar per la Coqueluche(vermella) i vam sortir per la Coquine(groga). Ells llargs son molt curts.....tot i aixó en la piada parlarem de "llargs" i no de "curts".

Cal baixar fins a peu de platja per remuntar per un corriol molt marcat cap a la paret.

Nova via a Vilamala: El Camí dels Alamalivons 155m/V

Ja està!!!!! just el cap de setmana abans de marxar de vacances per fi vam poder obrir la via a Vilamala!!! Ja feia dies que en tenim ganes i el lloc es preciós!!! la roca...bé, cal recordar que estem a Vilamala... Per saber que es Vilamala cal anar-hi, i saber-ne algunes coses...llavors tot te més sentit... LLEGENDA DE VILAMALA
" Hi havia una vegada un poble anomenat Vilamala. Diu la llegenda que un dia va baixar Jesús en forma de vell.
Era el vespre i el vellet va anar passant per les cases del poble. Com que anava vestit com un pobre, la gent li deia que no, que no podia passar la nit a casa seva. Quan va haver recorregut tot el poble, va veure una casa en un lloc més elevat, fora del poble. Hi va anar i hi va trobar un matrimoni de vellets.
Els vellets, tot i ser molt pobres, el van acollir, li van donar menjar i li van dir que es podia quedar tants dies com volgués. El pobre els va dir que, a la nit sentirien molt terrabastall, però que no obrissin les finestres ni les portes per res del món. El matrimoni es va quedar molt estranyat, però li van fer cas.
Tal com va dir el vellet, a la nit hi va haver un terratrèmol, semblava que el món s'ensorrés, però aquells avis es van quedar tancats a casa sense mirar a fora per res.
L'endemà al matí van anar a buscar el pobre, però no el van trobar, al seu llit hi van trobar una creu.
Després, van mirar a fora hi van veure que el poble havia desaparegut, que estaven sols dalt d'un munt de penya-segats.

Arnau Besora i Dani Canals. "
Texte del blog SES de Sant Llorenç de Morunys

Els Alamalivons:
Els que visiteu Vilamala, us adonareu que es un lloc que te una màgia especial, l'ambient, els racons, el silenci, els sorolls, "els encantats". Tot fa pensar que no hi esteu sols, que hi ha algú més. Per nosaltres van ser els "Alamalivons", essers que viuen dintre les parets de Vilamala, bons escaladors, tímits i espantadissos, es desplaçen per les parets i barrancs amb una facilitat impresionant, van protegits amb una coraça que els fa mimètics amb la roca. Hi son, et veuen, t'escolten, et vigilen, i cuiden es cuiden de la seva petita comarca. Els Alamalivons.

Dintre de Vilamala ja hi ha algunes vies, obertes per bons aperturistes de la zona, i nosaltres hi hem fet també la nostra modesta aportació....
"El Camí dels Alamalivons"

Calanques: Arête de Marseille, 170m/V+

Aquestes vacances de setmana santa(4 dies oficials) el temps pinta malament per tot arreu!!! Finalment, veient que prou per tot arreu ......decidim seguir el plantejament inicial, anar a Calanques(Marsella) i coincidir allà amb la gent del GEAMM i la Lu i la Vicky!
Anem tard i ells ens diuen que ja van de camí cap a la via, tenen previst fer una via al "Socle"(7) i si hi ha temps fer l'arête Marseille. Nosaltres decidim anar directament a l'Arête Marseille ja que anem curts de temps.
A la carretera D559, de Marsella a Cassis, agafem el desviament cap a Luminy, entrem a la universitat, i aparquem davant de la facultat d¡Arquitectura. D'aquí surt un camí ample d'entrada al parc natural, seguirem uns 15 minuts fins al coll de Sugiton, aquí tirarem pel camí que va recte cap a endavant, va planer fins que trobem indicadors de GR a l'esquerra, pujarem fins sobre del primer contrafort, abandonem el GR

i en lleuger descens ens dirigim a la canal que puja cap a la base de la aresta, (nosaltres vam anar per sota del contrafort i vam tenir que pujar desde la base del "socle"!) en fi, en 1 horeta ens plantem a peu de via!!!

la canal es fa bastant pesadeta però es molt guapa...cal grimpar en alguns passos....

Pel que fa a la ressenya vam veure que hi ha divergencies així que posem el que nosaltres vam creure més acurat....

La via està equipada amb químics, tot i aixó posarem alguns friends mitjants(alien groc i vermell) ja que alguns passos estàn una mica pulits i fa una mica de yu-yu.

Vilanova de Meià, Roca Alta, via Diedre Farreny(155m/V)

Dillluns m’envia un correu la Raquel... com dir-li que no!??!
Així doncs, em comença a atavalar amb propostes... je je!! Finalment coincidim, i al Llorenç no li fa excessiva ràbia que vagi sense ell a fer el Diedre Farreny, suposo perquè l’altre proposta era anar a Montrebei i aquí ja em va dir... ostres a mi també m’agradaria anar....
Arribem a peu de via suant com pollastres, bé gallines, la pujada fins la Roca Alta és curta, però dreta….
L’aproximació és evident, el diedre es veu des de Montserrat, je je!!! La Raquel havia de començar si volia que li toqués el llarg de “V”, així que pobreta no es va ni queixar, agafa els trastos, i jo crec que abans de què es pugui posar nervisosa ja està a 4 metres del terra, mirant com assegurar aquell llarg de l’Amadeus amb 2 parabolts i no gaire fàcil d’assegurar, s’ho va currar molt!!!
s’ha de pujar a sobre d’una mena de contrafort, hi ha 2 parabolts en progressió i la reunió està equipada amb 2 parabolts més.

Vilanova de Meià: Wild Planet, 285m, 6a/A1

Ja feia anys que tenia pendent aquesta via, una linea molt atractiva i atraient, que no deixava de mirar cada cop que venia a Vilanova de meia. Vaig pujar i vaig fer mitja travessia, però els butifarrons de braços i les poques ganes de tirar de primer de la companya de cordada...van fer que abandonessim.
Aquest cop era diferent, ja amb la via reequipada, i amb més motivació ens posem a fer la wild planet. Passem la nit encarats a la via, com qui vol visualitzar el seu objectiu. Ja mirant la ressenya t'adones que no serà fàcil, llargs de V+/6a amb dos claus i un parabolt, i en plaques molt verticals....
l'Aproximació. deixarem el cotxe al parquing de la roca dels arcs, i anirem a buscar el caminet que passa per sota fins situar-nos a la vertical del desplom que hi ha a sota i a la dreta del diedre central de la paret.
L'inici el trobarem en una canal mig descomposta que puja vertical a buscar una rampa que puja d'esquerra a dreta fins sota del sostre.
Material: un joc de friends, i vam repetir l'alien blau, verd i groc(crec recordar). Estreps, 14 cintes exprés. Aigua i braços.
Aquí ja ens tenim que esperar una bona estona ja que tenim una cordada al davant.

Vilamala: Via Llamp de Llamps 160m/V+

Aquest cap de setmana decidim agafar la guia d'escalada del Solsonés i apropar-nos a Sant Llorenç de Morunys, l'objectiu es escalar a Vilamala, les vies del llibre tenen bona pinta i el lloc es espectacular!! Visió que tenim abans d'iniciar els rapels de la via. Tenim dues vies al cap, la Palestina i la Llamp de llamps, aquesta segona es la via dels rapels, i la veurem mentre baixem. Segons el llibre está equipada, i així es, però vam trobar, 2 spits, clau, taco de fusta en el tercer llarg, res en el quart, i un spit en el cinqué.....
Per arribar-hi Sortim de Sant Llorenç de Morunys cap a coll de Jou, aquí agafem la carretera cap a Solsona, i deiem el cotxe just en el km.20, aquí seguirem pel plà una serie de fites fins al rapel sempre en direcció sud-est.

Les vistes son espectaculars......i ens costa una estoneta trobar el cap de via! tampoc ens preocupa massa!